Una mirada al 1818

Document de gran valor, i un dels  més antics que podem trobar  a l’Arxiu Municipal de Palafolls, és el “Libro de Apeo” de l’any 1818.  Un llibre d’amidaments de totes les terres i  edificacions que hi havia en aquell moment al terme municipal de Palafolls.

Estem davant de tota la nostra geografia de l’any 1818, amb totes les seves peces de terra detallades amb el seu ús, terres de cultiu, erm, boscos...., les seves mides  i una geografia humana de gran valor, el nom de cada propietari de cada peça, amb el seu poble de residència. També hi consten els titulars de censos i censals, que en són majoritàriament diferents institucions eclesiàstiques.

Cal recordar que els límits d’aquell moment difereixen una mica força dels actuals, la part més notable seria que el conegut Pla de Grau, tota aquella zona de terra entre el nucli urbà de Malgrat i el riu Tordera encara formaria part del municipi de Palafolls, per tant aquelles peces de terra formen part d’aquest amidament.

Per intentar visionar una mica totes les dades que ens aporta aquest document m’he servit d’un full excel, on hi he abocat tota la informació fruit del buidatge que he fet, i que passo a resumir.

Ens hi consten  136 habitatges , on 6 són propietat de forasters, els habitatges  són diferenciats en tres categories, 87 barraques, 8 cases barraques i 41 cases. També hi consta un molí propietat del Valeri de Saleta i Llauder.

Hi tenim 353 titulars d'edificis, terra i drets, entre institucions eclesiàstiques i persones físiques, 135 de Palafolls i  218 de forasters,  d’aquests, 94 són de Malgrat, 72 de Tordera, 12 de Blanes, 8 de Girona, 6 de Calella, 4 de Barcelona, 3 de Sta. Susanna, 3 de Pineda, 3 de Lloret, 2 de Riudarenes, 2 de Martorell i un de  cada poble següent: Cabrera, Cassà,  Mataró, Hostalric, St Cugat del Vallès, St. Pere de Riu, St. Celoni,  Montgat i  Arenys de Munt.

La terra és mesurada en “fanegas” i “celemines”, unes mesures no pròpies del país,  degut a la castellanització de la burocràcia del moment, d’aquesta manera es pretenia igualar tot l’estat a les mateixes mesures. Desconec l’equivalència de “fanegas” a quarteres ( la mesura pròpia de la nostra zona) o a hectàrees. La “fanega” segons la zona té una equivalència o altre, en alguna zona de Castella sembla que equivaldria a 0’64 hectàrees, ho podríem agafar com a referència.  Els “celemines” eren la dotzena  part d’una “fanega”.

El total de “fanegas” comptabilitzades al terme són 1590’4. D’aquestes 1008 són destinades a cultius de secà, 264 a bosc, 206’82 a erm,  77’88  a vinya, 24’40 a  bosc de  ribera, i 9’66 a olivar.

Sorprèn la poca vinya i bosc que hi consta, sí que l’extensió de cultiu de secà és espectacular, la zona d’arbres de ribera i oliveres és ben minoritària.

Per analitzar la propietat de la terra, d’aquests 353 propietaris , en tenim 67 que no tenen cap peça de terra, hi consten com a propietaris d’alguna casa, censal, cens o delme. Entre aquests hi tenim 26 particulars, el Marqués d’Aytona, la Universitat de Sant Genís, el Claver de Malgrat i el de Palafolls, la  Confraria del Roser de Malgrat i la de Palafolls, el Monestir de St. Daniel, l’Abad del Monestir de Breda, els canonges de la Catedral de Girona, 11 beneficis de diferents parròquies, els Hospitals de Pobres de Palafolls, Calella, Blanes, Hostalric i Tordera, les Obres de les parròquies de Palafolls, Lloret, Martorell, Pineda, Sant Cugat del Vallès, Sant Pere de Riu, Tordera i Calella, el Priorat de Rocarossa, 2 causes pies, una de Cassà i una de Palafolls, i les   Pabordies de Sant Feliu de Girona i de Tordera. Per tant, restant aquests  tenim com a propietaris de la terra a 286 persones.

El major propietari d’aquestes 286  en extensió de terra és el Josep Ignaci de Mercader, resident a Barcelona, amb 80 “fanegas”, 60 de cultiu de secà i 20 de vinya. Aquest era propietari també de la casa de can Palomeres, dins el terme de Malgrat,  no contemplada en aquest llibre.

En  Mercader es posiciona també com a major propietari de terra de secà, seguit del Valeri de Saleta i Llauder amb 44 “fanegas”  i aquest seguit de la  Margarita Alsina Torrent amb 27 “fanegas”. També és el major propietari de vinya seguit del Valentí Comas de Girona amb 17 “fanegas”.  

Com a segon propietari en extensió tenim a la Margarita Alsina Torrent amb un total de 77 “fanegas”, d’aquestes 44 eren ermes,  27 de cultiu secà, 4 de bosc i 1 de vinya.

Com a tercer propietari,  en extensió,  tenim el Pere Torró Domenech, propietari del mas Xuclà, amb 66 “fanegas”, però d’aquestes 45 eren ermes, per tant poc productives, 12 de bosc i tan sols 9 de cultiu de secà.

El quart propietari en extensió era el Valeri de Saleta i LLauder amb 65 “fanegas”, on 44 eren de cultiu de secà, 3 de bosc, 5 de vinya, 3 d’erm i 8 d’olivar. El seu olivar suposava pràcticament la totalitat dels olivers del municipi, que era de 9’66 “fanegas”.

I el cinquè en extensió era el Valentí Comas de Girona amb 60 “fanegas”, 40 de cultiu de  secà i 17 de vinya.

Entre aquests 5 primers i els 21 que els segueixen per ordre de número de “fanegas” tenien quasi la meitat de les terres del municipi,  770 “fanegas”, la resta se les repartien els 260 propietaris restants, on cadascun d’ells  no en tenia més de 10, i d’aquest 260, 172 no en tenien més de 2.

És a dir, el 9’09 dels propietaris (26 persones ) tenien el 48’42% de la terra, però d’aquests  cap superava el 5% del total de terra del municipi. I el 60,1% (172 persones) dels propietaris, els que tenien igual o menys de 2 “fanegas” tenien el 8’31% de la terra. I els propietaris entre més de 2 i 10 “fanegas”, el 30’7 (88 persones), tenien el  43’27 de la terra.

Totes aquestes dades d'aquest amidament, elaborat per a un ús fiscal, possiblement  poden amagar dades reals, com a coneixedor de moltes d'aquestes famílies que hi surten, i per dades d'altres documents cohetanis, m'atreveria a afegir que falten finques i habitatges, caldrà agafar el document com orientatiu. Intentar evadir impostos és cosa que ja es feia fa 200 anys i més.

Xevi Salicrú