El palauet d'en Pelavulves.

Dues teories tenim de l’origen etimològic del topònim Palafolls, una es decanta per ser un topònim que van fer-se seu els senyors del castell i l’altra per ser un malnom dels senyors  que adoptaren com a cognom,  passant a ser també el topònim del lloc.

Haig de dir que sempre oficialment m’he decantat per la primera....aquella que diu  que l’origen de Palafolls ve de Palatiolo, palauet petit, que del cert era el que havia estat originariament el castell. I  on és ben  documentada l'evolució de la forma de Palatiolo  a l’actual  Palafolls, una falsa regressió de c/ti passada a f.

Però com deia hi ha una altra teoria, de la qual sempre m'hi arriben  periòdicament  cants de sirena i haig de tornar-la a rellegir cegament. 

I diu que, i no ho diu pas cap aventurat en teories , el gran filòleg de la llengua catalana Joan Coromines, que Palafolls vindria d’un malnom adjudicat als senyors del castell. Té clar que Palafolls era  primer el nom dels senyors i acaba convertint-se en el nom de lloc. Explica que la forma originaria fou Pelafolls , on diu que a la nostra comarca es  confonen, com  a català central,   les dues vocals àtones e/a.

Pelafolls és segons Coromines un compost de verb en imperatiu i un complement, el verb pelar i folls (poca solta). L’argumentació d’aquest compost el compara amb altres exemples de topònims de llengües romàniques com el topònim italià Battifolle, Vergafolle o el topònim també català Torcafelló. I el malnom seria  pela folls, qui pela als poca soltes, és a dir  oprimeix o escanya als pobres pagesos, un senyor abusiu de la seva força.

Però hi ha un document de l’acta de dotació i edificació  del monestir de Roca-rossa de l’any 1145  que ho rebla tot. S’ hi anomenen tota una colla de senyors presents i signataris de l’acta,  entre d’altres Berenguer Pere de Fogars,  Berenguer de Maçanet i en Berenguer de Pelavulves( el document fet en llatí hi diu  Berengarius de Pellansvulvam.) una variant de Palafolls molt diferent a  totes les  documentades.

L’eminent filòleg  en destaca la e de Pelas per reforçar la seva teoria del verb pelar i dona un  caràcter satíric a vulvam com un joc de paraules amb foll, on suposa a l’escrivà del document, Erbert, un bon humor i finura en que ningú s’adonés de tal broma, fins i tot el mateix Berenguer signant l’acta.

Segons diu Coromines l’escrivà juga amb el cognom Palafolls, sabedor ell de ser un malnom, no sabem si per pura burla o s’hi havia alguna dispusta entre el monjo escrivent i Berenguer,  o potser jugant amb la possible fama d’abusiu també amb les pageses del terme.....  i volgué venjar-se a l’acta.

Dues teories etimològiques, agafeu la que més us agradi, totes dues són ben argumentades per eminents filòlegs.

En una cosa estàn d’acord una i altra,  etimològicament s’hauria de pronunciar Palafolls amb  o tancada tant per Pelafolls com per Palatiolo, però el treball de camps dels filòlegs diuen que Palafolls és pronunciat  amb o oberta pels palafollencs i gent dels pobles dels voltants, però que només la diuen amb o tancada els forasters...això dit a la primera meitat del segle XX. Un dilema fora de lloc si parlem de Pelavulves. 

Xevi Salicrú

Biblbiografia:

Coromines, Joan.Onomasticon. Volum VI, 120-123.

Pons i Guri, J. M/ Rodriguez Blanco. J. Els noms de lloc a l’Alt maresme dels segles IX-XII. El set-ciències. Arenys de Mar. 2000.