Part de l'acta notarial. |
La universitat de
Sant Genís, profundament religiosa com tota la societat del moment, demana
protecció als Sants perquè els deslliuri de la pestilència, a Malgrat ja havien
fet el mateix feia un any a Sant Roc.
I tot això ho sabem
gràcies al document de l’acta de l’acord, conservat a l’Arxiu Històric Fidel Fita d’Arenys, secció
notarial de Palafolls, volum 144.
“....fem vot solemne perpètuo de fer festa manada quiscum
any, perpètuament, lo die de dits gloriosos sants màrtirs Sant Fabià y Sant
Sebastià, que és a vint de janer y dejunar la vigília.....”
I el vot el
realitza el Consell General de la Universitat, és a dir tos els caps de casa:
“Convocada i congragada la universitat y singulars
personas de la parochia de Sant Genís de Palafolls, al so de campana com és
acostumat, en lo sementiri de la iglésia parochal de Sant Genís......”
“....som estats presents nosaltres Pere Comas,
Jaume rabassa y Miquel Vives, lo present any y corrent administradors de la
Universitat de dita paròchia; Francesch Borrell, Jaume Valls, Joseph Riera, Joan
Valls, Pau Mitjà, Joan Besach, Jacinto Forell, Gaspar Viader, Bernat Puigvert,
Pere Alzina, Rafel Mitjà, Joan Valldejuli, Pere Thió, Francesch Forn, Joan
Fexas, Steve Sèndich, Joan Martí, Josep Puig, Steve Rabassa, Narcís Stolt,
Josep Arquer, Josep Puigvert, Miquel Businyach, Pere Iglésias, Antonio Ropia,
Jaume Pardrer, Francesch Gelabert, Miquel Camps, Antoni Rovira, Antoni Crosas,
Pere Vidal, Hierònim Balla y Jacinto Ribas, los quals, tots junts e sobre
nomnats tot lo Consell General de dita Universitat haguda raó dels absents..."
El text ja ens
deixa entreveure que n’hi falten alguns, no en sabem el motiu però sembla
justificada “haguda raó”. Per altres actes de reunions del Consell General molt
pròximes a la data d’aquesta hi trobem a
faltar alguns caps de casa. El motiu de la seva absència no el sabem, però ben
bé podia ser per la por a contagiar-se o fins i tot que algun ja fos mort, a l’estiu
ja hi havia hagut casos de pesta a la parròquia. Aquí certament trobo a faltar
el llibre de defuncions de la parròquia, que hauria servit de gran ajuda per
copsar clarament l’abast de la pesta a la universitat.
També hi assisteixen
tres persones més, el notari, Joan Desclapers, i dos testimonis imprescindibles
en qualsevol acte notarial, en Joan Padrosa, veí de Calella i Sebastià Vall,
veí de Pineda, tots dos bracers, és a dir jornalers.
El seu desconeixement mèdic de la pesta i la seva gran religiositat els porta a
sentir-se responsables d’ella:
“...pecats y ofensas que cada dia cometem contra Déu
Nostre Senyor, la Justícia Divina té la spasa desmbanada contra nosaltres y
aquest poble per a castigar tants grans y atrossos delictes que contra Sa Divina
Magestat havem comesos y cometem, ab tan rigor y càstich per nosaltres ben
merescut com és la pestilència....”
I demanen fer un
acte de sacrifici com David que fou lliurat de la cruel pestilència que Déu li
havia enviat. I el seu sacrifici és:
“....celebrar un
solemne offici de la festivitat de dits gloriosos sancts, del modo y manera que.s celebran los officis en dita iglésia
en las festas principals.... y fer una solemne professó a honor de dits gloriosos
sancts per los llochs ahont se acostuman a fer altres professons...”
Tal com diu el
document es comprometen a fer festa el dia del sants i és encara que la parròquia cada any segueix renovant el
vot acordat aquell dia, amb algun canvi;
amb el pas dels temps s’ha anat
oblidant a Sant Fabià i només es venera Sant Sebastià, i la processó també
resta ben oblidada.
L’any 1671 sembla
que els parroquians s’havien relaxat en la celebració de la missa, i hi ha un
manament del bisbat que obliga a tothom a anar-hi abans d’anar a treballar el
dia de Sant Sebastià, i l’any 1681 renoven el vot insistint que es farà
perpètuament.
Actualment, d’uns
10 anys cap aquí , se li ha donat a l’ofici un caire més solemne, on hi assisteixen alcalde i regidors, amb la banda i vares que
els identifiquen com a representants municipals. Hem de pensar que ara la festa ha quedat reduïda a Sant Genís, coneguda
popularment com a Festa Petita de Sant
Genís, però en aquell acord hi van assistir els representants i tots els caps
de casa de la Universitat de Sant Genís, el que ara seria l’Ajuntament i poble
de Palafolls, salvant les distàncies temporals. Mentre
el municipi de Palafolls no va tenir només que una parròquia, Sant
Sebastià era festa per a tots els seus habitants, en el moment en que les Ferreries
té parròquia l’any 1929, l’església s’acaba de construir l’any 1908, la celebració
del Sant protector queda reclosa només al territori que resta dins la parròquia
mare. I la presència de l’Ajuntament renovant, en el
seu propi nom i dels ciutadans que representa, el vot de poble retorna al seu
lloc la celebració d’aquesta diada.
La festa ha anat evolucionant amb el temps, el
que va ser només un acte litúrgic s’hi ha anat incorporant element no
religiosos,bàsicament al llarg del segle XX, com sardanes, ball i espectacles
d’entreteniment.
Conservem dos documents prou interessants, on es deixa
constància de la celebració de la festa de Sant Sebastià a l'any cinquanta-i set i
com sustentar-la econòmicament. En el primer document ens diu l'rganització s'una comissió on hi ha tres representants dels caps de família, dos representants
dels pabordes (representarien la part religiosa de la festa) cinc
representats de la joventut i un representant de l’Ajuntament, en aquest cas
era el secretari. En el segon document hi tenim un llistat de les aportacions
que es feien, del total recaptat 6.252 pecetes el consistori n’aportava 950, la
resta era suportada pels veïns de Sant Genís, amb una quota per casa, segons el nivell
econòmic de la casa es pagava més o menys, tenim un grup de tres que pagaven
360, una altre que pagava 270, una de 200, quatre de 180, dotze de 135, tres de
90, dues de 63, dotze de 45, dues de 36 i dues de 21,60.
La tradició
oral ens ha deixat una frase, recordo que la meva àvia deia que l’havia
sentit sempre a casa, en especial a la seva àvia:
“Sant Sebastià gloriós lliura’ns de pestes mals i dolors”
Xevi Salicrú
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada