Nissagues de Palafolls VI. Els Freixas.

 

Freixas és un dels cognoms tradicionals de Sant Genís, documentat fa quasi quatre-cents anys. Fins als anys cinquanta del segle passat tenim documentades  cinc famílies que al llarg de la història  s’han anomenat Freixas, quatre a Sant Genís i una a les Ferreries,   provinents totes  de la  mateixa arrel. 

 La gran majoria l’han escrit   amb la terminació -as, tot i que  la forma normativa ara és  acabada amb -es. En aquest article en respectaré la forma Freixas, doncs els qui encara s’hi cognominen  l'escriuen d'aquesta forma.

 Etimològicament el significat no porta a gaires dubtes, plural de freixe, un arbre caducifoli de ribera que trobem molt sovint a  Palafolls  vora rieres.  

 Quan resseguim la traça del llinatge en el temps  passa un fet curiós, apareix  una forma diferent. Hi trobem  Fexas amb algunes  variants en alguns documents  Fexes, Feixes,  Feixas.  Aquesta forma  ens porta a un nou significat, una porció de terra de cultiu delimitada per un marge o paret de pedra, moltes vegades disposada en terrasses, un significat ben diferent a la  forma actual  Freixas.

                                                 AMS. Fons Cardona-Medinaceli. Capbreu 1790. Llibre 27. f.378.

 Les primeres dades son de principis del segle XVII quan documentem un rector de Sant Genís, Segimon Fexas, exercint de 1616 a 1628. A partir d’aquest cas isolat apareixerà al cap de quatre anys  la nissaga que ens ocupa    amb   continuïtat  fins a mitjans del  segle XIX amb la forma Fexas. I a partir de la  primera meitat del XIX   totes les branques derivades del tronc principal canvien de forma,  coincidint  amb l’aparició del registre civil i dels primers padrons.

Es fa difícil suposar que si antigament pronunciaven  fɾéʃəs ( freixas) escrivissin en tots els documents  fexas o les seves variants, escriure x en comptes de ix podria donar-se per l'anarquia pre Fabra, però deixar-se la r de fre-  és més difícil, quan en tots els documents i de diverses fonts no s'hi escriu. Podríem estar parlant del  fenomen fonètic anomenat síncope? o una transformació del cognom en l’escriptura?  Jo em decanto en creure  que es devia   pronunciar  féʃəs per entendre  que escrivissin fexas. Per tant sembla que el canvi de forma portaria  també a un canvi fonètic. En el moment d'aparèixer el registre civil, fet en castellà, alguns cognoms van ser escrits i perpetuats amb un canvi de  grafia però  mantenint la fonètica, escrivien a la castellana el que escoltaven en català.   

 La nissaga s'inicia al 1632 amb el  Joan Fexas  quan compra una casa a la cellera de Sant Genís (1).  Curiosament en aquest temps de pandèmia actual trobem al Joan també a   l’acta del vot de vila per la pandèmia que assolava el país l’any 1652 (2).  La casa que compra el  Joan serà la  pairalia dels Fexas/Freixas de Sant Genís, a partir d’ell s’inicia una continuïtat de la família fins al present. 

 Actualment aquesta casa, que va comprar  el Joan el 29 d'octubre de 1632 a la Maria Vergonyós, viuda del Jaume de Vitraris, encara existeix (carrer Sant Genís núm. 23),   és un dels dos habitatges  que es conserven de l’antiga cellera, juntament amb la rectoria. Coneguda com a can Freixas, tot i que els antics propietaris, hereus de la nissaga,  feia tres generacions  que  no portaven el cognom en el moment  de  vendre-la,  a la dècada dels anys noranta del segle passat. 

 En el moment de la compra la casa afrontava a solixent amb la Casa del Benefici de la Clau, a migdia amb els honors de Pau Dalmau, a ponent amb la casa del Benefici de la Pietat mitjançant una carreró, i a tramuntana amb el cementiri de l’església, a través també d’un carreró públic.

 El fill del Joan, el Pau Fexas, establirà al 1663 (3) en una part de la casa, dividint-la en dues, a l’Antoni Palomeres. Al segle XIX tornarem a trobar els dos habitatges  units en un de nou.

 La  línia troncal continuarà a la casa amb el  fill del Pau , el Guerau, seguit aquest del Josep Fexas que  tindrà dos fills,  l’hereu, el Guerau Fexas Andreu,  i el seu germà, el Joan Fexas  Andreu, d’ofici fuster. Aquest últim es casarà, encetant una nova branca Freixas, amb la Teresa Costa Palomeras,  pubilla d’una casa del poble,  situada al carrer Nou núm 5,  coneguda a partir de llavors  com a cal Fuster (4). Tenim per tant ja  dues cases amb el llinatge Fexas. 

 Cal Fuster afrontava al capbreu de 1789 fet per la Teresa com a propietària i pel Joan Fexas com a usufructuari,  a solixent part amb la Casa de les Ànimes i part amb Jacint Dalmau, a migdia i a ponent  amb Josep Dalmau, que fou d’en Font, i a tramuntana amb el carrer dit Sant Genís o de  Dalt. 

 Aquesta branca de cal Fuster donarà el cognom a una tercera casa més d’aquell carrer, l’actual carrer Nou núm. 9. El  Joan Fexas Andreu, el fuster, amb el seu fill Guerau Fexas Palomeres compren al 3-2-1784 (5) una casa,  dos cossos més amunt, al Josep Salichs, marmessor de la Maria Cavaller Puig. 

 En aquesta casa hi viuran els fills del Guerau fins a principis del segle XX, i es coneixerà com a can Xanito, quan curiosament tornarà a ser propietat de  cal Fuster, per tant parent llunyà dels venedors de la casa (6).

 Can Xanito afrontava al capbreu de 1789 fet pel Joan Fexas i el Grau Fexas, pare i fill, a solixent amb Josep Dalmau, que fou d’en Font, a migdia amb Josep Salichs, ferrer, a ponent amb els cònjuges Bertomeu i Magdalena Salichs Caldes i a tramuntana amb el carrer dit de Sant Genís o de Dalt. D’aquesta casa el 

 L’altra fill del fuster, el Damià, continuarà la nissaga a la casa, seguit de  Josep Fexas Sarsaneda. El Josep   tindrà dos fills , l’hereu, el Benet i Joan Freixas Xaubet. Aquest Joan  comprarà al 1852  (7) una casa dues més avall  al Josep Dalmau Bunyol, on hi establirà una nova branca Freixas, coneguda com els de cal Tossut o cal Joan Fuster, l’actual carrer Nou núm. 1.

 En el moment de la compra de cal Joan Fuster ubicada segons document d’època  de la Comptadoria d’Hipoteques, al carrer del Mig de Sant Genís,  afrontava a llevant amb un camí públic, a migdia amb la Casa de les Ànimes i al nord amb un camí públic i amb Jaume Reig. 

 La casa de cal Fuster a banda de donar pas a dues cases més com hem dit, també portarà el cognom cap a Malgrat a finals del segle XIX, amb fills que es casen a dita vila.

 Tornant a la branca principal, que continua a la casa pairal de la cellera de l’església,  s'hi mantindrà el cognom  fins a principis del segle XX quan es perdrà pel naixement d’una pubilla(8). La casa exportarà filles casades amb dos germans, un l’hereu de cal Groc i l’altre que fundarà una nissaga Carbó a can Peptoni, cases del carrer Nou. Fins i tot a can Peptoni  a la següent generació casaran l’hereu amb una filla de cal Fuster, creuant la consanguinitat i donant pare i fills amb els mateixos cognoms Carbó Freixas. 

 D’aquesta branca principal hi surt la que s’establirà a les Ferreries. Al 1853  el Joaquim Juanysacreu estableix, al llavors carrer Passada i actualment  anomenat Major, a Josep Freixas Valls, fuster, en un cos de 30 pams d’amplada i 22 canes de llarg que afronta a orient amb l’establidor, a migdia amb un pati del dit establidor, a ponent amb el camí d’anar a Girona i al nord amb Quirze Perpiñà establert també pel Juanysacreu.  Aquesta casa serà anomenada can Freixas i també ca la Termes. 

 El Josep  i el seu germà Joan, que era l’hereu de can Freixas de Sant Genís , es casaran amb dues germanes, Josepa i Cristina  Estiu Roquet, filles de ca l’Estiu de Sant Genís, per tant donarà a dues famílies amb els mateixos cognoms. 

 Una quarta casa del carrer Nou passarà a formar part del patrimoni dels Freixes també, un dels hereus de cal Fuster, el Benet Freixas Xaubet comprarà l’antiga casa de la Confraria de les  Ànimes ( situada entre cal Tossut i can Fuster)  l’actual carrer Nou núm 3, al 1871 a Alfonso Madoz. Aquest la tenia per compra a l’Estat de l’any 1869 que l’havia adquirit  aquell mateix any. La casa l’Estat la va comprar a conseqüència  de la desamortització provocada per la llei de Madoz de 1855. 

Branca troncal Can Freixas de Sant Genís (9)

 

I Joan Fexas 1632 = Elisabet

 

  Pau, que segueix

  Jaume Fexas =velisabet Alier

 

II Pau Fexas CM 1660= Anna Cassilda Puig

 

   Guerau, que segueix.

   Antoni Fexas, prevere i beneficiat església St. Genís. 

   Casilda Fexas CM 1703 = Francesc Palomeres (10)

 

III Guerau Fexas Puig = Margarida 

 

IV Josep Fexas CM 1720 = Agnes Andreu Font

 

    Guerau, que segueix.

    Joan, que segueix a cal Fuster

 

V Guerau Fexas Andreu CM 1751= Anna Maria Pujals Cunill

 

    Josep, que segueix

    Francesc Fexas Pujals = Teresa Dalmau 

    Joan Fexas Pujals CM Tordera 1791 = Margarita Fontrodona Estornell

 

VI Josep Fexas Pujals CM SG 1786 = Teresa Crosas Valldejuli 

 

VII Francesc d'Assis Freixas Crosas *SG 1787 = Francisca Valls

 

     Joan, que segueix.

     Josep , que segueix a can Freixas de les Ferreries.

     Rosa Freixas Valls *1820 = Joan Carbó Comas *SG Cal Groc 1817 

 

              Pau Carbó Freixas * SG Cal Groc 1845 = Cristina Perpiña Crosas *Plf 1844 

 

                    Joan Carbó Perpiña * SG Cal Groc 1872 

                    Teresa Carbó Perpiña *SG Cal Groc 1873

                    Maria Carbó Perpiña * SG Cal Groc 1877 = Esteve Carbó Freixas *SG 1880

                            ( mirar arbre consanguinitat 1 i 6 ) 

                           Carmeta Carbó Carbó *SG 1913 

                    Cristina Carbó Perpiña *SG Cal Groc 1879

 

              Maria Carbó Freixas * Cal Groc 1859 

     Maria Freixas Valls *1830 = Josep Carbó Comas *SG Cal Groc 1812

 

             Salvador Carbó Freixas *SG can Peptoni 1851 = Teresa Freixas Puig * Cal Fuster 1851

                 (mirar arbre consanguinitat 2) segueix a cal Fuster.

    

VIII Joan Freixas Valls *SG 1822 = Cristina Estiu Roquet *SG 1822

 

         Maria , que segueix.

         Francesc d'Assís Freixas Estiu *SG 1844

         Maria Àngela Freixas Estiu *SG 1848

         Catalina Freixas Estiu *SG 1850

         Joaquima Freixas  Estiu *SG 1858

 

IX Maria Freixas Estiu *SG 1842 = Damià Oller Oller *Ramió 1845

 

       Josep, segueix. 

       Carolina Oller Freixas *SG 1871

   

X Josep Oller Freixas *SG 1873 = Josepa Massanella Oller *Hostalric 1883

 

     Carolina, que segueix.

     Joaquima Oller Massanella *SG 1907

     Cristina Oller Massanella *SG 1911

 

XI Carolina Oller Massanella *SG 1904 = Ramon Solé Masa *Sils  1902

 

       Josepa Solé Oller *SG 1925

       Josep Solé Oller *SG 1928

       Albert Solé Oller *SG 1933

       Joan Solé Oller *SG 1935

 

Branca can Freixas de les Ferreries

 

I Josep Freixas Valls, fuster *SG Can Freixas 1827 = Josepa Estiu Roquet *SG Ca l’Estiu 1830

 

  Rosa, que segueix.

  Francisca Freixas Estiu *Plf 1861

  Cristina Freixas Estiu *Plf 1863

 

II Rosa Freixas Estiu *Plf 1858 = Joan Martori Parés *Plf 1871

 

   Rosa Martori Freixas *Plf 1897

   Josep, que segueix.

 

III Josep Martori Freixes *Plf 1893 = Francisca Torrentó Torrents *Plf 1900

 

     Cristina Martori Torrentó *Plf 1921

     Simon Martori Torrentó *Plf 1924

     Pere Martori Torrentó *Plf 1930 

 

Branca Freixas  cal Fuster

 

I Joan Fexas Andreu, fuster 1725 = Teresa Costa Palomeras *SG

 

  Damià, que segueix.

  Engràcia Fexas Palomeras =Bonaventura Fagedes

  Guerau, que segueix a can Xanito 

 

II Damià Fexas Palomeras = Antònia Sarsaneda 

 

III Josep Fexas Sarsaneda CM 1819 = Caterina Xaubet Casas *Sta. Susanna

 

    Benet, que segueix

    Joan, fuster, que segueix a cal Joan Fuster/ cal Tossut

   

IV Benet Freixas Xaubet *1820 aprox.= Teresa Puig Basart *SG Can Puig de la plaça 1830 aprox.

 

     Ramon, que segueix.

     Joan Freixas Puig * 1844

     Teresa Freixas Puig *1851 = Salvador Carbó Freixas * SG 1851

 

          Rosa Carbó Freixas *SG 1876

          Josep Carbó Freixas *SG 1879 

          Esteve Carbó Freixas *SG 1880 = Maria Carbó Perpiñà *SG Cal Groc 

                ( mirar  arbre consanguinitat 1 I 6 ) 

          

         

     Serafina Freixas Puig *1854 = Quirze Bonet Pibernat * SG Can Ferrerhosta 1850 

          Marina Bonet Freixas *SG Can Ferrerhosta 1887 = Nicolau Salichs Vila *Sta. Susanna 1882

 

                Nicolau Salichs Bonet *1905= Joaquima Freixas Freixas * Cal Fuster 1903

                   ( mirar arbre consanguinitat 4)  

                Joan Salichs Bonet * 1907= Maria Alsina Bonet *Cal Ros 1913 

                     (mirar arbre consanguinitat 7 i 8 )

                Josep Salichs Bonet * 1909 = Dolors Cassola Bonet *Pineda 1916.

                Norbert Salichs Bonet * 1912 = Vicenta Xarbau Salichs * Can Quim 1918.

                Quirze Salichs Bonet * 1915 = Sofia Guix Vila. 

                Joaquima Salichs Bonet *1929= Salvador Martorell Maresme *Pineda 

 

       Dolors Bonet Freixas * SG Can Ferrerhosta 

 

V Ramon Freixas Puig *1842 CM 1842 = Marianna Nualart Martorell *Sant Pere de Riu 1845

    

    Fidel, que segueix. 

    Josep Freixas Nualart * SG 1873 = Josepa Grimal Basi *Tordera 1875

 

        Ramon Freixas Grimal *Malgrat 1898

         Joan Freixas Grimal 

        Josep Freixas Grimal 

        Maria Freixas Grimal 

        Mercè Freixas Grimal 

        Teresa Freixas Grimal  

 

   Mercè Freixas Nualart *SG 

   Teresa Freixas Nualart * SG 1875 = Matas 

   Amèlia Freixas Nualart *SG 1877

   Salvador Freixas Nualart *SG 1879 = Rosa Creixell Reig *Blanes 1884 

 

       Ramon Freixas Creixell *Malgrat 1909

       Josep Freixas Creixell *Malgrat 1913  = Conxita Vives *SG 

       Maria Freixas Creixell * Malgrat 1915 = Paradeda 

       Vicenç Freixas Creixell *Malgrat 1920 = Cèlia Martorell Busquel 

 

   Joan Freixas Nualart *SG = Teresa Castellà *Malgrat 

       Maria Freixas Castellà

       Ramon Freixas Castellà 

 

VI Fidel Freixas Nualart *SG 1885 = Maria Freixas Dalmau *SG Can Xanito 1885  

       ( mirar arbre consanguinitat 3 )

        Joaquima, que segueix.

      Teresa Freixas Freixas *SG 1917 

 

VII Joaquima Freixas Freixas *SG 1909 = Nicolau Salichs Bonet * SG Can FerrerHosta 1906

       (mirar arbre consanguinitat 4) 

          

 

Branca Freixas Can Xanito 

     

 

I Guerau Fexas PalomeraS CM 1790 = Mª Àngels Valls Roses * SG

 

II Joan Fexas Valls * SG 1796 = Rosa Cortacans Julià *SG  1796 

 

III Joan Freixas Cortacans *SG 1831 = Francisca Fontseca Masferrer *SG Can Puiggorri 1835 

 

      Salvador, que segueix.

      Joan Freixas Fontseca *SG 1864

      Josepa Freixas Fontseca * SG 1871 

      Maria Freixas Fontseca * SG 1854 = Joan Bonet Pibernat * SG Can Ferrerhosta 1855   

                  ( mirar arbre consanguinitat 5) 

              Josep Bonet Freixas = Consol

              Francisca Bonet Freixas* SG 1873  = Llorenç Martí Bonet *Can Dalmau del c. Nou SG

                  

                    Josep Martí Bonet *SG 

                      Maria Martí Bonet *SG 1901  

 

              Dolors Bonet Freixas

              Josep Bonet Freixas (à) hereu Xanito  = Consol * Can Regalat

 

                 Joaquim Bonet

                  Concepció Bonet

             Josepa Bonet Freixas = Isidre Alsina Cuní  * St. Genís 1890

 

                 Isidre Alsina Bonet àlies Ros *1918 = 1942 Pilar Torrent Agustí

                   Josep Alsina Bonet * 1927

                   Joan Alsina Bonet

                   Maria Alsina Bonet *SG 1913  = Joan Salichs Bonet *SG  Can Ferrerhosta 1907

                            (mirar arbre consanguinitat 7 i 8 ) 

            

           Aurora Bonet Freixas

           Mercè Bonet Freixas = Isidre  Salichs Alsina  *Can Forn St. G. 1892

 

                Josep Salichs Bonet * Can Xanito 1919

                  Joan Salichs Bonet *Can Xanito 1921

                 Francisca Salichs Bonet *Can Xanito 1925

 

          Emilia Bonet Freixas *1881 + 1883

          Anna Bonet Freixas *1887

          Joan Bonet Freixas  1889 = Josepa Salichs Buscarons

 

              Isidre Bonet Salichs *1819 = 1947 Dolors Turró Moneu *Malgrat

               Joan Bonet Salichs * 1924 = 1947 Antonia Dellundé Tenas *Malgrat

               Assumpció Bonet Salichs

 

         Maria Bonet Freixas  *1878 = Jaume Siscart Buch *Sta. Susanna 1873

 

               Enric Siscart Bonet

               Joan Siscart Bonet

               Jaume Siscart Bonet

               Josep Siscart Bonet 

 

        Marina Bonet Freixas *1874= Deugràcies Salichs Vila Can Mestroi *Sta. Susanna 1882

 

              Maria Salichs Bonet 1901-1986= Joan Heras Nualart

               Enriqueta Salichs Bonet 1907- 1982

               Josep Salichs Bonet

               Joan Salichs Bonet

              (noia) Salichs Bonet.

 

IV Salvador Freixas Fontseca *SG Can Xanito 1860 = Joaquima Dalmau Martell * SG 1863

        

        Maria Freixes Dalmau * SG 1885 = Fidel Freixes Nualart * Cal Fuster 1885 

          (mirar arbre consanguinitat 3 )

        Joan Freixas Dalmau *SG 1886

 

Branca Freixas Cal Tossut/ cal Joan Fuster

 

I Joan Freixas Xaubet, fuster * SG Cal Fuster 1820 = 1 Maria Cuní Casas * SG Cal Bessó 1826 

                                                                                         = 2 Joaquima Nogueras Cirià  *Pineda 1862

 

       Francisco, que segueix. 

       Maria Freixas Nogueras *SG Cal Tossut 1892 

 

II Francisco Freixas Nogueras * SG Cal Tossut 1889 = Teresa Mirambell palé *Vidreres 1092 

       

       Manel Freixas Mirambell *SG Cal Tossut 1916

       Iscle Freixas Mirambell *SG Cal Tossut 1919

       Quintin Freixas Mirambell *SG Cal Tossut 1922

       Joaquim Freixas Mirambell *SG Cal Tossut 1923

       Maria Freixas Mirambell *SG Cal Tossut 1931

 

 Arbres Consanguinitat Freixas      

 

=c  matrimoni consanguinitat 

____ germans 

 

línea superior, fill/a del inferior

línea inferior , pare o mare del superior 

 

1 i  2  

                     Maria Carbó Perpiña   =c       Esteve Carbó Freixas 

                        Pau Carbó Freixas               Salvador Carbó Freixas       =c       Teresa Freixas Puig 

                        Rosa Freixas Valls  _____     Maria Freixas Valls                       Benet Freixas Xaubet 

                                                                      Francesc Freixas Crosas                  Josep Freixas Sarsaneda 

                                                                          Josep Fexas Pujals                      Damià Fexas Palomeres

                                                                        Guerau Fexas Andreu      ____       Joan Fexas Andreu 

                                                                          

 

3 i 4

                       Nicolau Salichs Freixas        =c        Joaquima Freixas Freixas

                        Marina Bonet Freixas                        Maria Freixas Dalmau       =c     Fidel Freixas Nualart

                         Serafina Freixas Puig                      Salvador Freixas Fontseca            Ramon Freixas Puig 

                        Benet Freixas Xaubet                         Joan Freixas Cortacans              Benet Freixas Xaubet

                        Josep Fexas Sarsaneda                        Joan Fexas Valls                         Josep Fexas Sarsaneda

                        Damià Fexas Palomera    ____       Guerau Fexas Palomera  ____    Damià Fexas Palomera

 

5                   

                       Maria Freixas Fontseca      =c       Joan Bonet Pibernat 

                      Joan Freixas Cortacans                   Josep Bonet Valls 

                            Joan Fexas Valls                     Mª Àngela Valls Dalmau 

                       Mº Angela  Valls Rosés   _____    Francisco Valls Rosés 

6       

                       Maria Carbó Perpiña      =c       Esteve Carbó Freixas

                        Pau Carbó Freixas                     Salvador Carbó Freixas 

                        Joan Carbó Comas      _____     Josep Carbó Comas 

 

7 

                         Joan Salichs Bonet        =c            Maria Alsina Bonet            

                      Marina Bonet Freixas                     Josepa Bonet Freixas                 

                      Serafina Freixas Puig                     Maria Freixas Fontseca          

                       Benet Freixas Xaubet                   Joan Freixas Cortacans

                       Josep Fexas Sarsaneda                    Josep Fexas Valls

                      Damià Fexas Palomeres  _____  Guerau Fexas Palomeres

 

8 

                      Joan Salichs Bonet          =c            Maria Alsina Bonet 

                     Marina Bonet Freixas                     Josepa Bonet Freixas

                    Quirze Bonet Pibernat   ______       Joan Bonet Pibernat

1. AHFF. Secció Notarial . Palafolls. Llibre 144.sense foliar.

2.Arxiu Municipal de Sils Fons Cardona-Medinaceli Capbreu 1665-1669. Llibre 2. f.33.   http://www.ramonbenavente.com/index.php/10-monografies-familia-benavente/10-freixes-o-feixes.

3. AMS.Fons Cardona-Medinaceli.  Capbreu 1665-1669. Llibre 2. f.33. 

4. AMS. Fons Cardona-Medinaceli. Capbreu 1790. llibre 27. f. 377.

5. AMS. Fons Cardona-Medinaceli. Capbreu 1790. llibre 27. f. 377.

6. Arxiu Municipal de Palafolls. Registre edificis 1921. 

7. AHFF. Comptadoria Hipoteques. Llibre 1. 1852.

8. AMP. Unitat 934. Padró 1880. 

9. Gran part d’aquest fins a inicis del  segle XIX és extret del blog del Ramon Benavente http://www.ramonbenavente.com/images/stories/FreixasGrimal.pdf

10. el  Francesc Palomera era “agrícola inquilinus” del mas Dalmau de la Franquesa fill de Pau i Maria AHFF. Notarials. llibre 866 f125. 

Els Reis de Palafolls, la il·lusió de setanta anys.

Aquest any no hi hagut  cavalcada, però els Reis d’Orient han arribat  igual, adaptant-se a les mesures antipandèmia. Hem  pogut entregar-los  les cartes i saludar-los,  al Centre, a Sant Genís i per primera vegada a Sant Lluís! 

Hi havia un temps que tot i que venien sens falta, mai   no els veiem,  ni per donar-los les cartes, ni els podiem rebre pels carrers amb la seva arribada triomfal com fem cada any ara.   

Ens  pot sorprendre, però era així, només eren a l’imaginari col·lectiu.

Les primeres cavalcades pels nostres carrers són de principis dels anys cinquanta, com qui diu fa quatre dies. Segons ens consta en una acta del ple municipal del tres de desembre de 1952, el regidor joaquim Ruhí Pons demanava al consistori suport municipal per organitzar una cavalcada a la vigilia de la diada de reis, la del gener del 1953, per donar esplendor a dita festivitat per alicient de la població infantil . El ple aprovava donar el màxim suport i 1000 ptes a l'organització. A l'acta s'hi deixa entreveure com si anys enrere s'hagués fet ja alguna cosa, però no queda clar.

Abans d’aquest moment, com a gran part de Catalunya, l’arribada dels Reis no es simulava. Tan sols tenim a partir de mitjans del segle XIX una primera cavalcada a Barcelona, altres ciutats com Terrassa, Tarragona s’hi van anar afegint  a finals d’aquell segle.

Com la gran majoria de pobles, els petits palafollencs  seguien fent com manava la tradició,  sortir   a entrada de fosc per  les afores dels pobles, amb atxes, torxes i fanalets de paper per ensenyar el camí als reis. 

Un cop havent tornat  a casa la canalla, i sense haver-los vist mai!!!! els deixaven a les entrades de les cases platets  amb garrofes o favó i aigua pels cavalls, hi havia qui hi deixava tres gotets  de vi pels Reis també. A l’endemà, els hi havien deixat  a canvi al plat llaminadures, i al costat els desitjats regals, minsos per la gran majoria d’infants, però rebuts amb molta il·lusió.  

Teatre de Palafolls, dècada dels seixanta.

I així feien, fins que a l'any 1953, a iniciativa de la mestra de pàrvuls de l’escola, la Maria Alzina, es va començar a representar l’arribada dels Reis a Palafolls. Diuen que la senyoreta dèia: No pot ser que a Palafolls no hi hagin Reis!. 

Al desembre del 1952, el regidor Joaquim Ruhí Pons de can Calau, família molt implicada amb els Reis d'aquells anys, demana al ple la màxima implicació del consistori per tornar a celebrar la vigília de Reis com s'havia fet anys anteriors. L'Ajuntament col·labora amb 1000 ptes. Al 1954 es destinen per part del consistori 400 ptes per Santa Maria i 200 per Sant Genís, per tant entenem que almenys ja el segona any de la cavalcada ja passaven per Sant Genís, i al 1955 s'equipra una mica 300 per Santa Maria i 200 per Sant Genís.

Aquells primers anys Ses Majestats  arribaven a cavall, tres reis amb amb un patge cada un que subjectava el cavall pel morrió,   blanc pel Melcior,  bru pel Gaspar i negre pel  Baltasar. 

Les primeres capes dels Reis eren cobrellits, al cap d’un parell d’anys es van fer vestits pels Reis i pels patges, que van ser cosits per la Lola Mateu, la Mercè Turón, la Conxita Ruhí i la Montserrat Ribot al taller de la modista de la plaça, a ca la Siseta.

D’aquella època es recorda la semblança d’alguns dels reis amb en Vador Viñas, el mosso de can Quim, i més endavant en Joan de can  Pol amb el rei ros , o també la semblança del cavall blanc amb un que tenien a can Calau, o el ros  d’en Jaume Soms i la semblança del patge amb ell, o també amb algun cavall de ca l’Arturo.

Havien iniciat la cavalcada molts anys des de  can Oms , de can Puig o de can Ribas. Per avisar de la sortida  dels reis algun any s’havien tirat trets d’escopeta. 

La primera parada la feien  a l’església  per  adorar el nen Jesús, sortint del temple anaven  cap al teatre, on la canalla entregava les cartes i podia saludar cada un dels reis. 

Tota la preparació anava a càrrec d’una comissió, una de les primeres persones,  i que hi va estar treballant molt de temps va ser  la Maria Grimal, ajudada als anys seixanta per  la Isabel Ruhí, la  Montse Castells, la Concepció Moner, la  Maria Roca i la Dolors Roure.

Expliquen membres d’aquella colla comprar els caramels granel  a can Roure de la plaça i  elles fer-ne bossetes amb paper de cel·lofana. Eren temps de pocs recursos per guarnir els vestits dels reis, es demanaven collarets als veïns per ser més lluïts. 

Els  infants de llavors ens diuen  que  dels fanalets en deien bombes, que se’ls  feien ells mateixos,  amb una paperina de paper penjada d’una canya i amb una espelma dins. Recorden que la majoria de bombes acabaven com una teia cremant i  el que ara seria impensable,  colles de canalla  pels canyers de les rieres i marges a buscar la canya més idònia per fer les bombes. 

Als anys setanta es va renovant la comissió, encara amb la Maria Grimal i la Isabel de can Calau al davant,  es van incorporant  joves; en Prats tapisser, en Miliu Ribas, la Joaquima Carbó,  en Joan Pau Leon, en Lluís de cal Tit, la Paquita Velasco, la Dolors Ribot…..

Durant aquella època ja no es va a l’església i la canalla dona la carta al pati  de les escoles, al porxo d’un dels moòduls on ara hi ha l’esplai.  Es comença  a fer  pessebre, primer a la plaça major i després al pati de l’escola davant l’antic edifici. La part elèctrica del pessebre se n’encarrega en Lluís, en Jaume i el Joan Grimal ajudats també pel Narcís Ribas. Recorden una vegada que un Àngel, en Josep Maria Ribot va baixar amb tirolina de l’edifici dels pisos d’en Prats a la plaça Major. 

Es fan carrosses amb tractors  i remolcs. Encara al principi d'aquesta nova colla hi sortia un cavall amb l'Àngel al capdavant, amb una capa blanca  amb caputxa    que deixava la Concepció Moner, que havia format part del seu vestit de núvia,  i que es va portar  fins fa deu o dotze anys. 

Aquest Àngel era establert que sempre fos la pubilla de Palafolls de l’any. Va deixar d’anar a cavall després de que la pubilla, la Teresa Velasco, caiés del cavall que es va aixecar espantat per un petard. A partir de llavors es va fer una carrossa per l’Àngel. I si la pubilla era l'Àngel Miss Sport era la Mare de Déu al pessebre vivent. 

Recorden aquesta colla d’haver portat un dels primers anys els reis a coll, amb un somier amb quatre pals i una cadira a sobre, portat per quatre patges. 

Les carrosses es feien en diferents espais simultanis , a ca l’Oller, a can Casanovas, a can Genís de can Batlle a la Ciutadella, al local on es recollia verdura de davant de can Lluís Puig i al garatge d’en François. On aquí, en aquest últim, durant molts d’anys van tenir  el costum de fer sempre el primer de gener la carrossa de l’Àngel. Alguna vegada s'havien fet  a l'intempèrie al camp d’en Sala, on recorden especialment el fred que passaven. 

Els Reis es vestien a Sant Genís, a can Gibert, i és així  quan comencen a fer la primera parada a Sant Genís, a les antigues escoles a finals dels setanta. La roba de Ses Majestats sempre serà guardada a la capella de Sant Lluís.  Mentre el Reis son a Sant Genís els patges corren els carrers del centre anunciant l’arribada, tradició que arribarà fins l’any 2020.  

Recorden d’aquelles èpoques les dificultats econòmiques, els diners donats per el consistori no els tenien fins pocs dies abans de la diada, moltes partides les havien d’avançar, eren diners del pressupost del nou any i no es podien donar  fins que no s’havia encetat el pressupost nou.

Nou  jovent va entrant a la comissió, anant rellevant els més veterans, el Josep Maria Ribot,  l’Antonio Pla, la Odet Alemany, en Ramon Robert, en François fill, la Marcela Borrell, Xavi Serra, en Xavier de can Calau, en Josep Maria Corbera, la Susanna Pla, el Miquel Soler, la Patricia Mateu…l’Alenyà i en Grimal entre d’altres organitzen el pessebre. 

Es van a buscar feixines a bosc pel pessebre a la mateixa vigília de Reis, l’activitat va acompanyada de l’esmorzar de forquilla. 

Algun any amb l‘empenta dels últims joves que van entrant es fa la nit dels naps. Per tancar la festa, un cop tothom és a dormir, la comissió carrega un remolc de naps i els escampen pels portals de cases significatives, a imitació de la festa dels naps i cols que es fa a Arenys de Mar. Diuen que els últims naps anaven a can Fonolleda sempre a principis dels noranta.  

Es fan també carrosses amb pastorets i una ambientada en un conte, aquestes es passen a muntar amb  les dels Reis a  una nau del polígon de can Baltassar.

Recorden molt la cura de la capa de la Concepció i les perruques dels Reis que llogaven a l’hora de recollir que no es malmetessin. 

La comissió es va renovant mica en mica al  2002 la formen en Josep Maria  Ribot, Xavi Lloberes, l’Esther Albert,Joaquima Jimenez, Maite lloberes, albert Quintana, Odette Alemany, Antonio Pla, Marcela Borrell, Sonia Rousa i David, Xavi Menacho, Albert Roldan i Neus Cucala. Aquell any es fan les carrosses al Forroll, una per cada  rei, una amb angelets, la de l’Àngel, una amb figures i una de paquets de regals. 

L’any següent hi ha un relleu dels membres, alguns de l’anterior any continuen però una nova fornada de comissió comença, encapçalada per en Martori, acompanyat de tota una colla d’amics, el Nene,la Montse Rovira, Manolo Galea, Lourdes Moreno, Pili Agell, la Puri, els tapissers Javi i Juan,la Mercè Cama, l’Antonio Marin, en Sito, en Clapers, en Pixaca…. 

Aquell any es fan vestits nous, la cavalcada estarà formada per  les tres carrosses dels Reis i una de regals. Es fa  un pessebre amb naixement al davant de l’església. Mica en mica aquesta nova fornada va creixent,  incorporen plataformes, primer de velles caravanes amb una fusta a sobre, més endavant se’n compraran de noves. 

Al 2004 ja es torna a fer el pessebre a la plaça Forum Palatiolo,  mica en mica engrandint, a la dècada del 2010 ajudats per  figurants provinents de l’Esplai. 

La colla creix arribant a ser formada per 18-19 persones, s’hi afegeixen el Xavi Menacho, el cunyat d’en Clapers, en Pérez, en Paco,el Josep mecànic….. Es fan noves figures, els camells , l’elefant...s’amplien els nombre de carrosses.

Es segueixen fent les carrosses al Forroll, els Reis passen a vestir-se al soterrani del LLoc Nou, tot i que es seguirà anant a Sant Genís tot i no vestir-se a Sant Genís. 

A Sant Genís, als Reis de l’any 2009, s’estrenen uns trons  fets per l’Associació de Veïns de la mà d’en Jordi Ballvé, l’entitat gestiona  la rebuda d’ençà la seva creació. Hi  ha una gran afluència de nens, els trons i  l’ampliació del local en son les causes. L'èxit fa perillar la rebuda, doncs  provoca el retràs de l’inici de la cavalcada al centre. Es posa sobre la taula el fet d’haver de deixar d’anar a Sant Genís, finalment s’arriba al 2017 a l’acord de que els reis faràn acte de presència però a donar caramels es quedaran tres dels seus  patges.El Jordi Ballvé també construirà per la comissió de reis tres trons com els de Sant Genís per utilitzar al centre. 

Antiga escola Sant Genís. Reis 2021.

Amb el nou equipament  municipal de la Nau d’Entitats la comissió de Reis passa a guardar els vestits al nou espai, on també es vestiran tots els membres de la cavalcada. Tota aquesta promoció ho deixen al 2019, la rebuda del 2020  ho organitzarà el consistori, algun dels antics membres hi col·laboren encara donant un cop de mà a l’Ajuntament.  

Arribem al 2021, on l’arribada dels reis  s’ha d’adaptar a les mesures dictades pel Govern. Les cavalcades queden desautoritzades i s’ha de fer actes estàtics. S'habiliten tres rebudes de Reis, amb dos equips  de Ses Majestats, amb cita prèvia, una a la plaça Forum Palatiolo, antiga escola Sant Genís i a la plaça de la Fasola a Sant Lluís. L’Ajuntament aboca molts d'esforços humans  en els tres punts i es realitza amb èxit una vigília de Reis diferent. Els Reis tornen a Sant Genís a rebre les cartes en comptes del patges que ho  havien fet els últims quatre anys, Sant Lluís rep Ses Majestats  per primera vegada.

 Una nova etapa  s’ha encetat, juntament amb l’any passat per falta de relleu a la comissió i aquest amb el canvis provocats per la Covid, aquesta  història començada amb la senyoreta Alzina fa 70 anys que  continua, ara liderada per l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Palafolls. 

Sempre amb un objectiu no perdre mai la il·lusió de la nit de Reis a  Palafolls, setanta anys ens avalen

Xevi Salicrú.

Agraïments a la Paquita Velasco, Concepció Moner, Maria Grimal, Susanna Pla, Albert Roldan, Neus Cucala, Odet Alemany, Teresa Salichs, Joan Pol, Salvador Sagrera, Jaume Soms, Joan Grimal, Antonio Marin i Dolors Ribot. 

*L’article està obert a noves aportacions i si és el cas a esmenes, setanta anys costen d’explicar quan poques coses son escrites i només tenim el record de tots els que ho han fet possible. Especialment s’hi ha gent no esmentada que cal fer-ho, em plauria  la vostra aportació.

Concessions per Sant Genís.

 

Palafolls ha estat històricament un municipi format per diferents veïnats; Sant Genís, les Ferreries, Casanons, Vallplana i Sant Julià, els dos primers amb nucli i els altres tres formats per disseminats,on vivien amb total normalitat aquesta dispeersió. Però a finals del segle XIX s'inicien algunes desavinences  entre els dos nuclis Sant Genís i les Ferreries. Els veïns de Sant Genís comencen a demanar més poder de decisió pels seus assumptes davant la pèrdua de poder  respecte el nucli principal, ja anomenat en els documents de l’època la capital del  municipi.   

Això passa quan el pes demogràfic, comercial i social del nucli  i veïnat de les Ferreries és superior al de l’antic i històric nucli de Sant Genís. La seu de la casa consistorial a les Ferreries,   la construcció de l’església de  Santa Maria, i la pèrdua de pes polític de Sant Genís esdevingut per menys població,  porten al descontentament dels genisencs. És en aquest moment, al tombar del segle XIX al XX, que es comença a forjar un sentiment  de poble a Sant Genís,  que es veurà materialitzat en diverses reclamacions d’autogovern, tot i que  no seran escoltades. Només en dos moments, a la  primera meitat del segle XX,  hi haurà alguna concessió per part del consistori.  

El veïnat acabarà  tenint,  especialment a mitjans del segle XX,  una vida social diferenciada de la resta del municipi. Proves d’un fet diferencial seran tenir  una  vida religiosa pròpia, per la separació parroquial dels dos veïnats; una Festa Major, un  sindicat de pagesos propi,   quan els pagesos de Sant Genís  ja havien estat  del de  Malgrat. I finalment ja als primers anys del franquisme  la creació d’una escola municipal.

Fins aquí l'únic element que havia vingut concedit pel consistori era  l’escola, però  es faran també  en tres ocasions   concessions polítiques per satisfer el  clam dels genisencs, donant-los alguna eina d’autogestió. 

La primera  serà una petita concessió durant el període de la dictadura de Primo de Rivera a   l’any 1924. En aquell ple del 30 de març  s’aprova, ja que l’alcalde resideix sempre al nucli de les Ferreries, que és capital diu, que es designi al primer  tinent alcalde Joan Alsina, veí de Sant Genís (1)  amb les atribucions d’alcalde al seu veïnat. 

L’Ajuntament era format en aquells primers anys de la dictadura  per l’alcalde Narcís Puig Comas, qui havia estat nomenat feia dos dies pel Governador Civil de la província juntament amb el primer tinent alcalde Joan Alsina Rabassa, el síndic Martí Roura Quintana i els regidors Josep Robert Aboyer, Jaume Pujol Vidal,  Francisco Mateu Comas,  i els genisencs Llorenç Martí Bonet i  Ramon Clopes Regàs.

Aquesta concessió no devia donar els seus fruits ja que dos anys després, al  1926, sorgeix  la petició d’agregar-se a Malgrat, escoltada pel municipi veí però no  pel  Govern de Madrid. I  al  1929  una assemblea de veïns va més enllà i  aprova  la petició de formar municipi,  que mai tirarà  endavant. Els dos fets son explicats  amb detall en aquest article a l’abril de 2019.

 http://valldebossagay.blogspot.com/2019/04/la-rauxa-de-sant-genis-independents-per.html

El vint-i-sis de març de 1933, durant la Segona República, es  dóna de nou al primer tinent alcalde del moment, el Nicolau Salichs Vilar, la facultat de cuidar-se de tot lo referent a Sant Genís. Aquesta concessió no es mantindrà durant la Guerra Civil, ni serà tinent alcalde un regidor genisenc. Durant tot aquest període la formació del consistori obeirà  sempre a l’equilibri entre les forces representades a Palafolls que governaven Catalunya no tenint en compte aquella singularitat veïnal. 

Amb l’arribada del règim franquista  es tornarà al costum d’elegir primer tinent alcalde a un genissenc. Ja al primer mandat municipal d’aquella nova dictadura  se nomenarà  a Francesc Gibert Pernal tinent alcalde. 

Al 1943, al ple del set d’octubre,  s’aprova habilitar per tercera vegada a un regidor de Sant Genís amb facultats d’alcalde, en aquest cas restringit a temes de  festes populars i actes culturals. En aquell ple s’habilita a Joan Alsina Rabassa que era segon tinent alcalde, curiosament el mateix que ja va ser-ho al 1924. En aquesta ocasió la concessió  tindrà continuïtat fins a principis dels anys setanta. Al Joan Alsina, àlies Cabreta, el va rellevar el Francisco Gibert, aquest el Ramon Clopés de can Borrell, després el Josep Fontseca i com a últim el Joan Julià de ca l’Estiu. 

Amb l’arribada de la democràcia no hi haurà cap concessió, les llistes electorals han incorporat gent de Sant Genís a les seves files però evidentment que aquells acords de mantenir segones posicions per  genisencs havien  passat a la història, ni tampoc hi haurà una quota de regidors per Sant Genís com quan era un districte electoral. 

Tot i que no serà cap concessió per Sant Genís després de més de vuitanta anys de no haver-hi un alcalde genisenc al  primer Ajuntament democràtic, amb un govern molt inestable de Convergència i Unió , el  regidor genisenc Joan Puigdefabregas, tercer en aquella llista,  acabarà sent elegit alcalde al final de la legislatura per dimissió de l’alcalde i dos regidors de govern.

I a les eleccions municipals del 2007 Esquerra Republicana de Palafolls portarà al seu programa una proposta per Sant Genís per ser una Entitat Municipal Descentralitzada, en no guanyar les eleccions el programa va quedar en no res. 

Xevi Salicrú. 

1. D’ençà finals del XIX era acordat tàcitament que quan l’alcalde era de les Ferreries,  que serà quasi sempre, el primer tinent d’alcalde sigui  de Sant Genís. 

La Carretera General de Madrid a França, al seu pas per Palafolls.

Quan t’endinses a les actes dels  plens municipals hom troba sempre coses interessants  que desperten  curiositats.

En una d’aquestes actes, la del vint-i-dos de març de 1891, s’aprova sota la presidència de l’alcalde Damià Puig Fornaguera, que Palafolls  passarà  a tenir dos districtes electorals, tal com estableix la llei electoral del moment, a raó del seu nombre d’habitants segons l’últim padró de 1890.

El primer districte serà format pels veïnats de les Ferreries, el del  Castell i el de Casanons. I el segon el  formarà els   veïnats de Sant Genís i Vallplana,  agafant en tot el terme com a línia divisòria entre els dos districtes la Carretera General de Madrid a França , l'ara anomenada Nacional II.

I aquí és on  rau la curiositat, la carretera mai havia estat un element divisori de cap territori, en el cas de Sant Genís algunes cases històricament sempre del veïnat, quedaven ara dins el districte electoral de les Ferreries. Podría semblar una cosa banal, però aquelles cases, per temes de representació política a l’Ajuntament, passaven a formar part  d’un altre veïnat, elegint els seus representants entre els candidats del veïnat veí. Recordem que a cada districte electoral es presenten candidats per cadascun d’ells, on la suma dels electes de cada districte  formaran  el nou consistori. En aquell moment els regidors, anomenats en aquella època  consellers,  que formaven l’Ajuntament de Palafolls eren vuit, cinc pel primer districte i tres pel segon. 

Parcel·lari 1856, amb la carretera al seu pas per Palafolls, al punt on creuava la Riera de Sant Genís.

 

Aquesta nova podríem dir frontera, serà una línia que  condicionarà els veïnats, i mica en mica anirà quedant en l’imaginari de Palafolls que Sant Genís i Vallplana acaben o comencen a la Carretera General.

Però què en sabem d’aquesta carretera que agafava  aquesta  notorietat territorial dins el municipi?  més enllà de ser una via important de comunicació a nivell estatal.

Fins a la segona meitat del segle XVIII les  principals vies del país eren els antics Camins Reials. La  principal per anar de Barcelona a França passava per l’interior. Pel Maresme hi havia un ramal que pujant de Barcelona resseguia la costa arribant  fins Malgrat, i allà pujava cap a les Ferreries arribant a   Tordera. Alguns viatgers ens diuen que un ramal d’aquest camí travessava per un gual  el riu anant cap a Blanes(1) i  altres també ens diuen d’un segon ramal, que  un cop passat el veïnat de les Ferreries anava  a buscar el riu, creuant-lo  i unint-se amb el ramal que havia passat per Blanes (2). El ramal que venia de Tordera i havia passat per les Ferrries travessava el riu passat Tordera,  i les dues que pujaven ja unides  després d’haver  travessat el riu a Malgrat i a Palafolls confluien al lloc conegut com el Suro de la Palla a Maçanet,  on s’unien al Camí Reial de l’interior, vora l’Hostal de la Tona  a la Creu de la Mà,  terme de Caldes de Malavella. 

  

El Camí Reial de la Marina, com era anomenat aquest que passava per la costa maresmenca, va propiciar  al segle XVI, en el tram de Malgrat a Tordera, el naixement del nucli del veïnat de les Ferreries (3).  El seu traçat era el mateix que el que segueixen els carrers actuals de Passada, Major i Pau Casals. Les primeres cases que formaran el nucli s’instal·laran a la plaça i al carrer Major, aprofitant la seva bona comunicació. El primer punt a construir-hi  cases  serà a la plaça, no en va, allà hi havia un encreuament de camins, el camí reial de Malgrat cap a Girona i la via secundaria  que anava cap a Sant Genís i que més enllà seguia cap a Sant Pere de Riu, Sant Andreu de l’Arbosseda, Sant Cebrià...resseguint aquestes poblacions interiors del Maresme. Aquest camí que passava per Sant Genís  algun autor l’ha anomenat el Camí dels Contrabandistes (4). Tenim  el relat del Francesc Borrell de can Borrell de Sant Genís  per on passava aquest camí, al 1714 on diu que hi marxa escapant-se d’uns miquelets  anant fins Sant iscle on és finalment segrestat, ell l’anomena el camí de Sant Andreu (5). 

Hi havia una altra via secundària que sorgia d’un trencall del camí ral abans d’entrar a Malgrat anava cap a Sant Genís, d’aquí cap a Vallplana i cap a Tordera, anomenat antigament el camí de Casanons i més modernament  el camí de la Serra o també de Sant Pere(6).

I així era la trama de les vies de comunicació a l’entorn de Palafolls , fins que el rei Carles III va voler començar a posar ordre i modernitzar  les principals carreteres dels seus regnes peninsulars. El 10 de juny de 1761 es promulgava un Real Decreto on deia textualment “ para hacer caminos rectos y sólidos en España, que faciliten el comercio de unas provincias a otras, dando principio por lo de Andalucia, Cataluña, Galicia y Valencia”. (7)

Com dèiem anteriorment el principal, fins llavors,   Camí Reial a França passava per l’interior, donant prosperitat al seu pas per  totes les poblacions que trobava. Però el Real Decret canviarà aquesta via, fent-la passar per la costa de Barcelona fins a la Tordera, on aquí retornarà a l’interior fins a la Creu de la Mà per continuar l’antic traçat cap a Girona i França (8).

Un dels  possibles motius del canvi  és el moment de bonança que viuen els pobles del Maresme, un augment espectacular de la població al llarg del segle XVIII a causa de la gran riquesa comercial, industrial i agrícola, molta d’ella dirigida a l’exportació. 

L’antic Camí Reial de la costa és modernitzat, en detriment del de l’interior que a falta d’un interés oficial s’anirà deteriorant. S’aplanen  pujades, s’aixamplen    i es fan  trams més rectes, obres dificultoses especialment entre Caldes i   Calella per lo accidentat del terreny i la proximitat del mar. El tram final de l’antic camí serà modificat amb aquestes reformes de finals del segle XVIII abans d’entrar a Malgrat, on s’endinsarà cap a l’interior anant a buscar la població de Tordera sense passar per l’antiga Vilanova de Palafolls ni pel veïnat de les Ferreries. Aquesta  carretera es farà  paral·lela   a l’antic camí  secundari que unia Sant Genís amb Tordera, sent més ample, planer  i sòlid. 

I aquest és l’origen del nostre trosset de Carretera General que divideix el nostre municipi en dues parts, i que sembla que a finals del XVIII ja era el tram oficial. Al llarg dels segles  XIX i XX es va  millorant el seu traçat. Encara podem distingir antics trams d’aquestes millores d’aquells segles; com un dels carrers de la urbanització mas Reixach, on la masia del mateix nom quedava a peu de carretera, o l’entrada al veïnat de Vallplana on les masies de can Nofre i can Tos quedaven també  a peu de carretera, i el tram que queda paral·lel a l’actual nacional que va de la rotonda de Sant Genís fins davant al restaurant Reverter II amb més pujada i corbes. També en queda un petit tram just passat can Reverter a l’esquerra que continuava  passant pel sot d’en Có  fins que l’autopista se’l va endur per endavant, obligant també a refer el tram que salvava aquest sot ara desaparegut. 

Xevi Salicrú. 

1. Aquest  ramal que anava de Malgrat a Blanes, i que sembla que en època medieval perd importància davant de la via que travessa el riu passat el veïnat de les Ferreries era el tram de la costa de la Via Augusta que enllaçava lesantigues ciutat romanes Betulo,   Illuro i  Blanda.

Hurtado, Víctor. Atles Manual d’Història de Catalunya. Del Paleolític a la Unió amb Aragó. Edicions Rafael Dalmau.barcelona 2014. p. 107.

2.Costa, Francesc. El Camí Real de França I. Història. Per camins històrics IV. Mataró 2016 .p.89-90.

3. Als capbreus del terme de Palafolls del segle XVII i XVIII dipositats a l’Arxiu Municipal descriuen les finques d’aquests carrers amb les façanes al camí reial d’anar a Girona. 

Salicrú Siscart, Xavier. Cases amb eixida i hort. Aproximació als orígens urbans de Palafolls s. XVI-XX. Edicions del Roig. Palafolls 2016. pàg 16, 35,39,49. 

4. Clariana i Roig, Joan Francesc. Les vies de comunicació del Maresme a l’antiguitat. Estat de la qüestió. Butlletí del Centre d’Estudis Argentonins Jaume Clavell, [en línia], 2004, Núm. 17, p. 13 https://www.raco.cat/index.php/Fonts/article/view/128934. 

5.Codina, Alfons. El poble de Sant Genís de Palafolls. Apunts històrics s. XVI-XX. Edicions del Roig. Palafolls 2004. p. 299.

6.Diversos autors. Palafolls passejades. Edicions del Roig. Palafolls 2008. p. 59.

7/8. Costa, Francesc. El Camí Real de França I. Història. Per camins històrics IV. Mataró 2016 .p.65.

Centraletes i conferències, el telèfon a Palafolls.

 

Graham Bell patentava al 1876 el telèfon als Estats Units, just un any després d’haver-se inventat per Antonio Meucci. Les primeres comunicacions telefòniques a Espanya van arribar a Barcelona l’any 1877. La seva extensió pel territori serà lenta, l’Estat Espanyol no va creure en el projecte, bàsicament per motius  econòmics, i va acabar donant concessions a empreses privades, que per donar rendiment a les seves inversions es concentraven només en les àrees urbanes, deixant el mon rural pels elevats costos i dificultats tècniques.

Fins al 1914  només  a 38 dels 1087 municipis catalans  hi havia arribat el telèfon. A partir d’aquí hi hauria un punt d’inflexió, l’Estat concediria, el 9 de setembre de 1915,  a la Mancomunitat de Catalunya  la construcció i explotació del servei de telefonia a Catalunya.

Aquest nou ens nascut al 1914, que agrupava a les quatre diputacions catalanes, apostava en tots els àmbits per fer arribar el progrés a tots els racons. L’any 1917 ja havia instal·lat més de 1500 quilòmetres de xarxa, i alhora comprava i unia concessions de petites empreses, creant  una veritable xarxa de telefonia.

Al 1925 la dictadura de Primo de Rivera suprimirà la Mancomunitat, un any  abans però  havia estat obligada, pel nou règim,  a vendre la xarxa a la Compañia Telefónica Nacional de España, obtenint  el monopoli del servei fins al 1982.

No  sabem amb exactitud quan va arribar el telèfon a Palafolls, però en podem fer una aproximació. A l’any 1922  la Mancomunitat ja havia traçat una línia que, passant per Palafolls, anava de Malgrat fins a trobar la línia que comunicava Sant Celoni amb Hostalric. I Malgrat, ja almenys d’ençà el  1917, formava part d’un traçat que anava de Pineda fins a Tossa. En aquest últim tram ja hi havia una línia que anava fins a Hostalric  i un ramal que arribava fins Tordera.

Suposem que si al 1922 ens   passava una línia ja hi estiguéssim connectats, però no serà fins cinc anys més tard que tenim la certesa d’estar comunicats telefònicament.

El vint de gener de 1927 l’Ajuntament de Palafolls intentava crear un impost municipal sobre el servei. Demanava al Joan Mateu, l’empleat de telefònica que gestionava la centraleta local, que cobrés en nom del consistori 0,25 cèntims per cada trucada i que les ingressés a la caixa municipal.  Creiem però  que la mesura no es va arribar a executar mai. El Joan serà l’únic encarregat home, a partir d’ell totes les operadores seran dones.

Al 1927 el Joan Mateu era un jove de vint anys, que vivia a casa els pares, a can Francesc del carrer Passada, on hi tenien un cafè, el que ara és carrer Major i on ara encara hi ha el bar-restaurant-estanc  can Mateu. Per tant, tot ens fa suposar que la centraleta era situada aquí.

Al desembre del 1934 l’operadora de la centraleta era la jove Maria Carbó Mas, nascuda al 1913. Tenia la centraleta a la casa natal on vivia amb els seus pares, a l’actual carrer Passada número 5. Ella demanava  a l’Ajuntament que deixaria la feina si no se li subvencionava amb  80 pessetes  el tancament de  l’any,  i afegia que de cara a l’any vinent, el 1935, demanava 400 pessetes  amenaçant que deixaria el servei si no s’atenia la petició.  L’Ajuntament va acordar pagar-li les 80 pessetes i a estudiar el que fos més convenient per l’any seguent.  

Al 1937 se li van adjudicar  200 pessetes de subvenció  anuals, per estimular i compensar el servei i que no quedés desatès  el municipi per falta d’operadora. Al 1953 encar percebia les 200 ptes anuals però ja al 1957 sabem que cobrava 800 ptes i que l'any seguent, 1958, se i va pujar a 1200 ptes. 

Al 1940, després de la Guerra, ja ens consta que portava  el servei la Pepeta Sadurní Campà del carrer Major, una casa més avall de can Mateu, on llavors amb    26 anys hi   vivia amb els pares. Encara queda al record dels palafollencs el motiu que se li donava la casa, ca  la Pepeta telèfons.  

Al ple del vint-i-u de març de 1952 l'Ajuntament  acordava fer tots els tràmits per instal·lar definitivament la crentaletra de Sant Genís ja que ja hi havien en principi cinc peticions d’abonats, que era el mínim que demanava la companyia, però no entrarà amb funiconament fins al 24 de desembre de 1958 amb un cost de 50000 ptes, on  la Diputació en va posar 30000 a fons perdut i 20000 a retornar en sis anualitats sense interés. Fins a les hores  si els genissencs volien trucar s’havien de desplaçar fins a Malgrat o a les Ferreries. La centraleta es va muntar a can Reig, a tocar la plaça, i anava  a càrrec de la Teresa Sala Martí, modista d'ofici i amb l'assignació de 100 ptes mensuals ( al mateix moment també s'igualava l'assignació per l'encarregada de Palafolls) Sabem també que el locutoride Sant Genís va costar 2125 ptes i va ser fet pel fuster Quirçe Martí Jordà. la instal·lació es va endarrerir molt pel problema que van donar molts propietris perposar els postes del cable fins a can Reig, arribant a aplaçar per tres vegades la inauguració del locutori, anant descartant dates d'aquell anys , 18 de juliol, 25 d'agosti 15 desembre d'aquell 1958. 

En aquell mateix ple del 1952 també es demanava ampliar la centraleta de les Ferreries, doncs era insuficient pel creixement agrícola i industrial dels últim anys d'ençà la seva instal·lació. 

L’arribada de la xarxa telefònica a una població anava sempre associada a la instal·lació de la  centraleta. De com funcionaven i quin eren les tasques de les operadores en tenim el relat de l’Enriqueta Jofre, filla de la Pepeta Sadurní, i el de la Teresa Sala.  

Els  telèfons no tenien per marcar números, tan sols es posaven en contacte amb l’operadora de la centraleta fent la petició del abonat que volien demanar. Cada abonat tenia la seva clavilla a la centraleta que era connectada a la línia quan demanava trucada. Els abonats de Palafolls  demanaven línia a la seva centraleta i aquesta demanava connexió a Malgrat, en el cas de Sant Genís si volien trucar a Malgrat primer l’operadora de Sant Genís demanava línia a Palafolls  i aquesta a Malgrat.  Aquest sistema, agreujat pel fet d’haver-hi només una línia entre Sant Genís i Palafolls i aquest amb Malgrat requeria moltes vegades esperes a tenir la petició trucada.

Aquesta tipologia de centraletes ubicades en cases particulars la companyia les anomenava  centraletes familiars. S’establia un contracte entre l’encarregada i l’empresa, sempre amb la implicació  de la resta de la unitat familiar. La de Malgrat ja no era una centraleta més complexa,  catalogada a una altra categoria amb   varies operadores.

El servei s’havia de donar de 8 del  matí a 9 del vespre tots els dies de l’any, atenent la centraleta i el telèfon públic que també hi havia. A aquest horari s’hi havia d’afegir les urgències que havien d’atendre. A banda de la centraleta la Pepeta i la Teresa tenien un locutori a l’entrada de la casa on hi havia el telèfon d’ús públic, el que venia a ser com una cabina que anys  més tard s’instal·larien als carrers però de fusta, tota una obra d’art, on el que feia o rebia una trucada podia tenir intimitat.  També una de les tasques de les operadores era recepcionar telegrames que els eren dictats des de Calella, on hi havia el servei de telegrames. Elles en prenien nota i l’havien de dur a casa del destinatari. Si era un palafollenc que havia d’emetre’l elles el dictaven a Calella i aquest l’enviava. Per això requeria la complicitat de la resta de la família, un o altre membre solia fer els desplaçaments amb bicicleta. Una altra tasca era  notificar a algun veí, d’arreu  del terme,  l’avís d’una conferència, on  s’havia de personar a la centraleta a l’ hora determinada. Formava part de les seves tasques també el cobrament de les mensualitats als abonats i les trucades, que havien de dur un control de totes. Malgrat, que era el centre de referència, els passava la mensualitat a passar a cobrar als abonats. Aquestes mensualitats més el que havien cobrat de  les trucades fetes al locutori en restaven el seu sou i havien de baixar a l’Elvira,  l’encarregada de la centraleta de Malgrat.

Tenim alguns records explicats per l’Enriqueta com els recollits fa anys de la Teresa de Sant Genís. L’Enriqueta  recorda  molts viatges als nous barris fruit de la migració comunicant conferències de familiars de les seves poblacions d’origen, o les visites diàries de l’Agricopa, empresa agrícola formada per varis pagesos,  per la centraleta per recollir el telegrama amb comandes de gènere. La Teresa explicava quan algun moment, petit que havia deixat la centraleta desatesa per estendre la roba o donar de menjar a l’aviram algun abonat, com els de can Gibert a l’altra banda de la riera cridaven que atengués la centraleta que volien trucar, o les queixes dels abonats reclamant la conferència demanada que no arribava i ella dient-los que ja havia fet la feina i que era cosa de Palafolls que tenien la línia ocupada. O quan les noies, que tenia a aprendre a cosir la Teresa, que   ocasiolment també atenien la centraleta, que era al costat del volador on cosien. 

Quan la Pepeta es va fer càrrec de la centraleta de Palafolls  només eren vint abonats, més endavant es va ampliar la capacitat de la centraleta per trenta abonats. Eren abonats l’Ajuntament, l’Agricopa, l’Hostal del Molí Vell, can Quim, can Prats, can Puig, can Calau, can Pere Carbó.... Al moment de traspassar el servei a la Maria Grimal, l’any 1969, els faltava un per arribar als trenta abonats. De fet eren més els abonats de tot Palafolls, ja que els de Sant Genís eren connectats a la seva centraleta.

El cinc primers abonats que varen permetre l’arribada del servei  a Sant Genís, ja que la companyia demanava un mínim de cinc per fer arribar la línia i posar la centraleta, eren can Borrell, cal Fuster, can Pepet (on hi havia una botiga) can Gibert i can Dalmau  amb els números d’abonats del 1 al 5, respectivament.

Les dues encarregades de les centraletes de Palafolls cobraven un sou de la companyia més un lloguer per l’espai, segons un contracte del 1963 es cobraven 800 pessetes de sou i 60 pessetes per lloguer de l’espai de la casa. També ens consta algun suplement que hi afegia l’Ajuntament de 100 pessetes mensuals, que durant el mandat de l’alcalde Miquel Roca van ser suprimides. Aquest pagament que feia el consistori potser era el llegat   d’aquells pagaments reclamats als anys trenta , com el fet l’any 1937 a la Maria Carbó que en parlàvem al principi  de l’article.

La Pepeta tindrà la centraleta fins al 1969, moment en que  va renunciar al contracte amb telefònica. La centraleta es va traslladar al carrer Francesc Macià on va agafar el servei la Maria Grimal Borrell,

Al 1972 tant la centraleta de Sant Genís, amb la Teresa Sala al capdavant, com la de les Ferreries, amb la Maria Grimal  van plegar , el servei es va automatitzar desapareixent  l’ofici d’operadora a Palafolls. La Teresa però va mantenir el locutori algun any més mentre no es va posar la cabina a la plaça de Sant Genís. Darrera l'Ajuntament on hi havia hagut l'antiga vivenda del mestre s'hi habilita un espai per posar-hi tots els automaticismes de la nova xarxa automàtica. 

 

 

Xevi Salicrú.

 

Fonts consultades:

Arxiu Municipal de Palafolls. Actes de plens.

https://mnactec.cat/blog/del-telegraf-a-internet.

Entrevista a l’Enriqueta Jofré  Sadurní.3-11-20.

Entrevista Teresa Salichs Freixas. 31-10-20.

Llargues converses  amb la iaia Teresina, Teresa Sala Martí.

 

.