En una entrada passada d’aquest
blog, del març del 2016, parlava de la família Joanysacreu, on hi deia que la situació del mas que va
habitar aquesta nissaga era incerta. I ara mateix, seguim sense saber-ne de la seva ubicació, però alguna cosa en sabem més.
Com hi deia, el Pere Juanysacreu,
hereu d’aquest casal palafollenc, del veïnat de les Ferreries i parròquia de Sant Genís de Palafolls, es va
casar amb la Teresa Bonet, pubilla de can Bonet, veïnat de Santa Susanna, parròquia de Sta. Maria de Pineda i també com
el mas Juanysacreu del terme del castell de Palafolls.
La parella s’instal·la al mas
Bonet, davant de la unió entre un hereu i una pubilla, la casa més forta
solia acollir la nova parella, i en moltes ocasions si el cas de la pubilla era
la de la família amb més recursos donava
el cognom als fills resultants de la unió de les dues nissagues. Aquest cas no segueix
el patró majoritari, la família s’instal·la al mas Bonet, però la descendència
continuarà el cognom Juanysacreu. Segurament si en un futur localitzem els
acords matrimonials, els capítols, en podrem saber alguna cosa més d’aquesta
decisió.
A partir d’aquest moment, a
mitjans del segle XVIII, no en sabem la sort de la masia, les terres es van
venen i la casa acaba desapareixent de la documentació, desaparèixer en el
sentit que no es localitza, un cop entrat el segle XIX, en la documentació consultada
fins ara.
Si que tenim un inventari del mas, del vint-i-quatre de març de 1802, realitzat
a la mort del Pere Juanysacreu, on el seu fill, el Pere Màrtir Joanysacreu i
Bonet, hereu universal, i la vídua, la Teresa Bonet, prenen inventari dels bens
que havien estat del seu pare i marit.
On hi diu:
“......primer tota la sobra dita casa junt amb sa era, hort i quintà,
al veïnat de les Ferreries del referit
veïnat de les Ferreries, al referit
terme i parròquia de Sant Genís de Palafolls, baix sa respectiva tinença i
afrontacions tot comprès. Dins la qual casa s’ha trobat:
En l’entrada de dita casa, res
se troba existent, ni tampoc existeix cosa alguna en el rebost.
En lo menjador, ni en l’armari
que és dins la paret no existeix cosa alguna.
En la cuina sola existeix una taula escó usada, i un pastador on no hi ha res.
En lo celler existeix un cup i una premsa, junt amb dues botes, tot
molt vell i usat.
En un quarto existeix un llit de pilans desguarnit, molt vell, i altre
llit també molt vell en altre quarto.
En los demés quartos, sala, graner i en les diferents corts de dita
casa res se troba existent.
En lo corral se troba una partida de bigues.
Item tota aquella peça de terra cultiva situada en dit terme de
Palafolls, anomenada camp Ferrer situada en dit terme baix sa respectives
tinences i afrontacions.
Item tot aquell camp de terra de cultiu anomenat lo camp de la Riera,
situat en dit terme baix sa respectives tinences i afrontacions amb diferents
censos que se fan per raó de diferents cóssos establerts repartits en dita
quintana.
Item tot aquell camp de terra anomenat
de la Figuerassa, situat en dit terme baix sa respectives tinences i
afrontacions.
Item tot aquell camp de terra anomenat la Barraca, situat en dit terme
baix sa respectives tinences i afrontacions.
Item tot aquell altre camp dit la Verneda, situat en dit terme baix sa
respectives tinences i afrontacions.
Item tot aquell camp anomenat lo
Corral, situat en dit terme baix sa respectives tinences i afrontacions.
Item tot aquell camp anomenat lo
camp Gran, situat en dit terme baix sa respectives tinences i afrontacions.
Item tot aquell camp anomenat Pla d’en Batlle i camp del Suro, situat
en dit terme baix sa respectives tinences i afrontacions.
Item tot aquell camp anomenat
Pedreroles, situat en dit terme baix sa respectives tinences i afrontacions.
Aquest bens i no altres ni més confessant haver encontrat i pertanyent
a dita casa i patrimoni........”
Podem veure-hi que també a part de la casa hi surten les diferents
propietats que tenia la família, diversos camps on algun dels seus noms encara
perduren a la toponímia actual, la Verneda, la Figuerassa... En una veiem que s’hi han establert cóssos, que per altres documents i tal com queda
reflectit en el meu llibre “Cases amb eixida
i hort, aproximació als orígens urbans
de Palafolls” publicat recentment, sabem que és la finca que aporta cóssos
a una part del que ara és el carrer
Major de Palafolls. Els Joanysacreu havien començat a establir nous veïns al
veïnat de les Ferreries, engrandint la trama urbana iniciada al segle XVI.
Però fixem-nos en les estances de
la casa, la masia és buida!!! No hi ha cap
element que faci pensar que hi visqués
algú en aquell moment. Aquest tipus d’inventaris ens descriuen tots els
utensilis que hi ha a la casa, plats, culleres, eines del camp, roba... I en aquest no hi ha res, parla de llits
desguarnits, a entendre que no hi ha roba
ni matalàs, armaris buits i la majoria d’ estances buides de qualsevol parament.
Això em fa entendre que la casa era deshabitada, tot i que enlloc ho diu, però
queda clar que no hi podia pas
viure ningú.
I si tenim en compte que l’any
1802 la casa és deshabitada i que al llarg del segle XIX no trobem rastre de la
casa, podríem pensar que la casa va acabar desapareixent? Al llarg del XIX
totes les finques acaben venent-se, la casa tindria la mateixa sort? O acabaria
enrunada?
Moltes preguntes sense resposta, que
potser el temps ens aportarà noves dades, més endavant, per saber-ne més, però si
que tenim del cert que al 1802 la casa existia i que no havia de situar-se
massa lluny de l’actual carrer Major.
De moment, no sabem que se’n va fer del mas Juanysacreu.
Xevi Salicrú
Bibliografia:
-Arxiu Històric Fidel Fita. Fons Notarial Palafolls. Llibre 963.
1802. f.86.
-Salicrú, Xavier. Cases amb eixida i hort. Aproximació als
orígens urbans de Palafolls. Edicions del Roig. 2016.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada