dimecres, 23 d’agost del 2023

Turó d'en Serra versus Turó de Valldejuli.


El Turó d’en Serra és una de les talaies més ben situades per poder observar aquest racó de món que és  la part baixa de la Tordera. Ja antigament, a la documentació anterior al segle XVIII, era anomenat de La Guàrdia, tot i que no ens hi consta cap element de guaita de cap època és un lloc privilegiat per tenir el territori ben controlat. La manca de grans arbres a la part alta i la seva altitud de 190 metres ens dóna una visió del delta de la Tordera excepcional,  i la de tots els pobles del seu entorn; Palafolls, Malgrat, Blanes i  Sant Genís, i amb dies de bona visió tot el rere país d’aquesta zona. És el lloc idòni  per impartir una classe de geografia  amb tot aquest  territori als seus peus, explicant-nos el què, el com i el perquè del que som.

Al seu cim hi ha una creu sobre una construcció feta de pedres amb forma troncopiramidal (1), on a la banda de migdia hi ha una fornícula on s’hi posa un pessebre cada any dies abans de Nadal, amb una pujada popular desde Malgrat, organitzada pel GEM. També ha esdevingut un espai de record de difunts col·locant-hi com a testimoni una placa, tot sovint és fàcil  trobar-hi flors fresques  coincidint amb les dates de traspàs o onomàstica d'algun  dels finats. Aquest pedestal amb la creu fou  aixecat per la família Narbon, propietaris de can Valldejuli, farà una quarantena d’anys com a activitat d’estiu dels fills de la família.

El cim del turó forma part  del municipi de Malgrat, juntament amb tota la vessant de migdia, tot i que pertany a la finca de can Valldejuli, masia històrica de Sant Genís,  que supera per uns metres la línia del terme municipal de Palafolls. No és estrany que moltes finques en aquesta serra, que separa els límits de Malgrat amb Palafolls, no obeeixin a les partions dels municipis, una línia divisoria que es va establir a mitjans del segle XIX (2) quan aquestes propietats havien estat definides molts més segles enrere.  

Recordo però que sempe s’havia anomenat tradicionalment  a Sant Genís Turó de Valldejuli, però la consulta a diferents plànols i referències  deixa algun petit dubte. Partint que la tradició oral dels genissencs era anomenat de Valldejuli vaig buscar rastres del topònim en algun document antic. Podríem dir que la majoria de documentació, especialment mapes municipals de Malgrat dels anys 1914 i 1920, no donen dubtes del nom com a Turó d’en Serra.  

Si consultem però el  Mapa Topogràfic del Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya a escala 1:5000 (4)  consultable a la seva web, podem veure que el turó a que ens referim s’anomena com a Turó de Valldejuli i una mica desplaçat cap a l’est hi trobem  el topònim Turó d’en Serra sense definir cap pujol en concret. Conservo amb paper dues còpies de l’any 1986 i 1966  de  reproduccions  del mapa a escala 1:5000 i 1:10000 respectivament, on en aquestes  versions no hi surt cap referència al Turó d’en Serra. Però hi ha una versió a escala 1:5000 d’un Ortofotomapa de 1996 (5) on ens situa el Turó d’en Serra en un petit pujolet  de 153 m a la banda sud-est del turó que ens ocupa, definint els sots d’en Segarra i del mas Joer a banda i banda. Altres mapes penjats a les xarxes també ens situen el Turó d’en Serra a l’entorn d’aquest punt.  


ICGC 1:5000


Hi ha però una cosa força clara, els mapes que anomenen el  Turó com a Valldejuli no hi ha dubte de la seva posició i en aquests en alguns no hi surt cap topònim d’en Serra,  i si hi surt el situen al vessant sud-est del turó. I als mapes on  no hi surt com a  Valldejuli quasi tots situen el topònim d’en Serra al turó que ens ocupa i algún el segueix ubicant a la vessant sud-est. 


ICC Ortofotomapa  1996 1:5000


Més enllà dels plànols tenim dues referències textuals, fetes des de Malgrat,  de descripció dels límits municipals on es parla del  Turó d’en Serra. Una és la que ens diu mossèn Felix Paradeda l’any 1915 al seu llibre “Malgrat i sos contorns” on diu que la partió municipal puja per les pertinences de Valldejuli i Turó d’en Serra. La segona a la documentació de limitació dels termes de l’any 1854 (3) on diuen “...puja pels límits de Valledejuli seguint  amunt fins al Turó  d’en Serra i seguint els límits de Valldejuli  i camí ( que fa de  partió municipal ) arribant fins a la torre telegràfica...” 

Que en aquests dos documents s’anomeni Turó d’en Serra sembla correcte aquí, doncs si ens fixem en la partió de la finca de Valldejuli segueix la línia de la cresta de tota aquella carena  a excepció de la zona del cim on devalla una mica a la vessant sud, sembla raonable que la línia municipal seguís la carena seguint raons purament geogràfiques i obviant els límits de finques.

Aquestes diferències entre topònims als plànols  ens porten a dues possibles hipòtesis (sempre partint com hem dit abans que a Sant Genís tradicionalment s’ha anomenat de Valldejuli); un desdoblament de nom pel turó, on  cada plànol segons la font l’anomena d’una manera o altra,  o una supletanció de topònim per desplaçament d’un.  

Si el nostre turó és de Valldejuli o d’en Serra no ho tinc clar, però és evident que alguna cosa hi ha que ara mateix no soc capaç de destriar, o potser simplement té dos formes per anomenar-se...si pugem per  Malgrat diem-li d’en Serra i si pugem per  Sant Genís diem-li de Valldejuli.


Xevi Salicrú.


1. https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-den-serra

2. https://valldebossagay.blogspot.com/2023/02/el-dia-que-palafolls-varem-perdre-la.html

3. https://estatics.ajmalgrat.es/MAPES/HISTORICS/TOPO_1914/

     https://estatics.ajmalgrat.es/MAPES/HISTORICS/1920_MALGRAT_TERME/

4. L’ICGC entra en funcionament l’1 de febrer de 2014 agrupant l’Instiut Cartogràfic de Catalunya i              l’Institut Geològic de Catalunya en un ens.  Les seves funcions són les relacionades amb l’exercici de      les competències a Catalunya sobre geodèsia i cartografia i sobre la infraestuctura de dades                    espacials en els termes establerts per la Lleis 16/2005 i 19/2005.

5. Ortofotomapa de Catalunya 1:5000 Sant Genís de Palafolls 394-6-1 (302-113) versió 1996

 

 

1 comentari:

  1. Amb les muntanyes, sovint ens hi trobem, amb això; els d'una banda les coneixen amb un nom i els de l'altra banda amb un altre. També passa sovint que les masies properes colonitzen el topònim del puig que tenen més proper. I els topònims que surten al Cartogràfic no són garantia de res, aquests mapes tenen eines molt interessants i són molt fiables i útils en molts aspectes, però en els topònims no ho són gens.

    ResponElimina