L’any 1147 un estol de seixanta-tres
galeres i més de cent naus genoveses es presentava davant el cap de Gata amb l’objectiu de
prendre la ciutat musulmana d’ al-Mariyya, el que ara coneixem com Almeria,
governada per els almoràvits. La gran flota de Gènova hi havia acudit per donar
suport al rei de Castellà Alfons VII, qui liderava la campanya.
Al cap de pocs dies hi va arribar
també el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, amb un petit estol de mil
homes, acompanyat de Guillem VII de
Montpeller. Alfons VII de Castella, acompanyat de Garcia VI de Pamplona, hi va
arribar una mica més tard amb dos mil homes més, quan el setge ja s’havia
iniciat pels seus aliats.
Entre el miler d’homes que
acompanyaven el comte de Barcelona hi havia varis cavallers catalans, alguns
d’ells molt propers a nosaltres, com Vidal de Blanes, Joan de Pineda, Guerau de
Cartellà o el mateix Pere de Palafolls, senyor del nostre castell de Palafolls.
La família Palafolls eren senyors d’un territori poc poblat, amb pocs
focs. En aquell moment el terme no comptava amb cap nucli, hem de imaginar-nos un territori pinzellat amb algunes masies arrecerades a la muntanya del castell i
a redols de la vall de Sant Genís, on hi havia l’església que tot just feia setanta-set anys que havia estat consagrada com a parroquia. I
el senyor de Palafolls acompanyat potser amb una molt petita host de
palafollencs, formaven part d’aquestes tropes disposades a assaltar una ciutat pròspera,
tan culturalment com comercialment, amb
vora trenta-mil persones, on un miler
eren artesans que es dedicaven a la
confecció de teixits d’alta qualitat, res a veure amb la rusticitat d’aquells
palafollencs del segle XII.
El setge va concloure el 17 d’octubre
amb la caiguda de la ciutat i el posterior saqueig. Saquejada fins als
límits, arribant a l’extrem d’arrencar les portes de fusta de la ciutat, folrades amb pell i amb reblons de bronze, que
varen ser portades a Barcelona com a botí de guerra i posades al portal de
Santa Eulàlia. Diuen que els barcelonins quedaven bocabadats amb tal meravella.
Especulem que a Pere de Palafolls alguna part del botí li devia tocar, alguna de les
meravelles de la bella al-Mariyya de ben segur devien arribar fins a les terres de Palafolls.
Almeria va quedar en mans
d’Alfons VII, però per pocs temps, al 1157 els almohades recuperaren la ciutat,
tot i que ja no va arribar a recuperar la prosperitat d’abans del saqueig. No tornarà
a caure en mans cristianes fins l’any 1489 quan va ser entregada als reis Catòlics pel
rei musulmà nassarita de Granada.
Xevi Salicrú.
Bibliografia:
Revista La Voz de Malgrat. Setembre 1954.pàg. 5.
Generalitat de Catalunya. Els comtes sobirans de la Casa de
Barcelona. De l’any 801 a l’actualitat. Edicions 62. Novembre 2002.
Molt interessants aquestes "cróniques" de succesos no a l'abast de molts de nosaltres, como jo mateig. Gràcies i felicitats!.
ResponEliminaMolt interesa t
ResponElimina