Al capdavant de l'Ajuntament Republicà.

Els ajuntaments republicans a Palafolls foren el mirall de la convulsa política a instàncies superiors. Uns governs municipals poc estables i amb constants canvis. Aquella República iniciada el 14 d’abril de 1931 acabarà oficialment el primer d’abril de 1939, a Palafolls podem dir que es va acabar amb l’entrada de les tropes franquistes el trenta-u de gener d’aquell any.  A la tarda les tropes entraven per Sant Genís, i al vespre tot el municipi es donaria per conquerit.  La República començava amb l’alcalde Alacuart de tarannà detrà  i  acabava amb l’alcalde Manel  Pla d’Esquerra Republicana de Catalunya exiliat , entre tots dos  vuit anys ben remoguts.

 

Però quins foren els palafollencs que encapçalaren tots aquells governs municipals?

 

Les eleccions del 12 d’abril (1), que van portar la República, no donaren al nostre municipi la victòria a les forces republicanes. A Palafolls va guanyar la candidatura monàrquica encapçalada per Josep Alacuart Ribot, alcalde ja nomenat anteriorment durant la dictaduda del General Berenguer.

 

El govern d’Alacuart s’afanyà a adherir-se al nou règim proclamat, a l’endemà mateix  es constituirà  el nou govern format pels nous regidors electes de tarannà dretà i monàrquic i amb Alacuart al capdavant.

 

Josep Alacuart Ribot,alcalde

Nicolau Salichs Vilà, tinent alcalde

Lleó Roura Puigvert, regidor síndic

I els regidors Ramon Clapés Regàs, Joan Moner Alsina, Genís Ribot Tortós, Estever Ribot Aboyer i Francesc Gibert Pernal.

 

 

A Palafolls i a les poblacions on no van guanyar les candidatures republicanes es repeteixen les  eleccions. Es presenten al noste poble  Esquerra República de Catalunya i la Lliga Regionalista, tornant  a guanyar la candidatura dretana per majoria absoluta. El dia 5 de juny es forma el nou govern, que segueix encapçalat per Alacuart, substituïnt tan sols Esteve Ribot Aboyer pel nou regidor  Narcís Puig Comas.

 

El 30 de juliol del 1933 per malaltia d’Alacuart és nomenat alcalde accidental Lleó Roura Puigvert fins les eleccions municipals del 14 de gener del 1934. Es presentaran tres candidatures , la d’ERC obtenint la victòria amb 195 vots , la Lliga Catalana amb 178 vots i el Grup Administratiu Popular, que aplegava diferents faccions  monàrquiques , amb 115 vots.  

 

El primer de febrer del 1934 es forma el nou consistori sorgit d’aquelles eleccions , ara de set regidors. L’encapçalarà el republicà Joaquim Fàbregas.

 

Joaquim Fàbregas  Parera, alcalde d’ERC.

Joan Alsina Rabassa,  alcalde segon d’ERC.

Manel Pla València, alcalde tercer d’ERC.

I els regidors  Joan Mateu Carbó i Jaume Martorell Pesaferrer d’ERC, Joaquim Privat Ribas de la Lliga Catalana amb   Ramon Clopés Regàs dels Tradicionalistes.

 

L’alcalde Fàbregas va ser elegit per unanimitat al ple, el segon i tercer alcalde només van comptar amb el suport dels  cinc vots d’ERC. D’aquestes eleccions també en sabem els possibles suplents de cada formació en cas de baixa d’alguns dels elegits. Per ERC Josep Grimal Roca i Narcís Roca Borrell, i per la Lliga Catalana Narcís Moner Mas, Francesc Gibert Pernal, Narcís Puig Comas, Lluís Ribot Perpinyà i Narcís Camps Pascual.

 

Els fets d’octubre (2) en el marc de Catalunya portaran, com a tots els municipis catalans,  la destitució dels Ajuntaments de les últimes eleccions. A Palafolls el 15 d’octubre es persona a les dependències municipals  el comandant d’artilleria Antonio de Carranza, cap de la columna volant del regiment d’Artilleria Lleugera nº 8 de Mataró, provocant la dimissió forçada dels cinc regidors d’ERC, que segons l’acta es feia  “ para salvaguardar el orden”. A l’endemà es nomena una comissió gestora formada pels dos regidors no cessats de la LLiga i  cinc membres més d’aquesta formació.

 

Narcís Moner Mas, president gestora.

Ramon Clopés Regàs, president segon.

Narcís Puig Comas, president tercer.

Joaquim Privat Ribas, Francesc Gibert Pernal, Lluís Ribot Perpinyà i Narcís Camps Pascual.  

 

A l’abril del 35 amb canvis al govern de Madrid es comencen a restituïr algunes de les competències derogades. S’incorporaran a la gestores representants d’esquerres. El 3 de maig es forma   la nova gestora amb  tres membres de l’antiga  i  tres de nous de tendència esquerrana. Aquests hauran de votar el president, ja que  Moner havia estat cessat com alcalde  per un decret de  presidència  de  la Generalitat.  S’ha de repetir  l’elecció varies vegades  quedant sempre   tres a tres, posant de manifest una gestora dividida  entre membres de la LLiga i republicans. Després de tres intents, el 22 de maig, s’elegeix a sort el president primer, segon i tercer de la gestora.

 

Narcís Moner Mas, alcalde primer de la LLiga

Martí Roura Quintana, alcalde segon d’esquerres.

Joaquim Privat Ribas tercer alcalde  de la Lliga.

Francesc Mateu Comas, regidor d’esquerres.

Ramon Clopés Regàs, regidor tradicionalista.

Joaquim Planas Ruhí , regidor d’esquerres.

 

 

Al desembre de 1935 dimiteix  Privat per motius de salut i és subsitituït per Francesc Gibert Pernal de la Lliga.

 

El 16 de febrer del 1936 hi ha eleccions legislatives guanyant la candidatura del Front Popular. El nou govern encapçalat per Azaña proclama l’amnistia pels presos polítics, s’alliberan els membres del Govern de la Generalitat. A Palafolls el Front d’Esquerres guanya les eleccions amb 237 vots (54,7%) contra 197 vots del Front d’Ordre de Catalunya.  

 

Dos dies després, el 18 de febrer,  prenen  possessió  dels seus càrrecs  l’alcalde i  els regidors legítims  elegits a les últimes eleccions municipals  del gener de 1934.

 

Joaquim Fàbregas  Parera, alcalde d’ERC.

Joan Alsina Rabassa,  alcalde segon d’ERC.

Manel Pla València, alcalde tercer d’ERC.

I els regidors  Joan Mateu Carbó i Jaume Martorell Pesaferrer d’ERC, Joaquim Privat Ribas de la Lliga Catalana amb   Ramon Clopés Regàs dels Tradicionalistes.

 

Després de l’alçament militar i la revolució social el 28 de juliol els regidors de la LLiga Catalana, Clopés i Privat,   per Decret de la Generalitat  són destituïts.  Alsina que tot i ser membre d’ERC, però alhora  un dels més grans propietaris,   és subtituït ja que es trobava  absent i no es va presentar al ple.

Alsina va exercir sempre durant la República i els primers anys del franquisme un difícil equilibri entre la seva militància d’esquerres i com a gran propietari rendista (3).

 

Joaquim Fàbregas  Parera, alcalde d’ERC.

Joan Martí Carbó,  alcalde segon d’ERC.

Jaume Martorell Pesaferrer, alcalde tercer d’ERC.

Josep Grimal Roca, regidor d’ERC.

Narcís Roca Borrell, regidros d’ERC.

Manel Pla València regidor  d’ERC.

Miquel Pla Masferrer, regidor del PSUC  designat per Comitè Local de Defensa Antifeixista.

 

Per malaltia Joan Martí serà subtituït com alcalde segon per Miquel Pla Masferrer el 23 d’agost, i el 9 de setembre per obligacions personals plega l’alcalde quedant Manel Pla València alcalde accidental.

 

Manel Pla València, alcalde accidental d’ERC.

Miquel Pla Masferrer, alcalde segon accidental del  PSUC  designat per Comitè Antifeixista.

Jaume Martorell Pesaferrer, alcalde tercer d’ERC.

Josep Grimal Roca, regidor d’ERC.

Narcís Roca Borrell, regidros d’ERC.

 

La inestabilitat i equilibris dins les forces del Front Popular a la Generalitat provoquen canvis al consistori per equilibrar forces formant un nou ajuntament el 17 d’octubre del 1936.

 

Miquel Pla Masferrer, alcalde del PSUC.

Miquel Pla Vilaró, alcalde segon d’ERC.

Joan Ribot Fonoll, alcalde tercer d’ERC.

Antoni Zaforas Ricart, regidor de la CNT.

Antoni Urrea Raja, regidor de la CNT.

David Beltran Bruch, regidor d’ERC.

Joan Lloberas Maymir, regidor de la Unió de  Rabassaires.

Ferran Sagué Campderà, regidor de la CNT.

Pere Mateu Borrell, regidor d’ERC.

Josep  Comas Maymir, regidor d’ERC.

Josep Clapés Barceló, regidor de la CNT.

 

 

Els enfrontaments dels primers de gener del 1937 (4)  entre diferents faccions polítiques al nostre municipi provoca dimissions  al ple del cinc de gener, declarant  no apte pel càrrec a Joan Ribot Fonoll per veure’s involucrat als fets del tres d’octubre. El dotze de gener es constitueix un nou consistori, obeint a nous equilibris de forces representades al Goven de la Generalitat.

 

Ramon Carbó Ribas, president primer d’ERC.

David Beltran Bruch, president segon d’ERC.

Abundio Mozo Martinez, regidor de la CNT.

Lluís Zaforas Ricart, regidor d’ERC.

Antonio Zaforas Ricart, regidor de la CNT.

Manuel Pla València, regidor d’ERC.

Antonio Urrea Raja, regidor de la CNT.

Francesc  Martí Ollé, regidor de la CNT.

 

El 23 de gener es torna a refer la formació del consistori per equilibris de les forces representades al municipi, doncs l’anterior consistori no representava prou bé les forces palafollenques.

 

Ramon Carbó Ribas, president primer d’ERC.

David Beltran Bruch, president segon d’ERC.

Antonio Zaforas Ricart, regidor de la CNT.

Pere Oliveras Johé, regidor de Unió de Rabassaires.

Manuel Pla València, regidor d’ERC.

Antonio Urrea Raja, regidor de la CNT.

Francesc  Martí Ollé, regidor de la CNT.

 

Antoni Zaforas dimiteix  el 5 de març, s’incorpora al seu lloc entra Pere Marti Farré. El 20 de març es constitueix un nou ajuntament, sempre refent equilibris.

 

Pere Martí Farré, alcalde de la CNT.

Ramon Carbó Ribas, alcalde segon d’ERC .

David Beltran Bruch, alcalde tercer d’ERC.

Pere Oliveras Johé, regirod de la UdR.

Francesc Martí Oller, regidor de la CNT

Antoni Urrea Raja, regidor de la CNT.

Manel Pla València, regidor d’ERC.

 

El 15 de maig Antonio Urrea de la CNT dimitirà, set dies després la CNT canvia un dels seus regidors, el Francesc Martí per trobar-se al front, retornant  Antoni Zaforas Ricart.

 

Pere Martí Farré, alcalde de la CNT.

Ramon Carbó Ribas, alcalde segon d’ERC .

David Beltran Bruch, alcalde tercer d’ERC.

Pere Oliveras Johé, regirod de la UdR.

Antonio Zaforas Ricart, regidor de la CNT.

Manel Pla València, regidor d’ERC.

 

Al setembre mor sobtadament el regidor Antonio Urrea als 32 anys per peritonitis.

El 20 de novembre es renova el consistori a causa del decret de Governació de la Generalitat del 8 d’octubre. Com a novetat entraven tres regidors del PSUC enfrontats amb la CNT i ERC  amb constants desavinences i que actuaran com a constant oposició.

 

Manel Pla València, alcalde d’ERC.

Pere Martí Farré, alcalde segon de la CNT.

Joan Flubià Pol, alcalde tercer  de la CNT.

David Beltran Bruch, regidors d’ERC.

Josep Martori Freixas, regidor d’ERC.

Pere Oliveres Johé, regidor d’UdR.

Lluís Zaforas Ricart, regidor de la CNT

Miquel Pla Masferrer, regidor del PSUC.

Miquel Roger Dalmau, regidor del PSUC.

Joan Ribot Fonoll, regidor del PSUC.

 

El dinou de juny de 1938 entren de regidors per la CNT Emili Homedes Creus i Joaquim Aparicio Gonzalez en substitució deLluís Zaforas i Joan Fluvià per haver d’incorporar-se a files. També ERC substitueix a Josep Martori que havia estat nomenat agutzil, càrrec incompatible amb el de regidor, per Joan Bassols Roset.

 

En el moment de l’entrada de les tropes nacionals el consistori era format per:

 

Manel Pla València, alcalde d’ERC.

Pere Martí Farré, alcalde segon de la CNT.

Joaquim Aparicio Gonzalez, alcalde tercer  de la CNT.

David Beltran Bruch, regidors d’ERC.

Joan Bassols Roset, regidor d’ERC.

Pere Oliveres Johé, regidor d’UdR.

Emili Homedes Creus, regidor de la CNT

Miquel Pla Masferrer, regidor del PSUC.

Miquel Roger Dalmau, regidor del PSUC.

Joan Ribot Fonoll, regidor del PSUC.

 

Alguns dels membres d’aquest consistori i anteriors foren  represaliats.  L’alcalde Manel Plà va marxar a l’exili, l’ex-alcalde Fàbregas fou detingut per la Guàrdia Civil, així com Homedes i el també ex-alcade Pere Martí.  

 

En sabem nom i cognoms d’aquells regidors, però qui eren?

Aparicio Gonzalez, Joaquim. * Castillo de San Juan (Palencia) 1894. Treballador de la SAFA. Casat amb Natividad Mozo Martinez també de Castillo de San Juan. Va viure al carrer de Dalt. Alcalde tercer  per la CNT del 19-6-1938 al 31-1-1939.

 

Alacuart Ribot, Josep  *Tordera 1882, al 1936 ja ens consta mort. Domiciliat al carrer de Baix, actual nº 7, als padrons de  1924 i 1930. Casat amb Teresa Güell Serra de Caldes de Malavella. Dedicat al comerç. Alcalde del 26-2-1930 al  30-7-1933. Membre de governs dretans.

 

Alsina Rabassa, Joan. *Sant Genís 1883. Va néixer i viure a la casa pairal de can Cabreta a Sant Genís. Propietari agrícola. Casat amb Joaquima Serra Riera. Regidor del 2-10-1924 al 14-6-1924, del 26-2-1930 al 14-4-1931, 1-2-1934 al 15-10-1934, del 18-2-1936 al 27-7-1936, del 21-9-1943 al 2-2-1952 i alcalde accidental  de 15-6-1924 a 12-7-1924. Membre d’ERC durant la república i membre dels governs de dreta durant el franquisme.

 

Bassols Roset, Joan. * Banyoles 1874. Moliner   al molí de la Pedrera on també hi vivia.  Casat amb Joaquima Amat Font de Santa Coloma de Farners. Regidor per ERC del 19-6-1938 al 31-1-1939.

 

Beltran Bruch, David. *Cabanes (Castelló). Va viure al carrer Mas Pinell. Treballador de la SAFA. Regidor per ERC del 17-10-1936 al 31-1-1939. Desaparegut passada la guerra.

 

Carbó Ribas, Ramon * Palafolls 1909. Treballador del camp. Va viure al carrer Major, a la casa coneguda com a can Benet. Alcalde per ERC del 12-1-1937 al 19-3-1937, i alcalde segon  per ERC del 20-3-1937 al 20-11-1937.

 

Comas Maymir, Josep * Palafolls 1904. Va viure i néixer a can Borrell de la plaça. Casat amb Dolors Fors Agustí de Maçanet. Pagès. Regidor per ERC del 17-10-1936 al 12-1-1937.

 

Camps Pascual, Narcís. *Palafolls 1909. Va néixer i viure a la casa pairal de can Camps. Propietari agrícola. Casat amb Pilar Franquesa Alsina de Vilablareix. Regidor de tarannà dretà del 15-10-1934 al 4-1935. Alcalde de 21-9-1943 a 19-10-1951.

 

Clapés Barceló, Josep. *Tordera 1905. Va viure al carrer mas Pinell a casa del seu cunyat Jaume Gibert casat amb la seva germana Angeleta. Treballador de la SAFA abans de la guerra, passada aquesta va fer de pagès.  Regidor per la CNT del 17-10-1936 al 12-1-1937.

 

Clopés Regàs, Ramon * Sant Miquel de Cladells 1893. Casat amb Joaquima Caballé Borrell,  pubilla de can Borrell de Sant Genís de Palafolls. Pagès. Regidor de 25-3-1924 al 18-7-1936 i del 8-5-1939 al 21-9-1943. Membre de la facció dretana  Tradicionalistes.

 

Fàbregas Parera, Joaquim. * Palafolls 1882. Va regentar un històric comerç de queviures a la plaça Major, conegut com a can Quim,  on també hi va viure. Casat amb la Sofia Grimal Roca de Palafolls. Alcalde per ERC del 1-2-1934 al 15-10-1934 i del 18-2-1936 al 9-9-1936. Detingut el 4-3-1939 i condemnat a 12 anys de presó. Al 1941 obtingué la llibertat condicional i al  1950 la llibertat definitiva.

 

Fluvià Pol, Joan * Palafolls 1907. Pagès. Casat amb Mercè Vila Martorell. Va viure al carrer de Dalt. Alcalde tercer per la CNT del 20-11-1937 al 19-6-1938 deixant el càrrec per anar al front.

 

Gibert Pernal, Francesc. *Sant Genís 1898- 1982. Va néixer i viure a la casa pairal de can Gibert. Pagès. Casat amb la Rita Roca March d’Arenys de Munt. Regidor del 15-4-1931 al 28-1-1934, del 15-10-1934 al 4-1935, del 12-1935 al 18-2-1936, del 12-2-1939 del 5-2-1949 al 1960. Membre de governs dretans.

 

Grimal Roca, Josep. *Palafolls 1871. nascut a la plaça Major. Amb l’obertura del carrer Francesc Macià s’hi va desplaçar. Pagès. Casat amb Josepa Comas Formiga  de Palafolls. Regidor per ERC del 28-7-1936 al 16-10-1936.

 

Homedes Creus, Emili. * Barcelona 1881. Treballador peó. Casat amb Dolors Font Roger d’Andorra. Durant anys trenta i meitat del quaranta van viure al carrer de Dalt.  Regidor  per la CNT del 19-6-1938 al 31-1-1939. Detingut a l’entrada dels nacionals.

 

Lloberas Maymir, Joan. *Palafolls 1906. Masover de cal Tit. Casat amb Gràcia Puig Grimal. Regidor de la Unió de Rabassaires del 17-10-1936 al 12-1-1937.

 

Martí Carbó, Joan. Regidor per ERC del 28-7-1936 al 23-8-1936.

 

Martí Ferrer, Pere. *Malgrat 1881. Casat amb la Dolors Jordà Pons Tordera. Fuster d’ofici. Va viure a la plaça Major a la casa coneguda com a cal Fuster, on hi tenia la fusteria. Ara la casa forma part de l’edifici de l’Ajuntament.  Alcalde per la CNT del 5-3-1937 al 20-11-1937, alcalde segon del 20-11-1937 al 31-1-1939. Condemnat a 12 anys de presó al 1939, al 1943 se li commuta la pena a 6 anys. Al 1946 surt de la presó.

 

Martí Ollé, Francesc. * Palafolls 1913. Pagès. Va viure al carrer Francesc Macià i al carrer de Dalt. Casat amb l’Esperança Fluvià Pol de Palafolls.  Regidor per la CNT del 23-1-1937 al 15-5-1937.

 

Martorell Pesaferrer, Jaume * Palafolls 1910 aprox. Regidor per ERC del 1-2-1934 al 15-10-1934, del 18-2-1934 al 16-10-1936.

 

Martori Freixas, Josep. *Palafolls 1893. Va viure al carrer Major a can Freixes. Casat amb Francisca Torrentó Torrent de Palafolls. Regidor per ERC del 20-11-1937 al 19-6-1938 deixant el càrrec per haver estat anomenat agutzil.

 

Mateu Borrell, Pere.  *Palafolls 1898. Fill de can Mateu del carrer de Dalt. Va viure al carrer del Mig. Casat amb Teresa Mateu Carbó. Pagès. Regidor per ERC del 17-10-1936 al 12-1-1937.

 

Mateu Carbó, Joan. *Palafolls 1905. Va néixer i viure al carrer Major a can Francesc. Regidor per ERC del 1-2-1934 al 15-10-1934.

 

Mateu Comas, Francesc. *Palafolls 1872. Pare del Joan Mateu Carbó també regidor. Dedicat al comerç. Casat amb Rosa Carbó Perpiñà. Regidor d'equerres del 3-5-1935 al 16-2-1936.

 

Moner Alsina, Joan  *Palafolls 1860. Va viure a can Riudarenes del carrer Major, tot i que havia nascut al carrer de Baix 31 actual. Casat amb Maria Mas Ruscada de l’Esparra. Dedicat al comerç. Regidor del 1-7-1891 al 31-12-1903, del 1-1 1906 al 31-6-1909, del 1-1-1912 al 31-12-1915, del 1-1-1918 31-3-1921,  del 26-2-1930 al 28-2-1933  i alcalde del  1-7-1909 al 31-12-1911, del 1-1-1916 al 31-12-1917 i  del 1-4-1922 al 1-10-1923. Va formar part de la  candidatura de la Lliga Catalana durant el període republicà.  

 

Moner Mas, Narcís. *Palafolls 1897. Va viure al carrer Major a can Riudarenes. Dedicat al comerç. Casat amb Maria Daniel Aulet. Fill del també politic municipal Joan Moner Alsina.  Alcalde per la Lliga Catalana del 15-10-1934 al  16-2-1936. Alcalde del 12-2-1939 al 20-9-1943.

 

Mozo Martinez, Abundio. * Castillo de San Juan (Palencia) Treballava de peó obrer a Barcelona. Vivia al carrer de Dalt amb la seva germana Nativitat i cunyat Joaquin Aparicio. Passada la guerra li perdem el rastre.  Regidor per la CNT del 12-1-1937 al 23-1-1937.

 

Oliveras Johé, Pere.   * Hostalric 1900. casat amb Emilia Riera Llauradó de Palafolls. Va viure a la casa de pagès de can Constanci. Pagès. Regidor per la UdR de 23-1-1937 al 30-1-1939.

 

Pla Masferrer, Miquel. *Palafolls 1905-1938. Va néixer a cal Sastre del carrer de baix. Pagès. Casat amb Joaquima Vilaseca Mateu de Palafolls. Regidor pel PSUC  del 28-7-1936 al 17-10- 1936. Alcalde del 17-10-1936 al 12-1-1937.  Va morir al front  de l’Ebre.

 

Pla València, Manel. * Hostalric 1886. Paleta, Casat amb Joaquima Auladel Rodó d’Hostalric també. Es van instal·lar a Palafolls a mitjans anys 30. Regidor d’ERC del 1-2-1934 al 15-10-1934, del 18 de febrer 1936 al 9-9 1936, alcalde accidental del 9-9-1936 al 17-10-1936, regidor del 12-1-1936 al 7-10-1937, alcalde del 8-10-1937 fins 31-1-1939.  . Amb l’entrada dels nacionals va marxar a l’exili.

 

Pla Vilaró, Miquel  Pagès. Regidor per ERC de 17-10-1936 al 12-1- 1937. Desaparegut al front.  

 

Planas Ruhí, Joaquim. *Palafolls 1895. Va néixer i viure a can Crosetes. Casat amb Joaquima Comas Vidal de Palafolls. Pagès. Regidor d’esquerres del 3-5-1935 al 16-2-1936.

 

Privat Ribas, Joaquim. *Palafolls 1896. Va viure i néixer al carrer mas Pinell a can Simon. Regidor per la Lliga Catalana de 1-2-1934 al 28-7-1936.

 

Puig Comas, Narcís. *Palafolls 1879. Va néixer i viure a la casa pairal de can Puig. Propietari agrícola. Casat amb Pilar Coma Bellsoley del poble d’Oris. Regidor de 5-6-1931 a 1-2-1934, del 15-10-1934 al 4-1935, del 8-5-1939 al 20-9-1943. Membre de governs dretans i vinculat a la Lliga Catalana.

 

Ribot Aboyer, Esteve * Palafolls 1869. VA viure i néixer al carrer Major a ca l’Estevenet. Casat amb Joaquima Matas Dalmau. Pagès. Regidor del 15-4-1931al 4-6-1931. Membre de governs dretans.

 

Ribot Fonoll, Joan. *Palafolls 1906. Pagès. Va néixer i viure can Batlle, d’on eren masovers.  Casat amb Anna LLopart Colom de Tordera. Pagès.  Regidor per ERC del 17-10-1936 al 12-1-1937.

 

Ribot Perpinyà, Lluís. *Palafolls 1893. Nascut a can Batlle i casat amb la Joaquima Murgadella Mates, família propietaria de ca l’Oller on visqueren. Regidor de tarannà dretà del 15-10-1934 al 3-5-1935, del 12-2-1939 al 20-9-1943.

 

Ribot Tortós, Genís * Palafolls 1867. Masover de can Batlle on ja hi havia nascut. Casat amb Maria Fonoll Cama de Massanes. Regidor del 15-4-1931 al 31-1-1934. Membre de governs dretans.

 

Roger Dalmau, Miquel. *Palafolls 1902. Pagès. Al 1936 era vidu amb fills. Va viure a la casa natal del carrer del Mig coneguda com a cal Xato. Regidor pel PSUC del 20-11-1937 al 31-1-1939.

 

Roura Puigvert, Lleó * Palafolls 1899. Nascut a la plaça Major a can Roure. Casat amb la Teresa Moner Mas. Dedicat al comerç, on regentava una carnisseria i venda comestibles a la casa natal. . Regidor del 26-2-1930 al 30-7-1933. Alcalde accidental del 31-7-1933 al 1-2-1934. Membre de governs de dretes.

 

Roca Borrell, Narcís. *Palafolls 1903. Va néixer i viure a la casa pairal de can Vila. Pagès. Casat amb Lluïsa Junyent Malagarriga de Rajadell. Regidor per ERC del 28-7-1936 al 17-10-1936.

 

Roura Quintana, Martí. *Palafolls 1883. Va viure a la plaça a can Gasiva. Dedicat al comerç de carn. Casat amb Teresa Mateu Comas de Palafolls. Regidor de tarannà esquerrà del 3-5-1935 al 16-2-1936.

 

 Salichs Vilà, Nicolau *Santa Susanna 1877. Casat a Sant Genís amb la Marina Bonet Freixas, pubilla de can Ferrehosta on hi va viure. Prohom de Sant Genís, mol t vinculat a la vida parroquial i social de Sant Genís. Pagès. Tinent alcalde del 1930- 1933. Membre de governs dretans.

 

Sagué Campderà, Ferran. * Cassà de la Selva 1902. estava a dispesa  al carrer Mas Pinell amb la família Gibert Clapés. Treballador de la SAFA. Regidor de la CNT del 17-10-1936 al 12-1-1937.

 

Urrea Raja, Antoni. *Lorca (Murcia) 1905-1937.Treballador de la SAFA. Casat amb Maria Escobar Hernandez de Lorca. Vivia al carrer Mas Pinell. Regidor de la CNT del 17-10-1936 al 15-5-1937. Mort sobtadament al 1937 de peritonitis.

 

Zaforas Ricart, Antoni. *Alcañiz (Teruel)1916-1939  Manobre. Vivia a l’actual carrer Passada 9. Va morir a Ulldemolins en un combat. Regidor de la CNT del 17-10-1936 al 4-3-1937 i de 15-5-1937 al 19-11-1937.

 

Zaforas Ricart, Lluís. *Alcañiz (Teruel) 1901. Paleta. Casat amb Francisca Crosas  Martí de Palafolls. Van viure durant el temps de guerra al carrer de Dalt. Regidor per ERC del 12-1-1937 al 22-1-1937 i per la CNT del 20-11-1937 al 19-6-1938 deixant el càrrec per anar al front.

 

 

Xevi Salicrú.

 

1. El 12 d’abril  les candidatures republicanes  guanyen majoritariament les eleccions municipals, provocant la marxa del rei Alfons XIII a l’exili.

2. Els fets d’octubre  van ser un moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà, el 6 d'octubre de 1934. El president Lluís Companys proclamava l'Estat Català de la República Federal Espanyola. Aquest intent independentista  desembocà en l'empresonament dels membres del Govern de Catalunya i la suspensió de l'Estatut de Núria per part de l'Estat espanyol.

3. https://valldebossagay.blogspot.com/2016/01/en-cabreta-malabarista-politic.html

4. https://valldebossagay.blogspot.com/2017/07/de-dones-valentes.html

 

 

 

Bibliografia:

 

Amat i Teixidó, Jordi. Vivències de la República i de la Guerra Civil a Palafolls. Ajuntament de Palafolls 2007.

Codina, Alfons. El poble de Sant Genís de Palafolls. Edicions del Roig. Palafolls 2004.

 

La plaça sense nom.

 

A Sant Genís  tenim una plaça urbanitzada a l’any 2000 que encara  a dia d’avui  no té  nom. Un espai dotat  amb   un aparcament en bateria,   un arbrat paral·lel a aquest i darrera una zona de terra, on al cap de poc s’hi va fer un enfustisat a mode de pista de ball, desmuntat  fa poc pel seu mal estat.  Fins a  l’ampliació del local social Antiga Escola, inaugurat al gener del 2010, s’hi va aixecar  un envelat cada Festa Major.

 

Un envelat que  feia patxoca, amb tota la renglera d’arbres i fanals  dins. L’entrada era davant el camí de can Reig, amb un  escenari al fons, a la banda de can Freixes, davant la pista de ball on la línia d’arbres separava la zona de ballaruques amb la de les taules que eren a la zona de l’aparcament. Per encabir-lo dins aquest espai s’havia d’ envair  ben bé un metre de calçada, tota una obra d’enginyeria quan  s’hi va plantar  el primer any,  agafant-li la mida pels que havien de venir després.

 Recordo en alguns programes de Festa Major on la tossuderia dels organitzadors  de la festa, l’Associació de Veïns, anunciava any rere any actes a l’anomenada plaça Major, reclamació que mai va ser escoltada... a dia d’avui trobaríem ben poques places urbanitzades que no s’hagin dotat d’un nom.

 El fet de no tenir nom porta a anomenar-la de diferents maneres per entendre’ns els veïns: que si  plaça de l’aparcament en bateria, la plaça de l'envelat, la plaça del davant l’escola (es pot confondre amb la plaça prèvia a l’entrada del local social) la  plaça dels contenidors ( la pitjor de totes) i pels més antics del lloc  fent referència a la casa que ocupava l’espai: plaça de cal Tito, de ca la Leonor o de ca la Candita... moltes maneres per anomenar una plaça  sense nom. Jo   n’hi afegeixo un altre,  la plaça del Benefici de la Pietat o si voleu més simple  plaça de la Pietat o plaça del Benefici.

 Les dades més antigues que tenim d’aquest espai  és quan hi havia al cos la casa del Benefici (1) de Santa Maria de la Pietat de la parròquia de Sant Genís. Un habitatge situat  a l’extrem d’orient de la peça formant part  de  l’anomenada cellera de Sant Genís. Els límits de la finca ja els tenim definits al tombar del segle XV al XVI, una casa amb hort amb les mateixes afrontacions  actuals que formen  l’espai  de la plaça (2).

 Aquest benefici va ser fundat pel rector de Sant Genís, Antoni Coral, l’any 1499. Anterior a aquesta data ja hi havia a l’església una capella amb un retaule de la Pietat, construït al 1480 i encarregat a Bernat Casals de Blanes i sufragat per Francesc Roig  de Casanons, amb un cost de 11 lliures i 10 sous més la fusta necessària que també posava en Roig. El dia  que es va encarregar el projecte el mestre  va cobrar una part en  espècies;  quatre quartans de blat que havia estat pastat al molí d’en Roquet i  tota la fusta necessària (3).

 El benefici era administrat  per un obtentor.  Tenim notícia de varis preveres que regentaven el càrrec; al 1561 el prevere Guerau Jubert, de can Gibert, absent i que hi tenia com a procurador al prevere Joan Verdalet, entre  1617 i 1638 Miquel Valldejuli, al 1669 Miquel Crosas, al 1736 Antoni Fexas, al període 1761-1777 Joan Garriga i  al 1829 Jaume Masnou d’Hortsavinyà.  A  banda de l’obtentor també hi havia uns patrons, d’aquests en tenim poca informació, tan sols que al 1572 eren Miquel Joan Palomeras, Joan Valldejuli de la Torra, Gaceran Clapés, Antoni Puig, Rayner Fonolleda, Bernat Burguet, Antoni Riba, Jaume Bages, Bernat Pelllicer i Antoni Tomas de la Serra (4).  

 Al 1736 tenim una declaració al capbreu del Capítol de la  Candela de Santa Maria de l’església de Sant Feliu de Girona, del que era l’obtentor del benefici aquell any, Antoni Fexas, on deia tenir per la Candela  una casa amb hort de mig jornal a la cellera de Sant Genís, afrontant a orient amb la casa de Josep Fexas a través del camí de la casa d’en Gibert, que havia estat d’en Roquet, a migdia amb en Dalmau de la Franquesa a través de dit camí, a ponent amb Miquel Reig, teixidor, que fou d’en Jaume Aigues, i abans d’en Valldejuli de Munt com alou de la casa de Sant Julià, i al nord amb Francesc Reig que fou de l’Antoni Reig a través d’un camí i part amb Josep Hosta, ferrer, que fou de Joan Hosta, també ferrer, i abans de la Doma de Munt, i part també amb el cementiri de l’església a través d’un camí.  Per dita casa i hort paga al capítol de la Candela cada any per Nadal vuit  sous i dos diners de cens d'amortització creat per un antic obtentor,  Miquel Valldejuli,  l’any 1617.

També diu tenir per la Candela la sisena part de seixanta-tres sous, que es reben  el 23 d’octubre   d’Antoni Fexas Alier treballador de la Vilanova com a successor d’Antoni Fexas i Margarita Alier,  d’una peça de terra  part vinya, bosc i oliveres a Vallmala, parròquia de Sant Genís, de quatre jornals  de bou, on tres d’aquests jornals estan sota la Candela, i l’altre es té pel Castell de Palafolls. La peça afronta a orient amb en Valldejuli d’Avall, a migdia amb Cristòfol Marquès, que fou abans d’en Valldejuli, a ponent part amb en Gibert i part amb en Borrell, i al nord  a través d’un camí part amb Rafel Benet, que fou d’en Joan Joher, i  part amb Antoni Puig, carreter, que fou d’en Valldejuli de Munt.

Al 1761 l’obtentor del benefici, Joan Garriga,  rep de Maria Puiggorri, propietària del mas Puiggorri, dotze lliures de les vint lliures que encara havia de rebre el benefici  dels marmessors del testament del seu avi,  Antoni Puiggorri, mor  al 1732, on  segons el seu testament, fet davant el rector de Sant Genís, havien de donar dites vint lliures al Benefici de la Pietat per celebrar misses pels seus difunts pares el dia de Sant Miquel de setembre i el dia de Santa Margarida (5).

 

Inventari casa del Benefici

Al 1777  el Joan Garriga  mor i  els marmessors del seu testament, Miquel Reig i Pere Moner de la parròquia de Sant Genís i Antoni Roset de la Vilanova , fan inventari de la casa del Benefici (6).

 Sabem també que al 1818 el benefici  rebia entre d’altres  un censal anual de 3 lliures i 15 sous, i al 1829 percebia 20 lliures de delmes i tenia varies obligacions de misses (7).

 A mitjans del segle XIX amb les desamortitzacions de l’església la casa i hort passa a mans privades. El primer propietari que ens consta és el Pau Estiu Vila de ca l’Estiu de Sant Genís, possiblement fou qui la va comprar a l’Estat. A les notes d’un antic padró   del 1861, ara perdut,  encara s’anomena com a casa del benefici. Sembla que no hi viuria ningú encara i  no és fins  al primer padró  conservat, el del  1866,  on hi trobem  com a llogater  dels Estiu el Joan Talleda amb la seva  família. L’adreça de l'habitatge era llavors carrer Sant Genís 9.

 

I- Joan  Talleda. *St. Genís 1821 = Mariàngela Castellà. *Sant Genís 1825

 Pere Talleda Castellà.* St. Genís 1850

Francisco Talleda Castellà.* St Genís 1857

Josepa Talleda Castellà.* St. Genís 1853

Geroni Talleda Castellà. *St. Genís 1861

 Als padrons de  1880, 1887 i 1895  ens hi consta vivint una altra família de llogaters, els Bonet Freixas, mantenint la propietat els Estiu. En aquell padró l’habitatge s’identifica com a carrer Baix de Sant Genís 9.

 

I - Joan Bonet Pibernat *St. Genís 1855 = Maria Freixas Fontseca *Sant Genís 1857

     Francisca Bonet Freixas *St. Genís 1873

     Marina Bonet Freixas *St. Genís 1874

     Maria Bonet Freixas *St. Genís 1878

al 1885 el Pau Estiu ven (8) la casa  a Maria Carmen Romeu Vila de Sant Vicenç de Sarrià, i aquesta al 1893 la vendrà  a l'Andreu Vila Parés, del carrer de Dalt de les Ferreries. Ni ell ni la Maria Carme Romeu viuran mai a la casa. I l'Andreu Vilà entre el 1893 i el 1910 la vendrà als Torrent Castellà. Aquests els trobem com a propietaris i vivint a la casa al padró del 1910. Aquests s'havien desplaçat del carrer Nou. 

 El Pau Estiu Vila també va vendre al 1885  la casa pairal el mas Estiu, curiosament el pau erea casat en segones núpcies amb la Joaquima Torrent Castellà, el pare de la qual va comprar més endavant la casa.  

I- Salvador Torrent Gibert *Sant Genís 1829  = Teresa Castellà Lloreda * Sant Genís 1830.

   Joaquim, que segueix.

   Joan Torrent Castellà *Sant Genís 1861

   Teresa Torrent Castellà *Sant Genís 1868

    Josepa Torrent Castellà

   Joaquima Torrent Castellà *Sant Genís 1852= Pau Estiu Vila *Sant Genís 1842 

 II-  Joaquim Torrent Castellà * Sant Genís 1857 = Maria Gili Prats *Ferreries. Casa Gran.1855

     Mateu, que segueix

 III- Mateu Torrent Gili *Sant Genís 1884 = Teresa Salichs Alsina *Sant Genís Can Forn 1884.

 

 Al 1921 el  propietari és   Joaquim Torrent Castellà, tot i que en aquell moment la casa és habitada per la família Martí Oller en règim de llogaters. Els Torrent havien marxat a viure a Pineda. En aquell moment l’adreça de la casa  era carrer Sant Genís 9.  Durant aquesta època la casa serà  coneguda com a cal Tito, motiu lligat a la família Torrent, però del que en desconeixem la causa.

 

I- Andreu Martí Bonet *Sant Genís 1870 = Teresa Oller Comas *Sant Genís 1873

   Maria Martí Oller *Sant Genís 1902

   Teresa Martí Oller *Sant Genís 1903

   Francisco Martí Oller *Sant Genís 1913

 Durant els anys 30 i 40, en aquell moment identificada com a Sant Genís  5, i coneguda popularment com a ca la Leonor o ca la Candita,  la casa serà  habitada per la família Carbó Oller, familiars dels propietaris i dels anteriors llogaters.

 

I- Narcís Carbó Torrent *Sant Genís 1884 = Leonor Oller Freixas *Sant Genís Can Freixas 1885.

   Francesc Carbó Oller *Sant Genís 1912

   Josep Carbó Oller *Sant Genís 1914

   Jaume Carbó Oller *Sant Genís 1917

   Candita Carbó Oller *Sant Genís 1923

 

Als anys cinquanta la casa quedarà deshabitada i entrarà en un procés de degradació arribant als anys vuitanta,  quan   l’Ajuntament la farà enderrocar pel perill   d’ensorrament, segons la versió del consistori del moment però negada  per la propietat(9). A partir d’aquell moment restarà  com un solar  fins a l’any 2000 en que l’Ajuntament n’obtindrà la propietat urbanitzant l’espai  com a plaça. Tot i ser inaugurada oficialment, amb plantada d’arbres popular, mai se li  posarà nom, potser seria hora d’anar pensant un nom per tan cèntrica plaça al cor de Sant Genís.

 

 

  Xevi Salicrú.

 1.Institució eclesiàstica i jurídica establerta per l’autoritat eclesiàstica que compren dos elements, l’ofici sagrat i el dret de percebre’n  rendes.

 2.AMS. Capbreu Plf ll. 1585 f. 158.

 3.Codina, Alfons. El poble de Sant Genís de Palafolls. Edicions el Roig. Palafolls 2004. pàg 213.

 4.Codina, Alfons. El poble de Sant Genís de Palafolls. Edicions el Roig. Palafolls 2004. pàg 213.

 5.AHFF. Notarial de Palafolls. Llibre 935 f.22.

 6.AHFF. Notarial de Palafolls. Llibre 943. f51. Una entrada amb una taula, dos bancs, una caldera d’aram i un botell de vi buit;  al celler nou  una caixeta, tres botes, un per, dos llànties, dos claudiners i una garrafeta de vi; al menjador una mangala capsada de plata; al celler vell una pastera, una xocolatera, un morter de pedra, dos paelles d’aram, un esclafador d’arma, una pala d’enfornar de ferro, una serra de foc, una sort de terrissa, tres culleres i quatre forquilles de llautó , una pala d’enfornar i unes estenalles usades; a la sala una taula de fusta de pi, una cadira de cuir, un rellotge de fusta, un matalàs, tres quadres , una tauleta petita i una de mitjana, vint-i-cinc lliures de llana, una caixa d’alba amb nou llençols de bri i estopa, quatre estovalles, dos tovalloles, quatre coixins, tres eixugamans, un cobrellit, tres parells de mitges, un mocador blau, una escudella , dos tasses, un breviari gros i un quants de vells, un ordinari gros, cinc llibres i un barret; a la cambra que dona al celler un llit de peus de gall, dos sacs  amb dos quarteres de forment, una quartera i mitja de forment , una quartera i mitja  de mestall, una xeringa, a la cambra que dona sobre el menjador una caixa usada, dos flassades, tres màrfegues, una casaca, una sotana, unes tres lliures de fil de canen, dos lliures de cànem per filar, un llit de peu de gall, un cuadro, un candeler de llautó i una capsa per posar flors; al quarto que dona  a la cuina un bual, una cadira de cuir, un orinal, una imatge del Sant Crist, dos quadres, una cadira de cuir, dues ulleres i un xaleco de llana i lli.

 7.Codina, Alfons. El poble de Sant Genís de Palafolls. Edicions el Roig. Palafolls 2004. pàg 216.

8.Venda pel notari Cesar Gomis i Solé el 3-7-1893 Sant Vicenç de Sarrià. Feta per Doña Maria del Carmen Romeu i Vila, viuda de Antonio José Broca i Codina , de 79 anys i veïna de Sant Vicenç de Sarrià. Ven a Andreu Vila i Parés, pagès casat de 52 anys veí de Sant Genís, una casa  a Sant Genís, carrer Sant Genís, en estat ruinós amb hort pati i pou de 800 metres o sigui 21167 pams 2, amb el número 9.Limita per orient amb Joan Freixes, a migdia amb hereus de Josep Torrent, per ponent amb Miquel Reig i pel nord amb carrer. Pertany a Romeu per venda perpetua feta per Pau Estiu Vila amb escriptura del notari Fernando Gasset i Font de BArcelona actuant en el protocol del notari Hermenegildo Martí el 21-2-1885 inscrita al registre d’Arenys amb el número 65. El preu de la venda és de 720 pessetes.  Document  en poder de Teresa Torrent de Pineda. 

 9.Les cases amb l’estructura tradicional en el moment que queden abandonades i s’hi deixa de fer el manteniment el primer que s’enfonsa son les bigues pels degoters no arreglats, un cop l’aigua penetra per les parets, de tàpia o de pedres amb morter de calç, la seva degradació és molt ràpida. Una casa de 400 anys un cop abandonada pot ensorrar-se amb 20 o 30 fàcilment. 

Vilelles, una eina al servei del patrimoni.

 

Dissabte passat, dins els actes de la diada de Sant Jordi, Palafolls es vestia de gala i presentava sota l'organització de l’Àrea de Cultura,  en un marc incomparable, el primer número de la revista Vilelles.

 Una publicació anual de recerca i difusió del patrimoni del nostre municipi,  editada per l’Ajuntament i  liderada per la regidoria de patrimoni i l’arxiu municipal, de la mà dels seus responsables, el regidor Aleix Freixa i l’arxiver municipal Fèlix Bota. 

La presentació  es va dur a terme  al Castell de Palafolls. Amb aquest acte varem descobrir una nova forma  de gaudir de tan emblemàtic monument. L’event va anar acompanyat d'un tast de vins, un maridatge exquisit , el vi és patrimoni i el nostre patrimoni palafollenc  té també un passat de vinyes , cups i cellers . El castell és un diamant en brut que comencem a polir i perquè no dir-ho  a redescobrir. 

El primer número incorpora la  salutació institucional, de l’alcalde Francesc Alemany  i el regidor Freixa,  com mereix la publicació, seguit d’una benvinguda de  Joaquim Nadal i Farreras, director de l’Institut Català de Recerca en el patrimoni cultural i vinculat a la UdG, a forma d’apadrinatge. 

El gruix de la publicació són sis articles de sis autors amb diverses temàtiques històriques, tot i que l'àmbit patrimonial de la revista  també abraça la riquesa natural de Palafolls, on en propers números esperem trobar-ne alguns articles. En aquest l’Albert Montañà ens parla de les quintes del XIX a “El reclutament de Quintes a Palafolls. 1890”, el Xavier Soldevila fa una mirada al passat d’un veïnat a “El veïnat de Casanons a l’edat mitjana”, l’ Anna Maria Anglada presenta  el contrapàs a“ El contrapàs de Sant Genís de Palafolls”, jo mateix, Xavier Salicrú, poso sobre la taula  un càrrec municipal oblidat de la memòria a “Alcaldes de barri, ajuntaments de proximitat” el Marc Ferri ens explica el que hauria pogut ser l’església de Santa Maria a “L’església de Santa Maria...que al final no va ser” i la Sabina Guerrero  ens repassa el que han estat els premis de recerca de batxillerat a  “Premis 2020 III Memorial Daniel Lopez”. 

La revista porta per nom un  topònim que podem  catalogar de primera divisió. No és un topònim més, té pràcticament mil anys d’història, i encara a dia d’avui és present a la nostra toponímia, però amb la seva forma evolucionada Vivelles, reclòs tan sols a la capella anomenada de Sant Pere de Vivelles (1). Només per aquesta  antiguitat ja es mereix encapçalar la publicació. De topònims  mil·lenaris com aquest només en tenim quatre que puguem identificar avui; Palafolls, Sant Genís, Santa Maria del castell i el que ens ocupa avui, Vilelles,  per tant forma part del nostre ADN.  

Però el motiu per encapçalar la revista va més enllà d’aquell 4 de juny de 1038 (2), quan  el documentem per primera vegada fent referència a un alou situat a Vilelles. 

Al segle XII tenim un document on s’anomena el castell com a castell de Vilelles (3), on el  18 de desembre de 1114 el bisbe de Girona Berenguer Dalmau concedeix a Gausfred Bernat del castell de Vilelles  la quarta part de la dècima  de Pineda.  El Gausfred  Bernat, casat amb Guisla, havia rebut el castell del seu sogre Umbert Odó de Montseny o de Sesagudes. Els  descendents de la parella adoptaran ja el nom de Palafolls.  

Tot i està documentat per primera vegada el topònim Palafolls, juntament amb l’església de Sant Genís,  al 947 (4) , segons els experts Pons  i Rodríguez (5)  la primera menció del castell  de Palafolls no és fins al 1118 (6), tot i que diversos autors ens diuen que està documentat al 1035, sense donar referència (7).  Però atenent al document anterior semblaria que la primera vegada que es fa referència al castell és amb el nom de Vilelles.  Per tant ens trobem en uns moments on s’està definint la toponimia que ens arribarà a dia d’avui

La parròquia de Sant Genís també hi ballarà la seva localització durant aquell segle XII  i el XIII. Trobarem en diferents documents on indistintament s’anomena com a parròquia de Sant Genís de Vilelles (8)  i com a  parròquia de Sant Genís de Palafolls, i encara algun document  com Sant Genís de Vilelles i Palafolls (9). Ens trobem davant d'un moment on sembla que els dos topònims rivalitzan.

Més endavant, ja als segles XV,XVI i XVII, Vilelles definirà un veïnat a cavall dels de Sant Genís, del Castell i Vallplana. En algunes ocasions serà feta servir l'expressió " vicinatus Vilelles sive Castell" o també "sive Burgada".

El pas del temps juga a la contra, al arribar al segle XVIII només ens queda al topònim d'alguna d'aquelles masies localitzades segles abans en aquell antic veïnat, com el mas Ferran de Vivelles o el mas Vives de Vivelles.

Arxiu Municipal Sils. Capbreus Plf. Ll 5. f. 115. 26-5-1583.

                         

Arribant ja al XIX i fins a dia d'avui ja perduda la batalla per definir un territori només quedarà reclòs a la capella de Sant Pere de Vivelles, per tant segueix formant part del Palafolls actual.

El primer número és al carrer, ha començat el compte enrere del segon, el repte de tirar endavant una publicació d’aquestes característique és gran, com diu Joaquim Nadal al seu article “...Convé que Vilelles parli al poble i que en els seus temes sàpiga despertar les emocions i els sentiments, així com l’orgull de participar activament en la història  i de la història de Palafolls”.

https://www.palafolls.cat/files/doc4053/revista-cc.pdf

Xevi Salicrú 

1. https://valldebossagay.blogspot.com/2019/07/sant-pere-de-vivelles-patrimoni-en.html

2. “... alodium quod habemus in Vilelles... mansum de Montsesancto...”J. M.Pons i Guri/ J. Rodríguez Blanco. Els noms de lloc a l’Alt Maresme dels segles IX-XII. Col·lecció Memòria Històrica 4. Edicins Els llibres de Set-ciències. Arenys de Mar 2000. pàg 87.

3. Arxiu capitular de la catedral de Girona. Codi CAT ACG 7 1 1 ACG Perg 159. 

4. El terme de Palafolls, no com a castell,  i l’església de Sant Genís   ja surten  esmentats  en un precepte del rei LLuís Ultramarí de 29 de setembre de 947.  El topònim de Palafolls  com alou, formant part d’una terra fiscal o pública, i l’església depenent del monestir de Sant Pere de Rodes.

“...ecclesiam Sancti Genesii cum decimus et primiciis ad eodem ecclesiam pertinentibus in comitatu Gerundense in loca qui dicitur Pineta, cum alodio Palatiolo”

J.M.Pons i Guri/ J. Rodrigues Blanco. Els noms de lloc a l’Alt Maresme dels segles IX-XII. Col·lecció Memòria Històrica 4. Edicins Els llibres de Set-ciències. Arenys de Mar 2000. pàg 64/80. 

5 “...alodium quod habeo vel habere debeo in parrochia Sancti Genessii de Vilella inter collem de Balcels et castrum de Palaçons...” ACA, Lf. F 54b-Perg. Alfons I,388. 

J.M. Pons i Guri/ J. Rodrigues Blanco. Els noms de lloc a l’Alt Maresme dels segles IX-XII. Col·lecció Memòria Històrica 4. Edicins Els llibres de Set-ciències. Arenys de Mar 2000. pàg 116.

6.  “Guilleuma de castro de Palafols...”  .M. Pons i Guri/ J. Rodrigues Blanco. Els noms de lloc a l’Alt Maresme dels segles IX-XII. Col·lecció Memòria Històrica Edicins Els llibres de Set-ciències. Arenys de Mar 2000. pàg 102.

7.https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0409190.xml

8. Doc entre 1140-1150 “...similiter et honorem et senioraticum de  parroechiam Sancti Genesii de Vileles...” doc d’abril 1190 “...alodium quod habeo vel habere debeo in parrochia Sancti Genessii de Vilella inter collem de Balcels et castrum de Palaçons...” ACA, Lf. F 54b-Perg. Alfons I,388. 

J.M. Pons i Guri/ J. Rodrigues Blanco. Els noms de lloc a l’Alt Maresme dels segles IX-XII. Col·lecció Memòria Històrica 4. Edicins Els llibres de Set-ciències. Arenys de Mar 2000. pàg 104,116.

9.Codina, Alfons. El poble de Sant Genís de Palafolls. Apunts històrics XVI-XX. Edicions del Roig. Palafolls. Pàg. 25.