Els Palafolls al saqueig d'Almeria.

L’any 1147 un estol  de  seixanta-tres galeres i més de cent naus genoveses es presentava davant el cap de Gata  amb l’objectiu de prendre la ciutat musulmana d’ al-Mariyya, el que ara coneixem com Almeria, governada per els almoràvits. La gran flota de Gènova hi havia acudit per donar suport al  rei de Castellà Alfons VII,  qui liderava la campanya.

Al cap de pocs dies hi va arribar també el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, amb un petit estol de mil homes,  acompanyat de Guillem VII de Montpeller. Alfons VII de Castella, acompanyat de Garcia VI de Pamplona, hi va arribar una mica més tard amb dos mil homes més, quan el setge ja s’havia iniciat pels seus aliats.

Entre el miler d’homes que acompanyaven el comte de Barcelona hi havia varis cavallers catalans, alguns d’ells molt  propers a nosaltres, com  Vidal de Blanes, Joan de Pineda, Guerau de Cartellà o el mateix Pere de Palafolls, senyor del nostre castell de Palafolls.

La família Palafolls eren  senyors d’un territori poc poblat, amb pocs focs. En aquell moment el terme no comptava amb cap nucli,  hem de imaginar-nos un territori  pinzellat amb algunes  masies arrecerades a la muntanya del castell i a redols de la vall de Sant Genís, on hi havia l’església que tot  just feia setanta-set anys  que havia estat consagrada com a parroquia. I el senyor de Palafolls acompanyat potser amb una molt petita host de palafollencs, formaven part d’aquestes  tropes disposades a assaltar una ciutat pròspera, tan culturalment com comercialment,  amb vora trenta-mil persones, on un  miler eren artesans que es dedicaven  a la confecció de teixits d’alta qualitat,  res a veure amb la rusticitat d’aquells palafollencs del segle XII.

El setge va concloure el  17 d’octubre  amb la caiguda de la ciutat i el posterior saqueig. Saquejada fins als límits, arribant  a l’extrem  d’arrencar   les portes de fusta de la ciutat,   folrades amb pell i amb reblons de bronze, que varen ser portades a Barcelona com a botí de guerra i posades al portal de Santa Eulàlia. Diuen que els barcelonins quedaven bocabadats amb tal meravella.

Especulem  que a Pere de Palafolls alguna part  del botí li devia tocar, alguna de les meravelles de la bella al-Mariyya de ben segur devien  arribar fins a les terres de Palafolls.

Almeria va quedar en mans d’Alfons VII, però per pocs temps, al 1157 els almohades recuperaren la ciutat, tot i que ja no va arribar a recuperar la prosperitat d’abans del saqueig. No tornarà  a caure en mans  cristianes fins l’any  1489 quan va ser entregada als reis Catòlics pel rei musulmà nassarita de Granada.

Xevi Salicrú.

Bibliografia:

Revista La Voz de Malgrat. Setembre 1954.pàg. 5.

Generalitat de Catalunya. Els comtes sobirans de la Casa de Barcelona. De l’any 801 a l’actualitat. Edicions 62. Novembre 2002.