La Primera República Espanyola fou un temps convuls al igual que tot el període del que formava part, anomenat Sexenni democràtic o revolucionari. Aquest s’inicia amb la Revolució del 1868 amb la caiguda del regnat d’Isabel II i acaba amb la restauració borbònica l’any 1874 amb la figura d’Alfons XII.
Entre aquests sis anys es proclama un rei constitucional Amadeu I de Saboya, hi ha la Tercera Guerra Carlina pel mig, al 1873 davant el desgavell i la dimisió de Amadeo I es proclama la república, on la minoria de diputats republicans acaben convencent a una majoria de diputats monàrquics de la millor opció que és la República, de fet acaben acceptant-ho per donar temps a organitzar el retorn dels Borbons.
La república durarà poc, del febrer de 1873 al desembre de 1874. Fou un temps de disputes entre republicans federalistes i republicans unitaris, de decepcions de camperols i obrers per uns polítics que no atenen les seves demandes i d’intent de crear un Estat Català dins la República Federal. Tot això acaba amb el pronunciament de Manuel Pavia donant el poder al general Francisco Serrano fins al 29 de desembre de 1874 quan el general Martinez-Campo restaura la monarquia borbònica.
Però que en queden d’aquells convulsos anys a Palafolls? Poques coses de fet, potser només dues.
Una és el nom del carrer Francesc Pi i Margall, segon president d’aquesta breu Primera República. El carrer de fet no va ser anomenat així fins a la Segona República, fins llavors era conegut com a carrer del Mig. Durant el franquisme, evidentment, es va tornar a la nomenclatura antiga i amb la restauració democràtica es torna a posar el nom de l’il·lustre republicà.
I l’altre rastre el trobem a la documentació de l’Arxiu Municipal, concretament a les actes dels plens municipals on queden ben reflectits aquells anys de desgavell a la política estatal.
Les eleccions als ajuntaments es feien cada dos anys, amb la revolució del setembre de 1868 s’alteren aquells consistoris creant juntes revolucionaries que gestionaran els ajuntaments, amb l’arribada d’Amadeu I de Savoia tornen les eleccions bianuals fins arribar a la proclamació de la República Espanyola, on de moment no hi ha canvis al nostre Ajuntament i segueixen al capdavant els nou regidors elegits al 1871. Sempre hi haurà també, a banda de nou regidors, una junta municipal formada per varis veïns dels districtes electorals i s’anomenaran també dos alcaldes de barri, un per Sant Genís i un per Les Ferreries, que al igual que els membres de la junta no seran mai regidors electes.
El consistori sorgit al 1871 estava format per l’alcalde Ramon Ruhí, el primer tinent d’alcalde Joan Alsina Buñol, àlies Cabreta,(durant aquest segle XIX i principi del XX si l’alcalde era de Les Ferreries el primer tinent d’alcalde era de Sant Genís i si l’alcalde era de Sant Genís sempre el primer tinent d’alcalde era de Ferreries) el segon tinent d’alcalde Antoni Puigvert Ruscalleda i els regidors Joan Ribot Badia, Jaume Masferrer Prats, Josep Safont Torrelles, Antonio Pagès, Joan Freixas Valls i Joaquim Torrent Vidal.
A l’agost del 1873 ja en plena república es forma un nou consistori a raó de les eleccions d’aquell estiu, entren a formar part del consistori Pau Comas Turró, elegit alcalde amb cinc vots dels nou regidors que formaven el consistori, Jaume Folgaroles, primer tinent d’alcalde, Pau Reixach, segon tinent, Antoni Roura, Joan Fontané, procurador síndic, Ramon Freixes, Jaume Gibert, Esteve Borrell i Damià Puig.
D’aquest nou consistori els regidors Esteve Borrell i Damià Puig no assistiran mai a cap ple, el motius no son mai explicitats. Els set restants entraran en desavinences, formant-se dos grups, dos regidors que donaran suport a l’alcalde i tres que donaran suport a Antoni Roura, el segon tinent d’alcalde, aquest havia estat candidat a alcalde però no va treure els suports necessaris traient només un vot dels sis presents, aquell dia faltaven tres regidors.
A l’octubre d’aquell mateix any dimiteix el secretari interí, Toribio Torrent, per desavinences amb l’alcalde, no es diuen quines, i s’anomena a Melcior Comelles.
Al desembre en sessió plenària Antoni Roura, Jaume Gibert, Pau Reixach i Ramon Freixes no reconeixen al secretari Comelles i diuen que ells ja tenen secretari que han elegit a la plaça, al·legant que no ho podien fer dins la casa consistorial doncs era tancada, s’acaba habilitant com a secretari a Eusebi Simó.
L’alcalde Comas convoca varis plens i com que els regidors del bàndol d’en Roura no es presenten els plens es van ajornant per falta de quòrum.
El nou de desembre l’alcalde Comas i els dos regidors que li donen suport, Folgaroles i Fontané anomenen al mateix Folgaroles dipositari dels fons de l’Ajuntament en un ple on només hi son tots tres.
El vint-i-sis d’aquell mateix mes es convoca un ple on hi assisteixen sis regidors, en Fontané no hi és, i varis membres de la junta municipal.
S’inicia la sessió on l’alcalde dona la paraula al secretari per fer lectura dels pressupostos previstos per l’any següent. De seguida és interromput per Antoni Roura que dona la paraula a Joaquim Torrent, qui llegeix un document que porta, que segons Roura és un acord pres per majoria en una sessió plenària, aprovada per ell i els tres regidors que li donen suport a l’escola de nens per trobar-se la casa consistorial tancada(en aquell moment l’escola de nens era a una casa de la plaça, l’actual número 16).
L’alcalde, cridant, diu que cap acord pres fora de l’Ajuntament és legal, a qui dona la raó el secretari, automàticament Roura i els seus, amb gran cridòria i tots alhora, diuen que no hi ha més secretari que el senyor Torrent. Roura, acaloradament segons diu l’acta, convida als membres de la junta municipal a sortir de la sala amb ells. Queda a la sala algun membre de la junta, i signen l’acta l’alcalde Comas, el secretari i en Folgaroles.
Al cap de dos dies es torna a convocar ple, no s’aprova l’acta anterior i els regidors del bàndol d’en Roura, cridant i marxant, diuen que mentre no sigui secretari el senyor Torrent no s’aprovarà res en aquest ajuntament, recordem que ells son quatre i la resta amb l’alcalde tres.
El set de gener es convoca de nou un ple, just cinc dies després del cop d’estat del Capità General de Madrid, Manel Pavia, que posa fi a la República Federal donant pas a una República Unitària sota un règim dictatorial encapçalat pel General Serrano. Aquell dia s’anomena secretari a Joaquim Toribio, dimitint el secretari Eusebi Simó, al febrer plega l’alcalde Pau Comas i els seus dos regidors aliats, Jaume Folgaroles i Joan Fontané, més en Ramon Freixes.
S’anomena alcalde a Ramón Ruhí Ribas , continuen els regidors Pau Reixach, Antoni Roura i Jaume Gibert, i entren de nous Damià Oller Oller, Genís Alsina Bigas, Josep Puigvert Alsina, Joaquim Prats Forts i Genís Mompió Comas, tornant a la tranquilitat plenària i ja amb la totalitat dels nou regidors.
En cap de les actes s’expliquen els motius de les desavinences, però el desgavell a l’Ajuntament és paral·lel al desgavell de l’estat, no podem catalogar a aquells regidors per falta d’informació, les actes mai esmenten quins eren els motius de les desavinences però ho podem intuir..... crec discretament que Roura, Reixach, Gibert i Freixes eren de conviccions més properes a postures conservadores o monàrquiques i Comas, Fontané i Folgaroles més propers a postures federalistes.
La tranquilitat de fet no arribarà per quedar-se, vindran varies destitucions d’alcaldes manades pels Governador Civils i Capitans Generals de torn durant la restauració borbònica, però això ja és una altra història.
Xevi Salicrú
