L’origen de Sant Genís, de veïnat a poble.

Dins els actes de la Festa Major de Sant Genís de Palafolls d’enguany  vaig impartir una xerrada, amb el títol que encapçala aquest article, on explicava l’evolució que va fer l’antic veïnat de Sant Genís al llarg dels segles fins a esdevenir un poble. Tot i haver format un sol poble històricament i una unitat política amb la resta dels veïnats del municipi de Palafolls es va erigir en una comunitat diferenciada, i és el que vaig explicar aquell dia el que vull desenvolupar  tot seguit.

Es fa difícil definir el que és un poble o un veïnat, però més enllà de l’aspecte geogràfic  de ser un grup de cases disseminades o agrupades  en un indret,  que ve podrien ser una cosa o altra,  al meu entendre la diferència rau en que un poble ha de ser una comunitat estructurada socialment, formant un col·lectiu que comparteixi molts aspectes més enllà de viure en un determinat territori.

Aquest pas de veïnat a poble és però força tardà, no serà fins a l’arribada   del segle  XX que Sant Genís esdevindrà un poble diferenciat de la resta de Palafolls, però abans d’explicar aquest procés veiem quin és  l’origen del veïnat.

Reproducció de les rajoles posades a  mitjans segle XIX a l'entrada de Sant Genís. 

Sense desvetllar res de nou l’origen del veïnat és, sense cap dubte,  l’església de Sant Genís de la que n’agafarà el nom.  La primera menció d’aquesta és l’any 947 en un precepte del rei Lluís Ultramarí a favor del monestir de Sant Pere de Rodes (1). Al 1079 (2) és consagrada com a parròquia, per tant hi ha tot un territori i una comunitat que tindrà  com a centre i referent l’església. Aquesta parròquia s’estendrà  en el moment de la seva creació entre la riera de can Gelat i  la riera de s’Auguer, a tocar les muralles de Blanes, i del mar fins a la parròquia de Tordera. Aquest territori parroquial però anirà minvant amb el  pas dels segles amb la creació de noves parròquies dins els seus límits.

Al segle XIII ja s’haurà creat una cellera a l’entorn de l’església, sorgida com a conseqüència de les assemblees de Pau i Treva del segle XI, on es va establir que no es podia dur a terme cap acte de violència a trenta passes de les parets dels temples religiosos, convertint aquests espais en terreny sagrat. Aquest fet va donar pas al naixement de moltes poblacions arressarades vora l’església.  La cellera de Sant Genís es convertia en el primer nucli del terme del castell de Palafolls.

La cellera de Sant Genís a l'entorn del 1920.

A mitjans del segle XIV sorgeix un nou nucli promogut per la família Palafolls, que anomenaran Vilanova de Palafolls. Dotada  de franquícies per afavorir el seu poblament serà una forma de revitalitzar el terme del castell, formant-hi una vila que aportés més beneficis als senyors del castell, quan fins llavors era un territori rural. No serà la única aposta dels Palafolls, a l’altra banda del riu, a s’Auguer, també hi ha un intent de crear-ne una altra, però que no prosperarà  per la proximitat de la vila de Blanes que ja exercia un gran poder d’atracció (3).

L’èxit de la Vilanova de Palafolls, l’actual Malgrat, serà afavorit pel pas del camí ral i la costa, elements que ajudaran a una vida comercial més activa. Aquest nou nucli creixerà en detriment de Sant Genís, aquest situat a recer de les muntanyes i lluny dels antics perills del mar que van afavorir el seu origen i que ara dificultaven el seu desenvolupament.  

Els vilanovins demanaran  ben aviat  el trasllat de la parròquia a Malgrat, els serà  concedit al 1374 convertint la nova capella de Sant Antoni en seu parroquial. Però el 20 de setembre de 1388 el bisbe de Girona confirma el retorn de la seu parroquial a la vella església,  davant les queixes dels parroquians  de Sant  Genís, tot i haver  estat beneïda ja la nova com a seu parroquial (4).

El terme del castell de Palafolls ocupava un territori que anava de la riera de Santa Susanna fins a la riera de s’Auguer i del mar fins a Tordera. Aquest territori més enllà de les parròquies que tenien jurisdicció dins el terme; Sant Pere de Riu, Santa Maria de Pineda i Sant Genís de Palafolls, i més tardanament Sant Antoni i Sant Nicolau de Malgrat (XVI) es crearan tres universitats,  que al llarg dels segles esdevindran els municipis de Palafolls, Malgrat i Santa Susanna. Aquestes seran la Universitat de Sant Genís de Palafolls, la Universitat de la Vilanova de Palafolls i l’anomenada Comú de Sant Susanna. La Vilanova de seguida obtindrà la batllia i notaria del terme i es convertirà en el seu centre  econòmic.

Al segle XVI la Universitat de Sant Genís de Palafolls o també anomenada  de la parròquia de Sant Genís de Palafollls o alguna vegada de Palafolls era formada per cinc veïnats; Sant Genís, la Burgada, Casanons, Sant Julià i el Castell. Tot i que durant algun moment del segle XVII apareix puntualment un altre veïnat, Vivelles, a cavall entre el de Sant Genís, Castell i Casanons. D’aquests cinc veïnats, com hem dit, només tenia molt primerencament un petit nucli Sant Genís, però a partir de la llicència per instal·lar una ferreria, concedida al 1501 pel vescomte de Cabrera al ferrer Pere Orench, al veïnat de la Burgada, se n'hi  començarà a formar una altre aquí.  La ferreria s’aixecarà a peu  del camí reial a tocar de la cruïlla amb el camí de Sant Genís. Aquest nou nucli s’anirà desenvolupant molt lentament, però per la seva millor situació,  respecte Sant Genís, també creixerà en detriment d’aquest.

A raó de la ferreria instal·lada el veïnat adoptarà un nou nom, primer de La Ferreria i més endavant de Les Ferreries. Al 1585 el nou nucli que es  començava a formar tenia ja dotze cases agrupades, Sant Genís continuava amb sis a la cellera més tres vora d’ella. D’aquestes  sis cases que formaven la cellera quatre eren vinculades a l’església, la rectoria, la del Benefici  de la Clau, la del Benefici de la Pietat i una casa de la Doma de Munt.  

Realitzats per Xevi Salicrú del llibre Cases amb eixida i hort.

  ___________________________________________________________________________________

 Universitat de la parròquia de Sant Genís de Palafolls

La Universitat de la parròquia de Sant Genís de Palafolls va ser l’antecessora de l’Ajuntament de Palafolls, i alhora és el sinònim del que podríem entendre en segles passats com a poble de Palafolls. La Universitat era l’agrupació de tots els caps de casa amb un reconeixement de representativitat del veïns de  la parròquia de Sant Genís de Palafolls. Moltes vegades la definició de parròquia es confon amb la de poble, en el nostre cas seria així.  El conjunt dels veïns eren representats en un primer moment pels obrers de la parròquia exercint de representants de la universitat i alhora com a gestors de la parròquia com a institució eclesiàstica. Al 1667 es concedix a la Universitat el privilegi de tenir jurats, passant els obrers a tractar només els afers de l’església, i els jurats seran els  representants de la Universitat.

El màxim òrgan de la Universitat era el Consell General, la assemblea de tots els caps de casa, que prenia les grans decisions.  La gestió diària i temes menors eren gestionats pel Consell de deu,  dos representants de cada veïnat, una representativitat igual per cada veïnat. Els jurats, que primer seran dos i a partir del 1714 seran quatre, eren escollits pel Consell General.

Les reunions dels dos consells es feien al cementiri o a la sagristia de l’església de Sant Genís. No serà fins a principis del segle XIX,  amb la creació del municipi de Palafolls , que Sant Genís deixarà d’allotjar les reunions i de retruc de ser el centre polític, essent  la casa  comprada per la Universitat l’any 1697, l’actual edifici de l’Ajuntament, la seu de la gestió municipal.

 ________________________________________________________________________________

Sant Genís va creixent molt poc a poc, al 1650 s’han construït tan sol dues cases més respecte el segle anterior, una al costat de la primera aixecada fora de la cellera, iniciant el que serà el carrer Nou, més una altra a quatre vents entre aquest nou carrer en formació i la cellera.  Cinquanta anys més tard trobem tan sols  tres cases més seguint alineant-se formant carrer. Al llarg del segle XVIII hi ha un creixement d’una dotzena de cases més, fruit del creixement econòmic que va patir tot el país, evidentment dimensionat a la realitat del nucli. Però hi ha una dada molt significativa, després d’aquestes dotzes cases no se n’hi farà cap  més fins a la segona meitat del segle XX! La fotografia del 1800 és la mateixa fins al 1950. La causa d’això va lligada directament al que ha anat passant d’ençà la formació del nucli de les Ferreries, l’atracció de  tots els palafollencs i nous arribats cap al nou nucli.

Al 1700 el nucli de les Ferreries ja  iguala pràcticament al nucli de Sant Genís amb vivendes, al 1800 aquell creixement que experimenta Sant Genís també ha esdevingut a les Ferreries amb escreix, s’ha format el carrer de Baix, del Mig i de Dalt i  el carrer Major ha començat a estructurar-se. A la segona meitat del segle XIX la diferència poblacional del dos nuclis és ja molt grossa, el poder polític ja és a la plaça Major, només resta l’església que rau encara a Sant Genís, i aquí és quan comença el procés de diferenciació d’un nucli respecte el tot, quan fins llavors havia format  una sola comunitat compartint espais de trobada.

Realitzats per Xevi Salicrú del llibre Cases amb eixida i hort.

La voluntat de tenir església a les Ferreries sumada a la pèrdua de pes poblacional de Sant Genís referma la identitat dels santgenissencs.

L’augment de població a baix provoca que duran el segle XX només hi haurà  alcalde genissenc del 1912 al 1914 i obtingut però per una crisis de govern del primer ajuntament democràtic amb l’elecció d'un santgenissenc de rebot del 1980 al 1983. Durant el segle XIX es va anar seguint un pacte no escrit; quan  l’alcalde elegit era de Les Ferreries el primer tinent d’alcalde era automàticament de Sant Genís i quan era l‘alcalde era santgenissenc  la primera tinença d’alcaldia era per un ferrerienc. Aquesta impossibilitat d’accedir a l’alcaldia porta als polítics santgenissencs a tenir com objectiu només la gestió del seu veïnat més que la voluntat de gestionar tot el municipi, el que podríem dir un enroc polític.

Al 1864 les Ferreries inicia el procés per tenir una església, que no es farà realitat fins al 1908. El procés de veïnat a poble està servit, la separació en dues comunitats comença al tombant del segle XIX al XX amb aquests ingredients:

-A principis del segle XX cada nucli té les seves aules on s’impartiran classes als infants; a Sant Genís rebran l’ensenyança de la mà  del rector, a les dependències de l’església tots junts,  i a les Ferreries tindran dos mestres laics separant nens i nenes en dependències municipals. Als anys 40 es farà una escola a cada nucli. L’escola fou un element important per crear sentiment de comunitat a les generacions joves.  

-El lleure també pateix divisió, cada nucli tindrà a principis del segle XX la seva taverna, i cada nucli un  comerç on comprar productes bàsics.

-La creació d’una nova església, primer sufragània de Sant Genís, separa les dues comunitats pels afers religiosos, pal de paller de la vida d’aquelles comunitats rurals on l’església marcava el dia a dia.

-Al 1926 hi ha un intent de segregació de Sant Genís per annexionar-se a Malgrat. El procés és alçat a altes instàncies de Madrid, que sense saber el motiu queda paralitzat i no tirarà mai endavant, tot i haver estat acceptat per l’Ajuntament de Malgrat davant el desinterès  de l’Ajuntament de Palafolls en pronunciar-se (5).

-La formació de la parròquia de Santa Maria de Palafolls al 1929, obtenint ja les Ferreries tots els serveis a excepció del cementiri, que fins al 1933 no s’inaugura el nou Cementiri Municipal, durant aquest període de quatre anys enterraran encara els seus difunts al vell cementiri de Sant Genís. Aquest nou equipament serà aixecat just a la frontera entre les dues parròquies per no ocasionar cap greuge a cap de les dues.

-La creació de la nova parròquia de Santa Maria de Palafolls provoca un estirabot, una proposta d’independència dels santgenissencs  en una reunió redactant una carta per l’Ajuntament  que finalment no serà entregada i quedarà en no res(6).

-Els genissencs anomenen  al principal  dels seus  regidors a l’Ajuntament de Palafolls alcalde de Sant Genís.

-La creació de dues parròquies comporta la creació de dues Festes Majors, quan fins llavors la Festa Major de Sant Genís era la comuna a tots els palafollencs.

-Els pagesos, ja als anys vint, s’agrupen en sindicats diferents, a les Ferreries creen la seva agrupació i els  de Sant Genís s’agrupen al Sindicat de Malgrat, creant al 1951 la seva pròpia “Hermandad de Labradores y Ganaderos de San Gines” amb seu a Sant Genís, sufragada  amb el capital proporcional que tenien a la “Hermandad de Labradores y Ganaderos de Malgrat”.

-La gran obra civil de Palafolls de mitjans segle XX, el complex teatre-cafè, aixecat per la “Hermandad de Labradrores y Ganaderos”  al 1948  amb el capital del col·lectiu, sense cap participació dels pagesos de  Sant Genís, esdevé símbol i referent de la cultura i oci del moment  i encara de l’actual  Palafolls, els santgenissencs en queden al marge.

-Les Ferreries es fa amb el topònim de Palafolls, la part es fa amb el tot. Allà on s’hauria de dir Ferreries comença a anomenar-se Palafolls. La Festa Major de Santa Maria de Palafolls passa per art de màgia a anomenar-se Festa Major de Palafolls, el sindicat de pagesos de les Ferreries és fundat com a Sindicat Agrícola de Palafolls i més endavant serà la Hermandad de Labradrores i Ganaderos de Palafolls. Ja ho deia al segle passat l’historiador  Joaquim Colomer, fill de Sant Genís assentat a Malgrat, dues coses tan sols tenen dret a dir-se  de Palafolls l’Ajuntament i el cementiri, la resta no són comunes a tot el municipi, posant-hi  molt èmfasi a la Festa Major i a l’escola de les Ferreries.

-L’arribada del telèfon també se suma a la separació dels dos nuclis, amb una centraleta a cada lloc, evidenciant dos nuclis diferents, tot i ser fruit d’una qüestió purament logística  ajuda  a crear aquest marc mental de dues comunitats.

 

Tots aquests fets creen dues comunitats ben diferenciades amb espais de trobada per cadascuna, i sobretot desperten la pertinença a dos pobles diferents, tot i compartir la gestió municipal comuna i una evident relació social per proximitat. Aquests fets són la prova empírica per demostrar que el sentiment de poble és ben justificat, qui pot negar el sentiment de pertinença a un poble a qui el sent?

Sant Genís va esdevenir un poble per la suma d’uns ingredients, la falta d’aquests provoca l’efecte contrari  i si se n’hi sumen de nous que resten el procés a la inversa és servit; no hi ha escola, element cabdal per articular un sentiment de pertinença, no hi ha lleure més enllà de la Festa Major, no hi ha comerç, l’aparició de  l’Urbanització de Ciutat Jardí als anys setanta comença un procés de difuminació del poble, i sobretot la irradiació que emet el centre de Palafolls amb capitalitat, escoles, serveis, comerç, lleure, extraescolars i entitats.

Res és perdut, la prova és haver fet un any més  Festa Major a Sant Genís, per tant, el poble es viu  tot i les dificultats. Les  actuals circunstàncies  no ajuden, però si la voluntat d’uns quants es manté ferma el poble seguirà sent. Un dels elements que ha d’ajudar és la revitalització de  l’Associació de Veïns erigint-se en líder per crear espais de trobada pels genissencs. Ja ho va dir en el seu moment als anys vuitanta mossèn Miquel Gallart, últim rector exclusiu de la parròquia ( 1979-1995), si Sant Genís vol fer-se  valer ha de crear una associació de veïns, ara cal empoderar-la de nou.

 

Xevi Salicrú.

 

 

1. Pons i Guri, J.M./ Rodriguez Blanco, J. Els noms de lloc a l’Alt Maresme dels segles IX-XII. Antics termes de Montpalau, Palafolls i Tordera. Col·lecció Memòria Històrica 4. Llibreria El Ser-ciències, s.l. Arenys de Mar 2000. pàg 64 i 80.

2. Codina, Alfons. El poble de Sant Genís de Palafolls. Apunts històrics s.XVI-XX. Edicions del Roig. Palafolls 2004. pàg. 24.

3. Soldevila, Xavier. Entre el Capaspre i la Tordera. Orígens i primeres passes de Malgrat (segles X-XV). 11a beca d’investigació Vila de Malgrat de Mar. Ajuntament de Malgrat 2018. pàg 25.

4. Piña, Joan. El naixement de la parròquia de Malgrat i el conflicte amb la de Sant Genís de Palafolls. Article de la revista Vilelles núm 2. Ajuntament de Palafolls 2022. pàg 26.

5. Codina, Alfons. El poble de Sant Genís de Palafolls. Apunts històrics s.XVI-XX. Edicions del Roig. Palafolls 2004. pàg. 147.

6. Codina, Alfons. El poble de Sant Genís de Palafolls. Apunts històrics s.XVI-XX. Edicions del Roig. Palafolls 2004. pàg. 148.

 

 

 

El trenc de 1726.

Dies enrere  l'Agència Catalana de l'Aigua presentava tres propostes de com actuar al delta de la Tordera, amb l'objectiu de presentar al territori tres  possibles accions per prevenir danys en futures crescudes del riu. Després del  gener de l’any 2020, amb les destrosses del  temporal Glòria, és molt necessari replantejar l'estat del riu.

 

Les prediccions diuen que les grans crescudes seran cada cop més freqüents, situació que es veurà agreujada per l’estat actual del riu. Tenim una Tordera que ha perdut tota capacitat d’absorbir les grans avingudes d’aigua, han desaparegut les zones de laminació al llarg del seu tram baix,  quedant el riu canalitzat dins unes motes, i una  desembocadura que  ha perdut tota capacitat de flexibilitat segons l'aigua que hi arriba. 

 

El delta sempre ha conviscut  amb el perill de les trencades del riu, moltes d’elles  han estat mitigades històricament per zones que han actuat com a vàlvula d’escapament, algunes  plantades d’arbres de ribera que podien suportar l’excés d’aigua. Però no sempre s’han contingut tots els  embats de l’aigua, la documentació antiga, de tant en tant, ens explica alguns  episodis que qui els van viure ja els descrivien con extraordinaris.

Retall document març 1727

L’onze de març de 1727 es va reunir, al veïnat de les Ferreries, una comissió per valorar i arranjar  els desperfectes ocasionats pel desbordament  del riu Tordera  i el rec Viver, ocasionats  els últims dies de l’any anterior. Convocats a la casa d’en Ramon Bigas pel batlle Pere Rabassa i els regidors de la universitat de Sant Genís; Ramon Juany, Ramon Bigas i Francesc Borrell, hi assistiren els veïns  Antoni Alenyà de Tordera, Antoni Puig de la Burgada de la parròquia de Sant Genís i Josep Ballester Batlle de Santa Susanna, tots tres pagesos i elegits com a experts  pel doctor en drets de Barcelona Ramon Romà, assessor general dels estats del marquès d’Aitona al Principat de Catalunya. Alenyà actuaria  com a representant del marquès, Puig de la Universitat de Sant Genís  i Ballester com a representant de la Universitat de la Vilanova.

 

S’exposa a la trobada que la Tordera s’ha endut vint quarteres de terra de sembra i n’ha inundat  unes quantes més, desperfectes ocasionats  per un trenc de cent-deu canes (1) d’amplada a la mota del riu, a tocar  una peça de conreu de can Puigvert.  S’insisteix que és molt convenient per Malgrat i Palafolls reparar el trenc amb quatre mil estaques doncs encara hi discorre l’aigua, explicitant que caldrà fer parapetats fornits de rama de bosc i plantes de vinya. I en cas que fos necessari  fer-hi també una resclosa de pedres ja que hi ha una pedrera molt a la vora. S’acorda obrar en dit esborany sota la direcció dels  experts nomenats; Alenya, Puig i Ballester, pagant tota la terra que es faci servir i que quan sigui tapat s’arreglin també tots els demés trencs més petits que hi ha.

 

Capbreu d'Esteve Puigvert 1796

Concretar on era enxactament aquest trenc no és pas cosa fàcil. Sabem d’algunes de les peces que tenia el mas Puigvert, les que eren capbreuades al Duc de  Medinaceli i al monestir de Rocarossa. Al segle XVIII, l’any 1796,  el mas Puigvert disposava de dues peces que tocaven el riu, una era pròpiament el mas Puigvert i l’altra era situada per sota la carretera d’anar a Blanes (2), just  abans de travessar el riu, per sota el pla d’en Bigues, segons el capbreu fet al Duc de Medinaceli (3). Aquestes peces també foren capbreuades anteriorment al segle XVII al Marquès d'Aitona, antecessors dels Medinaceli (4). Però a  banda d’aquestes peces el mas en podia haver tingut  d’altres que toquessin el riu i que no estiguessin sota el domini d'aquests senyors.

 

Consultant un  registre de finques rústiques de Palafolls del 1856 (5), on veiem totes les  peces que tenien els Puigvert a Palafolls independentment sota quin senyor estiguessin , no sent documentada cap d’altra vora el riu, per tant una de les dues peces capbreuades al segle XVIII ha de ser la del trenc, descartant, agosaradament potser, que en tinguessin una altra vora el riu  entre 1726 i 1856 que hagués estat venuda, però durant aquest període els Puigvert no venen mai cap peça, més aviat tenen la política d'adquirir-ne de noves, per tant  mantenien i augmentaven finques. 

 

Retall plànol 1856. Finca 713 de Josep Puigvert.

Així la peça, actualment dins el terme de Malgrat (6),  situada a tocar la carretera seria candidata a  ser la finca on es va obrir el trenc, una peça d’onze quarteres destinada al 1856 a cultiu,  on aquell segle XIX tres quarteres i mitja eren de cereals, quatre eren plantades de vinya i les tres i mitja restants amb arbres de ribera, possiblement aquests  a tocar el riu.  La coincidència de la peça estant vora una pedrera, la del Molí, el perill pel pla de Malgrat, situat allà mateix,  i la proximitat del rec Viver dona peu a la hipòtesi que el riu trenqués per allà, just una mica més avall on va sorgir el  trenc al gener de 2020, al pla d’en Bigues.  

 

Xevi Salicrú.

 

1.  Cent-deu canes quivaldrien  a 171 metres aproximadament. La cana fou una antiga mesura de longitud dividida en vuit pams. La cana de Girona feia 1,559m. https://www.enciclopedia.cat/

2. Seria la carretera que ara anomenen carretera vella i que en aquella època era la nova, la vella de llavors passava més avall, pel mig del pla de grau. 

3.Arxiu Municipal de Sils. Capbreu 26. 3-5-1796. f. 343.

4.Arxiu Municipal de Sils. Capbreu 7. 26-3-1666. f 113.

5.Parcel·lari de rústica de Palafolls 1856. Centro Nacional de Información Geográfica. Ministerio de Fomento. Madrid.

6. Al 1856 una franja de 1'5 km aprox. a tocar el riu, gran part del pla de Grau fins al mar, era terme municipal de Palafolls encara. 

 

Un vint-i-dos de juliol de fa 86 anys.

Un dia  com avui, un  vint-i-dos de juliol, de  fa vuitanta-sis  anys  fou cremada i saquejada l’església de Sant Genís per un grup de membres de la FAI,  arribats a mig matí dalt d’un camió. Exaltats i armats com anaven ben pocs s’havien d’atrevir a fer-los front.  Abans  de la seva arribada  algú ja havia avisat que pujaven a cremar-la, no era  pas la primera, el dia abans ja  havien encès les dels pobles del voltant.

Retaule major abans del 1936

Avisats com eren molts van córrer a amagar totes les imatges del temple. Gran part de les imatges van anar a les cases dels voltants, diuen que a casa hi van portar la Mare de Déu dels Dolors sense saber-ho els de casa, era un temps que les cases eren encara sempre obertes.

En arribar les hordes anarquistes i trobar el temple desvestit d’imatges van amenaçar al poble, si no apareixien ràpid cremarien cases i tot.  Mica en mica van anar sortint i eren dipositades davant la porta de l’església, mentrestant van estimbar  les campanes de daltabaix el campanar. Recordaven molts el gran estrèpit que van fer al picar contra  el terra.

En Nicolau Salichs Vila, conegut com l’avi Ferrerhosta,   es va  encarar a aquella gent que carregaven les campanes al camió, que havien d’anar per fondre i fer armament, i li van dir:

 - Seràs burro de no deixar-nos carregar les campanes....et pelarem i ens les emportarem igual!

Quan els va semblar que totes les imatges ja havien sortit els hi van calar foc. La seva ignorància i la prova de que no eren de Sant Genís es demostrava en que  no es van adonar que la principal imatge del temple, un Sant  Genís del segle XVIII, que presidia l’església no hi era. N’hi faltaven també dues més,  la Mare de Déu de Vivelles o de les Dones, originaria de la capella del Castell i del segle XIV i  un Sant Isidre datat del XVIII.

Sant Genís, patró  de la parròquia, va ser amagat  en un  marge  de darrera  l’església , a tocar la riera d’en Jordà,  per  en Ramon Solé Freixas i  els  germans Nicolau  i Joan Salichs  Bonet. Allí s’hi  va estar durant tota la guerra.

Dins el temple hi van apilar els bancs de fusta i tot el mobiliari davant els diferents altars de l’església i van també calar-hi foc. Una de les coses que també va cremar fou l’arxiu parroquial, la documentació de l’església mil·lenària; pergamins, llibres parroquials i tota mena de documentació. Tot el que no era de pedra va ser consumit pel foc; l’altar major d’estil barroc on també hi havia la imatge de Sant Narcís, patró de la diòcesi, Sant Nicolau i els Sant Cosme i Damià, els  retaules del Santíssim, del Roser,dels  Dolors, de Sant Isidre, de Sant Sebastià, de la Pietat,  de  Santa Caterina i el de Santa Anna. 

Els objectes amb  metalls preciosos van desaparèixer, espoliats, com dues  creus processionals de plata d’estil gòtic del segle XVI de més d’un metre d’alçada,  una d’elles mostrada  a l’Exposició Universal de Barcelona del 1929, i una bacina de plata també del segle XVI. Es va poder recuperar una peça trobada a Madrid, un copó del segle XV que fou primer  entregat per error a Canet, al confondre la cabra dels Cabrera pel gos de l’escut de Canet, un genissenc la va reconèixer en una exposicó l’any 1942 i va ser restituïda a la parròquia, tot i que desconeixem on es troba a l’actualitat.

A banda de les tres imatges, es van salvar del foc i el robatori dos bordons del segle XVI, amagats en un fals sostre de la rectoria.

Acabada la guerra les imatges amagades van tornar al temple. Sant Isidre va ser recol·locat anys després en una fornícula a la Casa del Lloc, davant l’església, i ara torna a ser dins el temple després d’haver-se restaurat a la dècada dels noranta. La Mare de Déu de Vivelles molt malmesa va desaparèixer als anys cinquanta, segons el rector del moment va quedar convertida en pols per la gran quantitat de corcs que tenia. I el Sant Genís, que presideix el temple, molt malmès pels tres anys amagat fou restaurat passada la guerra, despeses que va sufragar Angela Alsina, filla de can Cabreta.

Als anys quaranta i cinquanta per acabar de revestir una mica més el temple es van comprar algunes imatges; una Mare de Déu de l’Assumpció, un Sant Pere, un Sant Sebastià i un Sant Antoni, totes de guix, i un Sant Crist crucificat processional. Aquest fou comprat per l’avi Calau com a prometença per haver tornat  tots els seus fills de la guerra. I fa pocs anys l’església va rebre una  donació de la  família Vallet Regí d’un mosaic de la Mare de Déu de Vivelles fet l’any 1970 per Santiago Padrós.

                                                             IMATGES ACTUALS DE L'ESGLÉSIA 

Sant Isidre s. XVIII

Sant Genís s. XVIII

 

Sant Pere segona meitat s. XX

Sant Antoni Abat. segona meitat s.XX

Mare de Déu de l'Assumpció. segona meitat s.XX

Sant Sebastià. segona meitat s.XX

Sant Crist. Segona meitat s. XX

Mosaic Mare de Déu de Vivelles. 1970

 

Xevi Salicrú

Bibliografia:

-Codina, Alfons. El poble de Sant Genís de Palafolls. Apunts històrics s. XVI-XX. Edicions del Roig. Palafolls 2004.

-Paradeda, Fèlix. La vila de Malgrat i sos contorns. R. Roig Impressor. Blanes 1915.

- https://valldebossagay.blogspot.com/2018/10/les-verges-del-castell.html

-https://valldebossagay.blogspot.com/2015/08/comediant-notari-o-soldat.html

L’Antic Hospital de Malgrat, l’últim vestigi de la pertinença de Malgrat a la parròquia de Sant Genís.

Temps enrere m'arribava una còpia d’un contracte de cessió de l’ús de l’Hospital entre la parròquia de Sant Sant Genís i l’Ajuntament de Malgrat.

Un document amb  nou punts detallant una proposta de  cessió  redactada  l’any 1977, i que havia de ser signada pels representants de la parròquia i el bisbe  de Girona d’una part i un representant de l’Ajuntament de Malgrat de Mar per l’altra.

Els tres primer punts ens posen en context, explicant l’origen i propietat de l’edifici, la resta dels sis punts detalla les condicions del contracte.

L’any 1441 Hug Descolomer  deixava dit al seu testament la volença de crear un hospital de pobres. Els seus marmessors Berenguer Artigas, Pere de Bell-lloch i Esteve Llovet executaven la seva voluntat fundant dit hospital (1). Descolomer  havia estipulat   que la institució seria administrada pels obrers de la parròquia de Sant Genís. Recordem que en aquell  moment la vila de Malgrat no disposava de parròquia pròpia i era encara sota la jurisdicció parroquial  de Sant Genís de Palafolls. La parròquia de Malgrat no serà una realitat fins el 26 d’octubre de 1563 quan el bisbe de Girona signarà i acceptarà la concòrdia feta entre les dues parts al 1561. En aquesta concòrdia formarà part de la parròquia tota la franja marítima de la parròquia de Sant Genís fins al turó del castell, la zona per sobre el castell haurà d’esperar al segle XX per igualar els termes parroquials als municipals (2).

Descolomer va  disposar   la construcció d’una casa o l’aprofitament d’una ja existent dins la Vilanova, on assortint-la de llits, mobles i rendes necessàries donaria  el servei d’hospital a tots els pobres de Jesucrist. L’Hospital era administrat pel dia a dia per un hospitaler, que residia al centre.

Actualment segons la fitxa descriptiva del mapa del patrimoni de la DIBA el descriu com :” un edifici de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis presenta un portal d'arc pla arrebossat amb una inscripció a la llinda on hi consta "SANTO HOSPITAL". Al seu voltant hi ha diverses finestres d'arc pla arrebossat distribuïdes de forma aleatòria, excepte els dos pòrtics d'arc carpanell arrebossat del pis, que tenen sortida a un petit balcó de baranes de forja. El ràfec està acabat amb una cornisa motllurada. La façana lateral presenta poques obertures, com també tres arcs de maó disposat a plec de llibre perpendiculars al mur i que formen un espai semiporxat. La part posterior s'obre amb finestres d'arc pla arrebossat i té un pati tancat per una balustrada. El tractament dels murs és arrebossat i pintat, excepte la façana lateral on s'observa el parament de pedra lligada amb morter i els carreus de la cantonada” (3).

Tot i que la capella és datada a la fitxa patrimonial de la DIBA del segle XV, no serà fins el 23 de març de 1556 que el bisbat donarà  llicència per construir una capella al costat de l’Hospital sota l’advocació de Sant Cosme i Sant Damià .Unes obres que es van allargar fins al segle XVII quan al 1626 es contracta al mestre de cases de Mataró  Bernat Salvador. Aquest havia d’acabar una paret exterior posant una llinda de pedra de Montjuïc a la porta principal i obrir una finestra, a l’interior  havia de posar els arcs i claus de volta també de pedra de Montjuïc i enrajolar. El mestre de cases  havia d’avançar tota la pedra, calç, sorra i els manobres, els obrers a canvi avançaran la fusta, guix, rajoles, llates i teules. Salvador farà aquesta feina per 200 lliures a cobrar en quatre pagaments (4). El 10 de setembre de 1629 s’estableix la comissió per beneir-la (5).

Actualment la capella d’estil gòtic consta d'una sola nau descrita a la fitxa del mapa de patrimoni de la DIBA com: ”un edifici de planta rectangular amb absis poligonal. La nau consta de dos trams separats per un arc toral coberts amb volta de creueria. El presbiteri està separat de la resta amb un arc de mig punt de pedra motllurada sostingut sobre pilastres. La creueria del presbiteri té les nervadures de pedra vista i les claus de volta de pedra on s'hi representen Sant Cosme i Sant Damià i Sant Pere. Als peus del temple hi ha un cor sostingut amb volta rebaixada i delimitat amb barana de fusta. La il·luminació natural de la nau es fa a través de la rosassa, amb un vitrall on hi ha l'escut de Palafolls, i de la finestra de l'absis. A nivell exterior presenta un portal d'arc pla de pedra carejada amb l'intradós motllurat. A la mateixa façana hi ha, a banda de l'obertura de la rosassa sobre el portal, un portal d'arc pla arrebossat i un finestral de pedra carejada, situats en un eix lateral. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques i sobre la línia del carener ressalta un campanar d'espadanya d'un sol ull que no conserva la campana. L'absis està reforçat exteriorment amb contraforts entre els quals hi ha una finestra d'arc apuntat. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat”(6).

Al 1606, a causa  d’una  gran sequera que havia malmès les collites, el bisbe concedeix una moratòria per pagar els deutes que tenien els  veïns de Sant Genís amb l’Hospital (7). Aquests deutes eren censals on a canvi d’un diners entregats per l’hospital els censatari havia de pagar perpètuament una quantitat anual. Al 1818 encara en rebia quinze, on de cadascun en cobrava  anualment 33 lliures, 13 sous i 3 diners.

Les dependències de l’antic hospital van ser reformades pels arquitectes Joan i Dionís Torres, fills de Joan de Tours, al 1626. Data molt pròxima al 1638 quan s’encarregava a dos escultors de Blanes, Antoni i Miquel Joan Perdigó, pare i fill, la construcció d’un retaule de fusta de gran format, fet de fusta d’àlber blanc i que porti les portes de la sagristia amb pany, frontisses i claus, donant-los la llibertat per canviar les imatges de Sant Cosme i San Damià. Se’ls encarrega també un nou grup escultòric de la Verge Maria amb un llibre a les mans  i Santa Anna. Cobraran per aquesta feina 130  lliures, 30 en el moment de la signatura, 50 a mig fer i 50 restants al acabar l’obra (8).

Els obrers de la parròquia, els gestors de l’hospital, eren elegits anualment el diumenge de  Pentecosta, anomenada ara també  la Segona Pasqua, després de la missa major. La primera referència a aquests obrers és del dia de Pentecosta de 1563 quan es va fer  la nova elecció, aquell dia deixaven el càrrec Francesc Desclapers, Antoni Puig i Baltasar Valldejuli, i eren elegits Francesc Padrer, Antoni Roig Desprats i Jaume Burguet. L’elecció es feia per insaculació, es posaven dues ternes amb tres noms a cadascuna i un noi de poca edat en feia l’extracció d’una (9).

Tenim d’altres ternes de diferents anys. L’any 1631 tenim a Jaume Reig, Antoni Albarich i Joan Alsina, al 1633 Salvador Tortós, Francesc Valldejuli i Bernat Bres, com a sortints i al  Joan Moresch, Antoni Albarich i Joan Alsina com entrants . L’any 1691 foren elegits Pere Borrell, Gerònim Batlla i Jaume Torras, al 1813 Joan Torrent Valldejuli, Jaume Puig i Jaume Riera i al 1891 Josep Alsina, Salvador Fontseca i Joan Moner (10).

Al 1633 el visitador del bisbat  demana canvis en algunes estances, com fer una pared de pedra i calç per separar  la capella de l’hospital deixant-hi dues finestres perquè els  malalts puguin escoltar missa. També demana que la cambra pels religiosos malalts s’hi posi una màrfaga, un matalàs i coixins amb coixineres.

És rellevant també l’inventari de l’any 1653 de mobiliari i ornament litúrgics que hi havia:

A l’entrada de l’hospital diu tenir una caldera d’aram, una serra de foc, un per de terra, un llumaner, una caixa i un cofre dolents. A la capella una casulla de flors, una alba, un amit, un cinyell, una estola i maniple, un calze de plata amb la patena, un bossa amb dos corporals, un pàlits de drap guarnits, dos anell d’or, un anell de plat i un amb pedra, tres estovalles per l’altar, un missal, dos candelers de llautó, un llençol randat amb un gambuix i un capçó, dues estovalles, dos canes de drap nou, tres trossos de drap nou, un anell d’or amb un tafatà blau, un llit de de pilars i  una caixa bona per posar ornaments. En una cambra un llit de pilars amb la màrfega, matalàs i travesser, un altre llit de pilar amb màrfega i travesser, un flassada blava nova, dues flassades blanques, una caixa amb pany i clau amb dotze llençols bons, quatre llençols dolents , una tovallola, dues coixineres, dos eixugamans, un forrellat amb pany i clau, un pany sense clau, dos bancs dolents i un llit de camp ras.

 

Durant molt de temps hi va haver disputes per la seva administració. Ja al 1678 els obrers de Sant Genís van haver de recórrer al papa Pius IV per solucionar el conflicte de qui l’havia de gestionar. El 1753 el bisbe de Girona havia atorgat al rector de Malgrat participar  en actes religiosos dins la capella però just set  anys després el tribunal de Rota ho anul·lava davant la queixa de la parròquia de Palafolls.  Al 1804 sembla que només s’atenien a pobres de la parròquia de Sant Genís, això va a tornar a generar conflicte amb Malgrat que va acabar amb l’admissió de pobres de Malgrat també (11).  L’Ajuntament de Malgrat demanava també al 1861, segons un acord de 1808, a l’Ajuntament de Palafolls que els administradors de l’Hospital donessin comptes a Malgrat. Finalment al 1888 una Reial Ordre de 21 de juny decretava que l’Hospital era de patronat particular i que els obrers de la parròquia de Sant Genís no havien de donar comptes a ningú. En aquest context de desacord amb qui havia d’administrar l’hospital i davant les queixes per part de l’Ajuntament de Malgrat de que no s’atenia  bé als malalts es va nomenar un delegat per investigar si eren ben atesos o no. Es va arribar a la conclusió de que estaven ben atesos i que la neteja de l’espai era bona (11).

Al primer semestre del 1862 hi havia 12 malalts, 7 homes i 4 dones que havien entrat aquell any, més una dona que ja hi era de l’any anterior, de tots ells dues dones i dos homes van morir i la resta es va curar. Al segon semestre hi havia dos malalts i en van entrar quatre de nous, tots es van curar.

En el context de la Tercera Guerra Carlina al 1873  s’hi va traslladar la figura del Santíssim de l’església parroquial de Malgrat. Mentre va durar el conflicte i l’ocupació de l’església per part de les tropes liberals  tots els actes litúrgics de la parròquia es van fer a la capella.

Al 1891 els obrers de la parròquia i els rectors de Sant Genís i  Malgrat sol·liciten al bisbe que els malalts de l’hospital siguin atesos per la congregació de les Germanes Vetlladores, les actuals Germanes de Sant Josep. L’any següent s’autoritza a les germanes la gestió del centre amb l’arribada de quatre primeres germanes. La comunitat hi estarà  fins al 1970 quan es  traslladen els malats al Centre Mèdic Natzaret, equipament que construeix  la comunitat, especialment gràcies a una donació feta per la malgratenca Dolors Regí d’una finca del carrer Ollers que va servir per pagar part del nou edifici (12).

A l’antic hospital s’hi instal·larà al 1982 la Comunitat Terapèutica de Malgrat, dedicada a l’atenció de malalts psiquiàtrics, i la capella serà utilitzada com a sala d’exposicions i xerrades fins a dia d’avui. És en el moment posterior a la marxa de la comunitat de germanes que la propietat de l’Hospital, la parròquia de Sant Genís i el Bisbat, proposa un cessió de l’ús de  l’edifici  a l’Ajuntament de Malgrat.

El contracte diu que la parròquia cedirà  gratuïtament l’edifici demana que es reservin quatre places pels pobres de Sant Genís, els quals hauran de rebre la mateixa assistència que la resta. Totes les despeses de conservació, manteniment e impostos aniran a càrrec de l’Ajuntament de Malgrat. Si mai es fan obres s’hauran d’autoritzar des de  Sant Genís  amb l’aprovació del bisbat. Els obrers i el rector de Sant Genís vetllaran pel compliment del contracte durant el cinquanta anys de validesa de l’acord, que seran prorrogables, i  en cas de resolució  del contracte l’Ajuntament de Malgrat no podrà demanar cap indemnització per les obres i millores realitzades a l’edifici.  Clou el document els espais per signar els representants de la parròquia, de l’ajuntament i el bisbe.

Si aquest contracte es va arribar a signar no ho puc precisar però si que sorprèn que es redactés set anys després d’haver marxat les Germanes de Sant Josep quan l’edifici ja no donava el servei pel que havia estat creat.

Actualment la propietat de tot l’edifici, antic hospital i la capella, dessacralitzada, segueix sent de la parròquia de Sant Genís i es troba en règim de lloguer  a l’Ajuntament de Malgrat per un preu simbòlic per allotjar el centre terapèutic i fer ús de la capella com a espai cultural.

 

Xevi Salicrú.  

 

1. Arxiu diocesà de Girona. Ref. CAT ADG 1 1 1 Calaix 23B C.23B n.13

2. Piña, Joan. Revista Vilelles. Article El naixement dela parròquia de Malgrat i el conflicte amb la de Sant Genís de Palafolls. Ajuntament de Palafolls 2022. pàg 27.

3.https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-hospital-0

4.Codina, Alfons. El Poble de Sant Genís de Palafolls. Apunts històrics s. XVI-XX. Ajuntament de Palafolls 2004. pàg 253.

5.Arxiu diocesà de Girona. Lletres. Llibre U-235. full f77v.

6.https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-lantic-hospital

7.Arxiu diocesà de Girona. Lletres. Llibre U-312. full f67v.  

8.Codina, Alfons. El Poble de Sant Genís de Palafolls. Apunts històrics s. XVI-XX. Ajuntament de Palafolls 2004. pàg 254.

9.Codina, Alfons. El Poble de Sant Genís de Palafolls. Apunts històrics s. XVI-XX. Ajuntament de Palafolls 2004. pàg 217.

10.Codina, Alfons. El Poble de Sant Genís de Palafolls. Apunts històrics s. XVI-XX. Ajuntament de Palafolls 2004. pàg 253.

11.Codina, Alfons. El Poble de Sant Genís de Palafolls. Apunts històrics s. XVI-XX. Ajuntament de Palafolls 2004. pàg 257.

12. Arís, Núria. Garangou, Sònia. Piña, Joan. Malgrat de Mar. Recull gràfic 1862-1970. Editorial Efadós. 2009. pàg 182.