LLuís Borrassà, del MNAC a Sant Genís.

 

El Museu Nacional d’Art de Catalunya ens presenta  aquesta primavera l’exposició temporal titulada “Lluís Borrassà. Els colors retrobats de la catedral de Barcelona”. En ella s’ hi mostren les últimes adquisicions del museu d’obres de Borrassà, destacables pel seu valor artístic i per haver estat en el seu origen a la catedral de Barcelona. Dels quatre retaules que va elaborar Borrassà per a la seu barcelonina se n’exposen taules de Sant Andreu (1410), de Santa Maria,  Sant Domènech i Sant Pere Màrtir (1421) i el de Sant Llorenç, Sant Hipòlit i Sant Tomàs d'Aquino (1412). Aquesta mostra no només pretén ensenyar-nos l’obra de dit artista feta per a la seu barcelonina sinó que ens presenta com treballaven els pintors del gòtic, com funcionaven els seus tallers baix medievals i com era el procés de creació dels retaules.

Lluís Borrassà va néixer a Girona a l’entorn de 1360, era membre d’una família gironina de pintors i artistes. Documentem una de les seves primeres feines a la reparació dels vitralls de la catedral de Girona. Al 1385 ja el trobem a Barcelona al capdavant d’un taller on hi va desenvolupar principalment tota la seva gran obra. Entre el seu extens treball en destaquen el retaule de la capella de Sant Antoni de la seu de Manresa (1410), el retaule major de Sant Pere d’Egara (1411), el del convent de Santa Clara de Vic (1415), el  de Sant Miquel de Cruïlles (1416) o el retaule major del monestir de Santes Creus (1416).

Retaule de Sant Miquel de Cruïlles al Museu d'Art de Girona.

..

Alguns  d’aquests retaules gòtics quan passaren de moda foren substituïts per altres de barrocs, alguns d’ells van ser desmuntats i disgregats anant a parar  a col·leccions privades. Segurament fou el destí d’un que tenim ben documentat i molt  proper, es tracte ni més ni menys  que  del retaule major que presidia l’església de Sant Genís de Palafolls.

Els parroquians de Sant Genís, quan encara la parròquia no havia sofert cap de les segregacions que patiria en segles posteriors, van triar un mestre pintor de primera categoria per embellir amb un retaule el seu altar major dedicat a  Sant Genís. Els obrers van emparaular amb Borrassà un retaule valorat en  150 florins, una quantitat  gens menyspreable i que dona a entreveure, com diu X. Soldevila (1), que la parròquia comptava amb recursos prou abundants per fer tal contracte. Però sembla que alhora de pagar va haver-hi feina a disposar de la totalitat de la quantitat  estipulada. Primer es van pagar només 90 florins gestant-se tota una operació financera per disposar de la resta.  Així el 18 de setembre de 1420 Pere Llorenç, habitant de la Vilanova , comprava als obrers de l’església de Sant Genís, Pere Sabater i Pere Viader, setze sous i setze diners d’un censal mort que Francesc Puig, jurispèrit de Perpinyà, havia comprat a Francesc Moragues de Santa Maria de Pineda per setze lliures i deu sous. El Francesc Puig havia cedit el censal als obrers i aquests el van vendre al Pere Llorenç per la mateixa quantitat per poder pagar a Borrassà 60 florins ( setze lliures i deu sous) que se li devien dels 150 florins que valia el retaule.

I així fou com la parròquia va aconseguir un retaule, que de ben segur devia ser de la mateixa vàlua que  la resta d’obres que s’han conservat fins  a dia d’avui de Borrassà.  Possiblement fou substituït per l’altar barroc que va ser destruït durant els primers dies de la Guerra Civil, el 22 de juliol de 1936. D’aquest  últim almenys en conservem alguna imatge, del de Borrassà a banda del preu  res més en sabem. 

 

Xevi Salicrú.

1.  Soldevila, X. Entre el Capaspre i la Tordera. Orígens i primeres passes de Malgrat (segles X-XV). 11a beca d’investigació. Vila de Malgrat.2018. pàg 164.

Consulta a la xarxa:

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/lluis-borrassa

https://www.museunacional.cat/ca/lluis-borrassa-els-colors-retrobats-de-la-catedral-de-barcelona

 

Quan cap municipi volia la torre de Montagut.

 

Al 1844 el Govern d’Espanya decretava construir una xarxa de torres de telegrafia òptica. De tota la xarxa planejada  només se’n van acabar fent tres línies. Al 1846 va entrar en funcionament  el primer tram  que anava de Madrid a Irún, al 1849 s’inaugurà el tram Madrid-València que havia d’arribar més endavant  fins a la Jonquera, i al 1850 la de Madrid-Cadis. Al 1848 també es va  començar a construir paral·lelament  una xarxa  de torres militars, amb la principal finalitat de combatre els rebels carlins.

Les dues línies, la civil i la militar, van conviure al territori i en alguns casos es trobaven una torre de cada situades allà mateix, com el cas proper de Calella. La torre de Montagut formava part de la línia civil de Madrid-València-Barcelona-La Jonquera. Entre Barcelona i la Jonquera hi havia divuit torres; al turó de Montjuïc, turó de Montgat, Vilassar, Cades d’Estrac, Calella, turó de Montagut, turó de Puigmarí, turó de Puigsardina ( Riudarenes), castell de Brunyola, puig de la Cendra (Estanyol), Girona, castell de Sant Miquel, turó de Fellines, Bàscara, Pontós, castell de Sant Ferran, Darnius i la Jonquera, de les quals només se’n conserven dotze.

Però aquest sistema, que s’havia generalitzat a Europa ja d’ençà les primeries del segle XIX, va arribar tard a Espanya, i va acabar sent un malbaratament de diners públics, la xarxa va tenir una vida molt curta de només deu anys.  

Al 1853, paral·lelament, s’havia començat a construir la primera línia de telegrafia elèctrica entre Madrid i Irún, aquest nou sistema de comunicació va provocar que al 1857 deixés  de funcionar la última línia civil de telegrafia òptica, desmantellant-se total la xarxa al 1858. La xarxa militar va aguantar fins al 1862. 

La torre de Montagut és un edifici de planta quadrada de 5 per 5 metres amb una alçada de 10 metres formada per unes parets lleugerament atalussades a la part baixa. Actualment només es conserven les parets exteriors, però originàriament constava de quatre plantes, a la planta baixa té tres espitlleres a cada paret, al primer pis hi ha dues portes a la paret sud i nord, i a la segona planta una finestra també a sud i nord, i a la quarta planta, el terrat, és on hi havia l’estructura per realitzar els senyals. La construcció està feta de pedra i morter de calç a excepció de les obertures i el ràfec fets amb maons (2).

La primera informació que tenim de la construcció de la torre és del quinze  d’agost de 1849 (1) quan la Dirección de Telégrafos  informa als Ajuntaments de Santa Susanna , Malgrat i Palafolls que confirmin que el Turó de Montagut, punt on es construirà la torre, és del municipi de Santa Susanna, doncs sembla que ningú reclamava el turó con a seu.  Si recordem,  com explicava a l’article anterior d’aquest bloc, a mitjans del segle XIX encara no s’havien delimitat oficialment els termes.

Aquell mes d’agost les  obres ja eren iniciades i es construïa una torre a semblança de totes les de la xarxa,  amb una estructura gairebé idèntica. Dissenyades pel coronel d’Estat Major José María Mathé, expert en topografia i fortificacions i inventor del sistema de senyals que  es farien servir. De l’una a l’altra torre, gairebé només variaven els materials de construcció, ja que s’aprofitaven els autòctons dels llocs on s’edificaven.

El vint d’agost (1), cinc dies després de la carta de Telégrafos , es van trobar  al Turó de Montagut els alcaldes i secretaris dels tres municipis; per Malgrat l’alcalde José Fontlladosa i el secretari Tomas Carbonell, per Palafolls l’alcalde Quirico Bigas i el secretari Vicente Martí, i per Santa Susanna l’alcalde José Masrosell i el secretari Ramon Boria. Allà, a peu d’on s’estava aixecant la  torre, cap dels representants dels municipis afirmava que aquell tros de terreny era del seu municipi. Malgrat i Santa Susanna afirmaven  que pertanyia a Palafolls, i aquest que pertanyia a Malgrat.

Sorprenen dues coses,  la primera que Palafolls digués que era de Malgrat quan tres anys més tard, al establir oficialment el límits municipals, afirmés que  Malgrat no anava gaire més enllà de la seva trama urbana, i l’altra que cap  volgués adjudicar-se  aquell cim com a seu. Ens preguntem si el motiu potser anava lligat a algun tipus d’impost lligat a la torre, o havia de fer-se càrrec del seu manteniment o destinar i mantenir la guarnició telegràfica. Tot són pures especulacions però alguna cosa hi devia haver que no els hi interessés tenir una torre al seu terme municipal.  A la delimitació dels termes aprovada per decret reial del nou de setembre de 1855 la torre no acaba de quedar clar si la situen a Palafolls o Malgrat, segueixen adjudicant-se-la un a l’altre. 

Del cert és que ara sense cap mena de dubte és dins el terme municipal de Santa Susanna, als límits amb el terme municipal de Malgrat, i molt a prop de Palafolls. Tot i està  protegida com a bé cultural d’Interès local (BCIL) el seu estat té molt a desitjar, fa pocs anys s’hi va fer una intervenció per prevenir el seu enfonsament amb materials no adients, segons l’administració local de Santa Susanna és provisional a l’espera de la restauració definitiva.

Uns metres més avall, al vessant nord, als anys setanta del segle XX la Compañia Telefónica Nacional de España  hi va  construir unes antenes de ràdio   en una torre metàl·lica de grans dimensions, encara en ús i adequades  a les noves tecnologies de comunicació. Cal dir que tot l’entorn d’aquesta torre i el mirador que s’hi va fer al construir-la  es troba en un estat deplorable actualment.

Tot i formar part del municipi de Santa Susanna ha estat vinculada socialment  d’ençà els seus inicis amb Sant Genís,  per la seva proximitat i pel fàcil accés que  va donar la construcció de la urbanització de Ciutat Jardí. A la primera dècada de la construcció de la torre moderna els encarregats de vetllar pel manteniment de l’espai exterior i interior, i  així com també de la seva seguretat foren veïns de Sant Genís, primer per poc temps  se n’encarregà en Joaquim Mayà Desmiquel i després ja per més temps Miquel Salicrú Andreu fins a l’anul·lació del servei quan es van automatitzar els equipaments.

Però més enllà d’aquests fets purament històrics hi tinc una vinculació personal amb Montagut, que m’ha empès a escriure sobre aquest  element. El Miquel Salicrú era el meu avi, i d’aquella dècada que es feu càrrec del servei hi tinc el record de petit de pujar-hi tot sovint, entrar dins les dependències i descobrir aquells grans aparells de ràdio on l’avi ens connectava amb emissores americanes i de països amb  llengües indesxifrables per mi , tota una experiència ben exòtica per aquell nen, que combinada amb la visita a la torre antiga, anomenada popularment la torre dels moros, res més lluny de la realitat, em transportava a un món de mil i una històries.

 

 Xevi Salicrú.  

1.Arxiu Municipal de Malgrat de Mar. Caixa 02133. Lligall 30.05

2. https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-montagut

Joan i Xavier Salicrú, pare i fill, i la gossa Estrella
a peu de la torre de ràdio de Montagut. 1973.

El dia que a Palafolls vàrem perdre la platja.

 

Qui no ha sentit mai a parlar de  la platja de Palafolls? Molts ho diem mig en broma mig en serio, però ha tingut mai una platja Palafolls?, té alguna veracitat històrica aquesta toponímia que apliquem alguns palafollencs a una de les platges  de Malgrat? Per explicar-ho hem de recular força en el temps,  i entendrem com és que encara ens ha quedat a la memòria popular anomenar així a una de les platges de Malgrat, l’anomenada Platja  de la Conca.

Cal anar a l’antic Terme del Castell de Palafolls, el qual al llarg dels segles s’hi van anar constituint tres universitats, la de Santa Susanna, la de la Vilanova de Palafolls  i la de Sant Genís de Palafolls. Aquestes foren el precedent i la base del que a partir del  segle XIX serien els Ajuntaments de Santa Susanna, Malgrat i Palafolls .

Al 1466 es va donar al nucli de  la Vilanova de Palafolls el privilegi de tenir Universitat pròpia (1) separada de la de Sant Genís. Aquest privilegi consistia en poder-se organitzar i obtenir una representació pública de tota aquella  comunitat davant el poder senyorial, quan fins llavors tot el territori estava organitzat com a una sola comunitat, la Universitat de Sant Genís.  El concepte d’universitat, derivat del terme llatí “universitas-atis”,  vol dir la totalitat, en aquest cas el conjunt de tots els caps de casa. 

La documentació antiga que ens parla d’aquesta nova universitat  ens porta a entendre que no anava més enllà de l’estricte nucli urbà, però que anava creixent  i agafant protagonisme social, polític i econòmic com a única vila del Terme del Castell.  Ens atrevim a dir que mai es va  definir una línia fronterera amb la vella universitat, doncs aquesta  era principalment el conjunt de caps de casa d’un nucli que havia rebut els primers privilegis per facilitar el seu poblament al 1346 per Guillem de Palafolls.

La primera definició dels límits entre Palafolls i Malgrat són parroquials. La concordia de fundació i separació de la parròquia de Malgrat al març de 1559 (2)  establia: “ ... Vilanova, hospital, torre o forteresa i tot el terreny avall fins a la mar, del camí reial, des del terme de Pineda al de Blanes , sia territori de la nova iglesia fundadora...”  és a dir tota la Vilanova, nucli urbà, l’hospital ( tot i ser territori de la nova parròquia serà propietat i administrat per  la parròquia de Sant Genís) la torre del Castell, i tot el territori que estigui per sota el camí reial (actuals carrers  Passada i Girona)  entre Pineda i Blanes (3). Amb la formació dels municipis moderns, als anys trenta  del segle XIX, es van anar definint organitzativament però no territorialment. El consistori malgratenc afirmava  que Palafolls no va voler definir els límits en aquell moment: “...resulta de no haber procedido a su debido tiempo a formar el correspondiente deslinde de los terminos....cuyas poblaciones formaban un distrito municipal y ni se encuentra documento alguno que acredite la rodalia que debia señalarse al tiempo ....cuya comisión no se conformó en representación del ayuntamiento de Palafolls habiendo manisfetado este que perderia mas de veinte y cinco vecinos y la mayor parte del terreno...” (4).

La gestió del territori per part d’aquells primers ajuntaments es trobava en problemes de jurisdicció difícils d’administrar, com el que ens descrivia el consistori malgratenc en un ple de 1850 (5).  Es queixaven de la proximitat de cases pertanyents a Palafolls  “ a tiro de piedra del pueblo de Malgrat” alhora de fer el repartiment del cupo anual de consums, ja que en aquestes cases, anomenades cases del Castell i pertanyents a Palafolls, es venien carns, vins, aiguardents i licors amb l’objectiu de perjudicar la contribució de consums de Malgrat. I afegien que la superioritat, referint-se al Governador Civil, ja  havia estat avisat. El governador insistia en que es fes el repartiment i el pagament, Malgrat exposava el problema dient que no podien pagar, no que no volguessin, els 38.1000 reals que s’havia estipulat per Malgrat.

El conflicte era servit, i sembla que la presió del Governador va fer retirar a Palafolls aquells punts de venda, reubicant-los cap al nucli de  les Ferreries. El motiu de tenir aquests punt de venda a les cases del castell era degut a que  en aquell moment el nucli de Malgrat era de llarg un centre urbà amb molta gent i amb molta més vida econòmica respecte al petit nucli de Palafolls (6), per tant aportant, fins llavors, molts més beneficis que els que es donarien a partir d’ara a les Ferreries.

Però el conflicte no era pas solucionat, la junta pericial de riquesa municipal nombrada per Malgrat comunica el 17-4-1851 (7) al consistori malgratenc que el repartiment de la riquesa municipal no es pot dur a terme, ja que no poden saber fins on arriba el terme municipal. Diuen que hi ha finques  molt properes a Malgrat que contribueixen a Palafolls i que es troben dins Malgrat i finques molt properes a Palafolls que pertanyen a Malgrat. El consistori determina que cal urgentment delimitar el terme, acordant demanar a l’autoritat superior que es creï una comissió per delimitar els dos termes, encara que sigui a cost dels propietaris rústics i urbans afectats. Al maig  d’aquell mateix any es forma la comissió que treballarà per delimitar els termes. La Diputació de Barcelona anomena a l’intendent honorari, Enrique Antonio Berro; l’Ajuntament de Malgrat  comissiona a l’alcalde Benito Turró, al tinent alcalde Juan Creixell i dos membres del grup de majors contribuents, Jaume Garriga i Raymundo Sagarra. Palafolls comissionarà a l’alcalde Juan Borrell, al regidor Antonio Prat i a dos dels majors contribuents, José Puigvert i Narciso Alsina. 

Aquell  1851 (8), el vint de maig,  cada comissió municipal per separat proposa allà on creuen que hi ha el límit municipal. Malgrat diu que considera que el límit puja pel Torrent de can Gelat fins el turó de Montagut, seguint direcció Turó d’en Serra i d’allà fins Turó de can Oms baixant pel rec Viver fins al mar. Palafolls no està gens d’acord amb aquest límit i descriu per on passa el seu pretés límit. Puja per la riera de Sant Genís seguint per  darrera els horts de les cases del carrer Aragó, seguint per la pared de la casa de Juan Marés del carrer Passada (Camí Reial) baixant pel carreró de l’Hospital, seguint per la façana d’aquest fins trobar la casa de José Cuní del mateix carrer Passada, seguint per darrera de l’hort d’aquesta casa, continuant per darrera l’hort del farmacèutic Felix Català, casa que ja està a la plaça Reial de Malgrat (actual plaça Barretina). Deixant l’hort d’en Català puja cap al Castell  baixant per l’antic camí de Tordera i seguint fins el Turó de la Verge fins a trobar la carretera nova a Blanes (actual BV-6001 o carretera vella de Blanes) arribant a trobar el Vall d’en Fàbregues i seguint-lo fins el mar.

Davant d’aquesta diferència de posicionaments el Governador Civil  demana a l’arquitecte  Josep Oriol Mestres que faci arribar a un acord a totes dues parts, Malgrat comunica al Governador que per part de Palafolls tot són subterfugis per provocar confusió.

El 30-8-1851 es reuneixen a la sala capitular  de l’Ajuntament de Malgrat representants dels dos ajuntaments per acostar posicionaments (9). Palafolls manté la seva proposta inicial i Malgrat varia la seva dient ara que  puja pel Torrent de can Gelat fins turó de Montagut, seguint direcció Turó d’en Serra baixant fins carretera Reial, travessant riera de Sant Genís fins la creu d’en Marçal ( punt a ponent de la Casa Gran a peu del camí antic de les Ferreries) seguint recte fins el Turó de la Jordana ( actual Turó de can Jordà) i continuant  recte fins el riu Tordera i baixant cap al mar. Per tant per primera vegada Malgrat proposa quedar-se amb tot el pla de Grau i deixant sense costa al  municipi de Palafolls, el qual aquest dia manté la seva proposta al·legant que és el límit històric basat en el cadastre de 1736 (10), tot i no tenir-lo per demostrar la seva posició. Malgrat replica que aquest límits històrics són cosa del passat, i  en cas de ser així els tres ajuntaments formaven una sola municipalitat en temps feudals, res comparable als ajuntaments constitucionals actuals. I que només reconeix que l’hospital forma part de Palafolls com ja va reconèixer al 1839 i 1843, i que vora el poble de Palafolls hi ha finques de Malgrat que cedirien  avenint-se a ampliar el terme de Malgrat amb una capacitat proporcional a aquestes terres que són vora Palafolls canviant-los pels terrenys situats entre la riera de Sant Genís i els límits amb Santa Susanna per sota la carretera a França.

Veient l’arquitecte que les posicions no  s’acosten proposa ell a l’endemà un nou límit que pujaria del mar a la ja anomenada platja de la Conca o de l’Estany, a l’alçada de l’estany d’Escúmul,  pujant i seguint  el traçat del torrent de la Vall d’Escúmul  travessant l’antic camí de Blanes (actual camí del mig) i arribant fins la carretera nova a Blanes (l’actual anomenada carretera vella a Blanes BV-6001)   travessant-la  i seguint l’antiga carretera de Sant Genís a Blanes, fins a trobar  la Creu de mas Marçal,  seguint cap al sud fins a trobar la partició de la finca de Raymundo Sagarra i la de Ramon Garriga, alias  el rei, i més amunt la del mateix Sagarra amb la de Narcís Comas fins a trobar el Torrent del Sot d’en Sagarra, per el qual pujaria per la partió de Manuela Dorda i la de Narciso Comas fins a trobar el camí esgleier o sagrament antic que del mas Palomeres va a l’església de Sant Genís. Segueix el camí fins a trobar el torrent de vora can Palomeres al seu sud, baixant per ell fins a trobar la carretera a França i seguint fins a trobar la seva confluència amb  l’antic camí de Pineda a Malgrat i fins al  mar.

Palafolls i Malgrat no accepten  la proposta de l’arquitecte. El primer diu que  perdria vint i cinc veïns i cent cinquanta quarteres de terra però que accedeix a cedir a Malgrat el mateix número de quarteres que té aquest dins terme de Palafolls. I el segon diu que ja té un terme petit i amb la proposta encara en perdria més. L’arquitecte Oriol dona per fracassada la seva tasca.

Al març de 1852 (11)  la comissió continua  en plena labor de traçar i acordar una  línia definitiva,  es descriuen diferents peces que cal que passin a formar part de Malgrat però que fins llavors eren terme de Palafolls ( com si d’una illa es tractessin), unes quantes cases del carrer Passada, el corral de Felipe de Saleta, cases del carrer del Castell , les eres de batre del carrer Nàpols i les terres de la riera que estan unides a les cases que formen part del nucli de Malgrat. Proposen que es canviaran aquestes peces per propietats existents vora la torre de Montagut i altres que sent de Malgrat estan vora el poble de Palafolls.  A l’abril cada municipi haurà de buscar un agrimensor per aixecar plànols dels nous límits (10). Les aptituds que es demanen són que sigui una persona intel·ligent. Per Malgrat s’elegeix  a José Oriol Mestres de Barcelona  després d’haver descartat dos candidats més, que eren Pedro Moreno, també de la Ciutat Comtal i Juan Hosta de Calella (10). Palafolls escollirà al agrimensor Juan Soler Mestres, que serà substituït pel mestre d’obres Pablo Masferrer.

El 12-4-1852 (12) hi ha un acostament de posicions, Palafolls proposa pujar per la costa a la ja anomenada platja de la Conca o de l’Estany, a l’alçada de l’estany d’Escumul,  pujant i seguint  el traçat del torrent de la Vall d’Escúmul   arribant fins carretera nova a Blanes (l’actual anomenada carretera vella a Blanes BV-6001)  travessant-la  fins trobar camí al mas Mercader ( Casa Gran) seguint fins a  la Creu de mas Marçal,  girant cap a ponent travessant les terres de Narcís Masferrer Vila entre la casa ( Can Vila) i la nòria fins a trobar la riera de Sant Genís. Continuant    per la partió de Ramon Aymerich i Benet Turró fins trobar la carretera a França ( l’actual N-II) travessant-la i pujant cap a ponent seguint  la partió de Juan Alsina fins a trobar la divisió de Joaquim Torrent àlies Valldejuli. Seguint  amunt fins al Turó  d’en Serra i seguint els límits de Valldejuli  i camí ( que fa de  partió municipal ) arribant fins a la torre telegràfica (13)  quedant a la dreta de la torre de Palafolls i esquerra de Malgrat. Continua la delimitació amb Sant Susanna seguint en línia recta al turó d’en Gelat i passant pel marge travessar les terres i olivars d’en Gelat passant a seguir per la partió d’en Torrent de Santa Susanna i Gelat fins a trobar de nou la carretera Reial (actual N-II) i ja seguint fins al mar entre les finques de Juan Rabassa cabot i Gelat. Palafolls cedeix per la seva frontera  per banda de Sant Genís acceptant per primer cop turó d’en Serra com a límit i també cedeix més part del Pla de Grau desplaçant la seva proposta més a l’est, deixant el vall d’en Fàbregues i agafant el vall d’Escúmul com a partió.  Malgrat segueix agafant el Turó d’en Jordà, per tant tot el que és ara Sant Lluís ho inclou i  fins el riu Tordera a partir del creuament vall d’Escúmul amb carretera a les Ferreries.

Part del croquis de la proposta que pujava del mar pel torrent d'Escúmul, quedant les terres entre aquest i el riu a Palafolls.

El 10-5-1852 (14) la totalitat de la comissió arriba finalment a un acord de totes les parts i el proposa a la Diputació. Es demana que els agrimensors facin el croquis de l’acord a que han arribat, establint  que la línia de partió entre Malgrat i Palafolls  al Pla de Grau fos la carretera de Mas Bages, pujant del mar fins la carretera nova de Blanes (actual carretera vella), deixant els  altres límits com proposava Palafolls a la seva última proposta.  Aquesta proposta però no agrada a la Diputació que diu que quedaria una franja a tocar del riu molt allunyada del poble de Palafolls, per tant de mal gestionar. Al trenta de març de 1854 la Diputació, vista la resolució i les seves esmenes, emet l’informe que determinarà els límits on es   mantindran tots els  proposats per la comissió amb l'excepció de la part de llevant on determina que el terme de Malgrat arribi fins al riu Tordera, establint com a límit en el tram del torrent d’Escúmul i el riu Tordera la carretera vella de Blanes, i per a la resta de límits agafant la última proposta de Palafolls i la comissió.

El 11-9-1855 es publica la Reial Ordre amb els nous  límits i el 17-10-1855 el president de la Diputació  Ignacio LLasera y Esteve ho  comunica als ajuntaments.  Si el setembre de  1855  s’estableix la redefinició del terme de “iure” no serà fins el vint-i-tres de febrer de 1856 que serà ja  de facto. Aquell dia es troben a la torre de Montagut  els representants dels dos ajuntaments per a marcar sobre un plànol les noves fites dels termes, on aixecaran acta. Per Malgrat hi són  l’alcalde Francisco Gibert, l’alcalde segon  Pascual Marés i els regidors Poncio Sagol, Ramon Turró, Narciso Verdaguer, Antonio Montal, Melchor Casas i Andres Estiu, regidor síndic, i per  Palafolls l’alcalde Narciso Moner, l’alcalde segon Ramon Mompió i els regidors Esteban Puigvert, Pere Ruscalleda i Feliciano Ferran. Es marquen sobre un mapa els nous límits.

D’aquell veredicte el municipi palafollenc hi surt amb un terme molt més petit de quan va començar el procés, la comissió mantenia per Palafolls una franja força substancial al Pla de Grau però la decisió de la Diputació, el que anomenaven a l’època l’autoritat municipal, d’arribar fins al riu abocava a Palafolls a perdre el front marítim i tot el vessant sud del Turó d’en Serra.  No ens consta cap queixa del consistori palafollenc, que de ben segur hi devia ser, a la zona del pla que s’incorporava a Malgrat no hi havia cap vivenda i la gran majoria de propietaris eren de Malgrat, però no era el mateix a la vessant sud de la zona del  Turó d’en Serra on hi havia masies de pes com can Palomeres  i on moltes de les terres eren de palafollencs, o les cases del castell i del carrer Passada a Malgrat on hi havia un bon nombre de veïns.

La tradició diu que tota aquella zona va ser canviada per tan sols un sopar pagat pel consistori malgratenc al regidors de Palafolls, cert o no és evident que de les postures inicials Palafolls va sortir molt mal parat territorialment. La negativa a formar comissió als anys trenta ja presagiava el que es van trobar vint anys més tard. 

El 28-10-1889 (15) es van ratificar i es senyalitzar de nou aquells límits acordats  al 1854. Però no era tot escrit encara, Palafolls veuria encara la pèrdua de més jurisdicció, ara parroquial. El 24-8- 1893 (14), just el dia abans de la Festa Major de Sant Genís....., el bisbe de Girona Tomàs Sivilla decreta l’agregació  a la parròquia de Malgrat de totes les cases del Castell, els masos Viader, Molí d’en Valerí, Palomeres, la Coixa i d’altres igualant el terme eclesiàstic al civil.

De ben segur que la segona meitat del segle XIX fou un dels episodis menys gloriosos de la història de Palafolls, la pèrdua de terra i veïns era directament proporcional a la pèrdua de recursos econòmics tant per l’església com pel consistori.  

 

Xevi Salicrú.

1.Paradeda Felix. Malgrat i sos contorns. 1915  Edició facsímil del Grup Excursionista Malgratenc. Edicions Suc. de E. Canet. Malgrat de Mar 1986. pàg 39.

2.Paradeda Felix. Malgrat i sos contorns. 1915  Edició facsímil del Grup Excursionista Malgratenc. Edicions Suc. de E. Canet. Malgrat de Mar 1986. pàg 55.

3.El límit amb la parròquia de Pineda era la riera de Santa Susanna i amb Blanes hem d’entendre que es va considerar el riu, però no serà fins al 1603 que tota l’altra banda del riu, el veïnat de Traslaigua,  deixarà de dependre de la parròquia de Palafolls i del Terme del Castell, passant a estar sota jurisdicció civil i eclesiàstica de  Blanes.

4.AMMM Carpeta 02133. doc. 24069, Expedient “deslinde”  Malgrat Palafolls 1851.

5.AMMM Acta ple municipal 23-9-1850 Sent alcalde Juan Bautista Garriga Turró 

6.AMMM Acta ple municipal 6-10-1850 sent alcalde accidental Narciso Pla, primer tinent alcalde.

7.AMMM  Acta ple municipal 17-4-1851 sent alcalde Juan Bautista Garriga Turró 

8.AMMM Carpeta 02133, Expedient “deslinde”  Malgrat Palafolls 1851 sent alcalde de Malgrat Juan Batista Garriga y Turró i secretari Feliciano Ferran.  

9.AMMM Carpeta 02133. doc. 24069, Expedient “deslinde”  Malgrat Palafolls 1851.

10.AMMM Carpeta 02133, Expedient “deslinde”  Malgrat Palafolls 1852.

11.AMMM. Acta ple municipal 31-3-1852 sent alcalde Benito Turró Cuní

12. AMMM Carpeta 02133  Expedient “deslinde”  Malgrat Palafolls 1852.

13.En el moment de marcar sobre el mapa les noves fites Malgrat diu que la torre de Montagut pertany a Palafolls, aquell mateix dia, a peu de la  torre, Palafolls diu que  pertany a Malgrat,  actualment però pertany a Santa Susanna.  

14.AMMM Carpeta 02133, Expedient “deslinde”  Malgrat Palafolls 1852 

15 .Paradeda Felix. Malgrat i sos contorns. 1915  Edició facsímil Grup Excursionista Malgratenc. Edicions Suc. de E. Canet. Malgrat de Mar 1986. pàg 62.

 

 

 

Els Torrent, nissagues de Palafolls IX.

 

El cognom Torrent  és un  llinatge que, especialment  els últims dos-cents anys, el trobem en diverses famílies palafollenques.  Si consultem els fogatges dels segles XV i XVI  veiem que a Palafolls no hi ha cap llar en aquell moment amb aquest cognom, els més propers al nostre municipi  són a Santa Susanna, on hi ha documentat d’ençà el segle XIV el mas Torrent, família coneguda com els Torrent del mas.   

Alguns dels Torrents de Palafolls tenen l’origen en aquest mas, d’altres  provenen  de Tordera i algun poble de la Selva, on  no ens hi consten grans pairalies que hagin irradiat el cognom cap altres zones, com és el cas de Santa Susanna.

Els primers Torrent que documentem al  nostre municipi són els  masovers  del mas Clapers, l’Antoni i Jaume Torrent, pare i fill. Aquests compraran   al 1673, a carta de gràcia (1),  el mas Pellicer (2), l’actual mas Sastre,  i el mas Vives de Vivelles (3)  al Francesc Florit i d’Albertí   per 1500 lliures. Una família que passa de ser masovers a ser propietaris de dos masos, tota una ascensió social.

El mas Pellicer el tenim ben documentat i ubicat,  però el mas Vives de Vivelles no el podem emplaçar més enllà de que era situat al veïnat de Vivelles, un veïnat a cavall entre els veïnats de Sant Genís, les Ferreries i el Castell. Si que sabem però  que al comprar-lo  hi anava incorporat un altre mas, el mas Garró, ja derruït en aquell moment.

Del mas Vives de Vivelles  en perdem la pista, però segurament devia fer la mateixa sort que el mas Pellicer, el qual  a mitjans del segle XVIII s’havia  venut a parts. Les diferents peces de terra  són adquirides  per diferents propietaris,   la masia, l’actual mas Sastre, i alguna peça són  comprades per la família Nualart, avantpassats dels actuals propietaris. Els Torrent conservaran alguna peça que arribarà per herència a una de les seves descendents. l’Agnés Torrent. Aquesta es  casarà amb Francesc Estiu, dels Estiu de can Jordi al costat de Sant Pere de Vivelles, on hi viuran.  També al 1722 l’Antoni Torrent, pare de l’Agnés, tenia una peça de terra heretada del seu avantpassat Jaume Torrent, i que un cop edificada més endavant  serà l’actual  mas Roca, la peça havia format part de les terres del mas Pellicer.

 

 

GENEALOGIA TORRENT DEL MAS PELLICER. 

 

 I Antoni Torrent 1673= ?

II Jaume Torrent 1673 = ?

III Antoni  Torrent Jovanet  1722=  Maria Thió

         Agnés, que segueix

         Maria Torrent Thió

 

IV Agnés Torrent Thió 1809 = Francesc Estiu (testament 1809)

         Jordi, que segueix

 

V Jordi Estiu Torrent 1818 = Vicenta Vicens Menut *1788

        Josep, que segueix

 

VI Josep Estiu Vicens * Plf 1812 = Llúcia Ribes Falló *Plf 1823

       Jaume, que segueix.

       Joan Estiu Ribes *Plf 1865 = Francisca Colldeforns Miquel *Plf 1865

 

VII Jaume Estiu Ribes * Plf 1864 = Filomena Vila Pica * Plf 1870

       Joan, que segueix.

 

VIII Joan Estiu Vila *Horsavinyà 1907 = Pilar Canals Montsant *Ramió 1911

       Josepa * Plf 1937

       Joaquim *Plf 1940

      Anna *Plf 1941

 

Si seguim per la seva aparició cronològica trobem al 1746 l’Antoni Torrent, masover al mas Vives del Camí, actual ca l’Aldrufeu, que no hem de confondre amb el mas Vives de Vivelles anomenat anteriorment.

 

GENEALOGIA TORRENT MASOVERS DEL MAS VIVES DEL CAMÍ.

 

I Aleix Torrent = Maria Riera

   Antòni, que segueix.

 

II Antòni Torrent 1746 = Estasia Llorens *Caldes de Melavella

 

Els Valldejuli de la Torre  de Sant Genís, una nissaga que ja documentem al segle XIII, casaran  la pubilla, a la segona meitat del segle XVIII, amb un fadristern d’un altre gran casal que ja n’hem parlat anteriorment, can Torrent de Santa Susanna, iniciant un nou llinatge Torrent a Sant Genís. Aquests vendran el mas al tombar del segle XX al notari barceloní Ramon de Manresa i Castells.

 

GENEALOGIA TORRENT DE CAN VALLDEJULI

I Josepa Valldejuli = Francisco Torrent *Santa Susanna.

II Joan Torrent Valldejuli

III Joaquim Torrent Vidal *Plf 1814 = Magdalena Reynals Rabassa *Bcn 1818

            Toribi *Plf 1844

            Carles *Plf 1855

            Joaquim *Plf 1853

           Constantina *Plf 1855

 

Un altre casal històric de Sant Genís, can Dalmau de la Franquesa, esdevindrà propietat d’uns Torrent per herència, després que l’hereu casat amb una Torrent deixessin el mas a un nebot. Els Dalmau Torrent varen marxar a viure a la propietat que tenien a Montnegre, deixant com a masovers al mas  una  família originària també de Montnegre,  els Puigdefàbregas.

 

GENEALOGIA TORRENT DE CAN DALMAU

 

I Pere Dalmau  Vallouri *Montnegre = Rosa Torrent *Montnegre

 

II Ramon Torrent *Montnegre.

 

Una altra família és la que s’origina a can Daniel quan la pubilla, Maria Salichs Brunet, es casa amb el Pau Torrent Estiu, fill del Rafel Torrent de Tordera i Caterina Estiu de Sant Genís. La línia principal seguirà a la masia però diverses branques Carbó Torrent s’instal·laran al carrer Passada, carrer Sant Genís i carrer de Baix. Una de les filles, Cristina Carbó Torrent,  es casarà amb el masover de can Puigvert.

Dispensa matrimonial Torrent Dalmau. ADG.

GENEALOGIA TORRENT DE CAN DANIEL.

 

I Maria Salichs Brunet *Plf 1819 = Pau Torrent Estiu *Plf

   Filomena Torrent Salichs *Plf 1850.

   Josepa Torrent Salichs *Plf 1858.

   Emilia Torrent Salichs *Plf 1860.

   Josep, que segueix.

   Concepció Torrent Salichs *Plf 1848 = Francisco Carbó Freixes *Plf 1848

        Narcís Carbó Torrent *Plf 1886 = Leonor Oller Freixes *Plf 1885

        Maria Carbó Torrent *Plf 1880 = Josep Pica Fàbregas *Plf 1876

                           Josep *Plf 1905

                           Àngel *Plf 1911

 

         Cristina Carbó Torrent *Plf 1880 = Miquel Fàbregues Basi *Plf 1879

                           Josep *Plf 1903

                           Gràcia *Plf 1914

                           Remei *Plf 1914

                           Pilar *Plf 1918

         Esteve Carbó Torrent *Plf 1881 =  Narcisa Mas Fugaroles *Plf 1887

                         Concepció *Plf 1910

                         Joan *Plf 1916

                         Miquel *Plf 1921

          Joan Carbó Torrent *Plf 1888 = Joana Mas Mas *Hortsavinyà 1887

                        Josep *Plf  1911

                        Maria *Plf 1913

                        Francisca *Plf 1917

                        Pere *Plf 1920       

 

 II Josep Torrent Salichs *Plf 1852= Josepa Dalmau Martell *Plf 1858.

                       Dolors, que segueix.

 

III Dolors Torrent Dalmau *Plf 1879 = Pere Vives Martori *Santa Susanna

                           Pere, que segueix

                           Josep *Plf 1907

                           Maria *Plf 1909

                           Concepció *Plf 1912

                           Marcel·lí *Plf 1915

                           Mercè *Plf 1919

 

IV Pere Vives Torrent *Plf 1904 = Àngela Solé Massa *Plf 1904

 

 

 

Una altra casa de Sant Genís  casaran a la primera meitat del segle XIX  l’hereu amb una Torrent provinent del poble de Montnegre. La casa, can Gibertó, ara és coneguda com a cal Bolet.

 

GENEALOGIA TORRENT CAN GIBERTÓ 

 

I Jaume Salichs Valls *Plf 1832 = Narcisa Torrent Ripoll *Montegre 1833

     Vicenç *Plf 1864

     Joaquim *Plf 1872

     Maria *Plf 1866

     Rosa *Plf 1870

     Teresa *Plf 1860

     Dolors *Plf 1862

 

Un dels hereus de can Cabreta es casarà amb una noia Torrent, provinent de Santa Susanna del mas Torrent del Mas.

GENEALOGIA TORRENT DE CAN CABRETA

I Joan Alsina 1798 = Margarita Torrent del Mas

II Joan Alsina Torrent *Plf 1800  = Josepa Bunyol Vives

 

 

Procedent de Sant Pere de Riu trobem a l’Antònia Marquès Torrent, nascuda al 1801, que es  casarà  a Palafolls amb el Francesc Borrell de cal Tit.

 

GENEALOGIA TORRENT DE CAL TIT

 

I Antònia Marquès Torrent *St Pere de Riu 1801 = Francesc Borrell *Plf 1803

         Joan, que segueix.

         Josep*Plf 1832

         Teresa *Plf 1837

 

II Joan Borrell Marquès *Plf 1830 = Maria Verdaguer Masferrer *Plf 1842

          Teresa *Plf 1862

          Antònia *Plf 1863

          Dolors *Plf 1864

          Pere *Plf 1869

          Jaume *Plf 1873

          Ramon *Plf 1875

          Francesc *Plf 1879

          Josepa *Plf 1885

 

Al 1861 documentem a Salvador Torrent al carrer Nou 33 de Sant Genís. La seva filla, Joaquima Torrent Castellà,  comprarà al 1897 l’antiga casa del Benefici de la Pietat a Andreu Vila. La Joaquima,  casada amb l’hereu viudo de ca l’Estiu i sense fills , farà  hereu universal dels seus bens, inclosa  l’antiga casa del benefici, al seu nebot Mateu Torrent Gili. Aquesta família marxarà de Sant Genís deixant  a la casa diversos llogaters, fins que quedarà  tancada durant molts d’anys, quan finalment serà enrunada per fer-hi l’actual plaça.

GENEALOGIA TORRENT DEL CARRER NOU

I Francisco Torrent *Sant Genís = Maria Puigvert *Ferreries

 

II Francisco Torrent Puigvert *Sant Genís = Francisca Gibert Gaja *Blanes

 

III Salvador Torrent Gibert *Sant Genís 1829  = Teresa Castellà Lloreda * Sant Genís 1830.

        Joaquim, que segueix.

        Joan Torrent Castellà *Sant Genís 1861

        Teresa Torrent Castellà *Sant Genís 1868

        Josepa Torrent Castellà

        Joaquima Torrent Castellà *Sant Genís 1852,+21-2-1939=Pau Estiu Vila*Ca l’Estiu Sant Genís 1842

IV  Joaquim Torrent Castellà * Sant Genís 1855 = Maria Gili Prats *Ferreries. Casa Gran. 1855

         Mateu, que segueix

V  Mateu Torrent Gili *Sant Genís 1884 = Teresa Salichs Alsina *Sant Genís Can Forn 1884.

      

Al padró de 1866  localitzem una altra família cognominada Torrent com a masovers del mas Roig de Casanons,  provinents de Sant Pons de Tordera. Un fill d’aquests, el Ramon Torrent Prats  al 1911 serà el  masover de can Casas de Casanons, i als anys 20 ho serà de can Ramon Mas Roig, l’actual cal General. Aquest es traslladarà al carrer de Baix, una casa a quatre vents al cap de munt del carrer, que històricament ha estat sempre ubicada com a carrer Joaquim Ruhí, coneguda ara com a can Torrent. Aquest tindrà tres fills; el Llorenç que continuarà la nissaga a la casa, el Jaume que abans de la guerra  viurà a mas Prats i la Concepció que viurà  amb família a la masia de cal Tit.  

GENEALOGIA TORRENT DEL MAS ROIG

I Llorenç Torrent Marquès *St. Pons. Tordera 1829 = Josepa Prats Camps *Plf 1836

     Jaume *Plf 1858

     Joan *Plf 1860

     Teresa *Plf 1864

     Ramon, que segueix.

II Ramon Torrent Prats *Plf  1866= Teresa Turon Oliu *Sta. Coloma de Farners 1871.

      Llorenç, que segueix.

    Jaume Torrent Turon *Plf 1909 = Consol Soms Rodella *Maçanet 1912.

    Concepció Torrent Turon *Plf 1893 = Francesc Dalmau Vila *Plf 1888.

        Josep *Plf 1916

        Maria *Plf 1917

        Ventura *Plf 1921

        Carme  *Plf 1923

        Neus *Plf 1926

        Pere *Plf 1930

        Joaquim *Plf 1930

          

III  Llorenç Torrent Turon *Plf 1900 = Carme Lloberas Maymir *St. Cebria 1902.

         Pilar *Plf 1927

         Ramon *Plf 1928

         Joan *Plf 1929

        Jaume *Plf 1930

L’hereu de can Vinyals, Pau Ribes Puigvert, es va casar amb la Teresa Torrent  provinent d’Arenys. Aquesta parella no va tenir fills i tots els seus bens varen passar al germà de la Teresa, el Joaquim. Aquest era casat amb la Beatriu Rabell, provinent d’una família que havia fet fortuna a Cuba amb una fàbrica de tabac. Aquesta nova parella propietària serà la que edificarà la nova casa  al costat de la vella, donant-li algun aire  colonial especialment amb mobiliari provinent de les amèriques. Aquests no viuran mai a la casa, la utilitzaran en èpoques estivals.

GENEALOGIA TORRENT DE CAN VINYALS 

I Pau Ribes Puigvert = Teresa Torrent

II Joaquim Torrent = Beatriu Rabell Pubill

       Antoni

       Àngel

      Teresa

       Conxita

       Isabel, que segueix.

III Isabel Torrent Rabell = Josep Bellsolell

      Joaquim

      Josep

      Teresa, que segueix

IV Teresa Bellsolell Torrent = Mariano Bellsolell

V Rosa Maria Bellsolell Bellsolell = Josep Turon Puig *Plf 1922

   

El Josep Turon Puig que hem vist a la genealogia anterior també tenia un origen Torrent per part del seu pare, provinent de Riudarenes, Miquel Turon Torrent. Aquest va arribar a Palafolls  per fer de mosso a cal Viudo Ric  i va acabant casant-se amb la filla del masovers de can Florit.

GENEALOGIA TORRENT DE CAN FLORIT

I Montserrat Puig Pica *Plf 1899 = Miquel Turon Torrent *Riudarenes 1897

     Josep *Plf 1923

     Joan *Plf 1926

     Mercè *Plf 1931

Provinents de Maçanet, però amb origen a l’Esparra, arriba  la família Torrent Tresserras, a mitjans dels anys 20 del segle passat  instal·lant-se al carrer Mas Pinell.

GENEALOGIA TORRENT DEL MAS PINELL 

I Pere Torrent Sallés *Esparra 1850

II Torrent = Gràcia Tresserres joli *Massanes 1888

       Joan *Maçanet 1912

       Mercè *Maçanet 1914

       Joaquim *Maçanet 1917

       Dolors *Maçanet 1921

       Maria Dalmau Tresserres* Maçanet 1926

La família Puig aixecarà un nou casal al costat del vell mas Puig, en aquest hi posaran masovers, el primers seran la família Carbó Moles, on la muller era cognominada Torrent de segon cognom.

GENEALOGIA TORRENT MASOVERS CAN PUIG

I Josep Carbó Freixes *Plf 1845 = Filomena Moles Torrent *Plf 1853

       Emilia *Plf 1874

       Maria *Plf 1878

       Cristina *Plf 1880

 

A continuació tenim diversos Torrent, especialment dones, que provinents de Tordera es casen amb homes palafollencs, desconeixem si els uneix algun vincle degut a la seva mateixa procedència.

Al carrer de Dalt a la casa coneguda com a ca l’Elies hi trobem a l’Elies Vilà, fill de la casa i descendent dels primers habitants de la casa establerts pels Mateu al 1762. Aquest  es casa amb una Torrent torderenca. D’aquest matrimoni no ens consten fills, aquesta parella va vendre la casa al Joan Puig Carbó, masover de can Florit.  

GENEALOGIA TORRENT DE CA L’ELIES

I Elies Vilà Noguer *Plf 1850 = Rosa Torrent *Tordera 1853

Tornant a can Vinyals també hi viuran de masovers la família Martorell Torrent amb cap vincle familiar  amb els propietaris.

GENEALOGIA TORRENT MASOVERS DE CAN VINYALS

I Gràcia Torrent Plana *Tordera 1908 = Jaume Martorell Pessaferrer * Plf 1904.

Un dels hereus de can Ribas es va casar amb la torderenca Maria Torrent. Una filla d’aquests es casarà amb el masover de can Puig, Jaume Pica.

GENEALOGIA TORRENT MAS RIBAS

I Josep Ribas Pagès *Plf 1883 = Maria Torrent Mercadal *Tordera 1886

       Josepa Ribas Torrent *Plf 1912 = Jaume Pica Gibert *Plf 1905

       Joan Ribas Torrent +Plf 1913 = Rosa Vendrell.

       Mercè Ribas Torrent *Plf 1916 = Antoni Català.

 

 

La primera vegada que documenten el mas Roca és als capítols matrimonials de l’hereu, Emili Crosas, casat amb la Francisca Montaner Torrent de Tordera.

GENEALOGIA TORRENT MAS ROCA

I Emili Crosas Gibert *Plf 1848 = Francisca Montaner Torrent *Tordera 1852

         Pere *Plf 1866

         Salvador *Plf 1871

         Maria *Plf 1872

 

Al padró de 1911 localitzem  una família de  masovers a ca l’Estiu, on la muller era una Torrent. Un dels fills, Francisco, serà primer el  masover de can Jordà de Sant Genís, però més tard viurà a can Serafí, casa  del carrer Nou de  Sant Genís, d’on era filla la seva dona.  

GENEALOGIA TORRENT DE CAN SERAFÍ I MASOVERS DE CA L’ESTIU

I Maria Torrent *Tordera 1856 = Joaquim Roig Serrat *Tordera 1852

       Josep, que segueix

       Francisco, que segueix.

II Josep Roig Torrent *Massanes 1879 = Susanna Llobet *Plf 1883

II Francisco Roig Torrent * Massanes 1884 = Maria Rucosa Castellà Plf 1881

        Maria *Plf 1911

        Maria Blanca *Plf 1914

     

També de Tordera és la Dolors Torrent que es casarà a principis del segle XX a can Rosés de la Ciutadella amb el Josep Valls, hereu dels primers habitants d’aquesta casa, que era part del mas Burch, que fou venuda a l’encant al segle XVII. Als anys 30 els trobarem de masovers a cal Garso.

GENEALOGIA TORRENT DE CAN ROSÉS / CAL GARSO

I Dolors Torrent Bigas *Tordera 1883 = Josep Valls Matas *Plf 1881

     Gràcia *Plf 1908

     Josep *Plf 1910

     Miquel *Plf 1911

     Antoni *Plf 1915

     Ramon *Plf 1919

 

Als anys vint del segle passat  compren ca l’Oli de Sant Genís la família Tuset Torrent, aquesta nissaga no tindrà continuïtat, doncs els fills no tindran  descendència i la casa acabarà enrunada.

GENEALOGIA TORRENT DE CA L’OLI

I Tuset = Carme Torrent Pagès *Massanes 1885

     Josep *Tordera 1908

     Jaume *Tordera1912

    Carme *Tordera 1915

A mas Prats, a la casa coneguda  ara com can Bernadó, als anys deu i vint del segle passat hi trobem al Simon Torrentó casat amb una Torrent provinent de Blanes.

GENEALOGIA TORRENT A MAS PRATS 

I Simon Torrentó Buscay *Riudellots 1874 = Francisca Torrent Perpiña *Blanes 1880

      Concepció *Plf 1901

      Pere *Plf 1904

      Francisca *Plf

L’hereu de  can Segimon de Vallplana, Benet Caimel,  es casa en  segones núpcies amb una Torrent provinent de Maçanet. Una filla del Benet, fruit del primer matrimoni casarà també amb un Torrent vingut de Vidreres.

GENEALOGIA TORRENT DE CAN SEGIMON

I Benet Caimel Valls *Plf 1853 = 1 Maria Agell Pibernat *Tordera 1854

                                                      = 2 Julia Sensat Torrent * Maçanet

       Gràcia *Plf 1876

       Teresa Caimel Agell *Plf 1875 = Joan Torrent Moner *Vidreres

       Segimon *Plf 1879  

 

A finals del segle XIX el Salvador Vila Torrent és el  masover de can Pinadella, quan la casa és comprada per la família Pagès.

GENEALOGIA TORRENT CAN PINADELLA 

I Salvador Vila Torrent *Pineda 1835 = Sabina Pica Bassedes *Plf 1833

       Filomena *Plf 1878

       Francisca *Plf 1871

       Josep *Plf 1879

A la dècada dels anys 60 del segle XIX la família Torrent Mateu són els masovers del mas Carbó. Ells seran els primers masovers després de la venda i marxa dels propietaris, els Serra Carbó. Els nous propietaris ja no hi viuran i  hi hauran masovers fins a la obertura  del  restaurant ja a la segona meitat del segle XX.

GENEALOGIA TORRENT MASOVERS DEL MAS CARBÓ

I Joan Torrent Lari *1834 = Francisca Mateu *1838

       Joan *Hortsavinyà 1864

       Maria *Sant Iscle 1863

La Josepa Pedrer Mateu, propietària del mas Pedrer  es casarà  amb  Ignaci Mateu Torrent de Malgrat. Aquesta família no viurà al mas, als anys 60 del XIX hi trobarem de masover a Joan Dalmau Torrent, que tot i ser de Palafolls no en sabem la família d’origen.

GENEALOGIA TORRENT MASOVERS  MAS PEDRER

I Joan Dalmau Torrent *Plf 1814 = Constància Negre Sèndich *Vidreres 1818

         Josep *Plf 1846

         Pere *Plf 1849

         Joan *Plf1851

         Maria *Plf 1856

 

També hem documentat alguns  Torrent que han passat  per  Palafolls per treballar de mosso i que no hi han deixat arrels; com al 1857 el Salvador Torrent de 21 anys a cal Viudo Ric, i el Joan Torrent  amb 22 anys a can Camps.

 

I potser una mica de resquitllada, doncs  no viuran a Palafolls, l’hereu del mas Joanysacreu es casarà, segons els capítols matrimonials fets al 1753, amb la pubilla de can Bonet de Santa Susanna, Teresa Bonet Torrent. Els capítols acordaven que el matrimoni viuria al mas Bonet però la descendència mantindria el cognom Joanysacreu, la unió de dues grans cases requeria sempre uns acords que  buscaven l’equilibri entre les famílies.

 

 

Xevi Salicrú.

 

 

1. Carta de gràcia: Venda on el venedor podia recuperar la finca venuda si abonava la quantitat cobrada al comprador.

2. Salicrú, Xavier. Cases amb era i quintana. Les masies de Palafolls i la seva gent s.XIV-XV. Pàg 65.

3. Salicrú, Xavier. Cases amb era i quintana. Les masies de Palafolls i la seva gent s.XIV-XV. Pàg 74.

 

 

 

FONS CONSULTATS:

Amirallament 1862. Arxiu Municipal Palafolls (AMP)

Padrons Ajuntament de Palafolls. AMP.

Dispenses matrimonials. Arxiu Diocesà de Girona (ADG)

BIBLIOGRAFIA:

Salicrú Siscart, Xavier. Cases amb era i quintana. Les masies de Palafolls i la seva gent s.XIV-XV. Edicions del Roig. Palafolls 2018.

Canal i Moré, Adrià. Els cognoms del Maresme. Sírius Edicions. Barcelona 1997.