Els últims vestigis de mil anys d'enterraments.

 

L’últim camí que prenien   els palafollencs era cap a Sant Genís. Al llarg dels segles tots  han estat enterrats a l’església de Sant Genís i al seu cementiri fins  al desembre de 1933, quan l’Ajuntament de Palafolls inaugurarà  el Cementiri Municipal,  a mig camí entre  Sant Genís i les Ferreries. 

 

Amb la revolució liberal del XIX van aparèixer  els primers cementiris civils, especialment a les grans ciutats, però a Palafolls no serà fins  l’arribada de la Segona República que es crearà el cementiri de titularitat municipal (1). Fou  ben habitual fins els segles XIX i XX  que tots   els cementiris parroquials fossin a l’entorn de les esglésies, dins l’espai de les celleres, un fet que ja venia de molt enrere. Amb les assemblees de Pau i Treva, fa mil anys, es va establir un espai de trenta pases a l’entorn de les esglésies on era, sota pena d’excomunió,  prohibida la violència a les persones i als seus béns. Aquest fou també el motiu del naixement de molts pobles, com Sant Genís, a redolç de les esglésies amb el seu espai sagrat. 

 

Els enterraments més antics que tenim documentats  són a dins l’església, diverses llicències donades   pel  bisbe  de Girona ens ho certifiquen. Autoritzacions donades a  persones rellevants de la comunitat que  demanaven  ser inhumades a l’interior. El gruix de la població era enterrada en sepultures a l’exterior, la no necessitat de demanar  llicència i la destrucció de  l’arxiu parroquial  durant la Guerra Civil n’ha esborrat les proves . Sí que en el llarg llistat d’últimes voluntats de molts palafollencs, conservades en arxius notarials, deixen  dit que volen ser enterrats al vas o túmul dels seus avantpassats,  sense deixar clar a quin lloc era situat. Evidentment que el gruix de la població  no podia ser enterrat en cap altre lloc i estem segurs d’aquesta continuïtat d’enterraments a l’exterior des  d‘època medieval fins a la primeres dècades del segle XX. 

 

De les llicències obtingudes per tenir sepultura dins el temple   en destaquen alguns membres de la família Palafolls;  Guillem de Palafolls, fill i hereu de Berenguer de Palafolls el 18 de març de 1354, o la de Constança de Palafolls l’any 1352 a la capella de Santa Catarina. Però no només els senyors del terme demanaran  de ser-hi enterrats, també tenim exemples d’autoritzacions  de pagesos benestants com  Joan Oliver de Palomeres al primer de juny de 1589, o la del mercader de Malgrat Joan Francesc Desclapers  a la capella del Roser amb llicència del 20 d’abril de 1592, o la de Marianna Oliver i de Palou el 14 de març de 1606, i  la de Àngela Llenas (2), propietària del mas Sabater de la Borina (actual can Comas),  que el 20 de novembre de 1629 se li donava llicència per tenir sepultura davant l’altar de la Pietat. 

Foto. Arxiu Fidel Fita

 

Un cop inaugurat el nou cementiri municipal, el parroquial va seguir obert sense enterrar-hi ningú ni fent-hi cap trasllat al nou. No serà fins a la dècada dels 70 que el rector de l’època, Manel Boadas, decidirà enderrocar-lo. Segons testimonis de l’època  es va fer de males maneres,    donant  poques  oportunitats de fer els  trasllats  de les restes.  Cal dir que després de 40 anys de no enterrar-hi ningú moltes tombes i nínxols havien quedat abandonats. 

Foto: Manel Boadas

En un principi  les inhumacions al cementiri  van ser  fetes  a terra, les més simples amb un túmul de terra i altres amb alguna làpida. Les sepultures  en format de nínxol, formant dos pisos, es van imposar al segle XIX per falta d’espai. 

Foto: Arxiu Fidel Fita

 

De totes aquelles sepultures  fetes al llarg de tants de segles a Sant Genís només  tenim vestigis de molt poques làpides i tombes, totes de personatges d’un cert status social de la parròquia. 

 

Foto. Xevi Salicrú 

Exteriorment  a la paret de migdia  encara hi podem veure les restes del material que lligava els antics nínxols  amb la paret, deixant entreveure la seva forma.

 

 A la paret nord trobem una ossera amb data del 4 de setembre de 1687 i tres restes de làpides, dues penjades de la paret posteriorment i una a terra. Aquestes tres no en sabem si son provinents de l’interior o eren sepultures exteriors, contenen alguna inscripció de difícil lectura per no ser completes.  

 

 

Foto. Xevi Salicrú

Foto. Xevi Salicrú

Foto: Xevi Salicrú

 

Foto. Xevi Salicrú

A l’interior del temple hi tenim quatre  llocs on s’hi troben restes de làpides o sepultures.

 

El primer a la capella lateral, a la dreta del presbiteri on ara hi ha la imatge de Sant Sebastià,   hi ha quatre lloses,  totes de la mateixa mida,   que intuïm que no són  al seu lloc originari i sense saber  si havien format part de la mateixa sepultura.  La primera  té  un escut amb un arbre, la segona   un símbol de difícil descripció,  on  hi ha qui diu que semblaria un rellotge de sorra, la tercera   una creu dins un cercle i la quarta sense cap inscripció. 

Foto: Xevi Salicrú

 

 El segon enmig de la nau central, sota la filera de bancs de l’esquerra, hi ha la sepultura més documentada del conjunt. Es tracta de dues làpides de la toma de Guerau Jaubert, beneficiat de l’església de Sant Genís, mor l’any 1584. Les inscripcions de les dues lloses diuen; a una  “ ACI IAV MOSSEN GARAU IAUBERT BENEFICIAT DE SANCT GEINESI”  i a l’altra “ MORT LANY 1584 EL MES DE IANER”. 

Foto: Alfons Codina

 

Mossèn Guerau Jaubert era fill de can Gibert. Rector de Joanet i Arbúcies i ostentor del benefici de la Pietat de Sant Genís i del benefici del Roser de Malgrat. Al seu testament va demanar ser enterrat a la capella de la Pietat de Sant Genís, tot i que ara trobem les làpides al mig de l’església. Com a fill i germà de l’hereu, Pere, fou clau a la supervivència del mas,  les males collites i diferents deutes  portaren a l’hereu a vendre’l  l’any 1555. El Pere recorrerà als estalvis del seu germà  per recuperar el mas.

Vora l'anterior, a l'altra banda de les fileres dels bancs, una formada per dues lloces, on en una d'eles s'hi deixa entreveure un escut amb el camp practicament desdibuixat, en el que potser podríem intuir un dels fragments d'una creu. 

Foto. Xevi Salicrú

I la quarta  una   sepultura a la sala que hi ha al costat de la sagristia i que dona accés al túnel, un espai utilitzat com a quarto de malsendreços, però no sempre ha estat aquí. És la tomba de  la  Montserrada Estornell, filla del mas Estornell de la parròquia i coneguda per la Santa Montserrada, tot i que mai va estar santificada.   

 

La Montserrada va morir al segle XVI amb 17 anys, assassinada, quan  van assaltar-la amb la intenció d’abusar d’ella, i on sembla que no van poder fer-ho. Un cop morta la van tirar dins d’un pou. Al  aparèixer el cadàver ho va fer amb un pomell de farigola o marduix  segons diferents versions. Fou enterrada al cementiri fins que al cap de 70 anys, ja al segle XVII, quan per unes reformes les despulles  van ser exhumades  i canviades de lloc. El cos de la jove  havia quedat incorrupte tot i els anys passats. Davant això es va decidir reubicar la sepultura vora l’altar major. En aquell moment es va dibuixar a la partida de defunció un lliri com a símbol de puresa, i aquí fou com començà la llegenda de la Santa, aquella noia que va ser morta per defensar la seva virginitat. 

 

Anys més tard es van tornar a fer reformes i la tomba de la Santa tornava a fer nosa, i seguia incorrupte!. En aquest nou trasllat es va aixecar una acta on es descrivia que tenia una ferida al coll i una o dues al ventre on encara hi havia els draps ensangonats que havien tapaven la ferides. 

 

I així va descansar fins a l’any 1936, quan amb la crema de l’església i profanació de les tombes de l’interior va estar exposada a la porta del temple, ara només ja l’esquelet amb la roba. Passada l’ensulsiada fou tornada a la sepultura. 

 

I finalment  l’any 1956 durant una de les reformes per anar adequant el temple de les destrosses  d’aquell fatidic  22 de juliol del 1936, el rector  Salvador Coll i el paleta Martí van deixar testimoni de  l’adequació de la tomba de la Montserrada. El document diu que van vestir-la de rajols  en una sala on tots  eren negres en van disposar set de vermells en forma de creu per indicar on reposaria finalment la Santa, ara si només l’esquelet.

 

Foto: Manel Boadas

 

Però encara en tenim un altra més enllà de les que hem dit,  tot i que ara no es troba ni a l’església ni a l’antic cemetiri.  

 

En una casa a tocar la plaça,  coneguda com a ca la Carme,  hi ha  un fragment  d’una làpida encastada a la façana.  És la làpida del domer  Bernat d’Auleda, on diu que va morir el 7 de juliol de 1348. El fragment  va ser localitzat a la casa per el veí de Sant Genís, Xavier Soldevila, i que Alfons Codina va relacionar amb la làpida que havia transcrit sencera  Pons i Guri als anys 40 del segle passat quan encara era a la l’església . El  periple d’aquesta lauda funerària, de la descoberta per Pons i Guri a anar a  acabar, un fragment  d’ella ,a la façana d’una casa,  ara per ara és un misteri. Mossèn Paradeda prevere de Malgrat en el seu llibre " La vila de Malgrat i sos contorns " editat al 1915 ubicava a la capella del Santíssim una pedra funeraria amb data de 1348, possiblement a la que ens referim. 

 

  

Foto. Xevi Salicrú

 

 

Xevi Salicrú.

1.La constitució de 1931 deia que “los cementerios estarán sometidos exclusivament a la jurisdicción civil” així un decret del Govern central del juliol d’aquell anys otorgava la gestió als ajuntaments. 

 2.Àngela Llenas era membre de la petita noblesa, propietària del mas Sabater de la Borina com hereva del cavaller Benet de Pons, i muller del ciutadà honrat d’Urgell Andeu Llenas. 

 

Bibliografia:

Codina, Alfons. El poble de Sant Genís de Palafolls. Edicions del Roig. Palafolls 2004. 

Codina, Alfons. Can Gibert. El mas i la seva gent en el transcurs del temps (1387-2004) Impremyta Rodriguez. Palafolls 2011.

 

Torna la Riera de Bossagay.

 

La  Riera de Sant Genís neix a Sant Genís, com diu el seu nom, i desemboca a Malgrat.  En algunes cartografies, des de la perspectiva de la seva desembocadura,  se l’ha anomenat Riera de Palafolls, doncs neix al municipi d’aquest nom,  però el nom de Riera de Sant Genís li és més concret i adient.  

Totes les valls, dins els actuals límits de Palafolls, que s'escolen cap   a  la riera  o als seus afluents formaven l’antic veïnat de Sant Genís, i tot el territori que ja no era part d’aquest veïnat la seva aigua conflueix cap a la Tordera, per tant, com que  el territori conegut històricament com a Sant Genís porta en exclusiva l’aigua a la riera és de justícia  anomenar-la Riera de Sant Genís.

Riera de Can Borrell

                                                                        

                                                                     Seguint el curs de la riera  amunt ,  un cop  ja dins el terme de Palafolls, trobem el primer  afluent que la nodreix. Aquest,  just passat can Vila, és el torrent anomenat El Rierot, que s’enfila entre Serra Borrella i la carena que puja pel cementiri, aquesta última  és el límit  de les aigües que tombaran  cap a la  Tordera o cap a Malgrat. El Rierot es divideix més amunt recollint l’aigua de dos canals, el Canal  de Can Crosetes i el Canal de  Can Camps o també dit Canal de Can Sèndic.

Tornant  al curs  central, i seguint enfilant riera amunt, a mig camí entre el Carretera N-II i el poble, just  passades  les  restes de l’antic pont  ensorrat al 1969 per una rierada,  trobem un rierol  que recull l’aigua de la zona coneguda com  els Crestins, el Torrent de can Grinyola.  

Arribant a les primeres cases del poble  la riera es divideix en dos ramals, un per cada  banda de la carena on s’aixeca el poble  de Sant Genís.

Si d’aquest punt en avall  no hi ha discusió en anomemar-la  Riera de Sant Genís, d’aquí cap amunt la toponímia dona diferents noms a cada ramal, agafant protagonisme cada un d’ells.

Un d’ells, el ramal de la dreta (1) , anomenat la Riera  de Can Jordà, és l’eix principal, recollint l’aigua d’una àrea molt més gran que l’altra banda. Aquesta aplega les vessants del Turó del Tres Pins, Miralles i  gran part de Ciutat Jardí. Al llarg del seu recorregut rep l’aportació d’afluents més petits: el Torrent de can Daniel, que neix sota el mas del mateix nom; el  Torrent de  la Bardera, que discorre entre el mas Alsina i can Plantera, i alimentat   pel Torrent de Ca l’Oli, que s’escola entre el mas Alsina i ca l’Oli;  més amunt el Torrent de cal Bessó  i ja enfilant la serra el Sot de Miralles.

En la documentació anterior al segle XIX l’eix principal d’aquesta Riera de Can Jordà rebia el nom de Riera del Cellent, encara hi ha una peça   sota el Sot de Cal Bessó que s’anomena el Cellent.

L’altre, el  ramal de la banda esquerra (2), motiu de l’article i  és on el volia fer arribar,   recull l’aigua de  tota la  vall que forma   la carena que va de Montagut al Turó d’en Serra,  que ens separa amb Malgrat, i la carena on hi ha el poble de  Sant Genís.  

Aquest ramal rep a l’actualitat varis noms segons el tram a que ens referim. Al  seu naixement Riera de Can Cabreta, ja que  neix en aquella històrica finca. Just  a pocs metres de la seva formació hi ha un petit afluent que baixa del Canal de la Font de Can Cabreta. Seguint baixant es troba  amb una altra finca de tradició que li dóna nom, i per la que el seu curs en defineix els límits, Riera de Can Borrell. Més avall quan ja deixa can Borrell, i llavors també marca els límits de  la finca de can Gibert, Riera de Can Gibert, i aquesta ja s’uneix   a la de Can Jordà, formant la Riera de Sant Genís pròpiament.

Naixement Riera de Can Cabreta, per sobre la Font.

                                                                      

Aquest ramal quan deixa  can Cabreta, per on havia circulat per dins la finca, les finques de can Borrell i can Gibert es troben  a la seva llera dreta, a l’esquerra  ara hi trobem el camp de futbol de Ciutat Jardí i tot un conjunt de petites peces, tots els horts del carrer Nou, seguides de can Reig i les terres de can Dalmau.

Riera de Can Gibert, a l'alçada de  can Reig.

Tot aquest ramal amb els seus trams de les rieres de can Cabreta, can Borrell i can Gibert   rebia el nom de Riera de Bossagay, doncs recollia l’aigua de la Vall de Bossagay, aquesta , com dèiem anteriorment, és la vall  entre la carena que ens separa de Malgrat i la carena on hi ha el poble de Sant Genís.

El topònim Vall de Bossagay, va deixar d’utilitzar-se en època medieval, però el que va conservar-se a la documentació    fou el nom de Riera de Bossagay fins al segle XVIII.

Quan al segle XVII i XVIII, la família Valldejuli estableixen, a la quintana del mas Antuny,  totes les cases del carrer Nou, les actes notarials  ens diuen que totes elles aniran del carrer, on hi tindran  la façana,  fins a la Riera de Bossagay,  cases amb eixida i hort com ens descriuen els documents.

                                                            

Riera de Can Borrell, a l'alçada dels horts carrer Nou. 

Cases que conviuran amb la riera, totes tindran una feixa a tocar, l'anomenada  Feixa Fonda, on tradicionalment hi faran l’hort que regaran amb l’aigua de la riera. La resta de feixes cap amunt  seran totes de secà fins l'arribada de les primeres bombes de pisto. 

I no només s’aprofitarà l’aigua per regar aquests horts, també hi haurà almenys un parell de rentadores en petites rescloses, on les  veïnes del poble hi baixaran a fer la bugada.  

Però no només serà  un vial per a l'aigua, també havia  estat tradicionalment un accés a algunes finques. El mas de can Gibert havia d’accedir a les seves terres  per dins la riera, amb un pas entre can Dalmau i l'antic Camp del Pi. Aquest accés encara es distingeix perfectament tot i que ja no es fa servir, i també aquesta casa encara té un corriol, encara en ús,  que travessant la riera els porta fins a peu d’església, com un cordó  umbilical.  

Can Borrell tenia l’antic accés principal entre Can Reig i Cal Tossut, l’anomenat Camí Fondo, que baixava de la plaça fins a la riera, i allà per un pas la creuava, continuant per sobre la llera, anant arran  de la finca de can Gibert durant uns 40 metres, fins arribar a la partió amb can Borrell.  Allà s’enfilava cap a dins les terres del mas a través d'un  pujador on encara  s’hi  deixa entreveure.

Aquest camí  de can Borrell (3)  va deixar d’utilitzar-se definitivament als anys 70,  quan l’accés des de la plaça del poble  es va refomar.  Abans però, ja a can Borrell van començar a passar per un pont que es va fer als anys trenta al camí de can Cabreta, just on ara hi ha la zona esportiva  de Ciutat Jardí, que de fet és encara el pas del mas. Per el Camí Fondo també hi passaven per anar a l’hort de can Forn, una de les cases del carrer Nou,  amb el previ permís de can Reig.

Al anar plegant els pagesos tradicionals, que més enllà  de treballar la terra  també gestionaven tots aquells marges  i l’entorn  dels horts, i per tant  la riera , mica en mica, a partir dels anys noranta l’antiga  Riera de Bossagay va entrar en un estat d’abandó. Fins fa pocs dies s'hi feia impracticable el seu pas,  convertida en una selva.

Ara podem tornar a gaudir-ne, la intervenció  de l’Ajuntament, després de trenta anys de deixar-se de gestionar pels seus veïns,   se n’ha  fet càrrec i l'ha netejat.  Tornem a tenir un espai, molt de temps oblidat, on no s’hi passava per tant ni el vèiem ni el coneixíem , com si no existís. Més enllà de la seguretat en temps de pluges, quan l’aigua baixarà sense obstacles i no provocarà  embussos, tornem a tenir i gaudir d’un espai carregat d’històries  d’antics horts, de rescloses per recollir aigua  i de tertúlies a  les rentadores.

Tot allò no serà més , però el que ha tornat és l’espai on passava,  ara ens queda una passejada fresca enmig de plataners, de freixes, de pollancres o  fins i tot  de roures, i a sota encara treuen el nas  aquelles antigues figueres com si volguessin tornar al passat.  La Riera de Bossagay ha tornat.

 

Xevi Salicrú.

 

1/2. si som rigorosos hauriem d’anomenar  el ramals lleres o vessants de rius i rieres   amb la prespectiva de mirant aigua avall, per tant el que aquí anomenem dreta i esquerra correctament ha de ser al revés.

 

3. El camí de can Borrell, no només era el camí per anar a la casa, també era l’últim camí que feien els seus habitants camí del cementiri. Això tradicionalment donava uns drets que només podien ser alterats per la renúncia de la casa que hi tenia el dret de pas. I això és el que va passar amb el camí, l’obertura d’un  millor accés  va portar a la renúncia de pas d’aquest.

 

Al capdavant de l'Ajuntament Republicà.

Els ajuntaments republicans a Palafolls foren el mirall de la convulsa política a instàncies superiors. Uns governs municipals poc estables i amb constants canvis. Aquella República iniciada el 14 d’abril de 1931 acabarà oficialment el primer d’abril de 1939, a Palafolls podem dir que es va acabar amb l’entrada de les tropes franquistes el trenta-u de gener d’aquell any.  A la tarda les tropes entraven per Sant Genís, i al vespre tot el municipi es donaria per conquerit.  La República començava amb l’alcalde Alacuart de tarannà detrà  i  acabava amb l’alcalde Manel  Pla d’Esquerra Republicana de Catalunya exiliat , entre tots dos  vuit anys ben remoguts.

 

Però quins foren els palafollencs que encapçalaren tots aquells governs municipals?

 

Les eleccions del 12 d’abril (1), que van portar la República, no donaren al nostre municipi la victòria a les forces republicanes. A Palafolls va guanyar la candidatura monàrquica encapçalada per Josep Alacuart Ribot, alcalde ja nomenat anteriorment durant la dictaduda del General Berenguer.

 

El govern d’Alacuart s’afanyà a adherir-se al nou règim proclamat, a l’endemà mateix  es constituirà  el nou govern format pels nous regidors electes de tarannà dretà i monàrquic i amb Alacuart al capdavant.

 

Josep Alacuart Ribot,alcalde

Nicolau Salichs Vilà, tinent alcalde

Lleó Roura Puigvert, regidor síndic

I els regidors Ramon Clapés Regàs, Joan Moner Alsina, Genís Ribot Tortós, Estever Ribot Aboyer i Francesc Gibert Pernal.

 

 

A Palafolls i a les poblacions on no van guanyar les candidatures republicanes es repeteixen les  eleccions. Es presenten al noste poble  Esquerra República de Catalunya i la Lliga Regionalista, tornant  a guanyar la candidatura dretana per majoria absoluta. El dia 5 de juny es forma el nou govern, que segueix encapçalat per Alacuart, substituïnt tan sols Esteve Ribot Aboyer pel nou regidor  Narcís Puig Comas.

 

El 30 de juliol del 1933 per malaltia d’Alacuart és nomenat alcalde accidental Lleó Roura Puigvert fins les eleccions municipals del 14 de gener del 1934. Es presentaran tres candidatures , la d’ERC obtenint la victòria amb 195 vots , la Lliga Catalana amb 178 vots i el Grup Administratiu Popular, que aplegava diferents faccions  monàrquiques , amb 115 vots.  

 

El primer de febrer del 1934 es forma el nou consistori sorgit d’aquelles eleccions , ara de set regidors. L’encapçalarà el republicà Joaquim Fàbregas.

 

Joaquim Fàbregas  Parera, alcalde d’ERC.

Joan Alsina Rabassa,  alcalde segon d’ERC.

Manel Pla València, alcalde tercer d’ERC.

I els regidors  Joan Mateu Carbó i Jaume Martorell Pesaferrer d’ERC, Joaquim Privat Ribas de la Lliga Catalana amb   Ramon Clopés Regàs dels Tradicionalistes.

 

L’alcalde Fàbregas va ser elegit per unanimitat al ple, el segon i tercer alcalde només van comptar amb el suport dels  cinc vots d’ERC. D’aquestes eleccions també en sabem els possibles suplents de cada formació en cas de baixa d’alguns dels elegits. Per ERC Josep Grimal Roca i Narcís Roca Borrell, i per la Lliga Catalana Narcís Moner Mas, Francesc Gibert Pernal, Narcís Puig Comas, Lluís Ribot Perpinyà i Narcís Camps Pascual.

 

Els fets d’octubre (2) en el marc de Catalunya portaran, com a tots els municipis catalans,  la destitució dels Ajuntaments de les últimes eleccions. A Palafolls el 15 d’octubre es persona a les dependències municipals  el comandant d’artilleria Antonio de Carranza, cap de la columna volant del regiment d’Artilleria Lleugera nº 8 de Mataró, provocant la dimissió forçada dels cinc regidors d’ERC, que segons l’acta es feia  “ para salvaguardar el orden”. A l’endemà es nomena una comissió gestora formada pels dos regidors no cessats de la LLiga i  cinc membres més d’aquesta formació.

 

Narcís Moner Mas, president gestora.

Ramon Clopés Regàs, president segon.

Narcís Puig Comas, president tercer.

Joaquim Privat Ribas, Francesc Gibert Pernal, Lluís Ribot Perpinyà i Narcís Camps Pascual.  

 

A l’abril del 35 amb canvis al govern de Madrid es comencen a restituïr algunes de les competències derogades. S’incorporaran a la gestores representants d’esquerres. El 3 de maig es forma   la nova gestora amb  tres membres de l’antiga  i  tres de nous de tendència esquerrana. Aquests hauran de votar el president, ja que  Moner havia estat cessat com alcalde  per un decret de  presidència  de  la Generalitat.  S’ha de repetir  l’elecció varies vegades  quedant sempre   tres a tres, posant de manifest una gestora dividida  entre membres de la LLiga i republicans. Després de tres intents, el 22 de maig, s’elegeix a sort el president primer, segon i tercer de la gestora.

 

Narcís Moner Mas, alcalde primer de la LLiga

Martí Roura Quintana, alcalde segon d’esquerres.

Joaquim Privat Ribas tercer alcalde  de la Lliga.

Francesc Mateu Comas, regidor d’esquerres.

Ramon Clopés Regàs, regidor tradicionalista.

Joaquim Planas Ruhí , regidor d’esquerres.

 

 

Al desembre de 1935 dimiteix  Privat per motius de salut i és subsitituït per Francesc Gibert Pernal de la Lliga.

 

El 16 de febrer del 1936 hi ha eleccions legislatives guanyant la candidatura del Front Popular. El nou govern encapçalat per Azaña proclama l’amnistia pels presos polítics, s’alliberan els membres del Govern de la Generalitat. A Palafolls el Front d’Esquerres guanya les eleccions amb 237 vots (54,7%) contra 197 vots del Front d’Ordre de Catalunya.  

 

Dos dies després, el 18 de febrer,  prenen  possessió  dels seus càrrecs  l’alcalde i  els regidors legítims  elegits a les últimes eleccions municipals  del gener de 1934.

 

Joaquim Fàbregas  Parera, alcalde d’ERC.

Joan Alsina Rabassa,  alcalde segon d’ERC.

Manel Pla València, alcalde tercer d’ERC.

I els regidors  Joan Mateu Carbó i Jaume Martorell Pesaferrer d’ERC, Joaquim Privat Ribas de la Lliga Catalana amb   Ramon Clopés Regàs dels Tradicionalistes.

 

Després de l’alçament militar i la revolució social el 28 de juliol els regidors de la LLiga Catalana, Clopés i Privat,   per Decret de la Generalitat  són destituïts.  Alsina que tot i ser membre d’ERC, però alhora  un dels més grans propietaris,   és subtituït ja que es trobava  absent i no es va presentar al ple.

Alsina va exercir sempre durant la República i els primers anys del franquisme un difícil equilibri entre la seva militància d’esquerres i com a gran propietari rendista (3).

 

Joaquim Fàbregas  Parera, alcalde d’ERC.

Joan Martí Carbó,  alcalde segon d’ERC.

Jaume Martorell Pesaferrer, alcalde tercer d’ERC.

Josep Grimal Roca, regidor d’ERC.

Narcís Roca Borrell, regidros d’ERC.

Manel Pla València regidor  d’ERC.

Miquel Pla Masferrer, regidor del PSUC  designat per Comitè Local de Defensa Antifeixista.

 

Per malaltia Joan Martí serà subtituït com alcalde segon per Miquel Pla Masferrer el 23 d’agost, i el 9 de setembre per obligacions personals plega l’alcalde quedant Manel Pla València alcalde accidental.

 

Manel Pla València, alcalde accidental d’ERC.

Miquel Pla Masferrer, alcalde segon accidental del  PSUC  designat per Comitè Antifeixista.

Jaume Martorell Pesaferrer, alcalde tercer d’ERC.

Josep Grimal Roca, regidor d’ERC.

Narcís Roca Borrell, regidros d’ERC.

 

La inestabilitat i equilibris dins les forces del Front Popular a la Generalitat provoquen canvis al consistori per equilibrar forces formant un nou ajuntament el 17 d’octubre del 1936.

 

Miquel Pla Masferrer, alcalde del PSUC.

Miquel Pla Vilaró, alcalde segon d’ERC.

Joan Ribot Fonoll, alcalde tercer d’ERC.

Antoni Zaforas Ricart, regidor de la CNT.

Antoni Urrea Raja, regidor de la CNT.

David Beltran Bruch, regidor d’ERC.

Joan Lloberas Maymir, regidor de la Unió de  Rabassaires.

Ferran Sagué Campderà, regidor de la CNT.

Pere Mateu Borrell, regidor d’ERC.

Josep  Comas Maymir, regidor d’ERC.

Josep Clapés Barceló, regidor de la CNT.

 

 

Els enfrontaments dels primers de gener del 1937 (4)  entre diferents faccions polítiques al nostre municipi provoca dimissions  al ple del cinc de gener, declarant  no apte pel càrrec a Joan Ribot Fonoll per veure’s involucrat als fets del tres d’octubre. El dotze de gener es constitueix un nou consistori, obeint a nous equilibris de forces representades al Goven de la Generalitat.

 

Ramon Carbó Ribas, president primer d’ERC.

David Beltran Bruch, president segon d’ERC.

Abundio Mozo Martinez, regidor de la CNT.

Lluís Zaforas Ricart, regidor d’ERC.

Antonio Zaforas Ricart, regidor de la CNT.

Manuel Pla València, regidor d’ERC.

Antonio Urrea Raja, regidor de la CNT.

Francesc  Martí Ollé, regidor de la CNT.

 

El 23 de gener es torna a refer la formació del consistori per equilibris de les forces representades al municipi, doncs l’anterior consistori no representava prou bé les forces palafollenques.

 

Ramon Carbó Ribas, president primer d’ERC.

David Beltran Bruch, president segon d’ERC.

Antonio Zaforas Ricart, regidor de la CNT.

Pere Oliveras Johé, regidor de Unió de Rabassaires.

Manuel Pla València, regidor d’ERC.

Antonio Urrea Raja, regidor de la CNT.

Francesc  Martí Ollé, regidor de la CNT.

 

Antoni Zaforas dimiteix  el 5 de març, s’incorpora al seu lloc entra Pere Marti Farré. El 20 de març es constitueix un nou ajuntament, sempre refent equilibris.

 

Pere Martí Farré, alcalde de la CNT.

Ramon Carbó Ribas, alcalde segon d’ERC .

David Beltran Bruch, alcalde tercer d’ERC.

Pere Oliveras Johé, regirod de la UdR.

Francesc Martí Oller, regidor de la CNT

Antoni Urrea Raja, regidor de la CNT.

Manel Pla València, regidor d’ERC.

 

El 15 de maig Antonio Urrea de la CNT dimitirà, set dies després la CNT canvia un dels seus regidors, el Francesc Martí per trobar-se al front, retornant  Antoni Zaforas Ricart.

 

Pere Martí Farré, alcalde de la CNT.

Ramon Carbó Ribas, alcalde segon d’ERC .

David Beltran Bruch, alcalde tercer d’ERC.

Pere Oliveras Johé, regirod de la UdR.

Antonio Zaforas Ricart, regidor de la CNT.

Manel Pla València, regidor d’ERC.

 

Al setembre mor sobtadament el regidor Antonio Urrea als 32 anys per peritonitis.

El 20 de novembre es renova el consistori a causa del decret de Governació de la Generalitat del 8 d’octubre. Com a novetat entraven tres regidors del PSUC enfrontats amb la CNT i ERC  amb constants desavinences i que actuaran com a constant oposició.

 

Manel Pla València, alcalde d’ERC.

Pere Martí Farré, alcalde segon de la CNT.

Joan Flubià Pol, alcalde tercer  de la CNT.

David Beltran Bruch, regidors d’ERC.

Josep Martori Freixas, regidor d’ERC.

Pere Oliveres Johé, regidor d’UdR.

Lluís Zaforas Ricart, regidor de la CNT

Miquel Pla Masferrer, regidor del PSUC.

Miquel Roger Dalmau, regidor del PSUC.

Joan Ribot Fonoll, regidor del PSUC.

 

El dinou de juny de 1938 entren de regidors per la CNT Emili Homedes Creus i Joaquim Aparicio Gonzalez en substitució deLluís Zaforas i Joan Fluvià per haver d’incorporar-se a files. També ERC substitueix a Josep Martori que havia estat nomenat agutzil, càrrec incompatible amb el de regidor, per Joan Bassols Roset.

 

En el moment de l’entrada de les tropes nacionals el consistori era format per:

 

Manel Pla València, alcalde d’ERC.

Pere Martí Farré, alcalde segon de la CNT.

Joaquim Aparicio Gonzalez, alcalde tercer  de la CNT.

David Beltran Bruch, regidors d’ERC.

Joan Bassols Roset, regidor d’ERC.

Pere Oliveres Johé, regidor d’UdR.

Emili Homedes Creus, regidor de la CNT

Miquel Pla Masferrer, regidor del PSUC.

Miquel Roger Dalmau, regidor del PSUC.

Joan Ribot Fonoll, regidor del PSUC.

 

Alguns dels membres d’aquest consistori i anteriors foren  represaliats.  L’alcalde Manel Plà va marxar a l’exili, l’ex-alcalde Fàbregas fou detingut per la Guàrdia Civil, així com Homedes i el també ex-alcade Pere Martí.  

 

En sabem nom i cognoms d’aquells regidors, però qui eren?

Aparicio Gonzalez, Joaquim. * Castillo de San Juan (Palencia) 1894. Treballador de la SAFA. Casat amb Natividad Mozo Martinez també de Castillo de San Juan. Va viure al carrer de Dalt. Alcalde tercer  per la CNT del 19-6-1938 al 31-1-1939.

 

Alacuart Ribot, Josep  *Tordera 1882, al 1936 ja ens consta mort. Domiciliat al carrer de Baix, actual nº 7, als padrons de  1924 i 1930. Casat amb Teresa Güell Serra de Caldes de Malavella. Dedicat al comerç. Alcalde del 26-2-1930 al  30-7-1933. Membre de governs dretans.

 

Alsina Rabassa, Joan. *Sant Genís 1883. Va néixer i viure a la casa pairal de can Cabreta a Sant Genís. Propietari agrícola. Casat amb Joaquima Serra Riera. Regidor del 2-10-1924 al 14-6-1924, del 26-2-1930 al 14-4-1931, 1-2-1934 al 15-10-1934, del 18-2-1936 al 27-7-1936, del 21-9-1943 al 2-2-1952 i alcalde accidental  de 15-6-1924 a 12-7-1924. Membre d’ERC durant la república i membre dels governs de dreta durant el franquisme.

 

Bassols Roset, Joan. * Banyoles 1874. Moliner   al molí de la Pedrera on també hi vivia.  Casat amb Joaquima Amat Font de Santa Coloma de Farners. Regidor per ERC del 19-6-1938 al 31-1-1939.

 

Beltran Bruch, David. *Cabanes (Castelló). Va viure al carrer Mas Pinell. Treballador de la SAFA. Regidor per ERC del 17-10-1936 al 31-1-1939. Desaparegut passada la guerra.

 

Carbó Ribas, Ramon * Palafolls 1909. Treballador del camp. Va viure al carrer Major, a la casa coneguda com a can Benet. Alcalde per ERC del 12-1-1937 al 19-3-1937, i alcalde segon  per ERC del 20-3-1937 al 20-11-1937.

 

Comas Maymir, Josep * Palafolls 1904. Va viure i néixer a can Borrell de la plaça. Casat amb Dolors Fors Agustí de Maçanet. Pagès. Regidor per ERC del 17-10-1936 al 12-1-1937.

 

Camps Pascual, Narcís. *Palafolls 1909. Va néixer i viure a la casa pairal de can Camps. Propietari agrícola. Casat amb Pilar Franquesa Alsina de Vilablareix. Regidor de tarannà dretà del 15-10-1934 al 4-1935. Alcalde de 21-9-1943 a 19-10-1951.

 

Clapés Barceló, Josep. *Tordera 1905. Va viure al carrer mas Pinell a casa del seu cunyat Jaume Gibert casat amb la seva germana Angeleta. Treballador de la SAFA abans de la guerra, passada aquesta va fer de pagès.  Regidor per la CNT del 17-10-1936 al 12-1-1937.

 

Clopés Regàs, Ramon * Sant Miquel de Cladells 1893. Casat amb Joaquima Caballé Borrell,  pubilla de can Borrell de Sant Genís de Palafolls. Pagès. Regidor de 25-3-1924 al 18-7-1936 i del 8-5-1939 al 21-9-1943. Membre de la facció dretana  Tradicionalistes.

 

Fàbregas Parera, Joaquim. * Palafolls 1882. Va regentar un històric comerç de queviures a la plaça Major, conegut com a can Quim,  on també hi va viure. Casat amb la Sofia Grimal Roca de Palafolls. Alcalde per ERC del 1-2-1934 al 15-10-1934 i del 18-2-1936 al 9-9-1936. Detingut el 4-3-1939 i condemnat a 12 anys de presó. Al 1941 obtingué la llibertat condicional i al  1950 la llibertat definitiva.

 

Fluvià Pol, Joan * Palafolls 1907. Pagès. Casat amb Mercè Vila Martorell. Va viure al carrer de Dalt. Alcalde tercer per la CNT del 20-11-1937 al 19-6-1938 deixant el càrrec per anar al front.

 

Gibert Pernal, Francesc. *Sant Genís 1898- 1982. Va néixer i viure a la casa pairal de can Gibert. Pagès. Casat amb la Rita Roca March d’Arenys de Munt. Regidor del 15-4-1931 al 28-1-1934, del 15-10-1934 al 4-1935, del 12-1935 al 18-2-1936, del 12-2-1939 del 5-2-1949 al 1960. Membre de governs dretans.

 

Grimal Roca, Josep. *Palafolls 1871. nascut a la plaça Major. Amb l’obertura del carrer Francesc Macià s’hi va desplaçar. Pagès. Casat amb Josepa Comas Formiga  de Palafolls. Regidor per ERC del 28-7-1936 al 16-10-1936.

 

Homedes Creus, Emili. * Barcelona 1881. Treballador peó. Casat amb Dolors Font Roger d’Andorra. Durant anys trenta i meitat del quaranta van viure al carrer de Dalt.  Regidor  per la CNT del 19-6-1938 al 31-1-1939. Detingut a l’entrada dels nacionals.

 

Lloberas Maymir, Joan. *Palafolls 1906. Masover de cal Tit. Casat amb Gràcia Puig Grimal. Regidor de la Unió de Rabassaires del 17-10-1936 al 12-1-1937.

 

Martí Carbó, Joan. Regidor per ERC del 28-7-1936 al 23-8-1936.

 

Martí Ferrer, Pere. *Malgrat 1881. Casat amb la Dolors Jordà Pons Tordera. Fuster d’ofici. Va viure a la plaça Major a la casa coneguda com a cal Fuster, on hi tenia la fusteria. Ara la casa forma part de l’edifici de l’Ajuntament.  Alcalde per la CNT del 5-3-1937 al 20-11-1937, alcalde segon del 20-11-1937 al 31-1-1939. Condemnat a 12 anys de presó al 1939, al 1943 se li commuta la pena a 6 anys. Al 1946 surt de la presó.

 

Martí Ollé, Francesc. * Palafolls 1913. Pagès. Va viure al carrer Francesc Macià i al carrer de Dalt. Casat amb l’Esperança Fluvià Pol de Palafolls.  Regidor per la CNT del 23-1-1937 al 15-5-1937.

 

Martorell Pesaferrer, Jaume * Palafolls 1910 aprox. Regidor per ERC del 1-2-1934 al 15-10-1934, del 18-2-1934 al 16-10-1936.

 

Martori Freixas, Josep. *Palafolls 1893. Va viure al carrer Major a can Freixes. Casat amb Francisca Torrentó Torrent de Palafolls. Regidor per ERC del 20-11-1937 al 19-6-1938 deixant el càrrec per haver estat anomenat agutzil.

 

Mateu Borrell, Pere.  *Palafolls 1898. Fill de can Mateu del carrer de Dalt. Va viure al carrer del Mig. Casat amb Teresa Mateu Carbó. Pagès. Regidor per ERC del 17-10-1936 al 12-1-1937.

 

Mateu Carbó, Joan. *Palafolls 1905. Va néixer i viure al carrer Major a can Francesc. Regidor per ERC del 1-2-1934 al 15-10-1934.

 

Mateu Comas, Francesc. *Palafolls 1872. Pare del Joan Mateu Carbó també regidor. Dedicat al comerç. Casat amb Rosa Carbó Perpiñà. Regidor d'equerres del 3-5-1935 al 16-2-1936.

 

Moner Alsina, Joan  *Palafolls 1860. Va viure a can Riudarenes del carrer Major, tot i que havia nascut al carrer de Baix 31 actual. Casat amb Maria Mas Ruscada de l’Esparra. Dedicat al comerç. Regidor del 1-7-1891 al 31-12-1903, del 1-1 1906 al 31-6-1909, del 1-1-1912 al 31-12-1915, del 1-1-1918 31-3-1921,  del 26-2-1930 al 28-2-1933  i alcalde del  1-7-1909 al 31-12-1911, del 1-1-1916 al 31-12-1917 i  del 1-4-1922 al 1-10-1923. Va formar part de la  candidatura de la Lliga Catalana durant el període republicà.  

 

Moner Mas, Narcís. *Palafolls 1897. Va viure al carrer Major a can Riudarenes. Dedicat al comerç. Casat amb Maria Daniel Aulet. Fill del també politic municipal Joan Moner Alsina.  Alcalde per la Lliga Catalana del 15-10-1934 al  16-2-1936. Alcalde del 12-2-1939 al 20-9-1943.

 

Mozo Martinez, Abundio. * Castillo de San Juan (Palencia) Treballava de peó obrer a Barcelona. Vivia al carrer de Dalt amb la seva germana Nativitat i cunyat Joaquin Aparicio. Passada la guerra li perdem el rastre.  Regidor per la CNT del 12-1-1937 al 23-1-1937.

 

Oliveras Johé, Pere.   * Hostalric 1900. casat amb Emilia Riera Llauradó de Palafolls. Va viure a la casa de pagès de can Constanci. Pagès. Regidor per la UdR de 23-1-1937 al 30-1-1939.

 

Pla Masferrer, Miquel. *Palafolls 1905-1938. Va néixer a cal Sastre del carrer de baix. Pagès. Casat amb Joaquima Vilaseca Mateu de Palafolls. Regidor pel PSUC  del 28-7-1936 al 17-10- 1936. Alcalde del 17-10-1936 al 12-1-1937.  Va morir al front  de l’Ebre.

 

Pla València, Manel. * Hostalric 1886. Paleta, Casat amb Joaquima Auladel Rodó d’Hostalric també. Es van instal·lar a Palafolls a mitjans anys 30. Regidor d’ERC del 1-2-1934 al 15-10-1934, del 18 de febrer 1936 al 9-9 1936, alcalde accidental del 9-9-1936 al 17-10-1936, regidor del 12-1-1936 al 7-10-1937, alcalde del 8-10-1937 fins 31-1-1939.  . Amb l’entrada dels nacionals va marxar a l’exili.

 

Pla Vilaró, Miquel  Pagès. Regidor per ERC de 17-10-1936 al 12-1- 1937. Desaparegut al front.  

 

Planas Ruhí, Joaquim. *Palafolls 1895. Va néixer i viure a can Crosetes. Casat amb Joaquima Comas Vidal de Palafolls. Pagès. Regidor d’esquerres del 3-5-1935 al 16-2-1936.

 

Privat Ribas, Joaquim. *Palafolls 1896. Va viure i néixer al carrer mas Pinell a can Simon. Regidor per la Lliga Catalana de 1-2-1934 al 28-7-1936.

 

Puig Comas, Narcís. *Palafolls 1879. Va néixer i viure a la casa pairal de can Puig. Propietari agrícola. Casat amb Pilar Coma Bellsoley del poble d’Oris. Regidor de 5-6-1931 a 1-2-1934, del 15-10-1934 al 4-1935, del 8-5-1939 al 20-9-1943. Membre de governs dretans i vinculat a la Lliga Catalana.

 

Ribot Aboyer, Esteve * Palafolls 1869. VA viure i néixer al carrer Major a ca l’Estevenet. Casat amb Joaquima Matas Dalmau. Pagès. Regidor del 15-4-1931al 4-6-1931. Membre de governs dretans.

 

Ribot Fonoll, Joan. *Palafolls 1906. Pagès. Va néixer i viure can Batlle, d’on eren masovers.  Casat amb Anna LLopart Colom de Tordera. Pagès.  Regidor per ERC del 17-10-1936 al 12-1-1937.

 

Ribot Perpinyà, Lluís. *Palafolls 1893. Nascut a can Batlle i casat amb la Joaquima Murgadella Mates, família propietaria de ca l’Oller on visqueren. Regidor de tarannà dretà del 15-10-1934 al 3-5-1935, del 12-2-1939 al 20-9-1943.

 

Ribot Tortós, Genís * Palafolls 1867. Masover de can Batlle on ja hi havia nascut. Casat amb Maria Fonoll Cama de Massanes. Regidor del 15-4-1931 al 31-1-1934. Membre de governs dretans.

 

Roger Dalmau, Miquel. *Palafolls 1902. Pagès. Al 1936 era vidu amb fills. Va viure a la casa natal del carrer del Mig coneguda com a cal Xato. Regidor pel PSUC del 20-11-1937 al 31-1-1939.

 

Roura Puigvert, Lleó * Palafolls 1899. Nascut a la plaça Major a can Roure. Casat amb la Teresa Moner Mas. Dedicat al comerç, on regentava una carnisseria i venda comestibles a la casa natal. . Regidor del 26-2-1930 al 30-7-1933. Alcalde accidental del 31-7-1933 al 1-2-1934. Membre de governs de dretes.

 

Roca Borrell, Narcís. *Palafolls 1903. Va néixer i viure a la casa pairal de can Vila. Pagès. Casat amb Lluïsa Junyent Malagarriga de Rajadell. Regidor per ERC del 28-7-1936 al 17-10-1936.

 

Roura Quintana, Martí. *Palafolls 1883. Va viure a la plaça a can Gasiva. Dedicat al comerç de carn. Casat amb Teresa Mateu Comas de Palafolls. Regidor de tarannà esquerrà del 3-5-1935 al 16-2-1936.

 

 Salichs Vilà, Nicolau *Santa Susanna 1877. Casat a Sant Genís amb la Marina Bonet Freixas, pubilla de can Ferrehosta on hi va viure. Prohom de Sant Genís, mol t vinculat a la vida parroquial i social de Sant Genís. Pagès. Tinent alcalde del 1930- 1933. Membre de governs dretans.

 

Sagué Campderà, Ferran. * Cassà de la Selva 1902. estava a dispesa  al carrer Mas Pinell amb la família Gibert Clapés. Treballador de la SAFA. Regidor de la CNT del 17-10-1936 al 12-1-1937.

 

Urrea Raja, Antoni. *Lorca (Murcia) 1905-1937.Treballador de la SAFA. Casat amb Maria Escobar Hernandez de Lorca. Vivia al carrer Mas Pinell. Regidor de la CNT del 17-10-1936 al 15-5-1937. Mort sobtadament al 1937 de peritonitis.

 

Zaforas Ricart, Antoni. *Alcañiz (Teruel)1916-1939  Manobre. Vivia a l’actual carrer Passada 9. Va morir a Ulldemolins en un combat. Regidor de la CNT del 17-10-1936 al 4-3-1937 i de 15-5-1937 al 19-11-1937.

 

Zaforas Ricart, Lluís. *Alcañiz (Teruel) 1901. Paleta. Casat amb Francisca Crosas  Martí de Palafolls. Van viure durant el temps de guerra al carrer de Dalt. Regidor per ERC del 12-1-1937 al 22-1-1937 i per la CNT del 20-11-1937 al 19-6-1938 deixant el càrrec per anar al front.

 

 

Xevi Salicrú.

 

1. El 12 d’abril  les candidatures republicanes  guanyen majoritariament les eleccions municipals, provocant la marxa del rei Alfons XIII a l’exili.

2. Els fets d’octubre  van ser un moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà, el 6 d'octubre de 1934. El president Lluís Companys proclamava l'Estat Català de la República Federal Espanyola. Aquest intent independentista  desembocà en l'empresonament dels membres del Govern de Catalunya i la suspensió de l'Estatut de Núria per part de l'Estat espanyol.

3. https://valldebossagay.blogspot.com/2016/01/en-cabreta-malabarista-politic.html

4. https://valldebossagay.blogspot.com/2017/07/de-dones-valentes.html

 

 

 

Bibliografia:

 

Amat i Teixidó, Jordi. Vivències de la República i de la Guerra Civil a Palafolls. Ajuntament de Palafolls 2007.

Codina, Alfons. El poble de Sant Genís de Palafolls. Edicions del Roig. Palafolls 2004.