En record d'en Jordi.

Hi ha moments que al llarg de la vida et creues amb gent que et deixa empremta, una d’aquestes persones ha estat per mi en Jordi Ballbé,  traspassat aquest passat mes de febrer. Quan va morir era fora uns dies i em va quedar aquell regust de no haver-me acomiadat  d’ell com calia. Ara amb aquesta entrada al bloc m’agradaria fer-li un petit homenatge, puix que moltes de les coses que he estat i he fet han estat causades segurament per haver-lo conegut.

 

En Jordi, tot i haver nascut a Barcelona, era un santgenissenc de primera divisió. Ell sempre explicava que havia anat a petar a Sant Genís de pura casualitat allà l’entorn de 1968.  Vivint i treballant a Barcelona, i amb l’interès de trobar alguna finca rústica lluny de la ciutat,  freqüentava un bar on anava a esmorzar on li van dir que un dia a la setmana hi feia cap un propietari rural que tenia peces per vendre. Va fer via per conèixer-lo i  van quedar per anar un dissabte a esmorzar a Tordera on li ensenyaria  alguna de les finques. Aquest pagès hisendat era en Cabreta de Sant Genís, en Josep Alsina, propietari de can Cabreta i de tot un gran nombre de finques a Sant Genís i més enllà. Li va acabar fent pes a en Jordi una peça al Turó Rodó a Sant Genís, terres  provinents del mas Rabassa, finca que s’havia unit per matrimoni al  llegat de la família Alsina.

 

En Jordi amb veïns i amics de Sant Genís a la primera sortida de l'Associació a la Font del Bolet.
15-4-2007.

De mica en mica en Jordi va anar integrant-se a la vida social de Sant Genís, primer venint els caps de setmana i més endavant establint-hi  la seva residència. Va formar part de seguida  de la Comissió de Festes, entitat  que organitzava la Festa Major i la Festa de Sant Sebastià,  i que amb la seva col·laboració va tornar a agafar embranzida. Qui no recorda les caixes de bricolatge de la seva empresa, uns dels premis habituals als  sorteigs que es feien per sufragar la festa, en un moment que l’aportació de l’Ajuntament era força minsa. Amb aquest esperit de treballar per Sant Genís  va ser el president fundador de l’Associació de veïns del poble de Sant Genís   l’any 1994, esperonat per mossèn Miquel Gallart. El Miquel fou l’últim rector titular  que va viure a la rectoria de Sant Genís, a partir d’ell compatiríem sempre més capellà amb Malgrat i Palafolls. Sempre vaig pensar que mossèn Miquel era un home amb grans inquietuds i capacitats culturals per una parròquia tan petita, hi havia qui deia que fou un retir imposat per les seves desavinences amb la cúria…

 

Aquell any va coincidir també amb el meu trasllat a Sant Genís. Amb ganes de ser un veí més entrava l’any següent a la junta de l’associació esperonat per en Jordi,  a la primera assemblea que vaig anar em va captar de seguida. Recordo perfectament aquell dia, que acompanyat de la meva àvia vam assistir a la reunió, ell se’m va adreçar en públic com a en Reig, el motiu de casa, la meva àvia va contestar de seguit, es diu Xavier, crec que aquell dia em va guanyar el cor.  També recordo un moment posterior a aquell dia, amb les primeres actuacions de la junta, quan un dia l’alcalde de llavors, en Valentí Agustí,  ens va definir com a militants santgenissencs, ens unia la passió per Sant Genís.

 

Amb l’entrada a l’entitat feia el meu primer pas al món associatiu a Palafolls,  a partir d’aquí he estat i segueixo estant a altres entitats. Del pas per l’associació recordo un moment de molta il·lusió amb ell quan es feu l’ampliació del local social de l’antiga escola, fruit d’aquells anomenats “Plans Zapatero” per reactivar l’economia. Una obra feta amb molt bon criteri i on en Jordi va fer desinteressadament, com a mestre fuster que era, una barra de fusta que presideix encara el local, o com uns anys abans havia fet els trons dels reis i cada any se segueixen muntant.

 

La meva entrada a la junta, però,  va coincidir amb la sortida temporal d’en Jordi, ja que passava a ser regidor amb la  premissa que per treballar per Sant Genís s’havia de fer des de l’Ajuntament. Així el 1995 era nomenat regidor d’urbanisme. Un dels projectes que va encapçalar fou la recuperació de Sant Pere de Vivelles, per iniciativa seva es va signar un conveni entre bisbat i ajuntament l’any 1999, un projecte que no ha arribat a desenvolupar-se tot i la seva insistència encara fora del govern. Així amb ell descobria Sant Pere de Vivelles, un enclavament imprescindible per explicar la nostra història.  Anys més tard  vaig cofundar una entitat cultural anomenant-la  Vivelles,  encara activa, posant en rellevància el  topònim i seguir tenint present aquest espai tan malmès. Per tant, un segon aspecte que em va transmetre,  l’estima per Sant Pere.

 

Aquell 1999 en Jordi encapçalava una nova candidatura a Palafolls, després de no continuar amb l’equip per al qual havia estat elegit regidor. I de nou em va cridar a acompanyar-lo en aquest projecte de política local que liderava.  El 2003 ell no va repetir  a la candidatura, jo, en canvi, vint-i-cinc anys més tard, encara segueixo formant part activament d’aquell grup, un altre aspecte per mi molt important, la política local, que en vaig fer el primer pas amb ell.

 

Aquesta és la petjada que em deixa en Jordi, el meu inici a l’associacionisme i a la política local, més la seva  amistat i infinites converses al llarg dels anys, aspectes que m’han marcat profundament i que sense en Jordi qui sap si haurien estat així, però més enllà de l’aspecte personal en Jordi ens va ensenyar a treballar desinteressadament per tot allò que ens ajuda a ser i formar comunitat i veïnatge.

 

 

 

Xevi Salicrú