diumenge, 6 de setembre de 2015

Obrers, jurats i regidors



El privilegi de tenir jurats es va concedir a la Universitat de Sant Genís de Palafolls a finals del segle XVII, aquests jurats i la Universitat serien, salvant les distàncies de temps i funcions,  els actuals regidors i l’Ajuntament de Palafolls. Aquests jurats eren els representants del conjunt de tots els caps de casa, i  tots aquests caps de casa formaven la Universitat, tot el conjunt de la comunitat. Un altre element de l’administració local era el batlle, representant del senyor del terme del Castell de Palafolls, que compartíem amb la Universitat de la Vilanova i la de Santa Susanna.

Fins aquell moment actuaven com  representants de la universitat  els obrers,  càrrec creat per ser els representants de la parròquia, però en el nostre cas el territori que comprenia la parròquia i la universitat era pràcticament el mateix (exceptuant una part a tocar de la Vilanova que depenia eclesiàsticament de Sant Genís i civilment de la Vilanova )  així que també feien de representants de la universitat, convertint els dos conceptes en sinònims en aquell moment. Cosa que no passava a tot el terme, la Universitat de Santa Susanna tenia els veïns repartits en dues parròquies: la part alta de la riera, Sant Pere de Pineda i la part baixa, Sant Maria de Pineda, i també repartits en dos termes: la banda dreta de la riera, terme de Pineda i la part esquerra, terme de Palafolls, un cas curiós certament, ja que tot  i tenir quatre situacions administratives, tenien clar que formaven una comunitat ben marcada a l’entorn de la riera.

Aquest privilegi atorgat a Sant Genís va ser concedit a Madrid el 18 de novembre de 1687, per Excel·lentíssim Senyor Don ( el tracte donat al document) Guillem Ramon de Montcada,  Marquès d’Aitona i Vescomte de Bas i Cabrera, senyor del Castell i Terme de Palafolls. Però no  va ser fer efectiu fins que la universitat es va reunir per elegir els primers jurats, el vint-i-nou de gener de l’any  1688, tal com ens diu l’acta notarial feta aquell dia pel notari públic de la Vilanova i Terme de Palafolls, Llorenç Gali, i conservada a l’Arxiu Fidel Fita d’Arenys, a la secció Notarials de Palafolls, llibre 148.

A la reunió de la universitat hi assisteixen el batlle,  Joseph Puigvert, els obrers d’aquell any Francesc Borrell, Gaspar Viader i Garau Dalmau, i els veïns Anton Dalmau, Pau Fexes, Francesch Domènech ÿ Moner, Esteve Riera, Francesch Valldejuli de la Torra, Joseph Padrer, Joseph Arquer, Joan Borrell, Francesch Joanÿ, Joseph Comas, Jaume Estiu, Antoni Puig, Pau Roger, Pau Dalmau, Joan Puig, Antoni Scarra, Pere Joan Fogueras, Francesch Prats, Joseph Vila, Jaume Texidor, Miquel Businÿach, Francesch Valldejuli de St. Pere, Antoni Palomeras, Pau Gibert, Joan Hosta, Jaume Torras i Jaume Aigas.  De testimonis de l’acta  hi consten Antoni Xapalli “textor lini”(teixidor de lli) i  Jaume Forest,“laboratore” (treballador)  naturals de St. Pere de Riu i habitants a Palafolls.

El motiu de la reunió era regular la forma d’elegir els  dos jurats atorgats i també  la formació d’un  consell de deu membres, dos de cadascun dels cinc veïnats,  Sant Genís,  Ferreries, Gassanons, Sant Julià i Castell.  

Per elegir els jurats es presentaran tres candidatures de dos persones (la terna). El sistema d’elecció serà mitjançant la insaculació , és a dir,  un minyó a l’atzar, posades prèviament en un sac, n’agafarà una i aquesta serà la candidatura elegida. Els nous jurats no podran accedir al càrrec fins no haver fet jurament davant el batlle, i que els jurats vells no hagin donat compte de la seva administració i ho hagin anotat  en el llibre, que haurà de tenir dita universitat. Els jurats, durant el seu mandat, estaran exempts d’allotjar soldats i altres servituds.
“....ple poder per regir governar ÿ administrar las cosas de dita universitat....y hajan de prestar jurament en poder del honorable batlle...procurant tota utilitat ÿ profit de dita universitat...”



També ens explica com  seran elegits els deu membres  del consell,  amb la funció d’aconsellar als jurats. Aquests membres, tal com els jurats, hauran d’ésser naturals i habitants de la parròquia. Però al cap de dos anys s’haurà de renovar la meitat del consell,  “eixin sinch”, sortint un de cada veïnat, i n’entraran cinc de nous, un  de cada veïnat, així sempre hi haurà cinc consellers nous i cinc de vells, entenen que el mandat de conseller serà per 4 anys.
Aquest consell i els jurats seran elegits el dia de la Festa de Pasqua de Resurrecció de nostre Senyor, a la tarda després de vespres,  a la església o al cementiri.

I així fou com el diumenge de  Pasqua d’aquell mateix any, el primer  d’abril, foren elegits com a primers jurats en  Francesch Valldejuli i en Ramon Comas, i és a partir d’aquest moment quan els obrers passen a gestionar estrictament els assumptes de la parròquia, i més endavant aquests jurats acabaren anomenant-se un temps després del Decret de Nova Planta , regidors.


 Xevi Salicrú

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada