Els diferents règims municipals han volgut mostrar en la nomenclatura dels carrers la seva ideologia. En el cas de Palafolls, que històricament no ha tingut nuclis ben estructurats, i per tant carrers poc definits, no podem parlar de nomenclatura clara de carrers fins la consolidació d’una administració local, l’Ajuntament , que oficialitzarà els noms amb la creació del primers padrons municipals a principis de la segona meitat del segle XIX.
Anteriorment, del segle XVIII cap enrere, trobem diferents maneres d’anomenar alguns carrers, analitzem-ho detalladament pels carrers del dos nuclis històrics; Sant Genís i Les Ferreries, partint del nom actual.
Sant Genís ha tingut dos carrers històrics que no han patit cap canvi per motius ideològics, més enllà de la seva traducció al castellà, únicament es va canviar durant la Guerra Civil el nom del poble passant a dir-se Miralles de Palafolls en comptes de Sant Genís de Palafolls, en aquell context anticlerical com a resposta a l’aixecament militar.
Aquest nucli fins al segle XVII només era format per cases a l’entorn de l’església formant una cellera, per tant fins llavors no calia anomenar cap carrer quan només n’hi havia un, trobem només a la documentació per ubicar els habitatges la forma casa a la cellera o vora la cellera. A partir del segle XVII es comencen a establir nous santgenissencs en cossos en terres de l’antic mas Antuny formant un carrer.
Aquest carrer en un primer moment serà anomenat de diferents maneres en diversos documents, carrer del Mig, carrer del lloc de Sant Genís, carrer de Dalt, aquest últim el defineix molt bé per estar dalt d’una petita carena, però ja a mitjans de segle XIX es consolida carrer Nou, un nom també molt descriptiu per diferenciar-lo de la part antiga a l’entorn de l’església.
I un cop anomenat el carrer Nou, que només variarà el nom durant la dictadura franquista on serà traduït per calle Nueva, la part de la cellera agafarà el nom de carrer Sant Genís tot i que puntualment al padró del 1880 serà anomenat carrer de Baix i en algun document notarial de l’època o al padró del 1887 carrer de les Ànimes. En aquell moment les quatre cases situades a l’entorn de la plaça, entre el carrer Nou i carrer Sant Genís, tindran l’adreça plaça de Sant Genís, però serà per pocs anys, a principis del segle XX queden integrades dins el carrer Sant Genís.
Als anys seixanta del segle XX s’unifiquen tots dos carrers sota el nom de calle Nueva, als setanta es tornarà a diferenciar la calle Sant Ginés i plaza San Ginés amb les cases a l’entorn d’ella, al padró de 1970 diu “plaza de la Iglesia”, un error ja que les cases més pròximes a la plaça de l’església eren ja incloses dins el carrer San Ginés.
Com a anècdota als anys noranta volent posar ordre a la numeració de totes les cases per la variació de nomenclatura les dècades anteriors s’intenta anomenar tots dos carrers com a Sant Genís, davant la protesta dels veïns queden ja definitivament fins a dia d’avui els dos carrers, Sant Genís i Nou.
El nucli de les Ferreries va ser originat a principis del segle XVI a peu de l’antic camí reial a Girona, els que són els actuals carrers Major, Passada i plaça Major, anant formant al llarg dels segles un carrer. Posteriorment, al segle XVII i XVIII, sorgeixen nous establiments de cossos que formaran els carrers Pi i Margall, Joaquim Ruhí, de Baix i Mas Pinell. Als anys trenta del segle XX es s’obrirà el carrer Francesc Macià.
Aquests carrers patiran al llarg dels anys canvis de noms, especialment durant la república i la dictadura, el ball de noms serà animat.
Els actuals carrer Passada i carrer i plaça Major han compartit denominació fins al segle XIX. Ja amb cases a finals del segle XVI, seran anomenats camí Ral, camí a Girona o a Tordera. En algun moment del segle XVII i XVIII el carrer Passada serà anomenat la via de baix, “vico inferiore” per diferenciar-lo de la plaça i evocant a la seva situació menys elevada respecte aquesta.
Al segle XIX ja amb els primers padrons el carrer Passada i la Plaça Major es coneixen com a carrer Ferreries, i l’actual carrer Major com a carrer Passada. Aquí pot haver confusió doncs l’actual carrer Passada no és el mateix que l’antic carrer anomenat així. La denominació Passada és molt comuna d’altres pobles en carrers formats a peu d’antics camins, la població veïna de Malgrat també té un carrer anomenat així que havia format, com el nostre, un tram del mateix camí. Aquest antic camí Ral va deixar de ser-ho al fer al segle XVIII un nou traçat seguint un curs similar a l’actual N-II.
Amb l’arribada de la república l’actual carrer Passada, ja separant-se definitivament amb la nomenclatura amb la plaça, passa a anomenar-se com el carrer Major carrer Fermín Galan, militar d’idees republicanes afusellat al 1930 per la dictadura de Damaso Berenguer, poc abans de l’arribada de la república. Galan havia participat en diversos aixecaments durant la monarquia com la sublevació anomenada la “Sanjuanada” contra Primo de Rivera o la sublevació de Jaca a 1930, que li comportarà un consell de guerra amb pena de mort. Amb l’arribada de la dictadura franquista el carrer és rebatejat com a carrer José Antonio, fundador de la Falange Española. José Antonio Primo de Rivera i Sáenz de Heredia era un polític falangista, fill del dictador Miguel Primo de Rivera, que fou condemnat a mort per un tribunal de la república a l’inici de la Guerra Civil, convertint-se en un màrtir del franquisme.Un carrer que sembla destinat a portar el nom del màrtir d’un o altre bàndol fins l’arribada de la democràcia on serà anomenat carrer Passada.
La plaça amb l’arribada de la república passar a ser Plaça de la República, encara llavors aquest espai era el centre de la vida social i comercial del poble, totes les manifestacions populars eren fetes allà. Amb la dictadura serà anomenada Plaza del Generalísimo, i amb l’arribada de la democràcia s’anomenarà ja plaça Major.
El carrer Major com hem dit després de ser anomenat camí Ral, camí de Girona o de Tordera als primers padrons de la segona meitat del segle XIX es consolida com a carrer Passada, i serà així fins l’arribada de la Segona República que se li posarà el nom de Fermín Galan, igual que el tram anterior a la plaça, l’actual Passada que hem explicat anteriorment. Amb la dictadura franquista adoptarà el nom de “calle del Generalísimo”, enaltint el dictador posant-li el seu nom a la via principal del poble. Amb la tornada de la democràcia es dignificarà amb el nom de carrer Major.
Les primeres cases del carrer Jacint Verdaguer van estar considerades com a part de la plaça, habitatges formats a partir de cossos segregats de finques que donaven a la plaça. Amb la república el carrer agafa entitat anomenant-se amb el nom de tant destacat poeta, prevere i un dels màxims exponents de la Renaixença. Als anys quaranta amb la dictadura les tres cases que hi havien van tornar a ser incloses dins la plaça, i no serà fins el retorn de la democràcia que tornarà a agafar entitat pròpia amb el nom de Jacint Verdaguer.
El carrer de Baix va formar-se a partir del segle XVIII, als padrons del XIX s’anomenarà Ferreries Petites fins el segle XX que ja serà anomenat carrer de Baix fins la república, quan se li posarà el nom de carrer Ernest Ventós, pintor i polític mort al 1933 a l’edat de 40 anys, membre de la Unió de Rabassaires i el Partit Republicà Català, regidor de l’Ajuntament de Barcelona i gran amic de Lluís Companys. Amb l’arribada del franquisme tornarà al nom antic sent traduït per calle Baja, i amb la tornada de la democràcia de nou carrer de Baix.
El carrer Pi i Margall és un carrer que es va originar a la segona meitat del segle XVIII, a partir de la venda de cossos que havien format part del mas Tosell de les Boïgues. Als primers padrons ja serà anomenat carrer del Mig, amb l’arribada de la república al 1931 rebrà el nom de Francesc Pi i Margall, polític català i segon president de la Primera República Espanyola, mandat que només li va durar trenta-vuit dies. Evidentment amb la dictadura feixista va caure el nom i va passar a anomenar-se amb el nom històric traduït calle del Medio. Actualment torna a dir-se Pi i Margall tot i que encara popularment els palafollencs li segueixen dient del Mig, que de fet ara la prolongació d’aquest vial cap a les escoles és oficialment el carrer del Mig.
El carrer Joaquim Ruhí, es va formar a partir també de terres del mas Tosell de les Boïgues al segle XVIII. Dels primers padrons serà anomenat carrer de Dalt fins al 1925 quan el plenari municipal va aprovar per majoria posar el nom del que havia estat secretari de l’Ajuntament de Palafolls durant 36 anys , el Joaquim Ruhí Ribas, al seu carrer quan va morir. El Joaquim va destacar pel seu bon fer en els assumptes de l’Ajuntament i la seva bonhomia en ajudar més enllà de les seves tasques de secretari a tots els pallafollencs fos quin fos el seu color polític o la seva posició social, la prova d’això és que ni durant la república ni la dictadura no es va canviar el nom.
El carrer Mas Pinell amb origen al segle XVII , rep el nom a causa d de construir-se les cases a peu de camí del mas Pinell, agafant aquest el seu nom fins a dia d’avui, el carrer amb el nom que més ha perdurat a la nomenclatura i que té un altre títol de ser el carrer més llarg.
Un vial nascut als anys trenta, el carrer Francesc Macià, que porta el nom de qui va ser el primer president de la Generalitat restaurada amb la república. L’Avi com era conegut popularment fou militar, polític independentista, fundador del partit Estat Català i posteriorment líder d’Esquerra Republicana de Catalunya. En el moment d’obrir-se el carrer va ser anomenat carrer Nou i per un breu temps Miguel Primo de Rivera, nom que li va durar ben poc, doncs de seguida va ser rebatejat amb el nom del president de la Generalitat. aprovat en un ple de 1928 dedicar-li a Primo de Rivera, llavors presidents del consell de ministres, només ens consta al padró de 1930. Amb l’arribada del feixisme va ser anomenat com a calle Calvo Sotelo en honor del qui va ser advocat de l’estat, polític, diputat conservador i ministre del govern de Miquel Primo de Rivera. José Calvo Sotelo va ser assassinat el 1936 per una unitat de la Guàrdia d’Assalt, sent un més dels pretexts per l’alçament militar. Amb el retorn dels ajuntaments democràtics se li retorna al carrer el nom del president de la Generalitat.
La resta de carrers palafollencs ja amb un origen més recent defugen d’aquest article, Sant Lluís i Santa Maria, fruit de la immigració dels anys seixanta també veuran canviar algun nom, les urbanitzacions mas Carbó, Ciutat Jardí o mas Reixach o tots aquells vials que es construiran a finals del segle XX, l’anomenada Eixample, que unirà les Ferreries amb Santa Maria i tots els que s’han construït fins a dia d’avui formaran part d’un proper article, on seran posats noms a gust dels veïns o del consistori del moment.
Xevi Salicrú
Bibliografia:
Salicrú, Xavier. Cases amb eixida i hort. Aproximació als orígens urbans de Palafolls. Edicions del Roig. Palafolls 2016.
L’Abans. Recull gràfic 1895-1979 de Palafolls. Editorial Efados. 2019.
https://valldebossagay.blogspot.com/2020/04/carrer-joaquim-ruhi-versus-carrer-de.html
https://valldebossagay.blogspot.com/2017/09/genis-valls-artifex-del-carrer-del-mig.html
https://valldebossagay.blogspot.com/2020/11/la-carretera-general-de-madrid-franca.html
