Al Palafolls del
segle XV ja hi trobem a la família Joanysacreu, la primera menció és un
document notarial on Pere Johan de sa
Creu, a l’any 1433, reconeix com a
senyor l’Abad de Sant Salvador de Breda.
Aquest document no és pas únic, sinó que forma part de tot un llibre on
diferents veïns de la parròquia de Sant
Genís, reconeixen a l’Abad del Monestir de Breda com a senyor
directe de les seves terres i masos.
Actualment a Palafolls ja no hi trobem ningú amb aquest
cognom , però encara tenim entre 8 i 10
persones, segons el IDESCAT, que el duen com a primer o segon cognom a la comarca
del Barcelonès Nord, en desconec
si poden ser descendents d’aquesta família palafollenca, doncs sembla que el
cognom s’hauria format a Palafolls.
Com veiem, en un
principi la forma del cognom era una mica diferent a la que va acabant sent, creat per l’aglutinament de Joan, nom bíblic que
significa Déu dóna gràcies, amb el topònim de la Creu. De la Creu faria
referència a un lloc geogràfic, segurament en un principi per
diferenciar-los d’alguna altra família
que es cognominés també Joan. Fins cap a
finals del segle XVI anem trobant el cognom Joan encara no aglutinat, però
sempre acompanyat amb el topònim de la Creu. La forma originaria va anar evolucionant
al llarg del temps: Johan de ça creu, johannisacreu, johannes de creu, juan de sacreu,
i finalment s’acaba imposant al segle XVIII
juanysacreu o juanisacreu segons el document, ja totalment aglutinat donant un nou cognom
ben consolidat en la forma.
Al 1502 ja es parla
del mas joanysacreu, la ubicació del mas encara és incerta, quedant a l'espera de noves troballes que aclarin la seva ubicació, no lluny de l'actual carrer Major.
Tenim un llistat de
diferents propietaris, no seria una genealogia completa però s’hi acostaria:
1433 Pere Johan de
sa creu
1488 Pere Joahannes
de creu
1502 Jaume Joan de
sa creu
1583 Pere
Johannisacreu
1639 Joan
Joanysacrreu
1684 Pere
Joanysacreu
1740 Ramon
Juanisacreu
A partir d’aquest
moment la família abandona el mas, l’hereu es casa amb una pubilla i el nou
matrimoni que aglutinarà el llegat de les dues cases, passa a viure a casa de
la noia, el Mas Bonet de Santa Susanna. Normalment quan es donava aquesta situació,
casament d’hereu amb pubilla, i la
pubilla tenia un patrimoni més gran que l’hereu, com és el cas que ens ocupa,
el matrimoni passava a viure a la casa natal de la pubilla i fins i tot
arribava el marit a adoptar el nom de la
muller, aquí no fou així, tot i anar el matrimoni cap al Mas Bonet i quedar el
mas Juanysacreu com a masoveria, els fills del matrimoni es cognominaran Juanysacreu. Els Bonet ja havien
emparentat amb gent de la nostra parròquia al segle XVII, casant un fill de la
casa, el Rafel Bonet amb la pubilla de Can Ferrer-Hosta de Sant Genís, la Magdalena Hosta, cognominant
la descendència Bonet, però arrossegant varies generacions el cognom Hosta al
costat del Bonet, fins a mitjans del XIX.
1753 Pere
Juanisacreu casat amb Teresa Bonet
1793 Pere Màrtir
Juanisacreu Bonet casat amb Francesca Puigvert
1822 Josep
Juanisacreu Puigvert casat amb Antònia Misser Mora.
Aquest Josep acaba
venent gran part del mas Juanysacreu, doncs a partir de la marxa de la família
cap a Santa Susanna es va venent i establint gent en solars per construir-hi cases
o en terrenys de cultiu per treballar-los, quedant al final només la masia que
també s’acabarà venent.
1872 Joaquim
Juanysacreu Misser, aquest arrossegant
ja problemes econòmics del pare acaba venent també el Mas Bonet, tot i que uns anys més tard serà recuperat pels
seus descendents, doncs s’havia venut tot en un lot i va ser de bon recuperar, cosa que no passarà amb el mas Juanysacreu que
s’havia anat esquarterant.
Part d’aquestes terres del Mas Juanysacreu, especialment la
venda de la quintana del mas va servir
per acabar de formar un del principals carrers de Palafolls, el carrer passada, l’actual
carrer Major. Fins aquell moment només estava edificat a l’entorn de la plaça i part de la vorera onles façanes de les casesmien cap a l'est. Així l’any 1854 el Joaquim Juanysacreu
estableix tota una sèrie de veïns en solars per edificar, formant tota la vorera, amb façanes mirant cap al'oest de l’actual carrer Major, el tram que aniria de la plaça fins a l’església, i on
encara alguns dels actuals propietaris que hi viuen son descendents d’aquella
gent establerta pels Juanysacreu.
I és així que la
desfeta i la marxa d’aquesta família
ajuda a configurar un dels eixos principals de l’actual Palafolls, heus aquí el
interès d’aquesta nissaga, i com a curiositat, a l’actualitat ha retornat a
viure a la població uns descendents d’aquells Juanysacreu, que establiren a
tanta gent. Una família que ha aprofitat el creixement dels últims anys de Palafolls per establir-s’hi, vinguts des de Santa Susanna desfent el camí del Pere Juanisacreu.
Xevi Salicrú
Bibliografia:
-Josep M. Massons.
Història de la Vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna.
-Adrià Canal i
Moré. Els Cognoms del Maresme. Primera meitat del segle XVI. Barcelona. Sírius
edicions. 1997.
-Arxiu Històric
Fidel Fita. Comptadoria d’Hipoteques.
-Arxiu Municipal
Històric de Sils. Capbreus Palafolls.
-Buidatge Capbreu
Palafolls 1435-1436. Arxiu ducs de Medinaceli de Sevilla. Prim Bertran Roigé.
felicitats , bon comentari.
ResponEliminaHola Xevi,
ResponEliminaEn Jaume Joany que cites és esmentat al testament hològraf d'en Jaume Ferrer de Blanes ja que està casat amb una neboda de dit Jaume Ferrer, de nom Margarida (Batlle i Ferrer).
Gràcies pels teus treballs.
Jaume
Hola, de quina data és el testament? i la Margarida diu d'on era?
EliminaGràcies.
Hola,
Elimina19-01-1526. El trobaràs transcrit al treball de Josep Llorenç i Blat publicat a quaderns de la Selva. Et copio el link:
http://www.raco.cat/index.php/QuadernsSelva/article/viewFile/273780/375235
Salutacions
moltes gràcies!!! interessant aquest parentiu amb els Joany.
Elimina