Apassionant és el món de la toponímia, i especialment el de la seva
etimologia, però hi ha dos topònims de Sant Genís que em porten especialment de cap, no
per que jo no els tingui clars, sinó per que sembla que la resta del món s’entossudeix en
perpetuar-los erròniament.
El primer, que encara crec que hi estaríem a temps d’esmerçar, és el
de la mal anomenada riera de Sant Sebastià, quan sempre ha estat riera de can Cabreta. La riera de Sant Genís neix de dos afluents
que s’ajunten al final del poble i és a
partir d’aquest punt quan s’anomena riera de Sant Genís. Aquest dos afluents ,
el del vessant nord i el del vessant sud, al llarg de tot el seu recorregut van
rebent diferents noms segons la finca
que passen, el cas que ens ocupa seria la del vessant sud del poble, on la
riera rep en el seu trajecte tres noms,
en el tram baix riera de can Gibert, a continuació riera can Borrell i en el
seu tram més alt riera can Cabreta. Aquest últim tram, una zona de bagueny on
hi ha la font de can Cabreta i on al
segle passat s’hi va posar unes rajoles dedicades a Sant Sebastià, sant que es
venera a Sant Genís des d’antic quan el poble li va demanar protecció per la
pesta que assolava aquestes terres, a la meitat del segle XVII. I és aquí que d’un temps ençà des
de alguns sectors de l’Ajuntament s’anomena a aquest primer tram de la riera
com a riera de Sant Sebastià, quan mai s’ha anomenat així i sempre ha estat
riera de Can Cabreta.
 |
| Postal d'una col·lecció feta a Malgrat als anys cinquanta, on hi sortien llocs de Sant Genís. |
I el segon topònim, que aquí crec que ja he perdut la batalla fa temps
malauradament, és el pla d’en Forn. Aquest pla que es troba a tocar del nucli
de Sant Genís al sector nord i està pendent d’urbanitzar, tot i que encara té
un ús agrícola, mentre no en surti un promotor que en vulgui treure
profit.
Ja fa ben bé trenta o quaranta anys que en el planells del servei
cartogràfic de Catalunya, i de retruc en
tots el planells que es fan i es desfan en aquest país, surt el nom de pla d’en
Forn, un error ortogràfic podríem dir, doncs el nom seria en principi pla d’en
Fors, un dels antics propietaris. De fet,
el topònim Forn existeix a Sant Genís, hi tenim una casa anomenada així i com
a cognom documentat al segle XIX, però no un pla d’en Forn. Per un desconeixedor del territori Forn o Fors, són dos noms molt similars que poden portar a error, i així ha
estat.
I per acabar de perpetuar l’error s’ha batejat un carrer pròxim a aquesta zona
(a la urbanització Marcosta, pendent de ser recepcionada per l’Ajuntament) amb el nom de carrer del pla d’en Forn, que el
dia que s’urbanitzi el pla hi tindrà continuïtat.
Tot i que dono per vàlid el nom de pla d’en Fors, al llarg de la història
ha estat conegut amb diferents noms, anteriorment a Fors per pla d’en Borrell, propietaris
de finals del segle XIX i principis XX , però de fet el nom que més ha perdurat en el temps va ser
camp d’en Reig, documentat des de l’edat
mitjana fins al segle XX, cohabitant a vegades tots tres al llarg del segle XX. Encara recordo gent gran de finals del
segle passat anomenant-lo camp
d’en Reig.
Dos exemples dels molts que hi ha de ben segur al llarg de tota la nostra
geografia, errors que després de repertir-los reiteradament s'acaben perpetuant.
Xevi Salicrú
