Una gran majoria de la societat catalana viu amb neguit i rebuig la injustícia de tenir presos polítics, dins d’aquesta
suposada democràcia espanyola que ens tutela. Catalans presos per les seves
idees n’hem tingut al llarg de totes les èpoques, d’ençà que la nostra nació
està supeditada als designis d’un estat que no és el nostre.
Tenim ben presents presos del
franquisme, presos durant la convulsa Segona República Espanyola, presos durant
la dictadura de Primo de Rivera,..... la llista és llarga i es va fonent en el
temps.
La nostra memòria ha oblidat molta de
la gent que va ser presa de forma injusta, però la documentació conservada en
diferents arxius ens en desvetlla molta d’ella.
A la Guerra de Successió, on molts dels nostres
mals venen de llavors, hi trobem presos, represàlies i milers d’exiliats. I és en aquest moment on tenim el cas d’uns presos que ens toquen
de ben a prop, allò que en podríem dir presos de proximitat.
Ens hem de situar al desembre de
1711, l’exèrcit de les dues corones avança pel territori, conquerint-lo, el 24
de gener d’aquell any Girona ja havia
caigut. El país es va sotmetent al seu pas, no només obeint al nou ordre sinó
havent de fer-se càrrec de pagaments abusius per les forces d’ocupació.
Aquestes tropes, en aquest cas
francesos situats ja a Maçanet, demanen al terme del Castell de Palafolls, organitzat
en tres universitats; Sant Genís,
Vilanova i Santa Susanna, nou-centes noranta dobles. Mentre es mira de pagar a les tropes situades a Maçanet
agafen com ostatges a dos prohoms de la Vilanova, el Mariano Davi Alsina i
l’Agustí Gibert Xurrich. Aquests són empresonats a Girona el 23 de desembre.
Les 990 dobles es reparteixen entre
les tres universitats que formaven el terme, 440 per Sant Genís, 330 per la Vilanova i 220 per Santa Susanna.
Sant Genís reuneix, sota llicència i presència del
batlle Francesc Reig, el dia 26 de desembre el seu Consell General de la
Universitat, és a dir, tots els caps de casa, amb l’objectiu d’estudiar la
forma d’aconseguir la xifra que li pertoca. A l’acta hi consta que s’acorda crear un censal en nom de la
Universitat per fer front al pagament.
Si el censal es porta a terme no
ho sabem, el que sabem del cert és que no paguen. De Santa Susanna ens consta
un censal amb l’objectiu de pagar. La
Vilanova acabarà assumint tot el pagament per poder veure els seus prohoms lliures,
i no només es faran càrrec dels 990
dobles, també s’han de fer càrrec de les despeses d’alimentació, a raó d’una lliure i deu sous per cadascú i per dia que hi siguin tancats.
La Vilanova obre un procés
judicial que s’allargarà fins deu anys més tard contra les universitat de Sant
Genís i Santa Susanna reclamant el seu deute.
Amb l’aplicació del decret de Nova Planta s’obliga a traduir
tots els processos oberts, traduir-lo implicava més costes, la Vilanova no vol
assumir més despeses, com tot el país està ofegada per les noves imposicions
fiscals i no es tradueix, el procés queda
anul·lat, i els deutors no paguen.
No serà fins al vint-i-tres d’abril
d’aquell que seran alliberats, després d’haver pagat total que es demanava.
Xevi Salicrú.
Bibliografia:
Simon i Tarrés, Antoni. Pagesos, capellans i industrials de
la Marina de la Selva. Curial Edicions Catalanes S.A. 1993.
Massons, Josep Maria. Història de la Vila de Malgrat. Ajuntament
de Malgrat 2010.
Codina, Alfons. El poble de Sant Genís de Palafolls. Apunts històrics s. XVI-XX. Edicions del Roig.
2004.
Docuentació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada