Aquest any no hi hagut cavalcada, però els Reis d’Orient han arribat igual, adaptant-se a les mesures antipandèmia. Hem pogut entregar-los les cartes i saludar-los, al Centre, a Sant Genís i per primera vegada a Sant Lluís!
Hi havia un temps que tot i que venien sens falta, mai no els veiem, ni per donar-los les cartes, ni els podiem rebre pels carrers amb la seva arribada triomfal com fem cada any ara.
Ens pot sorprendre, però era així, només eren a l’imaginari col·lectiu.
Les primeres cavalcades pels nostres carrers són de principis dels anys cinquanta, com qui diu fa quatre dies. Segons ens consta en una acta del ple municipal del tres de desembre de 1952, el regidor joaquim Ruhí Pons demanava al consistori suport municipal per organitzar una cavalcada a la vigilia de la diada de reis, la del gener del 1953, per donar esplendor a dita festivitat per alicient de la població infantil . El ple aprovava donar el màxim suport i 1000 ptes a l'organització. A l'acta s'hi deixa entreveure com si anys enrere s'hagués fet ja alguna cosa, però no queda clar.
Abans d’aquest moment, com a gran part de Catalunya, l’arribada dels Reis no es simulava. Tan sols tenim a partir de mitjans del segle XIX una primera cavalcada a Barcelona, altres ciutats com Terrassa, Tarragona s’hi van anar afegint a finals d’aquell segle.
Com la gran majoria de pobles, els petits palafollencs seguien fent com manava la tradició, sortir a entrada de fosc per les afores dels pobles, amb atxes, torxes i fanalets de paper per ensenyar el camí als reis.
Un cop havent tornat a casa la canalla, i sense haver-los vist mai!!!! els deixaven a les entrades de les cases platets amb garrofes o favó i aigua pels cavalls, hi havia qui hi deixava tres gotets de vi pels Reis també. A l’endemà, els hi havien deixat a canvi al plat llaminadures, i al costat els desitjats regals, minsos per la gran majoria d’infants, però rebuts amb molta il·lusió.
 |
| Teatre de Palafolls, dècada dels seixanta. |
I així feien, fins que a l'any 1953, a iniciativa de la mestra de pàrvuls de l’escola, la Maria Alzina, es va començar a representar l’arribada dels Reis a Palafolls. Diuen que la senyoreta dèia: No pot ser que a Palafolls no hi hagin Reis!.
Al desembre del 1952, el regidor Joaquim Ruhí Pons de can Calau, família molt implicada amb els Reis d'aquells anys, demana al ple la màxima implicació del consistori per tornar a celebrar la vigília de Reis com s'havia fet anys anteriors. L'Ajuntament col·labora amb 1000 ptes. Al 1954 es destinen per part del consistori 400 ptes per Santa Maria i 200 per Sant Genís, per tant entenem que almenys ja el segona any de la cavalcada ja passaven per Sant Genís, i al 1955 s'equipra una mica 300 per Santa Maria i 200 per Sant Genís.
Aquells primers anys Ses Majestats arribaven a cavall, tres reis amb amb un patge cada un que subjectava el cavall pel morrió, blanc pel Melcior, bru pel Gaspar i negre pel Baltasar.
Les primeres capes dels Reis eren cobrellits, al cap d’un parell d’anys es van fer vestits pels Reis i pels patges, que van ser cosits per la Lola Mateu, la Mercè Turón, la Conxita Ruhí i la Montserrat Ribot al taller de la modista de la plaça, a ca la Siseta.
D’aquella època es recorda la semblança d’alguns dels reis amb en Vador Viñas, el mosso de can Quim, i més endavant en Joan de can Pol amb el rei ros , o també la semblança del cavall blanc amb un que tenien a can Calau, o el ros d’en Jaume Soms i la semblança del patge amb ell, o també amb algun cavall de ca l’Arturo.
Havien iniciat la cavalcada molts anys des de can Oms , de can Puig o de can Ribas. Per avisar de la sortida dels reis algun any s’havien tirat trets d’escopeta.
La primera parada la feien a l’església per adorar el nen Jesús, sortint del temple anaven cap al teatre, on la canalla entregava les cartes i podia saludar cada un dels reis.
Tota la preparació anava a càrrec d’una comissió, una de les primeres persones, i que hi va estar treballant molt de temps va ser la Maria Grimal, ajudada als anys seixanta per la Isabel Ruhí, la Montse Castells, la Concepció Moner, la Maria Roca i la Dolors Roure.
Expliquen membres d’aquella colla comprar els caramels granel a can Roure de la plaça i elles fer-ne bossetes amb paper de cel·lofana. Eren temps de pocs recursos per guarnir els vestits dels reis, es demanaven collarets als veïns per ser més lluïts.
Els infants de llavors ens diuen que dels fanalets en deien bombes, que se’ls feien ells mateixos, amb una paperina de paper penjada d’una canya i amb una espelma dins. Recorden que la majoria de bombes acabaven com una teia cremant i el que ara seria impensable, colles de canalla pels canyers de les rieres i marges a buscar la canya més idònia per fer les bombes.
Als anys setanta es va renovant la comissió, encara amb la Maria Grimal i la Isabel de can Calau al davant, es van incorporant joves; en Prats tapisser, en Miliu Ribas, la Joaquima Carbó, en Joan Pau Leon, en Lluís de cal Tit, la Paquita Velasco, la Dolors Ribot…..
Durant aquella època ja no es va a l’església i la canalla dona la carta al pati de les escoles, al porxo d’un dels moòduls on ara hi ha l’esplai. Es comença a fer pessebre, primer a la plaça major i després al pati de l’escola davant l’antic edifici. La part elèctrica del pessebre se n’encarrega en Lluís, en Jaume i el Joan Grimal ajudats també pel Narcís Ribas. Recorden una vegada que un Àngel, en Josep Maria Ribot va baixar amb tirolina de l’edifici dels pisos d’en Prats a la plaça Major.
Es fan carrosses amb tractors i remolcs. Encara al principi d'aquesta nova colla hi sortia un cavall amb l'Àngel al capdavant, amb una capa blanca amb caputxa que deixava la Concepció Moner, que havia format part del seu vestit de núvia, i que es va portar fins fa deu o dotze anys.
Aquest Àngel era establert que sempre fos la pubilla de Palafolls de l’any. Va deixar d’anar a cavall després de que la pubilla, la Teresa Velasco, caiés del cavall que es va aixecar espantat per un petard. A partir de llavors es va fer una carrossa per l’Àngel. I si la pubilla era l'Àngel Miss Sport era la Mare de Déu al pessebre vivent.
Recorden aquesta colla d’haver portat un dels primers anys els reis a coll, amb un somier amb quatre pals i una cadira a sobre, portat per quatre patges.
Les carrosses es feien en diferents espais simultanis , a ca l’Oller, a can Casanovas, a can Genís de can Batlle a la Ciutadella, al local on es recollia verdura de davant de can Lluís Puig i al garatge d’en François. On aquí, en aquest últim, durant molts d’anys van tenir el costum de fer sempre el primer de gener la carrossa de l’Àngel. Alguna vegada s'havien fet a l'intempèrie al camp d’en Sala, on recorden especialment el fred que passaven.
Els Reis es vestien a Sant Genís, a can Gibert, i és així quan comencen a fer la primera parada a Sant Genís, a les antigues escoles a finals dels setanta. La roba de Ses Majestats sempre serà guardada a la capella de Sant Lluís. Mentre el Reis son a Sant Genís els patges corren els carrers del centre anunciant l’arribada, tradició que arribarà fins l’any 2020.
Recorden d’aquelles èpoques les dificultats econòmiques, els diners donats per el consistori no els tenien fins pocs dies abans de la diada, moltes partides les havien d’avançar, eren diners del pressupost del nou any i no es podien donar fins que no s’havia encetat el pressupost nou.
Nou jovent va entrant a la comissió, anant rellevant els més veterans, el Josep Maria Ribot, l’Antonio Pla, la Odet Alemany, en Ramon Robert, en François fill, la Marcela Borrell, Xavi Serra, en Xavier de can Calau, en Josep Maria Corbera, la Susanna Pla, el Miquel Soler, la Patricia Mateu…l’Alenyà i en Grimal entre d’altres organitzen el pessebre.
Es van a buscar feixines a bosc pel pessebre a la mateixa vigília de Reis, l’activitat va acompanyada de l’esmorzar de forquilla.
Algun any amb l‘empenta dels últims joves que van entrant es fa la nit dels naps. Per tancar la festa, un cop tothom és a dormir, la comissió carrega un remolc de naps i els escampen pels portals de cases significatives, a imitació de la festa dels naps i cols que es fa a Arenys de Mar. Diuen que els últims naps anaven a can Fonolleda sempre a principis dels noranta.
Es fan també carrosses amb pastorets i una ambientada en un conte, aquestes es passen a muntar amb les dels Reis a una nau del polígon de can Baltassar.
Recorden molt la cura de la capa de la Concepció i les perruques dels Reis que llogaven a l’hora de recollir que no es malmetessin.
La comissió es va renovant mica en mica al 2002 la formen en Josep Maria Ribot, Xavi Lloberes, l’Esther Albert,Joaquima Jimenez, Maite lloberes, albert Quintana, Odette Alemany, Antonio Pla, Marcela Borrell, Sonia Rousa i David, Xavi Menacho, Albert Roldan i Neus Cucala. Aquell any es fan les carrosses al Forroll, una per cada rei, una amb angelets, la de l’Àngel, una amb figures i una de paquets de regals.
L’any següent hi ha un relleu dels membres, alguns de l’anterior any continuen però una nova fornada de comissió comença, encapçalada per en Martori, acompanyat de tota una colla d’amics, el Nene,la Montse Rovira, Manolo Galea, Lourdes Moreno, Pili Agell, la Puri, els tapissers Javi i Juan,la Mercè Cama, l’Antonio Marin, en Sito, en Clapers, en Pixaca….
Aquell any es fan vestits nous, la cavalcada estarà formada per les tres carrosses dels Reis i una de regals. Es fa un pessebre amb naixement al davant de l’església. Mica en mica aquesta nova fornada va creixent, incorporen plataformes, primer de velles caravanes amb una fusta a sobre, més endavant se’n compraran de noves.
Al 2004 ja es torna a fer el pessebre a la plaça Forum Palatiolo, mica en mica engrandint, a la dècada del 2010 ajudats per figurants provinents de l’Esplai.
La colla creix arribant a ser formada per 18-19 persones, s’hi afegeixen el Xavi Menacho, el cunyat d’en Clapers, en Pérez, en Paco,el Josep mecànic….. Es fan noves figures, els camells , l’elefant...s’amplien els nombre de carrosses.
Es segueixen fent les carrosses al Forroll, els Reis passen a vestir-se al soterrani del LLoc Nou, tot i que es seguirà anant a Sant Genís tot i no vestir-se a Sant Genís.
A Sant Genís, als Reis de l’any 2009, s’estrenen uns trons fets per l’Associació de Veïns de la mà d’en Jordi Ballvé, l’entitat gestiona la rebuda d’ençà la seva creació. Hi ha una gran afluència de nens, els trons i l’ampliació del local en son les causes. L'èxit fa perillar la rebuda, doncs provoca el retràs de l’inici de la cavalcada al centre. Es posa sobre la taula el fet d’haver de deixar d’anar a Sant Genís, finalment s’arriba al 2017 a l’acord de que els reis faràn acte de presència però a donar caramels es quedaran tres dels seus patges.El Jordi Ballvé també construirà per la comissió de reis tres trons com els de Sant Genís per utilitzar al centre.
 |
| Antiga escola Sant Genís. Reis 2021. |
Amb el nou equipament municipal de la Nau d’Entitats la comissió de Reis passa a guardar els vestits al nou espai, on també es vestiran tots els membres de la cavalcada. Tota aquesta promoció ho deixen al 2019, la rebuda del 2020 ho organitzarà el consistori, algun dels antics membres hi col·laboren encara donant un cop de mà a l’Ajuntament.
Arribem al 2021, on l’arribada dels reis s’ha d’adaptar a les mesures dictades pel Govern. Les cavalcades queden desautoritzades i s’ha de fer actes estàtics. S'habiliten tres rebudes de Reis, amb dos equips de Ses Majestats, amb cita prèvia, una a la plaça Forum Palatiolo, antiga escola Sant Genís i a la plaça de la Fasola a Sant Lluís. L’Ajuntament aboca molts d'esforços humans en els tres punts i es realitza amb èxit una vigília de Reis diferent. Els Reis tornen a Sant Genís a rebre les cartes en comptes del patges que ho havien fet els últims quatre anys, Sant Lluís rep Ses Majestats per primera vegada.
Una nova etapa s’ha encetat, juntament amb l’any passat per falta de relleu a la comissió i aquest amb el canvis provocats per la Covid, aquesta història començada amb la senyoreta Alzina fa 70 anys que continua, ara liderada per l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Palafolls.
Sempre amb un objectiu no perdre mai la il·lusió de la nit de Reis a Palafolls, setanta anys ens avalen
Xevi Salicrú.
Agraïments a la Paquita Velasco, Concepció Moner, Maria Grimal, Susanna Pla, Albert Roldan, Neus Cucala, Odet Alemany, Teresa Salichs, Joan Pol, Salvador Sagrera, Jaume Soms, Joan Grimal, Antonio Marin i Dolors Ribot.
*L’article està obert a noves aportacions i si és el cas a esmenes, setanta anys costen d’explicar quan poques coses son escrites i només tenim el record de tots els que ho han fet possible. Especialment s’hi ha gent no esmentada que cal fer-ho, em plauria la vostra aportació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada