Temps enrere, al setembre del
2016, parlava en aquest bloc de les dues
Festes Majors de Palafolls, ara, quasi
dos anys més tard, puc aportar, crec,
una dada força interessant que ens constata la antiguitat de la festa
del vuit de setembre a Palafolls.
En aquella entrada ja deia que hi
havia una forta tradició de celebrar-la ja abans de la consagració de la nova
parròquia, Santa Maria de Palafolls, dedicada a aquesta festivitat. La tradició
oral ja semblava apuntar que aquest dia
sempre s’havia fet ofici de festa a la parròquia mare, la de Sant Genís de
Palafolls. El Joan Amades ja en recollia alguna cosa, però la falta d’un arxiu
parroquial, sobretot, ens deixava sense dades de la seva celebració.
Ara, la troballa d’un document*, que en principi no té res a veure amb les
celebracions, ens aporta una dada
interessant, i corrobora la seva llarga tradició.
El document, notarial, és
l’arrendament de la gabella per part de la Universitat de Sant Genís de
Palafolls.
La gabella era el monopoli de
certs productes de primera necessitat, com ara el vi, el pa, oli , sal i altres, que les
universitats arrendaven per un any.
El 27 d’abril de 1749 es
reuneixen els quatre regidors de la
universitat de Sant Genís de Palafolls, a semblança del que ara podria ser un
ple, el Jaume Pere Martí Bigas, regidor diputat, el Miquel Pedrer i Vila, el Josep Comas i el
Cristòfol Cavaller i Puig, per atorgar a
Francesc Nualart, bracer veí del veïnat
de les Ferreries, la concessió de la gabella del primer de maig d’aquell any
fins al trenta-u d’abril del següent.
Se li concedeix la potestat de
vendre en exclusivitat pa i vi, el que
en diuen fleca i taverna, i tots els
productes que eren inclosos dins la gabella , oli, espardenyes, peix
salat; com son arengades, sardines,
tonyina i bacallà; confitats, esclops,
arròs, fideus, llegums, aiguardent, pebres i altres quincalles i coses, recalcant que ningú més ho pot fer a tota la
parròquia i dins la jurisdicció dels regidors. Se li cedirà pel any de
concessió la casa del comú, l’actual
Ajuntament, on hi haurà de tenir una habitació per donar allotjament, menjar i beure, guardant-se els regidors
l’estable, en cas de necessitat.
Al llarg del document no sols
s’explicita els drets que tindrà l’arrendatari, sinó també tot un plec de deures.
Haurà de tenir durant tot l’any
la previsió de la demanda que pugui tenir de pa i vi claret bo “per
tots lo que lin aniran â comprar”.
De pa n’ha de fer de ral, de sou i de sisenes, i se li donarà per cada quartera de blat deu rals i per cada carrega
de vi dotze rals, i sense poder carregar-hi els ports. També haurà de proveir
tots els productes de la gabella, sota pena
de tres lliures en cas de no tenir provisions, que s’hauran d’ingressar al cofre de
l’Excel·lentíssim Senyor del terme. Haurà d’afinar els pesos, i ningú en tota
la jurisdicció podrà vendre a la menuda, tan sols podran vendre la quarta part de la seva collita, sota pena
també de tres lliures.
Però hi ha un dels deures que ha
de complir l’arrendatari i que és el motiu d’aquesta entrada, la de proveir, el dia de Sant Genís i el dia
de la Mare de Déu de Setembre, de neu a la parròquia.
Podria passar com a simple deure,
però tenir neu a disposició aquells dies era un luxe, un luxe que estava
obligat només dos dies, dates importants al calendari de la parròquia, on la comunitat
devia celebrar amb bones menges, àpats
que s’havien d’acompanyar de beure fresc, i per tenir una bona beguda fresca
feia falta neu, neu guardada a l’hivern en
pous de glaç, en zones com el
Montseny.
Disposar d’aquell luxe
aquelles dues dates, ens indica que també, com ja sabem del vint-i-cinc d’agost,
el vuit de setembre, ara Festa Major de
Palafolls, ja era celebrada amb tots els ets i uts.
El document ens confirma que
aquest dia ja era festa grossa al conjunt de Palafolls, quan encara no existia l’església al veïnat de
les Ferreries. Com ara ho segueixen sent
el vint-i-cinc d’agost i el vuit de setembre, les dues Festes Majors del terme.
De la diada de Sant Genís ja en teníem clara la seva antiguitat, conservem una
església del segle X, ascendida a parròquia al XI, sota l’advocació de Sant
Genís. Però podríem dubtar de la festivitat de setembre, ara aquest document
ens confirma que almenys sabem que al 1749 ja era festa grossa. Una festa que
ja celebrava tota la parròquia, i que al segregar-se’n una part agafa aquesta una
festivitat de la parròquia mare i la
converteix en la seva Festa Major. Es produeix una separació de parròquies i de facto un
repartiment de les dues grans festes, on malauradament els parroquians de cada
seu passaran a tenir només una de les festes.
A partir del moment de la
construcció de l’església de Santa Maria de Palafolls l’any 1908, serà alçada a
parròquia al 1929, el veïnat de Sant
Genís deixarà de celebrar el vuit de setembre, i el veïnat de les Ferreries
deixarà de celebrar el vint-i-cinc d’agost, tots dos casos ocorreguts erròniament en un segle, en que els dos veïnats, tot hi estar sota el
mateix Ajuntament, vivien una època de distanciament mai vista a la seva història.
Aquests fets són explicats en aquest bloc, el 30-6-2015.
Per tant sentim-nos nostres les
dues diades a tot Palafolls i en igual tracte, les dues festes són patrimoni
i arrels de tots.
Xevi Salicrú.
*Arxiu Històric Fidel Fita. Notarials
Palafolls. llibre 925 f.162
