La plaça de Sant Genís, una antiga era en evolució.

La plaça de Sant Genís ha anat evolucionant al llarg dels segles. Com  espai públic es desenvolupa a partir de la segona meitat del segle XVIII amb la venda a l’encant de l’antic mas Reig .

Anteriorment la plaça havia estat  l’antiga era del mas, venut i convertit  en tres habitatges,  la quintana i  altres peces de terra  també seran venudes a diferents propietaris. L’era no ens consta que fos venuda a ningú, suposem  que els nous habitants del dividit mas la devien utilitzar, si que al segle XIX  és ja una plaça i esdevé punt de trobada de festes populars.

L’evolució urbana del nucli de Sant Genís ha anat transformant la plaça, la  primera imatge que  tenim hi  podem distingir encara l’estructura de  l’era, tan sols amb l’ afegit d’un  pany de paret a la part nord  com  a coronament de l’espai públic i un banc a tot vol. En aquestes dues imatges a l’entorn de l’any 1920 en podem veure l’aspecte.

En primer pla d'esquerra a dreta, can Reig, la plaça i el Mas Reig, a segon terme el carrer Nou. Imatge presa del campanar.

Imatge presa de la plaça  cap a l'església, al revés de l'anterior.

Podem adonar-nos que la plaça queda per sobre el camí que passa just a tocar l’actual can Reig, aixecat a la primera meitat del segle XVII quan era anomenat  mas Aigües. A tota la part de migdia de la plaça, a tocar el camí, hi havia un mur de pedra d’uns tres metres.

Un cop superada la casa de can Reig el mur girava donant la forma circular a la plaça i pujava cap a davant de l’antic mas Reig on moria al perdre l’alçada. En aquest punt, el camí que venia de l’església continuava cap a munt, fent una corba a  la dreta, agafant l’anomenat carrer Nou. Abans d’enfilar cap aquest  carrer hi havia el  trencant que passava per davant   la façana de  l’antic mas Reig, i just passat can Reig hi havia un altre trencant, anomenat el camí fondo, que baixava cap a la riera, per sota el marge de cal Tossut i resseguint la partió amb can Reig.

El camí fondo continuava per  la riera i anava fins can Borrell, camí per on  hi passaven els seus morts camí de l’església i cementiri, per tant, era un camí amb tots els drets de pas.

Com res és per sempre , al març del 1932 l’Ajuntament crea una comissió municipal a petició del regidor de Sant Genís, el Ramon Clopés, per tal d’estudiar la manera de reformar la corba i  millorar-ne la circulació. Al juliol s’aprova la solució aprovada per la comissió, l’alineació dels dos carrers ,Sant Genís i Nou, unint-los  passant per dalt la plaça.

Per accedir al camí fondo es seguiria passant per l’antic camí, i per anar al carrer Nou venint d l’església ja es passarà per sobre la plaça, ara  mutilada. També es va indemnitzar al veí Josep Martí, propietari de la primera casa sorgida de la subdivisió del mas Reig, a qui  se li va agafar un tros de terreny  per unir  els dos carrers.

Anys quaranta, els dos carreres units per dalt la plaça. A primer pla el mur  l'era de can ferrerhosta , just davant l'església.

L’Ajuntament va pagar  628 pessetes en concepte de jornals per fer les reformes.  

Al desembre del 1933 el regidor Ramon Clopés, com a representant  dels veïns de Sant Genís, demana amb urgència l’arranjament d’un pas per baixar de la plaça a  can Reig,  on s’hi  vol construir una escala, per garantir  l'antic accés que anava de can Reig a l'antic mas Reig, ara desaparegut per la unió dels dos carrers. 

Als any quaranta amb la construcció de l’escola i al 1951 amb la construcció del Sindicat a la feixa situada entre can Ferrerhosta i la plaça, s’allargarà l’antic mur fins al punt on baixa el camí fins a can Reig, just a la partió amb ca la Candita.   L’espai utilitzat com a plaça abraçarà també tot el davant del Sindicat, així es veurà compensada la pèrdua d’espai públic que havia patit la plaça amb la construcció del carrer per dalt dels anys trenta.

A les següents imatges es pot distingir el tros de mur nou fet a continuació de l’antic cap a l’església, a la imatge de la dreta es veu l’acabat diferent i a la imatge de l’esquerra el gruix, una mica més estret que l’antic mur.

La plaça i carrer es mantenen així fins als aiguats de  la tardor del 1970, quan es va esfondrar la part més antiga del mur, sobrecarregat amb l’augment del trànsit per sobre d’ell. Aquell mateix dia  l’aigua  es va emportar també el pont vell de la carretera de Sant Genís,  on encara es conserva un dels  pilars amb l’arrencament  de la volta.  

El mur de la plaça es  refarà  però es desplaçarà avançant-lo cap a can Reig, fent el carrer més ample. En aquell moment ja no es podrà  passar entre la casa de can Reig i el mur,   can Borrell renunciarà a passar pel camí fondo per falta d’amplada, la opció que es va donar de  baixar directament del carrer Nou tenia massa pendent. Al nou mur també s'hi construirà  l'escala per baixar a can Reig, mantenint l'accés que tenia historicament  a l'antiga plaça quan hi accedien pel camí que portava davant la façana de l'antic mas Reig.

 El nou mur fet de formigó  se’l dotarà d’una  barana de ferro, encara existent a l’actualitat, en comptes del pedrís de pedra i totxos.

Imatge actual del carrer., amb el mur de l'any  1970.

El carrer no serà asfaltat fins l’any 1983, la plaça als anys noranta serà enjardinada perdent l’ús d’espai polivalent i   les voreres d’aquest    tram de la plaça  no es faran fins l’any 1998.

Xevi Salicrú.