Són molts els llocs web que parlen del Ball del Gall que es ballava a Palafolls, i fins i tot algunes fonts sorprenentment arriben a dir que encara es balla avui en dia 1…
També d’altres afirmen que per la festivitat del vuit d’agost també es balla 2.
A la pàgina web de l’Agrupament d’Esbarts Dansaires també fan referència a aquesta expressió festiva de Palafolls, com una dansa que algun dels socis de l’agrupació tenen al seu repertori, cal dir, però que no he estat capaç de trobar en xarxa cap reproducció amb fotografia o vídeo on es pugui observar dit ball 3.
Però el que és ben cert és que no hi ha cap memòria oral a Palafolls que faci esment d'aquesta dansa. Fent una mica de recerca sembla que la primera notícia sobre aquest ball és al Costumari Català de l’etnòleg i folklorista Joan Amades. En aquesta publicació dels anys cinquanta, fruit de la recerca i recopilació de moltes dades al llarg de molts anys, Amades el cita a Palafolls en dos moments, per Carnestoltes i al que ell anomena a l’Aplec de la Mare de Déu de Palafolls el vuit d’agost, actual Festa Major de Palafolls (Amades 2005: 126). Recordem que la festivitat d’aquest dia no va ser coneguda com a Festa Major de Palafolls o les Ferreries fins als anys vint del passat segle, fins llavors era la festa del patronatge de l’església de Santa Maria i anteriorment havia estat una festa assenyalada de la parròquia de Sant Genís celebrada ja de segles enrere.
Les dues referències esdevenen una mica dubtoses, Amades ubica Palafolls a les Gavarres en algun moment i en d’altres al Montnegre. No hi ha cap lloc més enllà del nostre Palafolls on compartim topònim, tan sols l’eminent filòleg Joan Coromines ens documenta un al segle X un lloc a la comarca del Lluçanès, on segons un document de l’any 909 diu: “in Ausona, in loco dicto Holosti, in ipsa Eulosa [Sta. Creu de Joglars] et affinai in - -- domum Sti. Geralli et in Palafols --- rivo de Luzanés --- rivo de Ornolins…”. Per tant, l’error d’Amades sembla que no és confondre el nostre territori amb un altre Palafolls sinó que erra en ubicar-lo (Coromines 1994). Amades no ens documenta qui va ser la seva font d’informació ni si mai va visitar el nostre poble.
 |
| Costumari Català. Volum 13. Pàg. 127 |
La descripció d’Amades ens detalla l’evolució de la dansa i fins i tot ens aporta una partitura amb lletra. El folklorista ens diu que el 8 de setembre té lloc l’Aplec de la Mare de Déu de Palafolls on havia estat típic i tradicional el Ball del Gall, de característiques semblants al que pel Carnestoltes també ballaven a les Ferreries. Aquí ens distingeix Sant Genís de Palafolls, Palafolls i Ferreries, quan una cosa és part de l’altra, qui sap si tenia més d’un informant i es referien diferent al lloc o que quan es referís a Palafolls volgués dir Sant Genís, no és pas estrany que al ser cap parroquial moltes vegades en diferents documents es posi el centre de Palafolls a Sant Genís en aquell moment i anteriorment. Per tant, com amb la comarca, hi ha una mica de disbauxa en situar la dansa.
El ball consistia en “...un home [en altre moment diu un nen] amb una barretina endegada de manera que semblava una cresta, cobert amb una mena de jupa cosida de plomes i amb un gros plomall al darrere que volia figurar la cua, feia mil galindaines i saltirons. De tant en tant cantava imitant el cant del gall. Venia a ser l’amo de la població. Empaitava les dones i les podia tocar amb llibertat mentre fos al carrer. Tenia dret d’entrar per les cases que volia, menjar el que trobava, obrir caixes i calaixeres i àdhuc posar-se al llit si li plaïa. Ningú no el podia treure, esquivar ni protestar si es permetia besar i tustar alguna dona parenta.” (Amades 2005: 89). A la descripció del mateix ball del vuit de setembre ens diu que el Ball del Gall es realitzava enmig del ball rodó sense agafar les formes més grotesques de fer el boig per cases i carrers sense impunitat.
Aquest apunt de gresca del ball per carnestoltes, amb la llicència d’entrar per les cases fent el boig, és un relat que sí que tenim documentat, no en aquest ball però sí en el nostre contrapàs. Aquest com a dansa que es realitzava enmig de la gresca del Carnestoltes ens ha arribat de tradició oral que quan la festa era ben desfermada els balladors marxaven de la plaça i en algunes ocasions s’havia entrat en alguna casa tot ballant-lo, amb aquest punt d’impunitat que se li permetia al ballador del Ball del Gall.
Segons la partitura d’Amades la lletra diu:
Com li pagaré si no tinc cap pesseta?
Com li pagaré si no tinc cap diner?
Si havíem ballat el Ball del Gall o no a Palafolls, més enllà del que diu Amades, no en sabem res, la nostra tradició oral, si havia estat així, ho ha oblidat. Qui sap si el folklorista va rebre la informació ja del record llunyà d’un informant que va ser l’última baula d’una cadena de transmissió que va arribar fins ell, només ens podem aferrar a la coincidència d’aquesta impunitat de poder entrar a ballar per dins les cases, on el relat del ball ens coincideix amb el del Contrapàs.
Després de l'exposat se'ns obre més d'una pregunta: realment hem perdut el Ball del Gall de la nostra memòria col·lectiva?, i si es va ballar mai només ens ha quedat una part de la seva expressió en el Contrapàs?, era tradicional fos quin fos el ball gaudir d'impunitat per entrar per les cases en temps de Carnestoltes?, o Amades anava errat i un dels seus informants es va confondre de lloc i mai s’ha ballat el Ball del Gall a Palafolls?
1.http://www.festes.org/directori.php?id=97
2.http://www.festes.org/directori.php?id=581
3.https://esbarts.cat/sites/default/files/pagines/relacio_de_gravacions.pdf
https://www.animadedansa.com/directori-balls-i-danses/
Bibliografia:
Amades, Joan. Costumari Català. Carnestoltes -I. Volum 4. Barcelona. Edicions 62, 2005. Pàg. 89-90.
Amades, Joan. Costumari Català. Setembre. L’inici de la tardor. Volum 13. Barcelona. Edicions 62, 2005. Pàg. 126-128.
Coromines, Joan. Onomasticon Cataloniae. Els noms de lloc de persona de totes les terres de Llengua Catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes. Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona “La Caixa”. 1994. <https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=30044> [Consulta: 16 agost 2024].
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada