Comediant, notari o soldat?

El proper vint-i-cinc d’agost Sant Genís de Palafolls celebrarà la seva Festa Major, en honor del seu patró, Sant Genís. La imatge que es venera a l’altar major avui és la que es va salvar de les flames  el 22 de juliol de 1936, quan l’església de Sant  Genís va ser cremada i amb ella tota la imatgeria, retaules i tot el que podia cremar , a excepció de tres imatges, Sant Genís de l ‘altar major, Sant Isidre i la Mare de Déu del Castell, coneguda també com de les Dones O de Vivelles. Les dues primeres imatges  són  talles de fusta  del segle XVIII, que formaven  part d’uns  retaules barrocs. La de Sant Genís formava part del retaule major que va substituir un altre de gòtic del mestre Lluís Borrassà, destacat representant del gòtic català i autor també del famós retaule de Sant Miquel de Cruïlles. El Sant Isidre formava part d’un retaule més petit d’una de les capelles de l’església, i la Mare de Déu de Vivelles, una talla del segle XIV provinent del castell de Palafolls, tot i  superar la crema de l, església va desaparéixer a la dècada dels anys quaranta.

El sant patró va ser salvat de les flames gràcies al coratge d’uns veïns, que jugant-se la vida van treure’l  del temple, moments abans de que hi arribessin els incendiaris. Aquests valents  genissencs  varen ser els germans Nicolau i Joan Salichs Bonet i en Ramon Soler Massa,  la van amagar  al camp d’en Freixes, vora la riera, propietat d’en Ramon, que la va anar vigilant sota les bardisses. De fet es van treure i amagar  totes les imatges de l’església abans que hi arribessin, però davant les amenaces dels revolucionaris, els veïns les van anar traient de les seves cases, on les havien amagat. Tenim el testimoni de la Teresa Sala, de Can Reig, que ens deia que algú, no sabien qui, va amagar la Mare de Déu del Dolors a la sala del pis de dalt de casa seva,  van amenaçar de que  cremarien tot el poble si no sortien,  ells al veure que la tenien a casa la van entregar ràpidament. Un cop passada la guerra l’any 1948 la imatge va ser restaurada per l’escultor Josep Espelta, despeses pagades per la senyora Àngela  Alsina Rabassa, filla de Can Cabreta de Sant Genís.

El  santoral té  quatre sants anomenats Genís, dos  el dia el 25 d’agost, el Sant Genís d’Arles, notari  i el Sant Genís de Roma, comediant, que tradicionalment és el nostre,  l’onze d’octubre tenim un Sant Genís, soldat i l’u de novembre un Sant Genís, monjo.   Sembla ser que aquests, els dos sants del dia 25, serien el mateix personatge històric.

                                Sant Genís  que presideix l'altar major

El Sant Genís d’Arles, notari nascut a la Provença i  que hauria mor màrtir (decapitat) al començament del segle IV, es propaga ràpidament la seva devoció i en arribar a Roma s’hi crea una església, on amb el temps s’assumeix que estava dedicada a un sant de Roma. Es crea una llegenda diferent a la del d’Arles, Sant Genís de Roma, comediant,  on ens diu  que quan estava  representant un espectacle davant Dioclesà, on  feia  burla del cristianisme, se li va aparèixer uns àngels que li mostraven els seus pecats.  Genís es converteix de sobte a la fe cristiana i confessa el seu cristianisme a l'emperador  que el fa decapitar. El fet de celebrar-se el mateix dia i el no aparèixer la segona llegenda abans del segle VI fa creure amb un cas de desdoblament de personatge original.

Moltes parròquies han acabat venerant-los tots dos, cada un amb la seva imatge i atributs diferents, el d’Arles amb un pergamí a la ma testimoniant el seu ofici i el de Roma amb una careta de comediant, també fent referència al seu ofici i tots dos amb una fulla de palma a l’altra mà com a signe de martiri. Respecte als altres dos, el soldat i el monjo, en tinc molt poca informació, escassíssima, només que el soldat és venerat a la Catedral de Barcelona.

A la nostra parròquia  la tradició oral ens diu que el nostre és el de Roma, el comediant, i així també segons els goigs que coneixem, tot i que el bisbat actualment ens diu que és el notari, ja que degut a la destrucció de les relíquies l’any 36, quan es va restablir el culte passada la guerra, ens van portar unes relíquies de Torroella de Montgrí, on veneren el d’Arles.

Si ens remetem a la nostra imatge barroca actual els atributs que porta són espasa i fulla de palma, la fulla de palma fa referència al seu martiri i l’espasa? I és aquí on ve el dubte, si ja tenim un atribut de martiri a què pot fer referència aquesta arma, de la manera que va morir? o a l’ofici?

Un altre punt  que obre més el debat és que l’eminent malgratenc mossèn Felix Paradeda en el seu llibre “Malgrat i sos contorns” editat l’any 1915, ens  diu que el poble de  Sant Genís té per patró Sant Genís, soldat màrtir i es celebra la seva festivitat l’onze d’octubre, i recordem que l’onze d’octubre és la diada del Sant Genís soldat. Una persona d’església i coneixedora de la història de la comarca i que segurament per la proximitat havia  vingut a Sant Genís a ofici de Festa Major, com es podia equivocar de dia?

Fa la nostra imatge referència al Sant Genís soldat? L’espasa seria l’ofici llavors i la palma el martiri?

A Sant Genís no es conserva cap document de l’arxiu més antic de cent anys, i sabem que la memòria popular no va més enllà també de cent anys, ha canviat la parròquia la seva advocació de Genís al llarg de la seva història? Va ser un error del mestre que va fer el retaule del divuit i es va equivocar d’atributs? De fet altres imatges d'altres parròquies que veneren el Sant Genís d'Arles o Roma cap porta els atributs del nostra Sant. 

S'obren moltes preguntes i encara no tenim respostes per tot, de moment però enguany seguirem  celebrant el vint-i cinc d’agost com a Festa Major, diada de Sant Genís de Roma.

Xevi Salicrú