Durant el conflicte de la guerra dels Segadors la Junta de Braços, institució que convocava la Diputació del General de manera extraordinària, va aprovar la creació de l’Exèrcit de Catalunya, amb l’objectiu de plantar cara a les tropes de Felip IV contra el qual s’havien alçat els catalans. Dins d’aquest nou exèrcit es va organitzar la Companyia d’Almogàvers, coneguda popularment com a miquelets i formada per voluntaris catalans. Aquest cos es caracteritzava pel coneixement del territori i per la seva funció com a unitat d’infanteria lleugera, especialitzada en emboscades i accions ràpides de fusellers.
Tot i que van ser dissolts després del conflicte, aquest tipus d’unitat reaparegué en nombroses conteses de la segona meitat del segle XVII, tant com a forces que seguien lluitant contra l’exèrcit dels Àustries, com cossos creats pel mateix exèrcit hispànic o francès. Amb l’esclat del conflicte de la guerra de Successió, la Junta de Braços va crear el Regiment de Fusellers de Muntanya, coneguts també com a miquelets. A la vegada, en el bàndol filipista també es van formar cossos similars. Passada la guerra de Successió al Principat, ja l'any 1735, el rei Felip V va crear un Regiment de Fusellers de Muntanya, inspirat en les unitats de miquelets catalans, per anar a combatre a diferents campanyes de la corona hispànica a Itàlia, on el seu primer destí fou a la Llombardia.
Aquest regiment fou creat exclusivament amb voluntaris i comandaments catalans, com a fórmula d’integració i recompensa a les elits catalanes fidels a Felip V durant la guerra de Successió. El responsable d’organitzar la creació d’aquest regiment de fusellers fou el duc de Montemar, el qual va donar el comandament a Antoni Xipell, tot i que el primer candidat fou Pere Anton Veciana, qui ja havia creat les Esquadres de Valls. El regiment havia d’estar format per 1000 homes distribuïts en dos batallons, cadascun amb deu companyies de cinquanta soldats. Tortosa, Girona i Manresa foren les ciutats escollides per establir-hi les casernes de reclutament. El finançament i equipament van resultar una qüestió complexa. Antonio de Sartine, intendent de Catalunya, va pressupostar en 289.796 reals i 32 maravedisos de velló el vestuari, tambors i armes. El vestuari fou adjudicat a contractistes veterans de la corona, mentre que les armes, escopeta i pistola curta per a cada fuseller, havien de provenir de l’armeria del Principat. Tanmateix, com que l’arsenal no podia cobrir totes les necessitats, es van requisar totes les armes sense llicència que es trobaven al Principat (Ferré 2023, 868-875). Davant la manca de recursos reials, part de la despesa va recaure directament en els catalans.
En paral·lel la nova administració borbònica va introduir als antics regnes de la Corona d’Aragó un sistema fiscal d’inspiració cadastrals. Aquesta nova fiscalitat obeïa al poder absolutista de la monarquia borbònica comportant l’erradicació del que d'ençà de l’època medieval s’havia fet a la Corona d’Aragó, on el rei pactava i depenia de les decisions de les Corts, institució suprimida per Felip V. Aquest sistema tributava per la propietat, pels ingressos del treball i pels guanys comercials. Un sistema on la corona primer establia el que volia ingressar i a posteriori es repartia entre la població, en comptes d’establir-ho al revés (Vidal 2013, 267-270). Aquest model, a més de tenir un caràcter punitiu per la participació catalana en el bàndol austriacista, pretenia reforçar el finançament de l’exèrcit.
En el Fons de Can Borrell 1 trobem la documentació del repartiment fiscal destinat a sufragar el regiment de fusellers a la Universitat de Sant Genís. Se li assignaren 170 sous, a repartir entre les 136 famílies repartides entre els cinc veïnats històrics que integraven la universitat. Els propietaris forasters, a diferència del cadastre, no contribuïren en aquest repartiment. La documentació ens diu al detall el que pagava cada una de les llars, ordenada per carrers, tot i que no s’anomenen al document, cosa que permet ubicar moltes cases a partir dels treballs sobre l’origen de les masies i habitatges (Salicrú, 2016; 2018). La càrrega fiscal d’aquest impost era relativament moderada: en conjunt equivalia al salari d’uns 28 jornals d’un treballador agrícola (sis sous 2 per dia). La majoria de llars pagaren entre un sou i dos, amb una mitjana d’un sou i tres diners. Per exemple, la casa de Can Puig, amb nombroses terres, va pagar 1 sou i 8 diners pel repartiment dels fusellers, mentre que al cadastre de 1747 arribava a tributar 12 lliures i 1 sou, recordant que aquest darrer impost era anual.
El mateix lligall inclou un altre repartiment, destinat a costejar un pont anomenat de la Fargia, situat al camí reial de França. No sabem si es tractava d’una nova construcció o d’una reforma, però és clar que es va finançar simultàniament al repartiment de fusellers, no constant que es repetissin en altres anys. En aquest cas les aportacions eren més modestes (entre 3 i 9 diners de mitjana) basades en la proporció del cadastre, contribuint com a propietaris, inclosos els forasters.
La creació del regiment de fusellers resultà un èxit per a la corona, tant per la seva eficàcia immediata com pel fet que esdevingué una de les primeres unitats d’infanteria lleugera de l’exèrcit hispànic, amb continuïtat en conflictes posteriors.
1. Arxiu Municipal de Palafolls. Fons de can Borrell. 71-38-T2-422 imatge 90-96https://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/#/cercaavancada/detallfons/ACM71-38
2. 1 lliure = 20 sous / 1 sou= 12 diners
Xevi Salicrú.
Bibliografia:
Ferré Gisperts, David.( 2023) “Los inicios de la infantería ligera regular española. La creación del regimiento de Fusileros de Montana (1734-1735)”. A: Los entramados políticos y sociales en España moderna: del orden corporativo-jurisdiccional a Estado liberal, 865-878. Victoria-Gasteiz/Madrid: Fundación Española de Historia Moderna.
https://digital.csic.es/bitstream/10261/348631/1/XVII_Reuni%c3%b3n_Cient%c3%adfica_FEHM_Ferr%c3%a9_Gispets%20p.865-878.pdf (consulta: 24 d’agost de 2025).
Salicrú, Xavier (2016). Cases amb eixida i hort. Aproximació a l’origen urbà de Palafolls.s. XVI-XX. Palafolls: Edicions del Roig.
Salicrú, Xavier (2018). Cases amb era i quintana. Les masies de Palafolls i la seva gent. s XIV-XX. Palafolls: Edicions del Roig.
Vidal, Josep Juan.(2013) “Les conseqüències de la Guerra de Successió: nous imposts a la Corona d’Aragó, una penalització o un futur impuls per al creixement econòmic?”. Pedralbes. Revista d’Història Moderna, 33, 267-313.
https://revistes.ub.edu/index.php/pedralbes/article/view/34706 (Consulta: 23 d’agost de 2025).
https://www.enciclopedia.cat/atles-de-la-presencia-catalana-al-mon/els-miquelets.-1640-1814 (consultat 22 d’agost de 2025).
