La plaça sense nom.

 

A Sant Genís  tenim una plaça urbanitzada a l’any 2000 que encara  a dia d’avui  no té  nom. Un espai dotat  amb   un aparcament en bateria,   un arbrat paral·lel a aquest i darrera una zona de terra, on al cap de poc s’hi va fer un enfustisat a mode de pista de ball, desmuntat  fa poc pel seu mal estat.  Fins a  l’ampliació del local social Antiga Escola, inaugurat al gener del 2010, s’hi va aixecar  un envelat cada Festa Major.

 

Un envelat que  feia patxoca, amb tota la renglera d’arbres i fanals  dins. L’entrada era davant el camí de can Reig, amb un  escenari al fons, a la banda de can Freixes, davant la pista de ball on la línia d’arbres separava la zona de ballaruques amb la de les taules que eren a la zona de l’aparcament. Per encabir-lo dins aquest espai s’havia d’ envair  ben bé un metre de calçada, tota una obra d’enginyeria quan  s’hi va plantar  el primer any,  agafant-li la mida pels que havien de venir després.

 Recordo en alguns programes de Festa Major on la tossuderia dels organitzadors  de la festa, l’Associació de Veïns, anunciava any rere any actes a l’anomenada plaça Major, reclamació que mai va ser escoltada... a dia d’avui trobaríem ben poques places urbanitzades que no s’hagin dotat d’un nom.

 El fet de no tenir nom porta a anomenar-la de diferents maneres per entendre’ns els veïns: que si  plaça de l’aparcament en bateria, la plaça de l'envelat, la plaça del davant l’escola (es pot confondre amb la plaça prèvia a l’entrada del local social) la  plaça dels contenidors ( la pitjor de totes) i pels més antics del lloc  fent referència a la casa que ocupava l’espai: plaça de cal Tito, de ca la Leonor o de ca la Candita... moltes maneres per anomenar una plaça  sense nom. Jo   n’hi afegeixo un altre,  la plaça del Benefici de la Pietat o si voleu més simple  plaça de la Pietat o plaça del Benefici.

 Les dades més antigues que tenim d’aquest espai  és quan hi havia al cos la casa del Benefici (1) de Santa Maria de la Pietat de la parròquia de Sant Genís. Un habitatge situat  a l’extrem d’orient de la peça formant part  de  l’anomenada cellera de Sant Genís. Els límits de la finca ja els tenim definits al tombar del segle XV al XVI, una casa amb hort amb les mateixes afrontacions  actuals que formen  l’espai  de la plaça (2).

 Aquest benefici va ser fundat pel rector de Sant Genís, Antoni Coral, l’any 1499. Anterior a aquesta data ja hi havia a l’església una capella amb un retaule de la Pietat, construït al 1480 i encarregat a Bernat Casals de Blanes i sufragat per Francesc Roig  de Casanons, amb un cost de 11 lliures i 10 sous més la fusta necessària que també posava en Roig. El dia  que es va encarregar el projecte el mestre  va cobrar una part en  espècies;  quatre quartans de blat que havia estat pastat al molí d’en Roquet i  tota la fusta necessària (3).

 El benefici era administrat  per un obtentor.  Tenim notícia de varis preveres que regentaven el càrrec; al 1561 el prevere Guerau Jubert, de can Gibert, absent i que hi tenia com a procurador al prevere Joan Verdalet, entre  1617 i 1638 Miquel Valldejuli, al 1669 Miquel Crosas, al 1736 Antoni Fexas, al període 1761-1777 Joan Garriga i  al 1829 Jaume Masnou d’Hortsavinyà.  A  banda de l’obtentor també hi havia uns patrons, d’aquests en tenim poca informació, tan sols que al 1572 eren Miquel Joan Palomeras, Joan Valldejuli de la Torra, Gaceran Clapés, Antoni Puig, Rayner Fonolleda, Bernat Burguet, Antoni Riba, Jaume Bages, Bernat Pelllicer i Antoni Tomas de la Serra (4).  

 Al 1736 tenim una declaració al capbreu del Capítol de la  Candela de Santa Maria de l’església de Sant Feliu de Girona, del que era l’obtentor del benefici aquell any, Antoni Fexas, on deia tenir per la Candela  una casa amb hort de mig jornal a la cellera de Sant Genís, afrontant a orient amb la casa de Josep Fexas a través del camí de la casa d’en Gibert, que havia estat d’en Roquet, a migdia amb en Dalmau de la Franquesa a través de dit camí, a ponent amb Miquel Reig, teixidor, que fou d’en Jaume Aigues, i abans d’en Valldejuli de Munt com alou de la casa de Sant Julià, i al nord amb Francesc Reig que fou de l’Antoni Reig a través d’un camí i part amb Josep Hosta, ferrer, que fou de Joan Hosta, també ferrer, i abans de la Doma de Munt, i part també amb el cementiri de l’església a través d’un camí.  Per dita casa i hort paga al capítol de la Candela cada any per Nadal vuit  sous i dos diners de cens d'amortització creat per un antic obtentor,  Miquel Valldejuli,  l’any 1617.

També diu tenir per la Candela la sisena part de seixanta-tres sous, que es reben  el 23 d’octubre   d’Antoni Fexas Alier treballador de la Vilanova com a successor d’Antoni Fexas i Margarita Alier,  d’una peça de terra  part vinya, bosc i oliveres a Vallmala, parròquia de Sant Genís, de quatre jornals  de bou, on tres d’aquests jornals estan sota la Candela, i l’altre es té pel Castell de Palafolls. La peça afronta a orient amb en Valldejuli d’Avall, a migdia amb Cristòfol Marquès, que fou abans d’en Valldejuli, a ponent part amb en Gibert i part amb en Borrell, i al nord  a través d’un camí part amb Rafel Benet, que fou d’en Joan Joher, i  part amb Antoni Puig, carreter, que fou d’en Valldejuli de Munt.

Al 1761 l’obtentor del benefici, Joan Garriga,  rep de Maria Puiggorri, propietària del mas Puiggorri, dotze lliures de les vint lliures que encara havia de rebre el benefici  dels marmessors del testament del seu avi,  Antoni Puiggorri, mor  al 1732, on  segons el seu testament, fet davant el rector de Sant Genís, havien de donar dites vint lliures al Benefici de la Pietat per celebrar misses pels seus difunts pares el dia de Sant Miquel de setembre i el dia de Santa Margarida (5).

 

Inventari casa del Benefici

Al 1777  el Joan Garriga  mor i  els marmessors del seu testament, Miquel Reig i Pere Moner de la parròquia de Sant Genís i Antoni Roset de la Vilanova , fan inventari de la casa del Benefici (6).

 Sabem també que al 1818 el benefici  rebia entre d’altres  un censal anual de 3 lliures i 15 sous, i al 1829 percebia 20 lliures de delmes i tenia varies obligacions de misses (7).

 A mitjans del segle XIX amb les desamortitzacions de l’església la casa i hort passa a mans privades. El primer propietari que ens consta és el Pau Estiu Vila de ca l’Estiu de Sant Genís, possiblement fou qui la va comprar a l’Estat. A les notes d’un antic padró   del 1861, ara perdut,  encara s’anomena com a casa del benefici. Sembla que no hi viuria ningú encara i  no és fins  al primer padró  conservat, el del  1866,  on hi trobem  com a llogater  dels Estiu el Joan Talleda amb la seva  família. L’adreça de l'habitatge era llavors carrer Sant Genís 9.

 

I- Joan  Talleda. *St. Genís 1821 = Mariàngela Castellà. *Sant Genís 1825

 Pere Talleda Castellà.* St. Genís 1850

Francisco Talleda Castellà.* St Genís 1857

Josepa Talleda Castellà.* St. Genís 1853

Geroni Talleda Castellà. *St. Genís 1861

 Als padrons de  1880, 1887 i 1895  ens hi consta vivint una altra família de llogaters, els Bonet Freixas, mantenint la propietat els Estiu. En aquell padró l’habitatge s’identifica com a carrer Baix de Sant Genís 9.

 

I - Joan Bonet Pibernat *St. Genís 1855 = Maria Freixas Fontseca *Sant Genís 1857

     Francisca Bonet Freixas *St. Genís 1873

     Marina Bonet Freixas *St. Genís 1874

     Maria Bonet Freixas *St. Genís 1878

al 1885 el Pau Estiu ven (8) la casa  a Maria Carmen Romeu Vila de Sant Vicenç de Sarrià, i aquesta al 1893 la vendrà  a l'Andreu Vila Parés, del carrer de Dalt de les Ferreries. Ni ell ni la Maria Carme Romeu viuran mai a la casa. I l'Andreu Vilà entre el 1893 i el 1910 la vendrà als Torrent Castellà. Aquests els trobem com a propietaris i vivint a la casa al padró del 1910. Aquests s'havien desplaçat del carrer Nou. 

 El Pau Estiu Vila també va vendre al 1885  la casa pairal el mas Estiu, curiosament el pau erea casat en segones núpcies amb la Joaquima Torrent Castellà, el pare de la qual va comprar més endavant la casa.  

I- Salvador Torrent Gibert *Sant Genís 1829  = Teresa Castellà Lloreda * Sant Genís 1830.

   Joaquim, que segueix.

   Joan Torrent Castellà *Sant Genís 1861

   Teresa Torrent Castellà *Sant Genís 1868

    Josepa Torrent Castellà

   Joaquima Torrent Castellà *Sant Genís 1852= Pau Estiu Vila *Sant Genís 1842 

 II-  Joaquim Torrent Castellà * Sant Genís 1857 = Maria Gili Prats *Ferreries. Casa Gran.1855

     Mateu, que segueix

 III- Mateu Torrent Gili *Sant Genís 1884 = Teresa Salichs Alsina *Sant Genís Can Forn 1884.

 

 Al 1921 el  propietari és   Joaquim Torrent Castellà, tot i que en aquell moment la casa és habitada per la família Martí Oller en règim de llogaters. Els Torrent havien marxat a viure a Pineda. En aquell moment l’adreça de la casa  era carrer Sant Genís 9.  Durant aquesta època la casa serà  coneguda com a cal Tito, motiu lligat a la família Torrent, però del que en desconeixem la causa.

 

I- Andreu Martí Bonet *Sant Genís 1870 = Teresa Oller Comas *Sant Genís 1873

   Maria Martí Oller *Sant Genís 1902

   Teresa Martí Oller *Sant Genís 1903

   Francisco Martí Oller *Sant Genís 1913

 Durant els anys 30 i 40, en aquell moment identificada com a Sant Genís  5, i coneguda popularment com a ca la Leonor o ca la Candita,  la casa serà  habitada per la família Carbó Oller, familiars dels propietaris i dels anteriors llogaters.

 

I- Narcís Carbó Torrent *Sant Genís 1884 = Leonor Oller Freixas *Sant Genís Can Freixas 1885.

   Francesc Carbó Oller *Sant Genís 1912

   Josep Carbó Oller *Sant Genís 1914

   Jaume Carbó Oller *Sant Genís 1917

   Candita Carbó Oller *Sant Genís 1923

 

Als anys cinquanta la casa quedarà deshabitada i entrarà en un procés de degradació arribant als anys vuitanta,  quan   l’Ajuntament la farà enderrocar pel perill   d’ensorrament, segons la versió del consistori del moment però negada  per la propietat(9). A partir d’aquell moment restarà  com un solar  fins a l’any 2000 en que l’Ajuntament n’obtindrà la propietat urbanitzant l’espai  com a plaça. Tot i ser inaugurada oficialment, amb plantada d’arbres popular, mai se li  posarà nom, potser seria hora d’anar pensant un nom per tan cèntrica plaça al cor de Sant Genís.

 

 

  Xevi Salicrú.

 1.Institució eclesiàstica i jurídica establerta per l’autoritat eclesiàstica que compren dos elements, l’ofici sagrat i el dret de percebre’n  rendes.

 2.AMS. Capbreu Plf ll. 1585 f. 158.

 3.Codina, Alfons. El poble de Sant Genís de Palafolls. Edicions el Roig. Palafolls 2004. pàg 213.

 4.Codina, Alfons. El poble de Sant Genís de Palafolls. Edicions el Roig. Palafolls 2004. pàg 213.

 5.AHFF. Notarial de Palafolls. Llibre 935 f.22.

 6.AHFF. Notarial de Palafolls. Llibre 943. f51. Una entrada amb una taula, dos bancs, una caldera d’aram i un botell de vi buit;  al celler nou  una caixeta, tres botes, un per, dos llànties, dos claudiners i una garrafeta de vi; al menjador una mangala capsada de plata; al celler vell una pastera, una xocolatera, un morter de pedra, dos paelles d’aram, un esclafador d’arma, una pala d’enfornar de ferro, una serra de foc, una sort de terrissa, tres culleres i quatre forquilles de llautó , una pala d’enfornar i unes estenalles usades; a la sala una taula de fusta de pi, una cadira de cuir, un rellotge de fusta, un matalàs, tres quadres , una tauleta petita i una de mitjana, vint-i-cinc lliures de llana, una caixa d’alba amb nou llençols de bri i estopa, quatre estovalles, dos tovalloles, quatre coixins, tres eixugamans, un cobrellit, tres parells de mitges, un mocador blau, una escudella , dos tasses, un breviari gros i un quants de vells, un ordinari gros, cinc llibres i un barret; a la cambra que dona al celler un llit de peus de gall, dos sacs  amb dos quarteres de forment, una quartera i mitja de forment , una quartera i mitja  de mestall, una xeringa, a la cambra que dona sobre el menjador una caixa usada, dos flassades, tres màrfegues, una casaca, una sotana, unes tres lliures de fil de canen, dos lliures de cànem per filar, un llit de peu de gall, un cuadro, un candeler de llautó i una capsa per posar flors; al quarto que dona  a la cuina un bual, una cadira de cuir, un orinal, una imatge del Sant Crist, dos quadres, una cadira de cuir, dues ulleres i un xaleco de llana i lli.

 7.Codina, Alfons. El poble de Sant Genís de Palafolls. Edicions el Roig. Palafolls 2004. pàg 216.

8.Venda pel notari Cesar Gomis i Solé el 3-7-1893 Sant Vicenç de Sarrià. Feta per Doña Maria del Carmen Romeu i Vila, viuda de Antonio José Broca i Codina , de 79 anys i veïna de Sant Vicenç de Sarrià. Ven a Andreu Vila i Parés, pagès casat de 52 anys veí de Sant Genís, una casa  a Sant Genís, carrer Sant Genís, en estat ruinós amb hort pati i pou de 800 metres o sigui 21167 pams 2, amb el número 9.Limita per orient amb Joan Freixes, a migdia amb hereus de Josep Torrent, per ponent amb Miquel Reig i pel nord amb carrer. Pertany a Romeu per venda perpetua feta per Pau Estiu Vila amb escriptura del notari Fernando Gasset i Font de BArcelona actuant en el protocol del notari Hermenegildo Martí el 21-2-1885 inscrita al registre d’Arenys amb el número 65. El preu de la venda és de 720 pessetes.  Document  en poder de Teresa Torrent de Pineda. 

 9.Les cases amb l’estructura tradicional en el moment que queden abandonades i s’hi deixa de fer el manteniment el primer que s’enfonsa son les bigues pels degoters no arreglats, un cop l’aigua penetra per les parets, de tàpia o de pedres amb morter de calç, la seva degradació és molt ràpida. Una casa de 400 anys un cop abandonada pot ensorrar-se amb 20 o 30 fàcilment. 

Vilelles, una eina al servei del patrimoni.

 

Dissabte passat, dins els actes de la diada de Sant Jordi, Palafolls es vestia de gala i presentava sota l'organització de l’Àrea de Cultura,  en un marc incomparable, el primer número de la revista Vilelles.

 Una publicació anual de recerca i difusió del patrimoni del nostre municipi,  editada per l’Ajuntament i  liderada per la regidoria de patrimoni i l’arxiu municipal, de la mà dels seus responsables, el regidor Aleix Freixa i l’arxiver municipal Fèlix Bota. 

La presentació  es va dur a terme  al Castell de Palafolls. Amb aquest acte varem descobrir una nova forma  de gaudir de tan emblemàtic monument. L’event va anar acompanyat d'un tast de vins, un maridatge exquisit , el vi és patrimoni i el nostre patrimoni palafollenc  té també un passat de vinyes , cups i cellers . El castell és un diamant en brut que comencem a polir i perquè no dir-ho  a redescobrir. 

El primer número incorpora la  salutació institucional, de l’alcalde Francesc Alemany  i el regidor Freixa,  com mereix la publicació, seguit d’una benvinguda de  Joaquim Nadal i Farreras, director de l’Institut Català de Recerca en el patrimoni cultural i vinculat a la UdG, a forma d’apadrinatge. 

El gruix de la publicació són sis articles de sis autors amb diverses temàtiques històriques, tot i que l'àmbit patrimonial de la revista  també abraça la riquesa natural de Palafolls, on en propers números esperem trobar-ne alguns articles. En aquest l’Albert Montañà ens parla de les quintes del XIX a “El reclutament de Quintes a Palafolls. 1890”, el Xavier Soldevila fa una mirada al passat d’un veïnat a “El veïnat de Casanons a l’edat mitjana”, l’ Anna Maria Anglada presenta  el contrapàs a“ El contrapàs de Sant Genís de Palafolls”, jo mateix, Xavier Salicrú, poso sobre la taula  un càrrec municipal oblidat de la memòria a “Alcaldes de barri, ajuntaments de proximitat” el Marc Ferri ens explica el que hauria pogut ser l’església de Santa Maria a “L’església de Santa Maria...que al final no va ser” i la Sabina Guerrero  ens repassa el que han estat els premis de recerca de batxillerat a  “Premis 2020 III Memorial Daniel Lopez”. 

La revista porta per nom un  topònim que podem  catalogar de primera divisió. No és un topònim més, té pràcticament mil anys d’història, i encara a dia d’avui és present a la nostra toponímia, però amb la seva forma evolucionada Vivelles, reclòs tan sols a la capella anomenada de Sant Pere de Vivelles (1). Només per aquesta  antiguitat ja es mereix encapçalar la publicació. De topònims  mil·lenaris com aquest només en tenim quatre que puguem identificar avui; Palafolls, Sant Genís, Santa Maria del castell i el que ens ocupa avui, Vilelles,  per tant forma part del nostre ADN.  

Però el motiu per encapçalar la revista va més enllà d’aquell 4 de juny de 1038 (2), quan  el documentem per primera vegada fent referència a un alou situat a Vilelles. 

Al segle XII tenim un document on s’anomena el castell com a castell de Vilelles (3), on el  18 de desembre de 1114 el bisbe de Girona Berenguer Dalmau concedeix a Gausfred Bernat del castell de Vilelles  la quarta part de la dècima  de Pineda.  El Gausfred  Bernat, casat amb Guisla, havia rebut el castell del seu sogre Umbert Odó de Montseny o de Sesagudes. Els  descendents de la parella adoptaran ja el nom de Palafolls.  

Tot i està documentat per primera vegada el topònim Palafolls, juntament amb l’església de Sant Genís,  al 947 (4) , segons els experts Pons  i Rodríguez (5)  la primera menció del castell  de Palafolls no és fins al 1118 (6), tot i que diversos autors ens diuen que està documentat al 1035, sense donar referència (7).  Però atenent al document anterior semblaria que la primera vegada que es fa referència al castell és amb el nom de Vilelles.  Per tant ens trobem en uns moments on s’està definint la toponimia que ens arribarà a dia d’avui

La parròquia de Sant Genís també hi ballarà la seva localització durant aquell segle XII  i el XIII. Trobarem en diferents documents on indistintament s’anomena com a parròquia de Sant Genís de Vilelles (8)  i com a  parròquia de Sant Genís de Palafolls, i encara algun document  com Sant Genís de Vilelles i Palafolls (9). Ens trobem davant d'un moment on sembla que els dos topònims rivalitzan.

Més endavant, ja als segles XV,XVI i XVII, Vilelles definirà un veïnat a cavall dels de Sant Genís, del Castell i Vallplana. En algunes ocasions serà feta servir l'expressió " vicinatus Vilelles sive Castell" o també "sive Burgada".

El pas del temps juga a la contra, al arribar al segle XVIII només ens queda al topònim d'alguna d'aquelles masies localitzades segles abans en aquell antic veïnat, com el mas Ferran de Vivelles o el mas Vives de Vivelles.

Arxiu Municipal Sils. Capbreus Plf. Ll 5. f. 115. 26-5-1583.

                         

Arribant ja al XIX i fins a dia d'avui ja perduda la batalla per definir un territori només quedarà reclòs a la capella de Sant Pere de Vivelles, per tant segueix formant part del Palafolls actual.

El primer número és al carrer, ha començat el compte enrere del segon, el repte de tirar endavant una publicació d’aquestes característique és gran, com diu Joaquim Nadal al seu article “...Convé que Vilelles parli al poble i que en els seus temes sàpiga despertar les emocions i els sentiments, així com l’orgull de participar activament en la història  i de la història de Palafolls”.

https://www.palafolls.cat/files/doc4053/revista-cc.pdf

Xevi Salicrú 

1. https://valldebossagay.blogspot.com/2019/07/sant-pere-de-vivelles-patrimoni-en.html

2. “... alodium quod habemus in Vilelles... mansum de Montsesancto...”J. M.Pons i Guri/ J. Rodríguez Blanco. Els noms de lloc a l’Alt Maresme dels segles IX-XII. Col·lecció Memòria Històrica 4. Edicins Els llibres de Set-ciències. Arenys de Mar 2000. pàg 87.

3. Arxiu capitular de la catedral de Girona. Codi CAT ACG 7 1 1 ACG Perg 159. 

4. El terme de Palafolls, no com a castell,  i l’església de Sant Genís   ja surten  esmentats  en un precepte del rei LLuís Ultramarí de 29 de setembre de 947.  El topònim de Palafolls  com alou, formant part d’una terra fiscal o pública, i l’església depenent del monestir de Sant Pere de Rodes.

“...ecclesiam Sancti Genesii cum decimus et primiciis ad eodem ecclesiam pertinentibus in comitatu Gerundense in loca qui dicitur Pineta, cum alodio Palatiolo”

J.M.Pons i Guri/ J. Rodrigues Blanco. Els noms de lloc a l’Alt Maresme dels segles IX-XII. Col·lecció Memòria Històrica 4. Edicins Els llibres de Set-ciències. Arenys de Mar 2000. pàg 64/80. 

5 “...alodium quod habeo vel habere debeo in parrochia Sancti Genessii de Vilella inter collem de Balcels et castrum de Palaçons...” ACA, Lf. F 54b-Perg. Alfons I,388. 

J.M. Pons i Guri/ J. Rodrigues Blanco. Els noms de lloc a l’Alt Maresme dels segles IX-XII. Col·lecció Memòria Històrica 4. Edicins Els llibres de Set-ciències. Arenys de Mar 2000. pàg 116.

6.  “Guilleuma de castro de Palafols...”  .M. Pons i Guri/ J. Rodrigues Blanco. Els noms de lloc a l’Alt Maresme dels segles IX-XII. Col·lecció Memòria Històrica Edicins Els llibres de Set-ciències. Arenys de Mar 2000. pàg 102.

7.https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0409190.xml

8. Doc entre 1140-1150 “...similiter et honorem et senioraticum de  parroechiam Sancti Genesii de Vileles...” doc d’abril 1190 “...alodium quod habeo vel habere debeo in parrochia Sancti Genessii de Vilella inter collem de Balcels et castrum de Palaçons...” ACA, Lf. F 54b-Perg. Alfons I,388. 

J.M. Pons i Guri/ J. Rodrigues Blanco. Els noms de lloc a l’Alt Maresme dels segles IX-XII. Col·lecció Memòria Històrica 4. Edicins Els llibres de Set-ciències. Arenys de Mar 2000. pàg 104,116.

9.Codina, Alfons. El poble de Sant Genís de Palafolls. Apunts històrics XVI-XX. Edicions del Roig. Palafolls. Pàg. 25.

Sant Genís, el naixement d'una associació veïnal.

 

El vint-i-u de juny de 1994 iniciava el seu camí l’Associació de Veïns del Poble de Sant Genís de Palafolls. Els seus fins  seran  la representació dels veïns dins el seu àmbit territorial vetllant pel seu ben estar  i actuant per aconseguir les millores necessàries pel seu conjunt, gestionant iniciatives d’interès per el desenvolupament de la comunitat, com la Festa Major i d’altres, i ser principalment un canal de reivindicació dels interessos comuns.

La seu s’establirà al Local Social del Poble Antic Sindicat, però a efectes reals serà sempre l’Antiga Escola l’espai  de l’entitat.

Aquesta entitat  serà de fet la prolongació d’un tarannà de molt de temps enrere.  Els veïns de Sant Genís han format de sempre una comunitat.  En segles passats com a veïnat del gran  terme de Palafolls han reivindicat el seu paper com a nucli primigeni i durant molt segles únic.

Al segle XVII amb la formació del Consell dels Deu Sant Genís  té la seva veu al conjunt de veïnats de la Universitat de la parròquia de Sant Genís de Palafolls.  Aquests consell era format per dos representants de cada un dels cinc veïnats històrics; Castell, Les Ferreries, Sant Julià, Casanons i Sant Genís, tot un exercici de democràcia per l'època.

Amb la formació del municipi de Palafolls seguiran  reivindicant les seves particularitats. El creixement del veïnat de les Ferreries i amb la seva capitalitat municipal i  emancipació parroquial refermaran la particularitat territorial i social.

Durant  la primeria del segle XX l’antic veïnat inicia  la possessió de les característiques definitòries de poble,   i durant la primera meitat d’aquesta centúria en sorgirà el   sentiment de poble diferenciat de la resta del municipi, fets explicats en aquest bloc més extensament en una  entrada del 2015 (1).

Durant el segle XIX i gran part del XX els genisencs van tenir les seves quotes de representació en forma de regidors als diversos Ajuntaments. Més enllà d’aquestes quotes, que sempre es veuran insuficients, els veïns s’organitzen en diferents ocasions, sempre amb l’objectiu de regir els seus destins. Clars exemples, les peticions a instàncies superiors d’annexionar-se a Malgrat o la proposta aprovada en una  assemblea de veïns on decideixen independitzar-se al 1929, proposta que no va anar més enllà.

El anys tranquil·litzen la rauxa però no el convenciment de sentiment de  poble. L’autogestió de les festes i actes socials organitzades per diferents juntes de veïns i amb els autoanomenats alcaldes de Sant Genís, a un dels regidors veïns, marcaran  aquells anys de post-guerra i franquisme. Moltes  peticions sense retorn  davant l’Ajuntament a la segona meitat del segle donen pas a la creació de l’Associació de Veïns com a eina per fer valer les seves peticions.

La  guspira la dóna mossèn Miquel Gallart, l’últim rector titular exclusivament de la parròquia de Sant Genís, que exercí el càrrec de 1979  a 1994. Aquest  aconsellarà al grup de veïns que llavors organitzaven les dues Festes d’associar-se sota el paraigua d’una entitat veïnal.

 I així al  1994  es constituïa  a l’antiga escola amb una primera junta formada per:

Jordi Ballbé Benvingut, president, Joan Salichs Freixas, vice-president, Marta Salichs Pimàs, secretaria, Teresa Salichs Freixas, tesorera, Salvador Fontseca Corominas, vocal primer i Obduli Casas Aymerich, vocal segon.

La creació dels estatuts i la legalització de l’entitat marcaran el primer any, on el seu acabament portarà canvis a la junta. El president de l’entitat deixa el càrrec per donar el salt a la política municipal, incorporant-se a la llista del PSC i sortint elegit regidor.

A l’assemblea del 25-5-1995 és nomenat president l’Obduli Casas Aymerich, i s’incorporen a la junta com  a vocals Joan Balmanya Durbau i  Xavier Salicrú Siscart.

Les discussions sobre el projecte de clavegueram marquen el segon any, on s’acaba acordant un traçat amb l’Ajuntament.

El 22-11-1996 el president Obduli Casas renuncia al càrrec  per desavinences amb la resta de la  junta i s’anomena president de l’entitat a Joan Balmanya Durbau.

Aquest tercer any és marcat malauradament per noves desavinences de nou, i es convoquen pel 21 -11-1997 unes eleccions amb dues candidatures. Una encapçalada pel president Joan Balmanya i un nou equip, i una altra encapçala pel vice-president Joan Salichs Freixas. Amb una assemblea amb al·legacions de drets de vots d’alguns socis s’acaba votant amb un resultat de la llista de Balmanya amb 19 vots i la de Salichs  amb 18 vots.

En aquests moments l’entitat viu moments baixos d’entesa veïnal però alhora els  més participatius.

Surt elegida d’aquella diada la junta formada per Joan Balmanya, president, Josep Mº Clopes Caballé, vice-president 1r, Rosa Garriga Marquès , vice-president 2n, Josep Narbon Noet, vice-president 3r, Amadeu Serra Mas, tesorer, Rafel Reicahrt Berini, secretari, i Nicolau Salichs Freixes, Nicolau Salichs Alsina, David Carbó Quesada, José Luís Rodriguez Ribas i Josep Ballicrosa Fontseca com a vocals.

Aquest nou any s’obre el debat sobre la conveniència de la necessitat d’obrir un nou vial per darrera església i l’exposició pública del desitjat  projecte  de clavegueram amb un pressupost de quasi 50 milions de pessetes, on els veïns s’hauran de fer càrrec de la meitat del cost. 

A l’assemblea del 27-11-1999 es renova la junta continuant els mateixos membres  amb la incorporació de Jordi Ballvé com a vocal i la renuncia de José Luis Rodriguez.

El clavegueram segueix sent un dels temes importants de les discussions a les reunions, amb disseminats pròxims al nucli que en volen formar part.

El 2000 s’inicien  peticions que el temps portarà, la urbanització de la plaça al  solar de davant l’antiga escola, transport públic, servei de metge. Aquell any assumeix la secretaria  Rosa Garriga Marquès.

El 25 de febrer del 2001  s’organitza amb l’Ajuntament una plantada d’arbres a la nova plaça que curiosament mai tindrà nom, encara així a dia d’avui. en aquest emplaçament s'hi farà un envelat fins l'ampliació de les antigues escoles.  Segueix l’any amb demandes  a l’Ajuntament de l’excés de trànsit i velocitat dels cotxes, el servei deficitari de Correus també és una constant de les queixes.

S’incorporen noves activitats al programa de Festa Major; la passejada amb helicòpter o l’envelat a la nova plaça, així com la cursa BTT per Sant Sebastià, una activitat que porta participants  de prestigi de tot el país convertint-se en una cursa de referència.

El 1-12-2001 es reelegeix  la junta existent  amb alguna nova incorporació com a vocals,  Joan Ramon Clopes Bou i Rosa Viñuelas Rius.

Es debaten propostes  i projectes que vol dur l’Ajuntament a terme a Sant Genís, plantada til·lers carretera entrada, enderroc Casa del Lloc, urbanització can Dalmau...segueixen les reclamacions a l’elevat trànsit i velocitat al carrer, un clàssic encara a dia d'avui.

Al desembre del 2003 es torna a reelegir  la junta mantenint els mateixos càrrecs que ja la formaven, s’incorporen una comissió de festes formada per Montserrat Vinyal Vilalta i Montserrat Pos Gelabert, una comissió d’esports amb Josep  i Jordi Coromines Juli, i una comissió trobada helicòpters formada per Josep Ballicrosa Fontseca i Cristina Diaz Moliner.

El 2004 culmina amb un dels grans projectes de la junta del moment,  l’edició d’un llibre promogut per l’Associació i editat per l’Ajuntament “ El poble de Sant Genís de Palafolls. Apunts històrics s.XVI-XX” realitzat per Alfons Codina.

El 2005 tot i la voluntat de plegar la junta no ho fa per falta de relleu i continua a excepció dels dos vocals incorporats al 2001, Clopes Bou i Viñuelas, que pleguen. Aquell  any tot i haver una junta oficial es tiren endavant els actes de la Festa Major amb dos voluntaris, el Pere Alvarado  i  Xavier Salicrú, donant un cop de ma al president Balmanya que es troba sense ajut per part de la resta de la  junta.

Al desembre del 2006 es renova la junta, que serà encapçalada pel president Jordi Ballvé Benvingut, seguit del vice-president Pere Alvarado Crosas, secretari Xavier Salicrú Siscart, tresorera Dolors Plaja Xifré i els vocals Cloti Cordón Perez, Joan Ramon Clopés Bou i Eduard Salichs Plaja. Com a nova junta junta s’inicia una etapa de nous projectes;  sortides culturals, construcció d’uns trons per la rebuda Reis d’Orient, diversos tallers de postres i ratafia,  edició butlletí anual, passejades per l’entorn, recuperació del Contrapàs o edició amb l’ajuntament d’un conte titulat “ El dimoniet de Sant Genís” de les autores Lidia Massó i Assumpta Mercader.

El 2009 pren protagonisme l’ampliació de les Antigues Escoles, dotant al poble d’un nou espai polivalent, on l’entitat participarà amb la creació del projecte atenent les seves necessitats.

 

El 27-12-2010 es renova la junta passant a formar-la com a president Jordi Ballvé Benvingut, secretari José Maria Gonzalez Serra i tresorer Emili Planas Cornellà.

Durant aquests anys l’Associació perd força davant l’organització de la Festa Major i d’altres actes culturals i socials. Fins llavors sempre l’entitat contractava els espectacles al seu criteri i el consistori en subvencionava una part,  però a partir del 2013 l’Ajuntament contractarà directament la programació deixant de donar una subvenció per sufragar les despeses dels actes programats. És un moment important de pèrdua d’autonomia de l’entitat que a dia d’avui encara no s’ha recuperat. 

Al 2016 es renova la junta passant a estar formada per la presidenta Teresa Salichs Freixas, tresorera Teresa Pimàs Masferrer, secretaria Ruth Ninou Sinyol i les vocals Maria Gomez Torres, Elisabeth Rodriguez Ramos i Eduard Salichs Plaja.  

A dia d’avui aquesta junta segueix al capdavant de l’entitat, organitzant les festes sota la tutela de l’Ajuntament i amb demandes  de millores pel seu àmbit territorial.  

Xevi Salicrú

 

1. http://valldebossagay.blogspot.com/2015/06/veinat-versus-poble.html

Pagesos amb empenta.

 

El passat ens ha deixat  varis edificis de referència, les esglésies de Sant Genís i Santa Maria o el Castell. Tots ells formen part imprescindible  del nostre univers, però després de  la Guerra Civil, al 1948,  se n’hi va afegir un altre, els nostres pagesos van construir també un  dels signes identitaris  del present, el complex de Teatre i Cafè. Mai fins llavors s’havia creat   una obra  pel gaudi col·lectiu amb tanta ambició i visió de futur, un edifici concebut per oferir lleure als palafollencs des  d’una entitat privada, la Hermandad de Labradores i Ganaderos de Palafolls.

Després de setanta-tres anys aquest equipament cultural segueix complint amb tota regla l’objectiu pel que va ser creat.

A partir de la seva inauguració  tot els actes ludicofestius  passaran pel Cafè o el Teatre: cinema, banquets de noces, balls de Festa Major, ballades de sardanes, homenatges a la vellesa, rebuda dels Reis d’Orient, festes  del futbol, festes de caçadors...  La pagesia va dotar el poble d’un equipament inimaginable per una comunitat petita com era Palafolls, mai els recursos municipals haurien pogut aixecar una obra d’aquelles dimensions en una època de post-guerra, temps de restriccions, cartilles de racionament i mercat negre.

Diem que aquesta magna obra va ser feta  pels pagesos de Palafolls, però això no és així, almenys és una frase que  no és  del tot  certa. Seria més correcte  dir que va ser feta per una part dels pagesos. Per entendre aquesta puntualització  i de com  va ser construïda   cal anar una mica més enrere.  

A principis del segle XX  la pagesia s’organitza en cooperatives,  per reivindicar els seus drets  com a treballadors  però principalment   per comercialitzar els seus productes. La implantació del regadiu havia  revolucionat l’agricultura de la nostra comarca,  nous reptes de comercialització com l’exportació  de patates i enciam  feien necessari l’organització del sector.

Palafolls no seria diferent, però com podria semblar, per la petita comunitat que era, no ho faran tots els pagesos  junts.

En  aquella època una part del terme, Sant Genís, vivia amb greuge la capitalitat de les Ferreries.  Als anys vint d’aquell segle hi va haver per part dels santgenisencs un intent d’agregar-se a Malgrat i un de formar  municipi propi. La pagesia, com a part important d’aquella societat, viurà també amb intensitat aquells moments reivindicant-se i diferenciant-se  de la resta de municipi.

Amb la formació d’aquelles agrupacions agrícoles, anomenades sindicats als anys trenta,  els pagesos de  Sant Genís formaran part del Sindicat Agrícola el Progrés de Malgrat, fundat al 1915.

Els pagesos de la resta del municipi formaran el Sindicat Agrícola de Palafolls, que passada la Guerra Civil es convertirà amb la “Hermandad Sindical de Labradores i Ganaderos de Palafolls”.

El cultiu de la patata, principalment, va reportar molts ingressos a la nostra pagesia  a la dècada dels anys trenta i quaranta. Aquella bonança econòmica serà la causa  de portar-los a  invertir en aquells equipaments.

“La Hermandad de Labradores y Ganaderos de Palafolls”  inaugura al 1941 un edifici, ja projectat durant la república, destinat a la manufactura i comercialització dels seus productes, així com per donar-los diferents serveis. El  conegut encara avui com edifici del Sindicat.

Sindicat. Fons Conca de la Tordera.

Un equipament de planta única i grans dimensions, amb una nau de gran alçada pensada  per fer-hi una segona planta.  Conservant  l’estructura original es rehabilitat al 1994,  destinant-lo a   agrobotiga de la Conca de la Tordera, la cooperativa hereva de l’antiga  germandat. La Conca disposa  ara  d’unes modernes instal·lacions vora la riera d’en Jordà per donar servei als seus associats. 

Un cop solucionat el seu espai per treballar amb millors condicions l’objectiu de la pagesia es centra en la cultura i l’oci dels seus socis.  Al maig del  1948 s’inaugura el complex de Teatre, pista exterior  i Cafè, l’anomenat  l’Edifici Social. S’havia aixecat en un solar del carrer anomenat llavors Calvo Sotelo, ara Francesc Macià, amb un projecte de l’arquitecte Francisco Portillo,  les obres anaren a càrrec del constructor local Elies Biel i  la decoració interior de pintura la va portar a terme el pintor Ballés.  

Cafè i teatre. Fons Montse Pica.

A la primavera del  1998, després de fer un conveni amb l’Ajuntament de cessió i usos de l’espai    es reinaugura el Teatre després d’uns anys tancat amb una rehabilitació  a càrrec de l’Ajuntament (1). Les obres es fan en base al  projecte de Francesc Cornellà i Llibert Estanyol. Aquests també realitzaran les reformes al Cafè, incorporant a la planta baixa un mural de gran format  d’Antoni Selvaggi versionant l’obra de  Millet “les Segadores”,  i construint una segona planta dedicada a serveis de l’Ajuntament.

 El 22 de desembre del 2018 es reinagura de nou  el Teatre després de vint anys de les primeres reformes i de setanta anys de la seva creació. En aquesta ocasió es reforma  interiorment i  exteriorment, conservant la imatge original sempre,  renovant  teulada, il·luminació, tramoies de l’escenari, sonorització i climatització.

Com dèiem  anteriorment la pagesia de Sant Genís es va mantenir aliena a la construcció d’aquell complex. En el moment de la construcció seguien encara adscrits a Malgrat.

Al 1950 (2) la “Hermandad de Labradores y Ganaderos de Malgrat” de la que  formàven part els pagesos santgenisencs compra un terreny per edificar un edifici al centre de Sant Genís, al costat de l’escola, amb la intenció de en un futur proper, destinar-lo a ser la seu de la  nova “Hermandad de Labradores y Ganaderos de San Ginés”. Aquell mateix any la gemandat de Malgrat, al 28 d'agost, demanen construir un magatzem pel que serà la futura germandat de Sant Genís en aquell moment en tràmit.  Al 1952, el terreny i un primer edifici era valorat amb 154.340 pessestes. Aquell mateix any  amb la retirada dels capitals individuals  que pertocaven a cadascun dels socis santgenisencs, funden la seva germandat amb seu a l’edifici de Sant Genís ampliant el petit local primigeni. Es construeix un local ampli amb moll de càrrega, mantenint la part antiga com a oficina i la part nova com a espai de treball per donar serveis als pagesos. Un cop construít el local arrenden a l'Ajuntament un solar entre el seu local i l'escola de 45 m2 per ampliar la seva seu, llogat per deu anys prorrogables a un preu de 50 ptes anuals. Aquest cos llogat limitava al nord amb Joaquim Mayà, al sud amb la plaça Sant Genís, a l'est amb les escoles i a l'oest amb el nou edifici de la Germandat de Sant Genís (3). 

Inauaguració Sindicat Sant Genís. Fons Ramon Fontrodona. 

Aquesta germandat de Sant Genís tindrà  una vida curta, a finals del anys seixanta es dissoldrà per la mala gestió dels  directius d’aquell moment. L’edifici es vendrà, passant per diferents propietaris, els Alsina o els   Pica. Finalment, davant el perill d’acabar enderrocant-se, per construir-hi un edifici de pisos,  és  adquirit  a la dècada dels vuitanta per l’Ajuntament.

Anys setanta, Sindicat de Sant Genís. Fons Jordi Ballbé.

Al 1987 el consistori inaugura el  Bar-restaurant i Centre Social “Antic Sindicat de Sant Genís” amb una rehabilitació dissenyada per Gabriel Ordeix i Nina Masó, conservant i posant en valor els elements que configuraven aquella edificació dels anys cinquanta, especialment el sostre embigat.  Sempre, però, servirà tan durant l’època de la germandat com durant els anys de propietat privada d’espai lúdic,  on es realitzaran  els actes de la  Festa Major i de Sant Sebastià Actualment fa tres anys que està tancat a l’espera d’unes reformes per adequar  l’espai per poder seguir donant servei als veïns.

El llegat d’uns i altres  pagesos d’ahir, és ara, indiscutiblement,  un referent del nostre present.

 

Xevi Salicrú.

 

1- Pel que respecte al complex, dels acords presos  al  conveni,  la Cooperativa cedia  l’edifici del Teatre a l’Ajuntament indefinidament , el solars de la pista i el Teatre quedaven per l’Ajuntament. El Cafè amb solar  quedava per la Cooperativa on l’Ajuntament construïa una segona planta quedant propietaria la Cooperativa  amb una cessió de 30 anys per l’Ajuntament de la planta segona.

2- Pomés, Jordi. L’agricultura i els sindicats pagesos a Malgrat. Ajuntament de Malgrat 2007. Pàg. 132-133.

3. AMP. Actes plens municipals 21-8-52

Bibliografia:

 Palafolls, recull gràfic 1895-1979. L’Abans. Editorial Efadós. 2020.

Ajuntament de Palafolls. Palafolls, arquitectura, textos i textures. Edicions del Roig. 1998.

 

 

 

 

El camí d'anar a missa.

 

Camí esglesier, camí d’anar a  missa, camí que porta a missa, camí de morts....molts  camins els trobem anomenats així a la documentació antiga.  Son  aquells  que enllaçaven  veïnats i  masies amb la seva església, els camins que duien directament al temple i cementiri de referència, que solia ser la seu parroquial d’aquella zona.  Tenien un rang superior respecte  d’altres camins, almenys així era establert tradicionalment. Encara havia sentit dir als avis  que el camí per on passaven els morts d’una casa o veïnat no es podien tancar o alterar mai, els temps no els ha donat la raó......

Alguns d’aquells camins han desaparegut,  d’altres han estat substituïts per nous vials, i pocs, comptats,   encara es  conserven.  

A l’antiga cellera (1)  de Sant Genís en tenim quatre que hi menaven, un amb el traçat variat, dos desapareguts  i un quart encara conservat per la constant tossuderia  dels seus propietaris.

Plànol parcel·lari 1856.
1. Camí Esglesier de les Ferreries.
2. Camí Esglesier de Casanons.
3. Camí Esglesier de can Borrell
4. Corriol de can Gibert 

El primer era el que comunica encara  el veïnat de les Ferreries amb  l’església de Sant Genís, el Camí Esglesier de les Ferreries.  Surt de darrera  l’Ajuntament, passant per Mas Prats cap al cementiri  i continua paral·lel a la riera fins a l’entrada de Sant Genís. Abans de construir la carretera d’accés de Sant Genís, la coneguda carretera dels til·lers, deixava la riera i s’atansava fins al  peu de la muntanya anant fins  can Valldejuli, on allà travessava  el pla i enfilava fins l’església. Aquest tram que anava resseguint  la muntanya encara seriem a temps de recuperar-lo, i convertir-lo en un vial per fer a peu com a alternativa a la carretera dels til·lers, que tot i tenir un nom ben bucòlic és una temeritat passar-hi caminant.  

Els segon, aquest desaparegut,  era el camí que sortia per darrera l’església i anava cap a Sant Pere de Vivelles i d’allà cap al veïnat de Casanons darrera el castell,  anomenat  Camí Esglesier de Casanons. D’aquest camí se n’han perdut molts trams. Just sortint de l’església, al cap de dos-cents metres, ja no té continuïtat passada la riera.  El   tram que s,ha  perdut, era anomenat el Camí de la Carena, passava vora  els límits de ca l’Alsina i ca l’Estiu i  per darrera Can Daniel anant a sortir davant de can Grinyola. La insistència en obstaculitzar els seu pas per alguns propietaris  ha aconseguit pràcticament esborrar-lo de l’imaginari col·lectiu. Ara aquest recorregut s’ha de fer per la carretera de can Daniel. A can Grinyola podem continuar pel vell camí esglesier fins Sant Pere on la carretera i autopista ha esborrat l, últim tram.

El tercer, també  desaparegut, era  el Camí  de can Borrell,  exclusiu per l’ús de la masia. Sortint de la casa baixava fins a la punta de la propietat a tocar la riera i finca de can Gibert.  Allà saltava a la riera (2), i hi seguia per dins la llera, passant   per darrera els cossos del carrer Nou,  fins arribar a tocar la finca de can Reig on pujava per la partió entre  can Reig i cal Tossut, tram que s’anomenava el Camí Fondo, fins a tocar la casa de Can Reig passant-hi  per darrera,  a tocar la plaça, i ja a pocs metres  de l’església.

Aquest  tram, l’ anomenat Camí Fondo, rebia el nom per estar entre dos marges, el de cal Tossut de tres metres i el de can Reig d’un metre. El marge gros havia estat la partió de l’antic Mas Antuny, el pas per allà no era casual doncs. Un cop a la riera de temps immemorial can Borrell  van  buscar el punt menys conflictiu per accedir a l’església sense travessar altres finques, tots els cossos del carrer Nou, establerts majoritàriament al segle XVIII,  havien format part de la quintana del mas Antuny, i el marge era el límit d’aquesta finca.

Per aquest camí només tenien pas franc els de can Borrell, alguns veïns del carrer Nou que volien accedir  als seus horts per la riera havien de demanar permís a can Reig per baixar pel Camí Fondo. Aquest camí va quedar inaccessible al reformar-se la plaça al 1970, després d’ensorrar-se el mur per uns aiguats i refer-se a tocar can Reig.

I el quart, el més curt però el més ben conservat. Aquest comunica la finca de can Gibert amb l’església, el Corriol de can Gibert.  Propietat de can Gibert és com un cordó  umbilical que surt de l’extensa finca. Els seus propietaris en fan el manteniment i en tenen cura del seu bon ús públic. Sortint de la finca travessa la riera i puja entre les finques can Reig i can Dalmau, tomba a la dreta deixant can Reig i resseguint el  marge esquerra de l’actual plaça, l’antiga casa del Benefici de la Pietat.   Arriba al carrer davant l’església,  entre la plaça i can Freixas. És un corriol ben consolidat, tot i que tenia l’amplada de carro ara només permet el pas a peu o amb bici.  El pas constant de gent i especialment el manteniment dels seus propietaris no el fan perillar.

 

Xevi Salicrú.

 

                                                                                                                                                       

1.Terreny sagrat, posat sota la protecció i immunitat eclesiàstica, que envoltava les esglésies consagrades. Comprenia l’església, el cementiri i l’espai inclòs dintre les trenta passes que el bisbe concedia a l’església el dia de la seva consagració. Sembla que s’originà en el dret d’immunitat dels antics temples romans. A causa de la seva immunitat eclesiàstica i de l’excomunió contra els qui l’envaïen o profanaven hom construí dintre aquest espai molts sagrers o cellers, petits graners, propietat dels masos, on guardaven llurs collites per guardar-les del pillatge. Sovint aquests sagrers es convertiren en hospicis, on passaren a residir els fills cabalers dels masos i homes d’ofici; així s’originaren la majoria dels pobles de la Catalunya vella. Es parla de les sagreres des del s. X; als s. XI i XII foren posades sovint sota “la pau i treva de Déu”. Pel fet d’ésser totes de domini eclesiàstic, eren com una illa de la jurisdicció eclesiàstica dintre els termes feudals i senyorials, i fou aquesta la causa de llur èxit de poblament i també ocasió de pillatges i tibantors amb els senyors feudals. És una institució molt característica de la Catalunya Vella i per això llur nom és viu encara en moltes localitats (Barcelona, Torelló, Sant Feliu de Codines, Martorelles, Manlleu, etc. ) i designa el nucli primitiu situat entorn de les esglésies. A la Selva, la Garrotxa i el Gironès els sagrers eren dits correntment cellers, i la sagrera passà a dir-se cellera; d’aquí vénen els noms de la Cellera de Ter, la Cellera d’Amont (Serinyà) i la Cellera (Mieres).Extret de: Enciclopedia.cat.

2. Era una cosa molt  comuna que molts camins tinguessin trams dins de rieres aprofitant el seu curs.