Al llarg dels centenars d’anys en què es nomenà un batlle per al terme del Castell de Palafolls, només hem trobat documentada una sola ocasió en què hi hagué disconformitat amb la decisió presa. Abans, però, d’exposar aquest cas excepcional —que probablement no fou l’únic, tot i la manca de registres—, explicarem què era la figura del batlle, qui foren els designats per ocupar aquest càrrec, com s’elegien i durant quant de temps va estar vigent aquesta institució a casa nostra.
Segons la definició de l’Enciclopèdia de Catalunya, a la Corona d’Aragó el batlle era un administrador al servei d’un senyor territorial, en nom del qual exercia una jurisdicció, fos baronial o reial. Quan gestionava drets econòmics, com ara els feudals o emfitèutics, rebia el nom de batlle de sac; en canvi, si exercia una jurisdicció baronial era anomenat batlle jurisdiccional, i si aquest càrrec era donat en propietat era anomenat batlle natural, com és també al nostre terme. Aquesta figura va existir a la Vilanova i al terme del Castell de Palafolls des de l’època medieval fins al final de l’època moderna, moment en què s’aboliren les senyories.
Amb l’arribada del sistema liberal al segle XIX, es va instaurar la figura de l’alcalde per a cadascun dels tres municipis sorgits del terme. Cal remarcar, però, que tant Malgrat, com Palafolls i Santa Susanna es configuraren a partir de les tres universitats històriques: la Vilanova de Palafolls, Sant Genís i Santa Susanna respectivament.
Els primers batlles rebien el càrrec directament del senyor del terme, primer de la nissaga dels Palafolls i, més endavant, dels Cabrera. En aquesta primera etapa, en què la batllia es concedia a canvi de diners, es documenten diversos batlles. L’any 1336, per exemple, es concedí la batllia a Bernat Estornell i a la seva muller Eulàlia o Llúcia per 240 lliures. També consta que ocupava el càrrec Bernat Jutglar l’any 1388 i, l’any següent, Guillem Desclapers. Aquest darrer rebé, l’any 1393, del procurador general del vescomte de Cabrera, la senyoria i jurisdicció de batlle natural perpètuament de la Vilanova i del terme del Castell de Palafolls, amb tots els drets i deures associats (Codina 2004: 41), convetint-se en batlle natural.
A partir d’aquell moment, el càrrec de batlle recaigué en la família Desclapers i els seus descendents. D’aquesta nova etapa, es documenten els següents batlles:
1429 Guillem des Clapers (Soldevila 2018. 166).
1462 Joan Desclapers (Massons 2010: 79).
1527-1529-1549-1550 Esteve Desclapers (Massons 2010: 60, 103).
1556 Esteve Desclapers fill (Codina 2004: 63).
1559 Guerau Estornell (Codina 2004: 63).
1575-1594 Pere Estornell (Massons 2010: 103).
A partir del 29 d’octubre de 1597, el càrrec de batlle deixà de ser hereditari. La mort del batlle natural, Pere Estornell, deixà el seu fill —encara menor d’edat— sota la tutela de la seva muller, Francina Estornell, juntament amb Genís Agustí i Joan Valldejuli de Vall. Aquests tutors decidiren vendre la vara de batlle, amb tota la batllia, la seva jurisdicció i els drets associats, a la Universitat de la Vilanova i Terme del Castell de Palafolls per 611 lliures.
A partir d’aquest moment, la tria del batlle esdevingué un procés participatiu i rotatiu. Cada tres anys, els representants de les tres universitats escollien una terna de candidats —és a dir, tres persones proposades per al càrrec— i la presentaven al representant del senyor del terme, que n’escollia un. El sistema utilitzat per seleccionar els noms era conegut com a insaculació: els noms de dotze candidats (tres de Santa Susanna, cinc de Sant Genís i quatre de la Vilanova) s’escrivien en rodolins de paper i es col·locaven dins un barret. Un infant n’extreia tres, i entre aquests, el representant dels marquesos d’Aytona —senyors del terme des que en compraren els drets als Cabrera el 1574— en triava un. Tradicionalment, l’elecció del batlle es feia al cementiri de l’església de Sant Nicolau i Sant Antoni de la Vilanova, durant el mes de març. No obstant això, es documenten alguns casos en què la terna es formalitzà a l’Hospital de Pobres de la Vilanova (1).
Gràcies al treball d’Alfons Codina, recollit al seu llibre El poble de Sant Genís de Palafolls. Apunts històrics (s. XVI–XX) (Codina, 2004: 64–66), disposem d’un llistat gairebé complet dels batlles del terme entre 1597 i 1796. Aquesta relació ha estat complementada amb algunes aportacions pròpies, que s’indiquen amb la corresponent referència de la font.
1598-1599 Francesc Tortós. (Sant Genís).
1600-1601 Antoni Puig de la Burgada. (Sant Genís).
1602-1603 Jaume Forest.
1604-1605 Jaume Forest.
1606-1607 Jaume Padrer.
1608 Pere Pruna.
1609-1610 Joan Moner.
1611-1613 Jaume Padrer.
1614-1616 Pau Antuny. (Sant Genís).
1617-1620 Pau Antuny. (Sant Genís).
1620-1623 Miquel Masrossell.
1624-1627 Sebastià Bosch.
1627-1630 Miquel Masrossell .
1630-1633 Joan Coll.
1633-1636 Jaume Puig.
1636-1638 Bernadí Creus.
Durant la guerra dels Segadors (1640-1652) hi ha alguna irregularitat amb l’elecció, documentant més d’un batlle durant el mateix mandat.
1639 Jaume Mora / Francesc Valldejuli.
1640 Francesc Valldejuli.
1641 Francesc Valldejuli / Jaume Mora / Antoni Moner.
1642 Guillem Joher.
1643- 1646 Francesc Marimon.
1646-1649 Pere Jordà Moresch (Sant Genís).
L’any 1650 i 1653 documentem dues ternes de batlle sorgides a partir de la votació de tots els assistents al Consell General de les universitats del Terme. Tots els presents a l’assemblea poden votar i poden ser votats. L’any 1650 els tres més votats foren Bernat Font i Aragall de la Vilanova amb 46 vots, Antoni Puig de Santa Susanna amb 34 vots i Francesc Borrell de Sant Genís amb 30 vots, sent nomenat batlle Francesc Borrell. L’any 1653 els més votats foren Antoni Moner de Sant Genís amb 48 vots, Bernat Font i Aragall de la Vilanova amb 25 vots i Antoni Puig de Santa Susanna amb 24 vots, sent nomenat Antoni Moner. Sorprèn que en les dues ocasions n’hi hagi un de cada universitat, observant que a les dues assemblees hi assisteixen vora 120 persones i d'aquestes només reben algun vot encara no la meitat.
 | ||
|
1650-1652 Francesc Borrell (Sant Genís).
1653-1655 Antoni Moner (Sant Genís) .
1655-1658 Bernat Font (Vilanova) .
1658-1662 Antoni Bohigas (Vilanova).
1662-1665 Joan Domènech.
1665-1668 Josep Puigvert.
1668-1671 Isidre Arquer Xirau.
1671-1674 Isidre Arquer Xirau.
1674-1677 Antoni Xurrich (Vilanova).
1677-1680 Francesc Domènech Moner (Sant Genís).
1680-1683 Jaume Fàbregas.
1683-1686 Jaume Estiu (Sant Genís).
1686-1689 Joan Domènech (Vilanova).
1689-1692 Josep Pradell (Sant Genís).
1692-1695 Antoni Puig de la Burgada (Sant Genís).
1695-1698 Rafel Bonet (Sant Genís) .
1698-1701 Francesc Gelat (Santa Susanna).
1701-1704 Antoni Puig de la Burgada (Sant Genís).
1704-1707 Pere Borrell (Sant Genís).
1707-1710 Josep Valldejuli (Sant Genís).
1710-1713 Francesc Reig (Sant Genís).
1713 Francesc Moner (Sant Genís).
1716-1717 Agustí Gibert Xurrich (Vilanova).
1725-1727 Pere Rabassa.
1729-1731 Francesc Creus (Vilanova) .
1731-1734 Francesc Moner (Sant Genís).
1739 Jaume Forest .
1741 Francesc Borrell (Sant Genís).
1745 Nicolau Martí.
1747 Pere Moner.
1752-1754 Pere Moner.
1755 Joan Bonet (Santa Susanna).
1760 Antoni Dalmau Rexach.
1761-1762 Joan Bonet (Santa Susanna).
1763 Joan Sagrera.
1765-1766 Cristòfol Puigvert. (Sant Genís).
1770 Joan Aymerich.
1772 Francesc Borrell Galter (Sant Genís).
1795-1798 Joan Roquet (Sant Genís).
Després de la guerra de Successió, amb l’aplicació del Decret de Nova Planta, és quan documentem la disconformitat amb el batlle elegit, obrint-se un conflicte entre els regidors (8) de les universitats del terme i les autoritats del vescomtat. Aquestes elegeixen l’any 1729 un nou batlle sense tenir en compte la tradició i el dret adquirit per les universitats quan nomenen batlle a Francesc Creus.
Després d’aquest nomenament, el 12 de maig d’aquell mateix any, els regidors de les tres universitats es reuniren amb el governador dels vescomtats de Cabrera i Bas, Francesc Rovira i Piferrer. Hi assistiren, en representació de la parròquia de Sant Genís: Antoni Puig de la Burgada i Benet Pujol; per la Vilanova de Palafolls: Josep Masens i Francesc Pera (Ramon Buguet era el tercer jurat però hi fou absent per malaltia); i per la Vall de Sant Susanna: Joan Parera. La trobada tingué lloc a la casa de Francesc Palomeres, situada a la plaça Major de la Vilanova.
 |
| Acte notarial 12-3-1729 |
Durant la reunió, el notari de la Vilanova, Antoni Figuerola i Valldejuli, aixecà acta dels esdeveniments. En aquest context, Antoni Puig de la Burgada presentà al governador el document de venda de la vara de batlle a la Universitat de la Vilanova i del Terme de Palafolls, datat del 29 d’octubre de 1597. Explicà que, d’acord amb aquest acord històric, les universitats havien proposat una terna amb tres candidats: Francesc Pradell i Clavell, Jaume Ribas i Pau Puigvert. Cap d’ells era Francesc Creus, pagès de la Vilanova, i per això sol·licitaren que no se li jurés el càrrec de batlle, ja que des del 1597 sempre havia estat respectat el dret de les universitats a proposar la terna.
Tanmateix, el governador desestimà la petició dels jurats i nomenà Francesc Creus com a batlle, càrrec que ocupà fins a l’any 1731. Cal tenir en compte que, amb la promulgació del Decret de Nova Planta, s’abolí l’organització política pròpia de la Corona catalanoaragonesa i s’imposà el sistema administratiu castellà. És probable, per tant, que hi hagués altres casos en què no es respectés el dret tradicional de les universitats a presentar la terna de candidats per al càrrec de batlle.
Xevi Salicrú
1. AHFF.Notarials Palafolls. Ll. 153.19-3-1674. Terna de batlle.
AHFF. Notarials Palafolls. Ll 869. f. 40. 13-3-1706. Terna de batlle.
AHFF. Notarials Palafolls. Ll. 867. f. 32. 16-3-1710. Terna de batlle.
AHFF. Notarials Palafolls. Ll. 174. f. 211. 25-8-1713. Terna de batlle.
2. AHFF. Notarials Palafolls. Ll 851. f. 60.
3. AHFF. Notarials Palafolls. LL 143. 13-3-1650. Terna de batlle.
AHFF. Ll 144. 25-3-1653. Terna de batlle.
4. AHFF. Notarials Palafolls. LL 144. 10-12-1653.
5. AHFF. Notarials Palafolls. LL 145. 16-12-1655.
6. AHFF. Notarials Palafolls. Ll 171. 8-4-1696.
7. A partir de la implantació del Decret de Nova Planta els jurats van passar a ser anomenats “regidors”.
8. AHFF. Notarials Palafolls. Ll 896 f.128.
Bibliografia:
Codina, Alfons. El poble de Sant Genís de Palafolls.Apunts històrics. s. XV-XX. Palafolls. Edicions del Roig, 2004.
Massons, Josep M. Història de la Vila de Malgrat de Mar. Malgrat: Ajuntament de Malgrat, 2010.
Martinez Giralt, Alejandro. Els vescomtes de Cabrera a la Baixa Edat Mitjana. Identitat familiar, dinàmica patrimonial i projecció socioeconòmica. Madrid. Consejo Superior de investigaciones Científicas, 2019.
Soldevila Temporal, Xavier. Entre el Capaspre i la Tordera. Orígens i primeres passes de Malgrat (segles X-XV). 11a Beca d'investigació Vila de Malgrat de Mar. Malgrat: Ajuntament de Malgrat, 2018.
https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/decrets-de-nova-planta
https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/batlle
