Al 1636 s'establia la Renda Reial del Tabac a la Corona de Castella, un monopoli reial que va arribar a representar al llarg del segle XVIII
la tercera part del ingressos reials ordinaris.
Amb l’aplicació l'any 1716 del Decret de Nova Planta al Principat de Catalunya , després de la desfeta del 1714, i amb la voluntat d'assimilar tots els regnes de la península a la corona de Castella, aquest monopoli també va abraçar les terres catalanes.
Amb l’aplicació l'any 1716 del Decret de Nova Planta al Principat de Catalunya , després de la desfeta del 1714, i amb la voluntat d'assimilar tots els regnes de la península a la corona de Castella, aquest monopoli també va abraçar les terres catalanes.
L’èxit
d’aquesta font d’ingressos per les arques reials va dependre sobretot del control del territori, mirar que cap fulla de tabac passés per alt dels visitadors de les Rendes Reials.
Però sembla
que els clergues de Sant Genís intentaven burlar el monopoli del rei,
almenys així ens consta el vuit de juliol de l’any 1750 (1).
Aquell dia
es va personar a la rectoria de Sant Genís Don Vicente Gonzalez,
visitador de Rendes Reials i Tabac de la Vila de Blanes, acompanyat de dos
ministres de ronda i del notari Francesc Marès. I amb la força d’una
lletra de la Cúria eclesiàstica de Girona, ben signada i segellada per les autoritats
de la diòcesi gironina, van procedir a registrar amb la presència del rector de
Sant Genís, mossèn Joan Joanysacreu, totes les dependències i hort de la casa
parroquial.
Però no hi
varen trobar res, com certificava el notari Marès “ no se hallo
tabaco alguno”.
Quan la
comitiva es preparava per marxar, els dos ministres van cridar al visitador per
tal que anés a l’hort de la casa del claver de la parròquia, mossèn
Joaquim Puigvert, doncs just passat el barri de la casa hi havien trobat vint-i-nou fulles de tabac a terra.
El
visitador se les va emportar cap a Blanes, per depositar-les i
fer les diligències necessàries, un cop va haver registrat la resta de la casa
del claver, “para ver si se hallase mas tabaco en dicha casa i en
su contorno”, i no haver trobat res més.
La rectoria
que parla el document és encara el mateix edifici que existeix actualment, tot
i que segueix mantenint la denominació de rectoria no exerceix com a tal, ni
com a residència del rector ni com a despatx parroquial, ara unificat amb el
de la parròquia de Santa Maria de Palafolls.
La que no
existeix és la casa del claver, però si el solar que havia ocupat, entre la casa de can Freixes i l’edifici de nova construcció
on s’havia situat l’antic mas Dalmau de la Franquesa.
Suposem que
les fulles trobades per la comitiva van caure a terra en un moment de corredisses per
amagar tot el tabac. Del cert no sabem ni que feien allà terra ni quin va ser
el càstig del frau, el que si podem assegurar que el contraban de tabac no va
ser cosa només del segle XVIII, coneixem un altre cas ben documentat a Sant Genís
també, a principis del segle XX, on es va acabar tirant tot el lot de tabac a
la comuna abans de ser enxampats, però això ja és una altra història.....
Xevi
Salicrú.
1. AHFF.
Notarials de Palafolls. Llibre 926. F.40.
