El mas de can Gibert , situat en
un lloc privilegiat, va de a peu de la
riera de Sant Genís, l’antiga riera de Bossagay, puja pels camps de cultiu coronats per la masia,
dedicada ja fa molts anys a la restauració, i s’endinsa per l’aulet fins a dalt la carena.
A la part baixa de l’aulet, és
com anomenem els boscos majoritàriament
formats per alzines, hi trobem la
font de can Gibert, un aflorament d’aigua natural documentat de molt antic.
Aquesta aigua ha estat aprofitada de
sempre pels seus propietaris, pel consum de boca i el sobrant recollit en un petit bassiol antigament utilitzat per regar les verdures de l’hort de
la casa.
En aquest bell espai s’hi va
celebrar, el set d’abril de 1947 dilluns de Pasqua Florida, un primer aplec per
recollir diners per la reconstrucció de l’església parroquial, molt malmesa pels
efectes quan va ser cremada el juliol
del 1936. S’hi van ballar sardanes i es van sortejar obsequis i viandes recollides pel cor
parroquial dirigit per Mn. Salvador
Coll, ecònom de Sant Genís, que havien cantat caramelles per tota la parròquia com era tradició per
Pasqua.
L’any següent, l’onze de juliol,
es va celebrar el segon aplec. L’orquestra l’Arenyense va tocar sardanes i al
llarg de la vetllada es va comunicar
l’interès de la família Gibert de construir-hi una capella. En aquest
aplec també hi va participar el Centre Excursionista de Gràcia amb cançons i
jocs populars. Aquell any s’hi van construir ja unes taules i bancs d’obra, que amb els anys es van anar
ampliant.
El divuit d’abril del 1949 es va celebrar el tercer
aplec, encara amb l’objectiu de recollir diners per la reconstrucció de l’església.
Aquell any ja s’havia construït la capella pel paleta malgratenc Salvador Martí, tot i que encara no s’havia
beneït, cosa que es va fer el 26 de maig d’aquell anys, ara fet justament setanta anys.
La capella serà dedicada a la Mare de Déu de la Medalla Miraculosa. Sembla que hi havia hagut una noia que s’havia hostatjat a can Gibert, morta prematurament, que tenia una medalla de la Miraculosa a la qui hi tenia molta devoció. A la religiosa francesa Caterina Labouré de la congregació de Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül se li va a parèixer l’any 1830 la Mare de Déu Miraculosa tres vegades, es varen crear unes medalles de la visió que va tenir que varen ser repartides per molts països, una d’aquestes era la que portava la noia de can Gibert.
Per aquelles dates el pintor Joan Lahosa també passava
temporades a la masia. Al conèixer la
intenció del propietari, el Francisco
Gibert Pernal, al qui anomenaven en Xicu,
es va comprometre a costejar la imatge de la capella si tirava endavant una feina que tenia entre mans per fer als
Estat Units. I així el 26 de maig de
1949 es va portar la imatge de la Mare
de Déu fins a la capella, en una solemne processó de l’església parroquial fins a can Gibert. La imatge va se portada per un pas exclusivament per dones acompanyades per tot el poble i
autoritats fins a peu de la capella, on
Mn. Salvador Coll va beneir en una acte molt concorregut.
D’aquesta diada en tenim un valuós i extens reportatge fotogràfic fet
pel malgratenc Joan Poch.
A la capella s’hi van casar les
tres noies de la casa, filles del Francisco Gibert, l’Antònia, la Marina i la Montserrat, i anys
més tard una neta. L’espai juntament amb la font i l’aulet no només han estat un lloc estimat per la família Gibert, per els veïns de Sant
Genís i dels pobles dels voltants ha estat un referent per gaudir de la natura.
La creació a l’any 1948 de les taules a l’entorn de la
font i després de la capella ha estat també l’origen del restaurant que mica en
mica va arribar a ser un referent a la comarca.
Xevi Salicrú.
Bibliografia:
Alfons Codina. Can Gibert. El mas i la seva gent en el
transcurs del temps- Pineda de Mar 2011
Ajuntament de Malgrat. Homenatge a Joaqui Colomé. Recull
d’escrits pubicats. Malgrat de Mar 2008.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada