Les primeres dades del cognom Ferrari són del segle XV quan documentem en Jaume Dolç, àlies Ferrari, a l’assemblea del sindicat remença feta el cinc de desembre de 1448 al Castell de Palafolls (1). La segona dada és del 1503, quan documentem una família ja, la Joana Reverter, vídua en primeres núpcies d’Antoni Ferrari, i el seu fill Gaspar Ferrari Banyuls capbreven el mas Palau Banyuls (2). Aquest mas Palau Banyuls és capbrevat per Antoni Jubert l'any 1585 (3) perdent la pista d’aquests Ferrari aquí. Però l'any 1531 (4) localitzem al ferrer Salvador Ferrari com a propietari de la ferreria establerta al Pere Orench l’any 1501 (5) pels vescomtes de Cabrera, situada a peu del camí ral, que va donar lloc a partir del seu establiment al nucli del veïnat de les Ferreries, anomenat en aquell moment veïnat de la Burgada. El Salvador era també el propietari d’una casa amb terra i on la ferreria en formava part. Va tenir almenys tres fills; la Caterina, casada amb l’hereu del mas Alemany des Prats del veïnat de Santa Susanna, l’Antoni que va heretar tota la finca amb la ferreria i que al capbreu de 1585 (6) ja consta mort estant al capdavant de la ferreria (l’actual Plaça 9) i la finca la seva dona la Leonor Ferrari, i el tercer fill el Francesc, dedicat també a l’ofici de ferrer. La Leonor declara al capbreu la ferreria i la casa amb sis jornals de terra plantats de vinya, l’actual can Serrats darrere l’Ajuntament, que havia format part del mas Boïgues. Les afrontacions de la finca eren a orient amb el camí reial (actual carrer i plaça Major), a migdia amb el mas Xurrich i el camí d’anar a l’església (actual carrer Camí de Sant Genís), a ponent amb peces del mas Boïgues (actual Rambla de les Ferreries) i al nord amb la quintana del mas Boïgues (actual Francesc Macià).
La casa i les terres van ser heretades posteriorment per en Montserrat Ferrari, fill de l’Antoni i la Leonor. Aquest les transmetrà al seu fill Jacint, habitant de Llagostera dedicat a la pagesia, que vendrà l'any 1650 (10) a l’Isidre Tosell.
La ferreria, segregada de la finca matriu a la mort de la Leonor, passarà de mares a filles durant dues generacions. La Leonor la deixarà a la seva filla Francisca Bayès, filla del seu segon matrimoni, i aquesta també a la seva filla Isabel Rabassa. Tres dones al capdavant d’una ferreria, tot i que no ens consta que exercissin l’ofici de ferrer, però sí que n’eren les propietàries. Els fills de la Isabel, Jaume i Anna Rabassa, se la vendran l’any 1647 (7) a la família Estolt. Aquesta família ja no faran de ferrers i compraran també la casa del costat, aixecada entre la ferreria i el cos.
Al capbreu de l'any 1585 trobem també una altra ferreria a l’actual carrer Major 42, amb el Pere Ferrari al capdavant, que havia heretat del seu pare, el Francesc, per tant, era net del Sebastià Ferrari. No ens consta que la botiga de ferrer (així s’anomenava a l’època la ferreria) tingués continuïtat després del Pere. L'any 1665 (8) trobem a la casa la família Basach on ja no s’esmenta la botiga de ferrer.
 |
| Capbreu de Pere Ferrari. AMS. Fons Cardona-Medinaceli. Llibre 5. Capbreu 1583-1585.f.146. |
Retornant al cos que va deixar el Salvador Ferrari a la seva filla Caterina no ens hi constarà cap casa fins a almenys l’any 1640 (9), quan el Pau Alemany des Prats Ferrari, fill de la Caterina, i resident al mas Alemany des Prats a Santa Susanna, deixa en herència la casa al seu fill i hereu Francesc Alemany des Prats.
L’any 1651 Universitat i parròquia de Sant Genís llogaran la casa als Alemany des Prats per establir-hi la taverna, el monopoli fou obtingut l’any 1650 i consistia en la venda de vi i aiguardent a la menuda i a l’engròs. Més endavant hi establiran també la gavella, és a dir la venda d’oli, espardenyes, peix salat, arròs i d’altres productes, i la fleca. Aquests monopolis s’arrendaran any rere any a l’encant obtenint la concessió de tots aquests productes dins la jurisdicció de la Universitat. Però l’any 1697, els jurats de la Universitat compraran la casa al Gaspar Alemany des Prats. L’any 1701 s’efectuaran reformes a la casa, que a partir del Decret de Nova Planta passarà a acollir les reunions dels jurats, anomenats llavors ja regidors, assentant les bases de la futura Casa de la Vila (10).
És així com la decisió dels Alemany des Prats, com a descendents dels Ferrari, de construir i posteriorment llogar i vendre la casa als jurats va marcar la ubicació de l’actual Casa de la Vila, però no només aquest fet sinó també és rellevant exposar que quan es va establir la ferreria l'any 1501 el veïnat era conegut com a veïnat de la Ferreria i que a partir de l’establiment de la segona ferreria es començarà a conèixer com a veïnat de les Ferreries, forma plural que ens ha arribat fins avui, i que més la venda dels solars que donaven a peu del camí ral, actual carrer Major, començant a formar el nucli de les Ferreries converteix tot plegat els Ferrari com una família cabdal en la història del veïnat de les Ferreries, imprescindible per explicar la seva història.
Xevi Salicrú.
1. Homs i Brugaroles, M. Mercè. El sindicat remença de l’any 1448. Col·lecció Documents de l’Arxiu Municipal, 11. Edicions Ajuntament de Girona. 2005.
2. Arxiu Municipal de Sils. Fons Cardona-Medinacelli. Llibre 1. f. 99. 12-2-1503.
3. Arxiu Municipal de Sils. Fons Cardona-Medinacelli. Llibre 5. f. 86. 1585.
4. Arxiu Municipal de Sils. Fons Cardona-Medinacelli. Llibre 7. f. 346.
5. Salicrú Siscart, Xavier. La casa de la Universitat. Vall de Bossagay. Cròniques del passat de Palafolls, la seva gent i el seu territori. 17 de juny de 2018 [consulta: 12 de febrer de 2025]. Disponible a. https://valldebossagay.blogspot.com/2018/06/la-casa-de-la-universitat.html
6. Arxiu Municipal de Sils. Fons Cardona-Medinacelli. Llibre 5. f. 83. 1585.
7. Arxiu Municipal de Sils. Fons Cardona-Medinacelli. Llibre 7. f. 302.
8. Arxiu Municipal de Sils. Fons Cardona-Medinacelli. Llibre 7. f. 136.
9./10. Salicrú Siscart, Xavier. La casa de la Universitat. Vall de Bossagay. Cròniques del passat de Palafolls, la seva gent i el seu territori. 17 de juny de 2018 [consulta: 12 de febrer de 2025]. Disponible a. https://valldebossagay.blogspot.com/2018/06/la-casa-de-la-universitat.html
