Text escrit per ser llegit a la renovació del vot de Sant Sebastià, el passat diumenge 21 de gener, a la parròquia de Sant Genís de Palafolls.
Ser aquí avui, després de 365 anys, i haver renovat el vot
rigorosament cada any , (trobaríem pocs anys que no s’hagués complert,
sempre per motius de força major) posa
de manifest una gran cosa i important , la continuïtat d’aquella comunitat del segle
XVII fins avui , aquella comunitat que l’ 1 de desembre de 1652 convocats a toc
de campana, es reuneixen al cementiri, davant la porta de l’església, que
actuava com a fòrum de la comunitat, i acorden demanar protecció a Sant Sebastià i
Sant Fabià, davant els casos de pesta que assolaven la nostra parròquia i per extensió el país.
Per això som aquí avui, per renovar aquell vot, complir un
cop més aquell acord d’aquell primer de desembre. Veïns , hereus d’aquells del segle XVII, i representants municipals,
els nostres regidors avui aquí, com
hereus directes d’aquells administradors parroquials, que representaven i encapçalaven el poble i la
parròquia de Sant Genís.
L’acta notarial, que es va redactar per testimoniar el vot,
és tota una geografia humana, penseu que
hi signen tots, l’acord és pres per assemblea, a la convocatòria hi és cridat el Consell General de la Universitat, és a dir,
tots els caps de casa, el que avui en diríem una Assemblea General de Veïns.
Encara podem distingir, entre el llistat dels signants, molts
cognoms ben familiars, Comas, Vila,
Borrell, Sèndich, Tortós , Batlle, Freixes, Puig, Rovira, Crosas, entre molts
d’altres, alguns d’ells encara presents en els cognoms d’avui,
d’altres, en la toponímia de moltes masies del municipi, però portadors o no d’aquells noms, tots els palafollencs d’avui en som hereus d’aquella gent.
La renovació del vot va ser una acta de fe, una expressió de
la gran religiositat que vivia aquella societat, ara el compliment d’aquesta
promesa és embolcallada també amb actes més festius i laics, la transmissió
popular ha anat transformant aquella promesa, tots hem sentit anomenar la Festa
petita de Sant Genís, o Festa de Sant
Sebastià, i potser molts hem oblidat el sentit del que celebraven, però seguíem
cada any convocats a la cita. De fet l’acord era com diu l’acta “celebrar ofici
solemne i cantat ofici el dia dels
gloriosos màrtirs de modo que se
celebren los oficis en dita església,” i és el que hem fet al llarg d’aquests
centenars d’anys.
D’ençà un temps cap aquí, s’ha volgut posar en valor des d’una
perspectiva oficial el dia de la festivitat, amb la presència dels
representants municipals a l’ofici d’avui, encertadament crec, donant-li un
caire més institucional, amb la intenció
de preservar aquest llegat, que va més enllà del fet de recordar un simple fet
històric.
Aquella comunitat va
encomanar-se a la protecció dels Sants, davant com deien ells: “la
Justícia Divina que té l’espasa desembeinada contra nosaltres”, ara, la
gent d’avui, també hem d’afrontar noves pestes que malauradament moltes vegades no podem
combatre, o ens és complicada la seva lluita, per això reivindico l’actualitat de la renovació del vot.
I si que m’agradaria acabar amb una frase que ja
de ben petit sentia a casa, i que deia:
Sant Sebastià Gloriós lliura’ns de pestes mals i dolors.
Xavier Salicrú
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada