Traslaigua, el veïnat que va ser

Aquest topònim sempre m’ha fascinat, és un nom ben descriptiu, que quan es situa en el mapa   s’entén perfectament .

C.M. de Francesc Camps del veïnat de Traslaigua 1640

El veïnat de Traslaigua era tota aquella part del terme i parròquia  de Palafolls situat a l’altra  banda del riu Tordera,  és a dir, a la riba esquerra, a la part de Blanes, que anava de la Tordera fins a la riera de Blanes. Vist des del centre de la baronia i parròquia, era  situat “tras” l’aigua de la Tordera, certament anomenat des de una visió ben centralista.  Tot aquest territori passa a dependre de Blanes l’any 1603, segons un privilegi del catorze de novembre de dit any, donat per Gastó de Montcada, segon marquès d’Aitona, comte d’Osona, i vescomte de Cabrera i de Bas, a la vila de Blanes, que així veia créixer els seus límits en detriment de Palafolls. En alguns documents del XVIII surt esmentat com a veïnat del Castellar.

La segregació de Palafolls i annexió a Blanes va ser provocada per   la gran distància que separava el veïnat amb la parròquia i la batllia, llunyania que complicava l'accés dels seus veïns als serveis religiosos i civils,  el riu en el seu tram final tot i no haver estat mai una frontera, va passar a ser-ho a partir d’aquest moment.

Originàriament el veïnat constava només de cases disperses. Al segle XIV, al 1346 sembla que els senyors de Palafolls van intentar tirar endavant una pobla al lloc de Savanell. L'objectiu sembla que era tenir una població a cada banda de la desembocadura. al 1408 ja tenim documentades cases formant un petit nucli però sembla que la intenció dels Palafolls va fracassar i ja al fogatge del 1503 es fa esment domés de parets mig enrunades (1). 

Però a l ’any 1590, a la zona coneguda com la Massaneda, la part més pròxima del veïnat a la vila de Blanes,  Antoni Mollet, pare i fill, pacten  amb la Seu de Girona poder construir cases en un terreny  de 10 jornals de bou, situat a  cinquanta passes de la vila de Blanes ,segons document de l’època, amb la condició que passin a formar part de  la parròquia de Blanes, tota ja una estratègia  immobiliària de l’època. Ja hi havia però construïda   una capella, Sta. Maria de la Riera, documentada   ja l’any 1388, i que a l’any 1603 quan ja dependrà de Blanes passarà a anomenar-se Capella de Nostra Senyora l’Antiga.

I de la gent que hi vivia també en sabem alguna cosa. En el fogatge de 1553  hi surt com a veïnat diferenciat, el recompte de focs d'aquell any no es fa conjuntament amb tot Palafolls, com si s’havia fet en el de 1497 i 1515, tot i que s’esmenta com a Salaigua, en comptes de Traslaigua. En aquest fogatge podem saber les famílies que hi vivien, hi apareixen 14 focs, amb els següents llinatges, Bernada, Camps, Cortils, Domènech,Feliu, Ferrer, Pruna, Reverté, Renart, Rupià,Tordera, Timbau o Trubau, Truy i Vilahur. 

Moltes d’aquestes famílies segueixen vivint al veïnat  al llarg del segle XVII, quan ja era Blanes, tot i que en els documents d'aquest segle, quan  s’anomena el veïnat, sempre es recorda  que antigament era terme de Palafolls, així trobem com a veïns de Traslaigua a Jaume Poch al 1635, Joan Camps  i Antoni Ferrer del Puig al 1633. També tenim localitzats els noms de  diferents masos, el Mas Roure propietat de Miquel Domènech  i  el Mas Timbau propietat de Jaume Timbau, el  Mas Ferrer del Puig propietat d’Esteve Ferrer i el Mas Feliu propietat de Eulàlia Feliua, tots ells al 1583 i també  en un capbreu del 1502  del terme del Castell de Palafolls trobem a  Pere Cortils i  Pere Vilahur, propietari del Mas Vilahur, com a veïns.

Tot plegat una petita mostra del que era i qui hi vivia, a l'entorn de l'any que fou annexionat a Blanes.

Xevi Salicrú

1. Soldevila, Xavier. Entre el Capaspre i la Tordera. Orígens i primeres passes de Malgrat. Segles X-XV. Ajuntament de Malgrat. 2018. Pàg 25.