VALL DE BOSSAGAY: Any de pesta, 1652.

Demà, primer de desembre, farà 363 anys de l’acord, que va arribar la universitat i parròquia de Sant Genís de Palafolls, de fer Vot Solemne a Sant Fabià i Sant Sebastià, amb l’objectiu que els sants els protegissin de la pesta bubònica que assolava el terme del castell de Palafolls i tota Catalunya. Moment on hi va confluir amb els altres dos grans flagells de la humanitat, la guerra i la fam. De la llarga guerra que va patir el Principat, iniciada l’any 1635, primer contra els francesos, després contra les tropes castellanes, quan l’any 1641 es posa sota sobirania francesa, i finalment altre cop contra França, en va venir la fam i l’any 1650 en un terreny amb una població malmesa hi arriba la pesta.

Part de l'acta notarial.

La universitat de Sant Genís, profundament religiosa com tota la societat del moment, demana protecció als Sants perquè els deslliuri de la pestilència, a Malgrat ja havien fet el mateix feia un any a Sant Roc.

I tot això ho sabem gràcies al document de l’acta de l’acord, conservat a l’Arxiu Històric Fidel Fita d’Arenys, secció notarial de Palafolls, volum 144.

“....fem vot solemne perpètuo de fer festa manada quiscum any, perpètuament, lo die de dits gloriosos sants màrtirs Sant Fabià y Sant Sebastià, que és a vint de janer y dejunar la vigília.....”

I el vot el realitza el Consell General de la Universitat, és a dir tos els caps de casa:

“Convocada i congragada la universitat y singulars personas de la parochia de Sant Genís de Palafolls, al so de campana com és acostumat, en lo sementiri de la iglésia parochal de Sant Genís......”

“....som estats presents nosaltres Pere Comas, Jaume rabassa y Miquel Vives, lo present any y corrent administradors de la Universitat de dita paròchia; Francesch Borrell, Jaume Valls, Joseph Riera, Joan Valls, Pau Mitjà, Joan Besach, Jacinto Forell, Gaspar Viader, Bernat Puigvert, Pere Alzina, Rafel Mitjà, Joan Valldejuli, Pere Thió, Francesch Forn, Joan Fexas, Steve Sèndich, Joan Martí, Josep Puig, Steve Rabassa, Narcís Stolt, Josep Arquer, Josep Puigvert, Miquel Businyach, Pere Iglésias, Antonio Ropia, Jaume Pardrer, Francesch Gelabert, Miquel Camps, Antoni Rovira, Antoni Crosas, Pere Vidal, Hierònim Balla y Jacinto Ribas, los quals, tots junts e sobre nomnats tot lo Consell General de dita Universitat haguda raó dels absents..."

El text ja ens deixa entreveure que n’hi falten alguns, no en sabem el motiu però sembla justificada “haguda raó”. Per altres actes de reunions del Consell General molt pròximes a la data d’aquesta hi trobem a faltar alguns caps de casa. El motiu de la seva absència no el sabem, però ben bé podia ser per la por a contagiar-se o fins i tot que algun ja fos mort, a l’estiu ja hi havia hagut casos de pesta a la parròquia. Aquí certament trobo a faltar el llibre de defuncions de la parròquia, que hauria servit de gran ajuda per copsar clarament l’abast de la pesta a la universitat.

També hi assisteixen tres persones més, el notari, Joan Desclapers, i dos testimonis imprescindibles en qualsevol acte notarial, en Joan Padrosa, veí de Calella i Sebastià Vall, veí de Pineda, tots dos bracers, és a dir jornalers.

El seu desconeixement mèdic de la pesta i la seva gran religiositat els porta a sentir-se responsables d’ella:

“...pecats y ofensas que cada dia cometem contra Déu Nostre Senyor, la Justícia Divina té la spasa desmbanada contra nosaltres y aquest poble per a castigar tants grans y atrossos delictes que contra Sa Divina Magestat havem comesos y cometem, ab tan rigor y càstich per nosaltres ben merescut com és la pestilència....”

I demanen fer un acte de sacrifici com David que fou lliurat de la cruel pestilència que Déu li havia enviat. I el seu sacrifici és:

“....celebrar un solemne offici de la festivitat de dits gloriosos sancts, del modo y manera que.s celebran los officis en dita iglésia en las festas principals.... y fer una solemne professó a honor de dits gloriosos sancts per los llochs ahont se acostuman a fer altres professons...”

Tal com diu el document es comprometen a fer festa el dia del sants i és encara que la parròquia cada any segueix renovant el vot acordat aquell dia, amb algun canvi; amb el pas dels temps s’ha anat oblidant a Sant Fabià i només es venera Sant Sebastià, i la processó també resta ben oblidada.

L’any 1671 sembla que els parroquians s’havien relaxat en la celebració de la missa, i hi ha un manament del bisbat que obliga a tothom a anar-hi abans d’anar a treballar el dia de Sant Sebastià, i l’any 1681 renoven el vot insistint que es farà perpètuament.

Actualment, d’uns 10 anys cap aquí , se li ha donat a l’ofici un caire més solemne, on hi assisteixen alcalde i regidors, amb la banda i vares que els identifiquen com a representants municipals. Hem de pensar que ara la festa ha quedat reduïda a Sant Genís, coneguda popularment com a Festa Petita de Sant Genís, però en aquell acord hi van assistir els representants i tots els caps de casa de la Universitat de Sant Genís, el que ara seria l’Ajuntament i poble de Palafolls, salvant les distàncies temporals. Mentre el municipi de Palafolls no va tenir només que una parròquia, Sant Sebastià era festa per a tots els seus habitants, en el moment en que les Ferreries té parròquia l’any 1929, l’església s’acaba de construir l’any 1908, la celebració del Sant protector queda reclosa només al territori que resta dins la parròquia mare. I la presència de l’Ajuntament renovant, en el seu propi nom i dels ciutadans que representa, el vot de poble retorna al seu lloc la celebració d’aquesta diada.

La festa ha anat evolucionant amb el temps, el que va ser només un acte litúrgic s’hi ha anat incorporant element no religiosos,bàsicament al llarg del segle XX, com sardanes, ball i espectacles d’entreteniment.

Conservem dos documents prou interessants, on es deixa constància de la celebració de la festa de Sant Sebastià a l'any cinquanta-i set i com sustentar-la econòmicament. En el primer document ens diu l'rganització s'una comissió on hi ha tres representants dels caps de família, dos representants dels pabordes (representarien la part religiosa de la festa) cinc representats de la joventut i un representant de l’Ajuntament, en aquest cas era el secretari. En el segon document hi tenim un llistat de les aportacions que es feien, del total recaptat 6.252 pecetes el consistori n’aportava 950, la resta era suportada pels veïns de Sant Genís, amb una quota per casa, segons el nivell econòmic de la casa es pagava més o menys, tenim un grup de tres que pagaven 360, una altre que pagava 270, una de 200, quatre de 180, dotze de 135, tres de 90, dues de 63, dotze de 45, dues de 36 i dues de 21,60.