Aquest any retorna per tercera
vegada la processó, d’ençà que a l’any 2014
tornés a sortir després de molts anys. Abans d’aquesta nova etapa a Palafolls havíem tingut més d’una processó, les dues parròquies l'havien fet amb
normalitat, la parròquia de Santa Maria va deixar de fer-la a finals
dels anys setanta, i a la parròquia de Sant Genís una dècada abans ja va deixar
de sortir. El motiu fou la poca
participació dels parroquians.
No és el cas de processons
d’altres pobles que han tingut una continuïtat en el temps, recordo haver anat
fa anys a Mataró a veure els armats, de la que en vaig venir satisfet de
l’espectacle vist. A la que hi vaig assistir-hi
com a espectador, no com a creient, com una gran part del públic que va a veure aquestes manifestacions.
En aquesta vaig adonar-me que
havia evolucionat, amb el sentit de que no sortien els mateixos passos que
podien haver sortit fa 50 anys. Hi havia nous passos i expressions vingudes
d’altres zones de l’Estat Espanyol, que convivien amb els passos tradicionals
d’aquella ciutat. L’acte seguia i segueix sent un acte de fe per molta gent, i
està bé que evolucioni, segons les
necessitats dels creients del moment, però alhora s’han de mantenir certes
expressions que li són inherents al territori on s’efectua. Aquesta combinació de tradició, noves
aportacions del present i l’espectacle
que és per essència, li dóna un sentit
de ser, convertint-se en un atractiu cultural i turístic.
Un d’aquest passos tradicionals que
hi vaig veure és el Sant Crist portat a coll, que em va dur a pensar amb el Sant Crist de l’església de Sant Genís, que tenim situat
encara a la primera capella entrant a la
dreta. Té una història ben maca.
Com a moltes esglésies d’aquest país durant el primers dies de la guerra va ser cremada i amb ella quasi tota la imatgeria. Passada la guerra es van restablir moltes imatges i entre elles el Sant Crist que hi havia a Sant Genís. Imatge que va ser sufragada per un veí del poble, per l’anomenat Avi Calau, en Nicolau Salichs Vila, podríem dir un prohom del poble i la parròquia, que l’apel·latiu d’avi no ve pas donat per ser el meu d’avi, així era conegut per a tot el poble. Ell, que tenia sis fills que van anar a la guerra, va prometre que si tornaven tots vius compraria un sant Crist nou per a la parròquia. I així va ser, i cada any quan sortia la processó del dijous sant, fos qui fos el qui el portes, es feia girar el Sant Crist de cara a la casa de can Ferrer-Hosta, en record de qui el va costejar.
Com a moltes esglésies d’aquest país durant el primers dies de la guerra va ser cremada i amb ella quasi tota la imatgeria. Passada la guerra es van restablir moltes imatges i entre elles el Sant Crist que hi havia a Sant Genís. Imatge que va ser sufragada per un veí del poble, per l’anomenat Avi Calau, en Nicolau Salichs Vila, podríem dir un prohom del poble i la parròquia, que l’apel·latiu d’avi no ve pas donat per ser el meu d’avi, així era conegut per a tot el poble. Ell, que tenia sis fills que van anar a la guerra, va prometre que si tornaven tots vius compraria un sant Crist nou per a la parròquia. I així va ser, i cada any quan sortia la processó del dijous sant, fos qui fos el qui el portes, es feia girar el Sant Crist de cara a la casa de can Ferrer-Hosta, en record de qui el va costejar.
Foto propietat de la Marina Salichs Alsina. L'avi Calau subjectant el Sant Crist, davant l'antiga casa de can Ferrer-Hosta. |
Si s’hagués mantingut aquesta
processó, que recordo es va deixar de
fer per falta de participació de la gent, al igual que la de les Ferreries, segurament
s’hauria convertit una mica també com les altres en un
espectacle, que torno a dir ja està bé, però a canvi mantindríem una
expressió cultural popular de casa
nostra, compatible amb qui hi participa
per creença, i hi podríem haver incorporat nous passos emmirallats en les zones
d’origen d’altres palafollencs. Si fos així, tindria una raó de ser.
Cosa que no és la processó que
tenim ara. Aquesta nova processó, no és l’evolució de cap de les dues
processons que es feien a les dues parròquies. Es pot acceptar una nova processó de tall nou, sense
tradició, si una part del poble ho vol, cosa que comportarà no ser una processó
d’interès general, però si que serà de l’interès dels seus creients, i ja
tindria raó de ser també. Però el que no pot ser és portar a l’espai
públic, intentant amagar sota la religió,
expressions que s’emmirallen en èpoques passades i fosques on una part de l’església convivia i
combregava amb el poder imposat per les armes. Avui, ben entrat el segle XXI, no
podem permetre barrejar la fe amb lo
militar.
Sí, ha tornat la processó, però
d’aquesta manera no té raó de ser.
Xevi Salicrú.
Bibliografia:
Codina, Alfons. El poble de Sant Genís de Palafolls. Apunts històrics s. XVI- XX. Edicions del Roig. 2004.
Bibliografia:
Codina, Alfons. El poble de Sant Genís de Palafolls. Apunts històrics s. XVI- XX. Edicions del Roig. 2004.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada