Ahir, dissabte vint-i-tres d’abril, el Teatre de Palafolls es vestia de gala per presentar el segon número de la revista Vilelles. Un acte programat inicialment al Molí d’en Puigverd, lligant-lo amb la presentació de l’any passat feta al castell, buscant parlar de patrimoni immersos dins mateix del nostre patrimoni. La previsió de pluja i vent va fer canviar a última hora el seu emplaçament triant el Teatre de Palafolls. Aquest espai és també un edifici emblemàtic i que després de més de 70 anys de la seva inauguració segueix sent l’eix central de la vida cultural del nostre municipi i que tant explica la seva creació del nostre passat per qui i com es va fer. I com l’any passat vam maridar la presentació amb un tast de vins a càrrec de Glops d’història, un projecte que ens va posar la cirereta al pastís que és la revista.
 |
| Autora foto: Sònia Gonzàlez |
Si la revista és feta per l’Àrea de Patrimoni i Arxiu Municipal cal dir que l’acte, d’exquisida presentació, és coordinat per l’Àrea de Cultura, cal també agrair-los a ells part de l’èxit de la vesprada d’ahir.
El nou número ens porta nous articles amb diverses temàtiques que omplen les seves pàgines. Com a novetat, aquest any hem incorporat un article de patrimoni natural de la mà de l’Associació Naturalistes del Montnegre i la Tordera escrit per Jordi Torrallas i Miquel Jover, titulat “La riera de Reixac, connector biològic entre el Montnegre i la Tordera”. Aquest ens presenta el seu estat identificant les alteracions sofertes per l’home i les solucions per tornar a la riera la seva funció com a connector biològic.
Una de les altres novetats, que voldrà tenir continuïtat en els propers números és l’Entrevista. Feta a a Salvador Matas, fuster del nostre municipi, i centrada sobre la construcció de la taula inestable de Miralles.
Com l’any passat també incorporem un article sobre els Premis Treballs de Recerca 2021, IV Memorial Daniel Lopez, de la mà de Sabina Guerrero. Qui sap si alguns d’aquests joves seran futurs articulistes de Vilelles en properes edicions.
Antoni Ginot, ens parla de l’activitat pesquera al terme del Castell de Palafolls al segle XV, un excel·lent treball que repassa la pesca en terres dels senyors de Palafolls. Un altre treball també d’època medieval “El naixement de la parròquia de Malgrat i el conflicte amb la de Sant Genís” de Joan Piña, investigador i divulgador incansable del patrimoni , aquest ens relata com els santgenissencs no van veure gens bé aquesta nova situació, esmenada primer però que el pas del temps va fer inhabitable.
L’Anna Miralles, directora de la Biblioteca Enric Miralles,amb la col·laboració de Maria Arredondo ens parlen a “Un projecte ambiciós: la Biblioteca Enric Miralles” de com es va portar a terme la construcció d’un dels edificis més rellevants del nostre patrimoni contemporani.
Fèlix Bota, ens parla de l’emissió de paper moneda a Palafolls durant la Guerra Civil, un article que ens acosta a què motivà a les municipalitats a fer paper moneda centrant en el cas de Palafolls comparant amb pobles de l’entorn. I aproximat en el temps, jo mateix, a “Una mirada al Palafolls del 1936” intento explicar des de diversos aspectes; demogràfic, urbanístic i social, com era aquell Palafolls just abans de començar aquella maleïda, com totes, Guerra Civil.
La revista però s’inicia amb un article a tall de salutació institucional de la mà de l’Aleix Freixa, el nostre regidor de Patrimoni i Arxiu Municipal, parlant-nos del projecte de digitalització de fons documentals particulars, que de ben cert ajudaran a proveir de nous articles a Vilelles. És seguit d’un pròleg del 131è president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra. Aquest ens parla de com el conjunt de la memòria local és alhora la memòria nacional, en Torra afegeix que som afortunats de tenir una persona disposada a treballar tant i tant bé, referint-se al Fèlix Bota. Totalment d’acord amb el president, de ben cert que Vilelles és un treball coral, del consell redactor, de l’Ajuntament i de tots els autors dels articles que desinteressadament omplen de contingut la publicació, però la tasca d’en Fèlix, coordinar tot aquest treball coral, puc dir que va molt més enllà de la pròpia feina, posant-hi amb escreix la seva passió per la història.
Xevi Salicrú.
