Demà serà un d’aquells dies
esperats, faré festa, i podré anar tot
el matí a l’arxiu comarcal, oloraré
vells papers, llibres de la notaria de la Vilanova de Palafolls a
inicis del segle XVIII. Me’n vaig cap al
llit, i com sempre, i a modus de ritus
diari, poso el bernat de la porta de
l’escala de dalt. Més d’un cop, quan ja sóc al llit, m’he tornat a aixecar per
no haver-lo posat. Algú en diria,
manies! jo en dic costums. Per agafar el son, agafo
l’inventari per repassar els volums que demanaré a l’arxiver....
Com cada vigília
de Nadal anàvem amb l’avi a buscar molsa per fer el pessebre, sempre cap al sot
de Can Vidal, era a bagueny i la molsa,
si havia plogut, se ni feia molta. Sempre seguíem la mateixa ruta, agafant el camí fondo de casa, la feixa de la riera, la carretera d’en Gibert, el
quadró, resseguíem la paret de la “fundició”
i cap a Can Vidal.
En passar per
davant de Can Vidal, l’avi em va dir:
- Mira noi!
Ara fa molts anys, en una diada com avui,
hi va haver un robatori aquí, a
Can Vidal, i el que van robar era de casa!.
Vaig obrir els
ulls com taronges i em preguntava com podia haver-hi coses de casa a allà, si
allò no havia estat mai de Can Reig? I
quines coses ens van robar? Or? Diners? El vaig atabalar de preguntes.
I em va
explicar la història des del principi.
Per la vigília
de Nadal de l’any 1711 en Francesc Reig, un avantpassat nostre, i que en aquell
moment era el batlle del Terme del Castell de Palafolls, tenia amagat a Can Vidal un sac de faves, una coixinera de
tela guarnida d’escot, faldilles d’estamenya vermella guarnida de puntes
blanques i voltades de beta groga, un davantal de mitja seda negra, un capell
nou de tela blanca, camises, tres d’home i tres de dona, joies,
anells d’or, un amb una pedra blanca i perles i l’altre amb set pedres
vermelles i sis culleres de plata. Tot això ho havia amagat allà per què el seu
propietari, en Mariano Vidal, s’havia absentat a causa dels francesos. Hi havien
a Maçanet tropes borbòniques acampades. En Francesc, preocupat per l’arribada
de tropes partidàries del Borbó, va decidir
amagar aquelles coses de valor a Can
Vidal.
El tinent
Benavente i tres soldats més, que eren agregats
al Regiment de Subies que formava
part de l’exèrcit de l’arxiduc Carles i que en aquell moment estaven allotjats
a Pineda, van anar a passar tres dies autoconvidats a Can Valldejuli de la
Torre.
-Autoconvidats avi? li vaig preguntar.
En aquella
època les tropes mobilitzades s’allotjaven per les cases del territori, i
alguns pagant diners se’n podien lliurar o si tenien algun càrrec rellevant hi
estaven dispensats. En Francesc Valldejuli, propietari del Mas Valldejuli, jurat de la Universitat de Sant
Genís i amic d’en Reig, els va donar cada dia pa, vi, carn i grana pels
cavalls. La vigília de Nadal en Benavente i els soldats van aparèixer amb un sac de faves i una
coixinera plena de coses que ell no va poder veure, van sopar i a l’endemà ,
van marxar a primera hora.
Al cap de uns
dies en Francesc Reig es va adonar
que havia desaparegut tot el que havia
amagat a Can Vidal. Can Vidal era una casa molt propera a Can Valldejuli de la Torre, i fins i tot fa molt
de temps havia format part tot de la mateixa finca i era coneguda com a Can
Valldejuli de Dalt, però es va segregar quan
va formar part del dot d’una filla que es va casar amb un Vidal.
Ho va comentar
al seu bon amic, en Francesc Valldejuli, que al viure-hi tan a prop podia haver vist alguna cosa. Ell li digué el
que havia passat a casa seva aquells dies, i de seguida van lligar caps.
-Pots estar
segur que això que t’han fumut, t’ho ha robat el Coronel Benavente! Li digué en
Valldejuli.
Sabien que el
dia anterior havia arribat a Pineda el Comte de Galves, General del Regiment de
Cavalleria de Subies i decidiren anar-hi .
L’endemà eren
a Pineda, juntament amb en Francesc Estiu, l’altre jurat de Sant Genís. Com a
autoritats locals varen ser rebuts de seguida pel General. Va fer cridar al Coronel Royo i aquest al tinent
Benavent, i vist que havia estat
enxampat va confessar els fets ràpidament al seu cap. El tinent de seguida
s’avingué a pagar-ho tot.
- Avi, com ho
saps tot això? Li vaig preguntar.
- Poder que
ens posem a buscar molsa que se’ns farà tard,
però si vols t’explicaré com ho sé això......
Riiiiiiiing!
Dos quarts de vuit. He somiat, em sembla amb l’avi, no se pas que m’explicava,
bé, és hora d’aixecar-se, esmorzar i fer
via cap a l’arxiu.
Els
personatges, fets de l’època de la guerra de successió i el
robatori són
reals i estan documentats a l’Arxiu Històric Comarcal Fidel Fita d’Arenys de Mar.
Notarial. Manuscrits núm. 174, 4-1-1712.
Signatura d'en Francesc Reig
El document, que ens explica aquests fets, és una declaració
feta a la notaria de la Vilanova de Palafolls per en Francesc Reig, batlle del terme i
castell de Palafolls entre el 1711 i 1713.
Segons l’acta, els fets van passar el dia de Nadal de
l’any 1712, però segons la nostra cronologia actual som al Nadal del 1711. Durant aquella època es
comptava per anys de la Nativitat, el que
volia dir que el primer dia de l’any era
el 25 de desembre i no el primer de
gener com ara. Així el dia anterior,el vint-i-quatre, havia estat l’últim dia de l’any i el vint-i-cinc
primer dia de l’any 1712.
És reconeguda en els documents quan apareix la fórmula “Anno a Nativitate Domini” ( any de
la Nativitat del senyor) Aquest sistema fou implantat a Catalunya i a tota la
Corona d’Aragó el setze de desembre de 1350 per una ordenança del rei Pere el Cerimoniós, dictada a Perpinyà, i perdurà fins al primer quart del segle XVIII.
Xevi Salicrú
