dilluns, 7 de març de 2016

La quinta del 1726.




Amb el Decret de Nova Planta moltes coses canviaran  a Catalunya, una d’elles serà la implantació de lleves forçoses,  mentre que fins llavors  les aportacions de soldats del territori de la Corona d’Aragó havien estat formades per voluntaris, a partir d'ara es reclutarà a través de quintes per suplir la falta d'efectius.
A la primera meitat del segle XVIII foren convocats diferents reclutaments, al 1718, 1726, 1730, 1732, 1741 i 1746.
La parròquia de Sant Genís de Palafolls, en aquells moments parlant a “grosso modo”seria l’actual municipi de Palafolls,  com a territori sota domini dels Borbons, també ha de fer la seva aportació a aquestes quintes, com és el cas documentat que tenim de la segona lleva, la del 1726.
Al novembre del 1726 es publica una real ordenança en la que s’ordenava el reclutament de 8.000 homes per reforçar els regiments d’infanteria, com a comparativa al 1746 en demanaven 25.000. S’havien de repartir segons la població de cada Ajuntament.

El reclutament tenia una sèrie de bases:

-s’havia de repartir equitativament per poblacions, segons la població que tinguin.
-la quinta es faria per sorteig entre els homes de 18 a 40 anys que reunissin les condicions següents “estatura, robustez, sanidad y disposición competente para el manejo de armas y Servicio de Guerra”.
-es podrien lliurar els fills de vídua pobra , fills únics de pares majors de 60 anys i fills de pares malalts.
-si estiguessin allistats dos o més germans i a un d’ells li toqués ser soldat, els altres quedarien exempts, però seguirien allistats per si al que li tocava desertava.
-seria lliurat el solter que es casés  o presentés amonestacions 15 abans de la presentació de les llistes.
-els que estiguessin treballant fora del seu poble entrarien en sorteig en el poble de residència.
-si algú que hagués d’estar inclòs en llistes i no hi estigués i ell no ho reclamés, en cas de ser descobert seria condemnat a 4 anys de presidi a l’Àfrica.
-cada Ajuntament conservarà el llistat dels soldats donats a l’exèrcit.
- els mossos elegits per sorteig serviran durant cinc anys.
-els exclosos del servei se’ls farà un certificat per no ser considerats desertors.

I seguint l’ordenança, el 18 de desembre de 1726 es reuneixen a la rectoria de la parròquia els senyors Pere Rabassa, batlle del terme i parròquia de Palafolls, Francesc Moner, Joseph Comas, Francesc Jordá i Joan Sagrera, el corrent any regidors de la  parròquia de Sant Genís de Palafolls davant i en presència de Josep Català prevere i rector de la parroquial església i d’Antoni Figuerola i Valldejuli, notari . Es fa concórrer en sort els següents mossos:

Salvador Pla, fill de l’Esteva Pla.
Jacint Estiu, fill de Francesc Estiu.
Josep Alsina, fill de Josep Alsina de la Casanova.
Salvador Alsina, fill de Josep Alsina de la Casanova.
Antonio Alsina, germà de Francesc Alsina de la Cals.
Josep Brunet, fill del difunt Joan Brunet.
Josep Vila, fill del difunt Joan Vila.
Geroni Pla,fill del difunt Joan Pla .
Josep Joany, fill de Ramon Joany.
Ramon Joany, fill de Ramon Joany.
Francesc Moreu, fill de Bernat Moreu.
Josep Bigas, fill de Ramon Bigas.
Antoni Nualart, fill de Josep Nualart.
Domènech Bosch, fill de Francº Bosch
Josep Prats, fill del difunt Josep Prats.
Bonosi Carreres, fill del difunt Josep Carreres.
Jaume Borrell, fill d’Antoni Borrell.
Pere Camps, fill del difunt Pere Camps.
Rafel Robert, fill d’Esteve Robert.
Un fill de Miquel Crosas.
Francesc Pujol, fill de Pau Pujol.
Pau Pujol, fill de Pau Pujol.
Jacint Tresserres, fill de Francisco Tresserres
Joan Dalmau, fill de Miquel Dalmau Reixach
Jaume Vall, fill de Rafel Valls.
Josep Bigas, fill de Jaume Bigas.
Jaume Planet, fill de Pere Planet.
Antoni Targa, fill de Josep Targa.
Pere Torras, fill del difunt Salvador Torras.
Jaume Sagrera, fill de Joan Sagrera.
Josep Jordà, germà de Francesc Jordà Moresch.
Pau Xapellí, que està a casa de Pere Borrell.
Bonosi......,  mosso del Mas Farnés.
Esteva Maset, mosso al Mas Estornell.
Pau Riba, mosso al Mas Marçal.
Joan Freixes, fill de Joan Freixes, mosso de casa d’en Ramon Juany.
Josep Recasens, mosso a casa de l’Antoni Puig de la Burgada Puigvert.
Gabriel Viñas,fill de Pau Viñas,  mosso a casa Puigvert.
Jaume Tortós, fill de Francesc Tortós, mosso a Can Estiu Roquet.
Miquel Alsina, fill de Joan Alsina, mosso a casa d’en Rafel Valls.
Rafel..., mosso del Mas Florit.
Joan Torrent, fill de Francesc Torrent.


I segons el document, un cop llegit es va dur a terme el sorteig, es van posar tots els noms en uns rodolins i se’n va triar un a sorts, sembla que per la població que tenia la parròquia només tocava aportar un soldat.
 I el rodolí que va sortir era   el d’en  Josep Bigas, fill de Jaume Bigas.

A continuació també ens aporta el document el llistat del mossos exempts i el motiu:


Francesc Borrell, fill de Francesc Borrell, baldat.
Pau Puiggorri, per ser fill únic i baldat.
Pau Torrent per ser fill únic.
Francesc Borrell, fill de Pere Borrell, per tenir pare major de 60 anys.
Josep Crosas, per ser fill únic.
Esteva Roquet, per ser fill únic.
Francesc Jordà, per haver de cuidar-se del seu Mas, ser actualment regidor l i haver concorregut el seu germà.
Pere Moner, fill de Francesc Moner, per no tenir sanitat.
En Reixach, per ser fill únic.
Fancesc Llopart, per ser fill únic de vídua pobra a la que ha d’alimentar.
Joan Dalmau, per ser fill únic de vídua a la que ha d’alimentar.
Daniel Brunet, per ser fill de vídua pobra  i haver d’alimentar a germans petits.


I el document  el tanquen la signatura del notari i els dos testimonis en Salvi Català i el Pere Fita, solters, blanquers d’ofici i de Blanes.


El document és tota una geografia humana dels homes solters i majors de 18 i que no superaven els 40 anys, molts d’ells els tenim localitzats en d’altres documents,             desconeixem  amb certesa la sort del mal afortunat Josep Bigas,  als anys 40 hi ha un casament d’un Josep Bigas fill  d’un Jaume, seria agosarat afirmar que és el mateix tenint en compte que com a mínim hi havia dues famílies cognominades Bigas, podem mantenir la hipòtesi a l’espera d’obtenir més dades i poder afirmar que el Josep Bigas va superar la difícil empresa de servir en un regiment del rei, en un temps ben convulsos.


Xevi Salicrú. 
Fons documental: Arxiu Històric Fidel Fita. Notarials. Llibre  883.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada