Diuen que la transmissió
oral no va gaire més enllà de 150 anys, estirant molt, prou que ho veiem quan ens endinsem en la
documentació històrica, podem comprovar com la major part de les masies de
Palafolls no les podem trobar pel nom
que ara duen, el nom que tenien ja l’hem oblidat i s’ha substituït per un
altre.
La principal causa
de canvi de nom és el canvi de propietaris, les que l’han mantingut, conserven
a la mateixa família també, com a Can
Borrell, can Bigas, can Roquet o Can
Ribas, aquestes si que podríem dir que sempre s’han dit igual. D’altres l’han
conservat amb variacions, com a can
Gibert, igual que la transformació
que va patir el cognom de la casa, que va
passar al segle XVIII de Jaubert a
Gibert.
Tot i que sempre hi
ha excepcions, can Jordà, tot i canviar de propietaris, manté el nom amb alguna
variació, antigament era el mas Jordà Moresch, ja apareix així al segle XV, per
diferenciar-lo d’un altre del mateix nom, el mas Jordà Sabater, situat a
l’actual Malgrat ara, i que canvia de nom al segle XVII passant-se a dir-se mas
Joia de la Tuna. Però per fer-ho més complicat apareix a Sant Genís un altre
mas Jordà, l’antic mas Ramis, que canvia de nom al segle XVIII quan el compra
una branca de la família Jordà Moresch. Una altra excepció el mas Reixach, tot
i canviar de propietaris segueix mantenint el nom.
O el mas Xuclar,
l'antic mas Jutglar documentat ja al segle XV, que tot i canviar de família conserva el nom una mica
transformat.
D’altres l’han perdut,
doncs la masia s’ha integrat dins la trama urbana i ha vist transformat el seu aspecte originari i amb ell el nom, com
el mas Monràs a la plaça Major o el mas Reig a la plaça de Sant Genís.
I la gran
majoria han canviat de propietaris i per tant han canviat de nom. A vegades, però,
trobem els noms actuals d’aquestes en la documentació, però fan referència a
d’altres masies, topònims que s'han mantingut però han canviat de lloc, cosa que pot portar a
errors.
El mas Florit, antigament
s’havia conegut com a mas Tosell de ses Boygues. Ja documentat al segle XV com
a mas Tosell , on també apareix un mas Boygues, que acabarà ajuntant-se amb el
Tosell, passant a anomenar-se mas Tosell de les Boygues. I al segle XVIII passa
a mas Florit quan el compra una família de Blanes cognominada Florit.
El mas Pinell, tot
i que no tinc localitzat el seu
emplaçament, es dilueix amb la incorporació al mas Jordà Moresch. Abans del segle XV, quan encara no era
propietat de la família Pinell, era conegut com a mas Cardona, al llarg del XVI
en moltes inscripcions del mas s’anomena el nom del mas fent referència al
vell.
El gran casal dels
Puigvert, el mas Puigvert, fins al segle
XVI era conegut com a mas Bossagay, el cognom dels seus propietaris, a partir
de l’adquisició del mas per la família Puigvert
al segle XVI canvia de nom. Però fins al segle XVI hi havia un altre mas
Puigvert, que no és l’actual, i que estava
situat al veïnat de Sant Julià, que era la masia que actualment es diu ca la Coixa, actual terme de Malgrat ara.
Can Camps,
aquesta masia closa sota el castell, un
document ja ens fa referència al mur que l’envolta al segle XVIII, fou coneguda
fins a aquest segle com a mas Puiggorri, convivint durant un temps dos masos
amb el mateix nom, el mas Puiggorri de Sant Genís i el de sota el castell, el
de Sant Genís s’havia anomenat fins al
XVII mas Carreres.
Can Bonosi actual, masia integrada ara a la trama urbana, al carrer passada, que havia estat l'antic mas Roig des Prats, tot un periple de canvis, passant per ser el mas Riera durant una època.
El malaguanyat mas
Tit, que les reivindicacions del poble no van poder salvar, era el mas Dalmau,
tot i que n’hi havia un altre de mas Dalmau però duia l’afegit de mas
Dalmau de la Franquesa, a Sant Genís i malauradament també va anar a
terra.
El mas Valls,
situat a Vallplana, i que ara coneixem com a can Vinyals, nom que li va donar
un masover del segle XIX.
Ca l’Estiu de Sant
Genís, anomenat així a partir del segle XVII, quan l’adquirir la família
homònima, fins llavors havia estat el mas Alfós.
El mas Rupià, ja
documentat al segle XV, ara conegut com a can Sureda, cognom dels actuals
propietaris.
Can Vidal, mas de
la vall de Sant Genís, per canvi dels seus propietaris passa de mas Valldejuli
de Munt a can Vidal, i aquest mas Valldejuli de Munt va compartir època amb el
mas Valldejuli de Baix, que quan se li va adossar la torre de defensa passa a anomenar-se mas Valldejuli de la Torre
i en el moment que canvia de nom el de Munt el de la Torre se’l coneixerà com a
mas Valldejuli, la forma que ens ha
arribat a l’actualitat, doncs amb un sol mas d’aquest nom ja no porta a error.
La casa de Sant
Julià, que ara coneixem per can Oms, seu d’una família que pertanyia a la
petita noblesa, els Sant Julià, que
abandonen el terme en emparentar amb els Albertí de Vallcanera, i aquests
amb els Bell-lloc .Cognom que donarà nom al veïnat on era situat el casal.
Can Palomeres, tot
i que ara és al municipi i parròquia de Malgrat, en els seus orígens quan
pertanyia a la parròquia de Sant Genís, havia estat el mas Oliver Duran.
El mas Padrer, al
camí de Sant Genís, conegut com a mas Bayés a l’entorn del XVIII i anteriorment
mas Xurrich.
El mas Rossinyol,
que al ser-hi establerta la família
Fonolleda, passa a ser conegut com a mas Fonolleda.
Can Cabreta, a Sant
Genís, motiu que deriva del nom pel qual s’havia conegut
anteriorment , mas Alsina de les Cabres , alternant-se amb el de mas Alsina de
la Calç. Aquest va coexistir amb un altre masia, el mas Alsina de la Casanova,
quan el de les Cabres passa a Cabreta, com que només queda un mas anomenat
Alsina, el de la Casanova se’l coneixerà simplement com a mas Alsina.
Això és una mostra
dels identificats,però n’hi ha molts encara per poder relacionar, mas Reverter,
mas Montaner, mas Tomàs de la Serra, mas Albarich, mas Burguet, mas Vives....tot
un llistat de noms que apareixen als documents i on costa trobar aquella pista,
que el relacioni amb una
masia actual ,que ja ha oblidat el nom antic.
No és pas feina fàcil.
Xevi Salicrú
