Obrers, jurats i regidors

El privilegi de tenir jurats es va concedir a la Universitat de Sant Genís de Palafolls a finals del segle XVII, aquests jurats i la Universitat serien, salvant les distàncies de temps i funcions,  els actuals regidors i l’Ajuntament de Palafolls. Aquests jurats eren els representants del conjunt de tots els caps de casa, i  tots aquests caps de casa formaven la Universitat, tot el conjunt de la comunitat. Un altre element de l’administració local era el batlle, representant del senyor del terme del Castell de Palafolls, que compartíem amb la Universitat de la Vilanova i la de Santa Susanna.

Fins aquell moment actuaven com  representants de la universitat  els obrers,  càrrec creat per ser els representants de la parròquia, però en el nostre cas el territori que comprenia la parròquia i la universitat era pràcticament el mateix (exceptuant una part a tocar de la Vilanova que depenia eclesiàsticament de Sant Genís i civilment de la Vilanova )  així que també feien de representants de la universitat, convertint els dos conceptes en sinònims en aquell moment. Cosa que no passava a tot el terme, la Universitat de Santa Susanna tenia els veïns repartits en dues parròquies: la part alta de la riera, Sant Pere de Pineda i la part baixa, Sant Maria de Pineda, i també repartits en dos termes: la banda dreta de la riera, terme de Pineda i la part esquerra, terme de Palafolls, un cas curiós certament, ja que tot  i tenir quatre situacions administratives, tenien clar que formaven una comunitat ben marcada a l’entorn de la riera.

Aquest privilegi atorgat a Sant Genís va ser concedit a Madrid el 18 de novembre de 1667, per Excel·lentíssim Senyor Don ( el tracte donat al document) Guillem Ramon de Montcada,  Marquès d’Aitona i Vescomte de Bas i Cabrera, senyor del Castell i Terme de Palafolls. Però no  va ser fer efectiu fins que la universitat es va reunir per elegir els primers jurats, el vint-i-nou de gener de l’any  1688, tal com ens diu l’acta notarial feta aquell dia pel notari públic de la Vilanova i Terme de Palafolls, Llorenç Gali, i conservada a l’Arxiu Fidel Fita d’Arenys, a la secció Notarials de Palafolls, llibre 148.

A la reunió de la universitat hi assisteixen el batlle,  Joseph Puigvert, els obrers d’aquell any Francesc Borrell, Gaspar Viader i Garau Dalmau, i els veïns Anton Dalmau, Pau Fexes, Francesch Domènech ÿ Moner, Esteve Riera, Francesch Valldejuli de la Torra, Joseph Padrer, Joseph Arquer, Joan Borrell, Francesch Joanÿ, Joseph Comas, Jaume Estiu, Antoni Puig, Pau Roger, Pau Dalmau, Joan Puig, Antoni Scarra, Pere Joan Fogueras, Francesch Prats, Joseph Vila, Jaume Texidor, Miquel Businÿach, Francesch Valldejuli de St. Pere, Antoni Palomeras, Pau Gibert, Joan Hosta, Jaume Torras i Jaume Aigas.  De testimonis de l’acta  hi consten Antoni Xapalli “textor lini”(teixidor de lli) i  Jaume Forest,“laboratore” (treballador)  naturals de St. Pere de Riu i habitants a Palafolls.

El motiu de la reunió era regular la forma d’elegir els  dos jurats atorgats i també  la formació d’un  consell de deu membres, dos de cadascun dels cinc veïnats,  Sant Genís,  Ferreries, Gassanons, Sant Julià i Castell.  

Per elegir els jurats es presentaran tres candidatures de dos persones (la terna). El sistema d’elecció serà mitjançant la insaculació , és a dir,  un minyó a l’atzar, posades prèviament en un sac, n’agafarà una i aquesta serà la candidatura elegida. Els nous jurats no podran accedir al càrrec fins no haver fet jurament davant el batlle, i que els jurats vells no hagin donat compte de la seva administració i ho hagin anotat  en el llibre, que haurà de tenir dita universitat. Els jurats, durant el seu mandat, estaran exempts d’allotjar soldats i altres servituds.

“....ple poder per regir governar ÿ administrar las cosas de dita universitat....y hajan de prestar jurament en poder del honorable batlle...procurant tota utilitat ÿ profit de dita universitat...”

També ens explica com  seran elegits els deu membres  del consell,  amb la funció d’aconsellar als jurats. Aquests membres, tal com els jurats, hauran d’ésser naturals i habitants de la parròquia. Però al cap de dos anys s’haurà de renovar la meitat del consell,  “eixin sinch”, sortint un de cada veïnat, i n’entraran cinc de nous, un  de cada veïnat, així sempre hi haurà cinc consellers nous i cinc de vells, entenen que el mandat de conseller serà per 4 anys.

Aquest consell i els jurats seran elegits el dia de la Festa de Pasqua de Resurrecció de nostre Senyor, a la tarda després de vespres,  a la església o al cementiri.

I així fou com el diumenge de  Pasqua d’aquell mateix any, el primer  d’abril, foren elegits com a primers jurats en  Francesch Valldejuli i en Ramon Comas, i és a partir d’aquest moment quan els obrers passen a gestionar estrictament els assumptes de la parròquia, i més endavant aquests jurats acabaren anomenant-se un temps després del Decret de Nova Planta , regidors.

Anteriorment al nomenament dels jurats,  degut a que l'organ gestor era el conjunt de tot els caps de casa i on actuaven de representants de tot els obrers, per fer més àgil la presa de desicions s'havia otorgat el privilegi de poder formar un consell de 15, tres de cada veïnat, al 1643 (1), similar al que es concediria de fer amb el nomenament dels dos jurats dits anteriorment.  

 Xevi Salicrú

1. AHFF. Notarials Plf ll. 138. 4-1-1643

El Patatuf de l'avi Calau.

Aquesta passada setmana l’entitat Vivelles ha organitzat el taller de contrapàs un any més, ja tot un clàssic a l’estiu genissenc, i com a cloenda del taller  la Festa del Contrapàs. Aquest any però tant al taller com a la festa  s’hi ha   incorporat una nova dansa,  que com  el contrapàs s’havia ballat a Sant Genís i a tot aquest territori anomenat la Selva Marítima,  comarca natural que ha compartit molt elements al llarg de la història, com la música i la dansa,  i que  reivindico  com  a futura comarca que hauria de ser  algun dia.

Aquesta nova dansa és el Patatuf, que conjuntament amb  el Contrapàs i  l’Espolsada  l’avi Calau, en Nicolau Salichs i Vila, la va recuperar a partir de la proposta  de l’eminent folklorista Josep Maria Castells l’any 1951.  

 La feina que està fent en l’actualitat l’entitat  Vivelles, cultura i entorn de Sant Genís, recuperar les danses dels nostres avantpassats (no a dalt d’un escenari sinó a plaça, com a dansa viva i oberta a tothom)  està sota la direcció d’en Carles Mas, mestre de dansa i flabiolaire, i que ha basat el seu treball de recerca  en el testimoni que va poder recollir a Sant  Genís als anys noranta, de la mà dels últims balladors que quedaven,  en Norbet Salichs Bonet (fill de l’avi Calau) i la Marina Gibert Roca. Però en el cas del Patatuf la recerca ja no s'ha pogut fer a través d'aquests últims balladors, ells ja no l'havien ballat.  Als anys cinquanta l’avi Calau ja la catalogava com una dansa que ballaven els seus avis, tot i que ell encara  la recordava. Així doncs la reconstrucció ballada aquest any ha estat feta a partir de la documentació guardada a l'Arxiu del senyor Castells, transmesa per l'avi Calau i que ha interpretat en Carles Mas.

L’avi Calau va néixer  a Santa Susanna l’any 1877 a Can Mestroi,  era fill d’en Nicolau Salichs i Ferrer també de Santa Susanna i de la Joaquima Vila i Soler de Tordera. Era descendent d’uns   primers Salichs instal·lats a Santa Susanna i  vinguts d’Occitània  a la primera meitat del segle XVII. L’avi Calau va tenir una relació molt estreta amb Sant Genís ja de ben petit, als set anys ja hi vivia. En desconeixem els motius d’haver vingut a viure a Sant Genís, però sembla que  podria correspondre a lligams familiars per part de mare. Cal dir que anteriorment  a l’arribada d’aquesta  família Salichs que parlem, ja hi havia una altra família cognominada igual al carrer nou, a la casa coneguda com a Can Forn, en desconec si hi havia algun lligam entre les dues famílies, tot apunta a una relació familiar per part de la mare com he dit.

                                                Homenatge postum a l'avi Calau, 1974.

 L’avi Calau va fer de pagès tot i que havia rebut una educació superior als seus veïns , va estudiar uns anys al seminari, això el va dotar d’uns coneixements superiors a la resta de veïns,  cosa que li va donar peu a ser un home influent a la vida social i política del poble. Va fer el servei militar a Melilla i va estar a punt d'anar a la Guerra de Cuba. Segons explica la seva neta, la Marina Salichs Alsina, quan ja estava a punt d'embarcar un superior el va cridar i li va dir que podia marxar cap a casa, mai van saber gràcies a qui no va anar cap a Cuba. La família, segons diu la Marina, no tenia els recursos per lliurar-lo, potser algun membre del clergat ja que ell hi estava molt ben relacionat pel seu pas pel seminari. Regidor a l’Ajuntament en  diverses ocasions als anys 30, sempre amb candidatures de tarannà conservador, home també molt religiós ,  va participar activament a  la vida parroquial. Durant la guerra i en tenir fills al front, va prometre que si tornaven tots vius regalaria un Sant Crist per dur a la processó. I així va ser, i per aquest motiu cada any quan la processó passava per davant de Can Ferrerhosta el Sant Crist s’aturava i mirava cap a la casa amb motiu de l'agraïment de la parròquia per tal donació. 

Tenia  una forta amistat amb els   germans Perissó de Santa Susanna, els últims músics de la tradició oral que van fer ballar el contrapàs a so de flabiol i  coixinera,  raó que va donar peu a ser l'encarregat d'organitzar les ballades de contrapàs per carnestoltes, on sempre era el capdanser.

Es va casar amb la pubilla de Can Ferrerhosta, la Marina Bonet Freixes,una casa amb gran solera situada al bell mig de Sant Genís, a tocar de l’església, la casa porta aquest nom  ja  que hi va haver un avantpassat dels Bonet, en Joan Hosta d'ofici ferrer,  el ferrer Hosta, que hi va viure a finals del XVII.

Va tenir cinc nois i una noia, del quals quatre es van casar a Sant Genís, estenent  el llinatge Salichs per tot el poble, i encara és l’hora que podem trobar alguns  néts i besnéts amb el nom de l’avi Calau, Nicolau Salichs, i alguna néta Marina com la seva dona.

I és per tot aquest tarannà i per la petjada deixada  que en  Nicolau Salichs i Vila ha estat conegut per tothom com l’avi Calau, sense haver de ser-ne ni fill, ni nét , ni besnét.

Xevi Salicrú

Comediant, notari o soldat?

El proper vint-i-cinc d’agost Sant Genís de Palafolls celebrarà la seva Festa Major, en honor del seu patró, Sant Genís. La imatge que es venera a l’altar major avui és la que es va salvar de les flames  el 22 de juliol de 1936, quan l’església de Sant  Genís va ser cremada i amb ella tota la imatgeria, retaules i tot el que podia cremar , a excepció de tres imatges, Sant Genís de l ‘altar major, Sant Isidre i la Mare de Déu del Castell, coneguda també com de les Dones O de Vivelles. Les dues primeres imatges  són  talles de fusta  del segle XVIII, que formaven  part d’uns  retaules barrocs. La de Sant Genís formava part del retaule major que va substituir un altre de gòtic del mestre Lluís Borrassà, destacat representant del gòtic català i autor també del famós retaule de Sant Miquel de Cruïlles. El Sant Isidre formava part d’un retaule més petit d’una de les capelles de l’església, i la Mare de Déu de Vivelles, una talla del segle XIV provinent del castell de Palafolls, tot i  superar la crema de l, església va desaparéixer a la dècada dels anys quaranta.

El sant patró va ser salvat de les flames gràcies al coratge d’uns veïns, que jugant-se la vida van treure’l  del temple, moments abans de que hi arribessin els incendiaris. Aquests valents  genissencs  varen ser els germans Nicolau i Joan Salichs Bonet i en Ramon Soler Massa,  la van amagar  al camp d’en Freixes, vora la riera, propietat d’en Ramon, que la va anar vigilant sota les bardisses. De fet es van treure i amagar  totes les imatges de l’església abans que hi arribessin, però davant les amenaces dels revolucionaris, els veïns les van anar traient de les seves cases, on les havien amagat. Tenim el testimoni de la Teresa Sala, de Can Reig, que ens deia que algú, no sabien qui, va amagar la Mare de Déu del Dolors a la sala del pis de dalt de casa seva,  van amenaçar de que  cremarien tot el poble si no sortien,  ells al veure que la tenien a casa la van entregar ràpidament. Un cop passada la guerra l’any 1948 la imatge va ser restaurada per l’escultor Josep Espelta, despeses pagades per la senyora Àngela  Alsina Rabassa, filla de Can Cabreta de Sant Genís.

El  santoral té  quatre sants anomenats Genís, dos  el dia el 25 d’agost, el Sant Genís d’Arles, notari  i el Sant Genís de Roma, comediant, que tradicionalment és el nostre,  l’onze d’octubre tenim un Sant Genís, soldat i l’u de novembre un Sant Genís, monjo.   Sembla ser que aquests, els dos sants del dia 25, serien el mateix personatge històric.

                                Sant Genís  que presideix l'altar major

El Sant Genís d’Arles, notari nascut a la Provença i  que hauria mor màrtir (decapitat) al començament del segle IV, es propaga ràpidament la seva devoció i en arribar a Roma s’hi crea una església, on amb el temps s’assumeix que estava dedicada a un sant de Roma. Es crea una llegenda diferent a la del d’Arles, Sant Genís de Roma, comediant,  on ens diu  que quan estava  representant un espectacle davant Dioclesà, on  feia  burla del cristianisme, se li va aparèixer uns àngels que li mostraven els seus pecats.  Genís es converteix de sobte a la fe cristiana i confessa el seu cristianisme a l'emperador  que el fa decapitar. El fet de celebrar-se el mateix dia i el no aparèixer la segona llegenda abans del segle VI fa creure amb un cas de desdoblament de personatge original.

Moltes parròquies han acabat venerant-los tots dos, cada un amb la seva imatge i atributs diferents, el d’Arles amb un pergamí a la ma testimoniant el seu ofici i el de Roma amb una careta de comediant, també fent referència al seu ofici i tots dos amb una fulla de palma a l’altra mà com a signe de martiri. Respecte als altres dos, el soldat i el monjo, en tinc molt poca informació, escassíssima, només que el soldat és venerat a la Catedral de Barcelona.

A la nostra parròquia  la tradició oral ens diu que el nostre és el de Roma, el comediant, i així també segons els goigs que coneixem, tot i que el bisbat actualment ens diu que és el notari, ja que degut a la destrucció de les relíquies l’any 36, quan es va restablir el culte passada la guerra, ens van portar unes relíquies de Torroella de Montgrí, on veneren el d’Arles.

Si ens remetem a la nostra imatge barroca actual els atributs que porta són espasa i fulla de palma, la fulla de palma fa referència al seu martiri i l’espasa? I és aquí on ve el dubte, si ja tenim un atribut de martiri a què pot fer referència aquesta arma, de la manera que va morir? o a l’ofici?

Un altre punt  que obre més el debat és que l’eminent malgratenc mossèn Felix Paradeda en el seu llibre “Malgrat i sos contorns” editat l’any 1915, ens  diu que el poble de  Sant Genís té per patró Sant Genís, soldat màrtir i es celebra la seva festivitat l’onze d’octubre, i recordem que l’onze d’octubre és la diada del Sant Genís soldat. Una persona d’església i coneixedora de la història de la comarca i que segurament per la proximitat havia  vingut a Sant Genís a ofici de Festa Major, com es podia equivocar de dia?

Fa la nostra imatge referència al Sant Genís soldat? L’espasa seria l’ofici llavors i la palma el martiri?

A Sant Genís no es conserva cap document de l’arxiu més antic de cent anys, i sabem que la memòria popular no va més enllà també de cent anys, ha canviat la parròquia la seva advocació de Genís al llarg de la seva història? Va ser un error del mestre que va fer el retaule del divuit i es va equivocar d’atributs? De fet altres imatges d'altres parròquies que veneren el Sant Genís d'Arles o Roma cap porta els atributs del nostra Sant. 

S'obren moltes preguntes i encara no tenim respostes per tot, de moment però enguany seguirem  celebrant el vint-i cinc d’agost com a Festa Major, diada de Sant Genís de Roma.

Xevi Salicrú