dilluns, 28 de març de 2016

Els Juanysacreu, una nissaga de Palafolls



Al Palafolls del segle XV ja hi trobem a la família Joanysacreu, la primera menció és un document notarial on Pere Johan  de sa Creu,   a l’any 1433, reconeix com a senyor l’Abad de Sant Salvador de Breda.  Aquest document no és pas únic, sinó que forma part de tot un llibre on diferents veïns de la parròquia  de Sant Genís,  reconeixen  a l’Abad del Monestir de Breda com a senyor directe de les seves terres i masos.
Actualment   a Palafolls ja no hi trobem ningú amb aquest cognom ,  però encara tenim entre 8 i 10 persones, segons el IDESCAT, que el duen com a primer o segon cognom  a la comarca   del Barcelonès Nord, en desconec si poden ser descendents d’aquesta família palafollenca, doncs sembla que el cognom s’hauria format a Palafolls.
Com veiem, en un principi la forma del cognom era una mica diferent a la que  va acabant sent, creat  per  l’aglutinament de Joan, nom bíblic que significa Déu dóna gràcies, amb el topònim de la Creu. De la Creu faria referència a un lloc geogràfic, segurament en un principi per diferenciar-los  d’alguna altra família que es cognominés també Joan.  Fins cap a finals del segle XVI anem trobant el cognom Joan encara no aglutinat, però sempre acompanyat amb el topònim de la Creu. La forma originaria va anar evolucionant al llarg del temps: Johan de ça creu, johannisacreu, johannes de creu, juan de sacreu,  i  finalment s’acaba imposant al segle XVIII juanysacreu o juanisacreu segons el document,  ja totalment aglutinat donant un nou cognom ben  consolidat en la forma.
Al 1502 ja es parla del mas joanysacreu, la ubicació del mas encara és incerta, quedant a l'espera de noves troballes que aclarin la seva ubicació, no lluny de l'actual carrer Major. 
Tenim un llistat de diferents propietaris, no seria una genealogia completa però s’hi  acostaria:

1433 Pere Johan de sa creu
1488 Pere Joahannes de creu
1502 Jaume Joan de sa creu
1583 Pere Johannisacreu
1639 Joan Joanysacrreu
1684 Pere Joanysacreu
1740 Ramon Juanisacreu

A partir d’aquest moment la família abandona el mas, l’hereu es casa amb una pubilla i el nou matrimoni que aglutinarà el llegat de les dues cases, passa a viure a casa de la noia, el Mas Bonet de Santa Susanna. Normalment quan es donava aquesta situació, casament d’hereu amb  pubilla, i la pubilla tenia un patrimoni més gran que l’hereu, com és el cas que ens ocupa, el matrimoni passava a viure a la casa natal de la pubilla i fins i tot arribava  el marit a adoptar el nom de la muller, aquí no fou així, tot i anar el matrimoni cap al Mas Bonet i quedar el mas Juanysacreu com a masoveria, els fills del matrimoni es  cognominaran Juanysacreu. Els Bonet ja havien emparentat amb gent de la nostra parròquia al segle XVII, casant un fill de la casa, el Rafel Bonet  amb la  pubilla de Can Ferrer-Hosta  de Sant Genís, la Magdalena Hosta, cognominant la descendència Bonet, però arrossegant varies generacions el cognom Hosta al costat del Bonet, fins a mitjans del XIX.

1753 Pere Juanisacreu casat amb Teresa Bonet
1793 Pere Màrtir Juanisacreu Bonet casat amb Francesca Puigvert
1822 Josep Juanisacreu Puigvert casat amb Antònia Misser Mora. 

Aquest Josep acaba venent gran part del mas Juanysacreu, doncs a partir de la marxa de la família cap a Santa Susanna es va venent i establint gent en solars per construir-hi cases o en terrenys de cultiu per treballar-los, quedant al final només la masia que també s’acabarà venent.

1872 Joaquim Juanysacreu Misser,  aquest arrossegant ja problemes econòmics del pare acaba venent també el Mas Bonet, tot  i que uns anys més tard serà recuperat pels seus descendents, doncs s’havia venut tot en un lot i va ser de bon recuperar,  cosa que no passarà amb el mas Juanysacreu que s’havia anat esquarterant.

Part d’aquestes  terres del Mas Juanysacreu, especialment la venda de la quintana del mas  va servir per acabar de formar un del principals carrers de Palafolls, el carrer passada, l’actual carrer Major. Fins aquell moment només estava edificat a l’entorn de la plaça i part de la vorera onles façanes de les casesmien cap a l'est. Així  l’any 1854 el Joaquim Juanysacreu  estableix tota una sèrie de veïns en solars per edificar, formant  tota la vorera, amb façanes mirant cap al'oest de l’actual carrer Major, el tram  que aniria de la plaça fins a l’església, i on encara alguns dels actuals propietaris que hi viuen son descendents d’aquella gent establerta pels Juanysacreu.
I és així que la desfeta  i la marxa d’aquesta família ajuda a configurar un dels eixos principals de l’actual Palafolls, heus aquí el interès d’aquesta nissaga, i com a curiositat, a l’actualitat ha retornat a viure a la població uns descendents d’aquells Juanysacreu, que establiren a tanta gent. Una família que ha aprofitat el creixement dels últims anys de  Palafolls per establir-s’hi,  vinguts des de Santa Susanna  desfent el camí del Pere Juanisacreu.

Xevi Salicrú

Bibliografia:
-Josep M. Massons. Història de la Vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna.
-Adrià Canal i Moré. Els Cognoms del Maresme. Primera meitat del segle XVI. Barcelona. Sírius edicions. 1997.
-Arxiu Històric Fidel Fita. Comptadoria d’Hipoteques.
-Arxiu Municipal Històric de Sils. Capbreus Palafolls.
-Buidatge Capbreu Palafolls 1435-1436. Arxiu ducs de Medinaceli de Sevilla. Prim Bertran Roigé.

5 comentaris:

  1. Hola Xevi,
    En Jaume Joany que cites és esmentat al testament hològraf d'en Jaume Ferrer de Blanes ja que està casat amb una neboda de dit Jaume Ferrer, de nom Margarida (Batlle i Ferrer).
    Gràcies pels teus treballs.
    Jaume

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, de quina data és el testament? i la Margarida diu d'on era?

      Gràcies.

      Elimina
    2. Hola,
      19-01-1526. El trobaràs transcrit al treball de Josep Llorenç i Blat publicat a quaderns de la Selva. Et copio el link:
      http://www.raco.cat/index.php/QuadernsSelva/article/viewFile/273780/375235

      Salutacions

      Elimina
    3. moltes gràcies!!! interessant aquest parentiu amb els Joany.

      Elimina