Durant el segle XIX i fins a principis
del segle XX es va mantenir un equilibri de regidors entre els
dos nuclis que formaven el Palafolls d'aquells anys, cada un d'ells formava un districte i elegia cadascun la
meitat dels regidors, i quan l’alcalde era d’un veïnat el tinent alcalde era de l’altre.
L’equilibri es mantenia així, tot i que el pes demogràfic de les Ferreries era
ja superior.
A les Ferreries ja tenien la seu de
la casa consistorial, l’Ajuntament, a l’edifici on els jurats de finals del
segle XVII hi havien instal·lat la seu del
monopoli de la taverna i la gavella.
Aquesta seu del monopoli, concedit pels
representants de la Universitat al major postor, serà l’embrió de la seu del
futur Ajuntament.
Sant Genís va mantenir encara la seu parroquial de tot el terme fins a
finals dels anys vint. A l’any 1865 el veïnat de les Ferreries inicia la construcció d’una església que
quedarà aturada als fonaments i no serà represa
fins al 1895, concloent-se al 1908. Al 1929 serà alçada a parròquia, segregant-se de la de
Sant Genís.
Durant el primer quart del segle
XX són molts els casos de protestes per part dels representants dels veïns de Sant
Genís cap als greuges comesos , segons ells, vers al
seu veïnat respecte el de les Ferreries.
Les Ferreries ja tenia la seu
política i una església que no era
consagrada com a parròquia esperant que el rector de Sant Genís Pere Vila i alhora promotor de l’acabament de les obres de
l’església de Santa Maria acabés el seu mandat.
Davant de la pèrdua també de la
capitalitat religiosa de Palafolls els veïns de Sant Genís reunits en assemblea
el 17-5-1926 acorden demanar al Govern de
Madrid la seva segregació de la resta de
Palafolls i l’annexió a Malgrat. El 3-3-1927
s’acorda l’expedient d’agregació al Consell de Ministres tot i que mai no es va
portar a terme desconeixent-ne els motius.
La cosa no acaba aquí, l’any 1929, en una nova reunió dels veïns liderada per
Ramon Clopés, regidor de l’Ajuntament, Francesc Gibert, major contribuent, i
Nicolau Salichs, membre de la junta de la Unió Patriòtica, societat de caire dretà,
decideixen independitzar-se de la resta de Palafolls, formant un nou municipi. Es redacta una carta on es pot intuir que la guspira per demanar la formació d’un municipi propi va ser provocada per la creació
de la nova parròquia de Santa Maria de Palafolls.
A la carta feta pels veÏns , que
mai passarà de ser un esbós, hi enumeren els motius de la separació, encapçalada
per un primer punt amb el greuge de la nova parròquia, seguit d’altres punts on
s’estableix el que serà el pressupost del nou municipi defensant
la sostenibilitat econòmica, però en un
dels punts, el tercer, es diu que bàsicament es demana per una qüestió de dret.
Un dret que venia donat per la voluntat
d’afirmar-se com a poble, i no només va ser una voluntat, al llarg dels anys que vingueren aquest fet es va manifestar plenament amb una vida social
diferenciada de la resta del municipi, com les festes
religioses, l’afiliació dels pagesos de Sant Genís als anys trenta al Sindicat Agrícola de Malgrat, la creació d’una
escola als anys quaranta o la d’ un Sindicat
Agrícola propi l’any 1951 amb seu també a Sant Genís.
Els anys vint podien haver canviat el Palafolls d’avui,
però segurament el van influir.
Xevi Salicrú.
Bibliografia:
Codina, Alfons. El poble de Sant Genís de Palafolls. Edicions
el Roig. Palafolls 2004.
Salicrú, Xavier. Cases amb eixida i hort. Edicions el Roig.
Palafolls 2016.
Amat, Jordi. Vivències de la República i la Guerra Civil a
Palafolls. Edicions Marré. Palafolls 2007.
Fonts orals.
Testimoni de Joaquim Colomer.
Gener del 2014.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada