Torna la Riera de Bossagay.

 

La  Riera de Sant Genís neix a Sant Genís, com diu el seu nom  i desemboca a Malgrat.  En algunes cartografies des de la perspectiva de la seva desembocadura  se l’ha anomenat Riera de Palafolls, ja que neix al municipi d’aquest nom,  però el nom de Riera de Sant Genís li és més concret i adient.  

Totes les valls, dins els actuals límits de Palafolls,  que s'escolen cap   a  la riera  o als seus afluents formaven l’antic veïnat de Sant Genís, i tot el territori que ja no era part d’aquest veïnat, la seva aigua conflueix cap a la Tordera, per tant, com que  el territori conegut històricament com a Sant Genís porta en exclusiva l’aigua a la riera és de justícia  anomenar-la Riera de Sant Genís.

Riera de Can Borrell

                                                                        

                                                                     Seguint el curs de la riera  amunt ,  un cop  ja dins el terme de Palafolls, trobem el primer  afluent que la nodreix. Aquest,  just passat can Vila, és el torrent anomenat El Rierot, que s’enfila entre Serra Borrella i la carena que puja pel cementiri, aquesta última  és el límit  de les aigües que tombaran  cap a la  Tordera o cap a Malgrat. El Rierot es divideix més amunt recollint l’aigua de dos canals, el Canal  de Can Crosetes i el Canal de  Can Camps o també dit Canal de Can Sèndic.

Tornant  al curs  central, i seguint enfilant riera amunt, a mig camí entre el Carretera N-II i el poble, just  passades  les  restes de l’antic pont  ensorrat al 1969 per una rierada,  trobem un rierol  que recull l’aigua de la zona coneguda com  els Crestins, el Torrent de can Grinyola.  

Arribant a les primeres cases del poble  la riera es divideix en dos ramals, un per cada  banda de la carena on s’aixeca el poble  de Sant Genís.

Si d’aquest punt en vall  no hi ha discusió en anomemar-la com a Riera de Sant Genís, d’aquí per amunt la toponímia dona diferents noms a cada ramal, agafant protagonisme cada un d’ells.

Un d’ells, el ramal de la dreta (1) , anomenat la Riera  de Can Jordà és potser l’eix principal, recollint l’aigua d’una àrea molt més gran que l’altra banda. Aquesta aplega les vessants del Turó del Tres Pins, Miralles i  gran part de Ciutat Jardí. Al llarg del seu recorregut rep l’aportació d’afluents més petits: el Torrent de can Daniel, que neix sota el mas del mateix nom; el  Torrent de  la Bardera, que discorre entre el mas Alsina i can Plantera, i alimentat   pel Torrent de Ca l’Oli, que s’escola entre el mas Alsina i ca l’Oli;  més amunt el Torrent de cal Bessó  i ja enfilant la serra el Sot de Miralles.

En la documentació anterior al segle XIX l’eix principal d’aquesta Riera de Can Jordà rebia el nom de Riera del Cellent, encara hi ha una peça   sota el Sot de Cal Bessó que s’anomena el Cellent.

L’altre, el  ramal de la banda esquerra (2), motiu de l’article i  és on volia fer arribar-lo,   recull l’aigua de  tota la  vall que forma   la carena que va de Montagut al Turó d’en Serra,  que ens separa amb Malgrat, i la carena on hi ha el poble de  Sant Genís.  

Aquest ramal rep a l’actualitat varis noms segons el tram a que ens referim. Al  seu naixement Riera de Can Cabreta, ja que  neix en aquella històrica finca. Just  a pocs metres de la seva formació hi ha un petit afluent que baixa del Canal de la Font de Can Cabreta. Seguint baixant es troba  amb una altra finca de tradició que li dóna nom, i per la que el seu curs en defineix els límits, Riera de Can Borrell. Més avall quan ja deixa can Borrell, i llavors també marca els límits de  la finca de can Gibert, Riera de Can Gibert, i aquesta ja s’uneix   a la de Can Jordà, formant la Riera de Sant Genís pròpiament.

Naixement Riera de Can Cabreta, per sobre la Font.

                                                                      

Quan deixa  can Cabreta, per on havia circulat per dins la finca, Can Borrell i can Gibert són a la llera dreta, a l’esquerra baixant  ara hi trobem el camp de futbol de Ciutat Jardí i tot un conjunt de petites peces, tots els horts del carrer Nou, seguides de can Reig i les terres de can Dalmau.

Riera de Can Gibert, a l'alçada de  can Reig.

Tot aquest ramal amb els seus trams de les rieres de can Cabreta, can Borrell i can Gibert   rebia el nom de Riera de Bossagay, doncs recollia l’aigua de la Vall de Bossagay, aquesta , com dèiem anteriorment, és la vall  entre la carena que ens separa de Malgrat i la carena on hi ha el poble de Sant Genís.

El topònim Vall de Bossagay, va deixar d’utilitzar-se en època medieval, però el que va conservar-se en la documentació    fou el nom de Riera de Bossagay fins al segle XVIII.

Quan al segle XVII i XVIII, la família Valldejuli estableixen, a la quintana del mas Antuny,  totes les cases del carrer Nou, les actes notarials  ens diuen que totes elles aniran del carrer, on hi tindran  la façana,  fins a la Riera de Bossagay,  cases amb eixida i hort com ens descriuen els documents.

                                                            

Riera de Can Borrell, a l'alçada dels horts carrer Nou. 

Cases que conviuran amb la riera, totes tindran una feixa a tocar, l'anomenada  Feixa Fonda, on tradicionalment hi faran l’hort que regaran amb l’aigua de la riera. La resta de feixes cap amunt  seran totes de secà fins l'arribada de les primeres bombes de pisto. 

I no només s’aprofitarà l’aigua per regar aquests horts, també hi haurà almenys un parell de rentadores en petites rescloses, on les  veïnes del poble hi baixaran a fer la bugada.  

Però no només serà  un vial per aigua, també havia  estat tradicionalment un accés a algunes finques. El mas de can Gibert havia d’accedir a les seves terres  per dins la riera, amb un pas entre can Dalmau i l'antic Camp del Pi. Aquest accés encara es perfectament tot i que ja no es fa servir i també aquesta casa encara té un corriol, encara en ús,  que travessant la riera  els porta fins a peu d’església, com un cordó  umbilical.  

Can Borrell tenia l’antic accés principal entre Can Reig i Cal Tossut, l’anomenat Camí Fondo, que baixava de la plaça fins a la riera, i allà per un pas la travessava, continuant per sobre la llera i  arran  de la finca de can Gibert uns 40 metres, fins arribar a la partió amb can Borrell.  Allà s’enfilava cap a dins les terres del mas a través d'un  pujador on encara  s’hi  deixa entreveure.

Aquest camí  de can Borrell (3)  va deixar d’utilitzar-se definitivament als anys 70,  quan l’accés des de la plaça del poble  es va refomar.  Abans però, ja a can Borrell van començar a passar per un pont que es va fer als anys trenta al camí de can Cabreta, just on ara hi ha la zona esportiva  de Ciutat Jardí, que de fet és encara el pas del mas. Per el Camí Fondo també hi passaven per anar a l’hort de can Forn, una de les cases del carrer Nou,  amb previ permís a can Reig.

Al anar plegant els pagesos tradicionals, que més enllà  de treballar la terra  també gestionaven tots aquells marges  i l’entorn  dels horts, i per tant  la riera , mica en mica, a partir dels anys noranta l’antiga  Riera de Bossagay va entrar en un estat d’abandó. Fins fa pocs dies s'hi feia impracticable el seu pas,  convertida en una selva.

Ara podem tornar a gaudir-ne, la intervenció  de l’Ajuntament, després de trenta anys de deixar-se de gestionar pels seus veïns,   se n’ha  fet càrrec i l'ha netejat.  Tornem a tenir un espai, molt de temps oblidat, on no s’hi passava per tant ni el veiem ni el coneixíem , com si no existís. Més enllà de la seguretat en temps de pluges, quan l’aigua baixarà sense obstacles i no provocarà  embussos, tornem a tenir i gaudir d’un espai carregat d’històries  d’antics horts, de rescloses per recollir aigua  i de tertúlies a  les rentadores.

Tot allò no serà més , però el que ha tornat és l’espai on passava,  ara ens queda una passejada fresca enmig de plataners, de freixes, de pollancres o  fins i tot  de roures, i a sota encara treuen el nas  aquelles antigues figueres com si volguessin tornar al passat.  La Riera de Bossagay ha tornat.

 

Xevi Salicrú.

 

1/2. si som rigorosos hauriem d’anomenar  el ramals lleres o vessants de rius i rieres   amb la prespectiva de mirant aigua avall, per tant el que aquí anomenem dreta i esquerra correctament ha de ser al revés.

 

3. El camí de can Borrell, no només era el camí per anar a la casa, també era l’últim camí que feien els seus habitants camí del cementiri. Això tradicionalment donava uns drets que només podien ser alterats per la renúncia de la casa que hi tenia el dret de pas. I això és el que va passar amb el camí, l’obertura d’un  millor accés  va portar a la renúncia de pas d’aquest.