No és fins a la Constitució de Cadis de 1812 que no hi haurà una regulació específica de la figura del secretari municipal. A partir d’aquell any durant el segle XIX es succeiran diferents règims locals; 1823, 1833, 1840, 1845, 1856, 1870 i 1877. Totes aquestes lleis municipals tindran uns trets comuns com la desaparició del càrrec com a vitalici i l’obligació de tenir un secretari a cada ajuntament.
La tasca de secretaria és donar fe pública i assessorament legal preceptiu en totes les accions, contractes, licitacions i documents administratius que realitzi el consistori, i també incloure els assumptes que hagin de ser tractats en els plens municipals, aixecar actes d’aquests i una vegada aprovades certificar-les a l'Administració de l'Estat i la Generalitat.
A Palafolls tenim coneixement de qui ostentava el càrrec d’ençà l’any 1872, quan disposem de les primeres actes conservades . Per anar veient quins han estat els seus titulars i les seves vicissituds de la institució fins a dia d’avui dividiré l’article en quatre períodes.
Primer període 1872/14-3-1888. La inestabilitat en el càrrec.
Aquest primer període és caracteritzat per una gran inestabilitat en el càrrec provocada per la dependència directa amb qui governava. En aquests setze anys va haver-hi disset relleus al capdavant de la secretaria, ocupada per onze secretaris diferents. Les destitucions, dimissions i restitucions seran el pa de cada dia.
En aquest període els secretaris es regien per la llei municipal de 1870 (1). Els requisits per accedir al càrrec eren pocs, només calia ser espanyol, major d’edat i tenir instrucció primària.
“..Art. 116. Para ser Secretario se necesita ser español, mayor de edad, estar en el pleno goce de los derechos civiles y políticos, y poseer los conocimientos de la instrucción primaria. No pueden ser Secretarios en propiedad ni interinos: 1.° Los Concejales del mismo Ayuntamiento. Los Notarios y Escribanos, en tanto que desempeñen las funciones propias de estos cargos. 3.° Los empleados activos de todas clases. 4.° Los particulares ó facultativos que tengan contratos ó compromisos de servicios con el Ayuntamiento ó común de vecinos. 5.° Los que directa ó indirectamente tengan parte en servicios, contratas ó suministros dentro del distrito municipal por cuenta de este, de la provincia ó del Estado. El cargo de Secretario es, sin embargo, compatible con cualquiera otro cargo municipal ...”
Per tant el perfil d’aquest primer període és molt diferent al que és ara i el càrrec era accessible a molta gent. Tots arribaven al càrrec per afinitat amb qui estava al capdavant del consistori, alguns alternaren el càrrec amb el de regidor, conseller a l’època, o alcalde, cosa que ara ens semblaria inversemblant.
El primer que tenim documentat és el Joan Pujol Galceran esmentat a la primera acta de ple conservada amb data de sis de gener de 1872. Pujol, provinent de Bagà, era el mestre de l’escola. Era molt comú que en pobles petits molts mestres accedissin al càrrec de secretari.
Al febrer d'aquell anys és nomenat com a secretari interí Toribio Torrent Reynals de can Valldejuli. Aquest sembla que tindrà alguns problemes, que no hem pogut esclarir, amb l’alcalde Pau Comas Turró. El vint-i-set d’octubre de 1873 va signar l’acta com a secretari Melcior Comelles Pagès, i just a l’endemà Toribio presenta la dimissió, formant-se dos bàndols de regidors. De Comelles en sabem ben poca cosa, més enllà de que no era de Palafolls i donava suport a les decisions de l’alcalde Comas.
El dia tres de desembre de 1873 es convoca un ple que acabarà sent molt convuls. Els regidors en discòrdia amb l’alcalde; Jaume Gibert, Pau Reixach, Ramon Freixes i Antonio Roura convoquen un ple alternatiu a la plaça amb un altre secretari, Eusebi Simó Casals, que finalment s’acabarà habilitant com interí en substitució de Comelles. Entenem que les desavinences, tot i no estar explicades a l’acta com dèiem anteriorment, intuïm que havien de ser protagonitzades per la inestabilitat política a nivell estatal. Aquell any s’havia proclamat l’efímera Primera República que va acabar encara no dos anys més tard amb la restauració monàrquica.
A partir d’aquell ple es van convocant diferents sessions on només hi assisteixen l’alcalde Comas amb dos regidors afins, Jaume Fugaroles i Joan Fontané. Al no haver prou quorum es van anul·lant i tornant a convocar. Finalment al ple convocat el dia de Sant Esteve hi assisteixen tots els regidors, s’hi fan acusacions de mala gestió a l’alcalde del moment per un bàndol i per l’altre a l’anterior alcalde, Ramon Ruhí. A l’endemà del Dia de Reis s’arriba a un acord i se nomena secretari al Joaquim Torrent Toribio, germà del Toribio, després d’haver presentat la renúncia Eusebi Simó.
Al 1876 trobem de secretari interí al Ramon Freixes Puig, antic regidor i veí de Sant Genís, en el mandat de l’alcalde Pau Estiu Vila també de Sant Genís. No tenim acta de nomenament ni de cessament. A l’octubre d’aquell mateix any signa com a secretari Miquel Terme que havia estat fins llavors recaptador provincial. Terme serà destituït al novembre d’aquell mateix any i se nomenarà de nou a Eusebi Simó coincidint amb la presa de possessió de Jaume Fugaroles com alcalde accidental.
Al desembre d’aquell any encara es segueix posant de manifest la mala gestió dels anteriors secretaris i alcaldes demanant-ne la seva compareixença. Es dona un paga extraordinària de dues-centes pessetes al secretari Eusebi per les tasques que ha hagut de realitzar pendents dels secretaris anteriors.
El canvi d’alcalde anirà sempre lligat al posterior canvi de secretari, cada alcalde nomenava un secretari que fos de la seva confiança.
Al 1877 s’aprova una nova llei municipal, respecte als secretaris només aportarà a diferència de l’anterior la incompatibilitat amb altres càrrecs municipals, això no impedirà però que segueixin sent nomenats secretaris afins a l’alcalde del moment.
El 27 de febrer 1877 Eusebi Simó dimitirà davant un imminent canvi d’Ajuntament, fruit de les eleccions, on l’alcalde del moment, Damià Puig, haurà de deixar el càrrec.
Antoni Roura serà el nou alcalde al març del 1877 i ocuparà la plaça de secretari interí de nou Joaquim Torrent. Aquest presentarà la dimissió al gener de 1879 i se nomenarà a Damià Puig Fornaguera, ex alcalde, com a secretari fins al gener del 1880 quan es designarà a Luciano Pasqués Moreno.
Al desembre del 1881 el consistori encapçalat per l’alcalde Pau Reixach destitueix a Pasqués per deixadesa en les seves funcions, nomenant al malgratenc Casimiro Segarra secretari interí. Tot just al gener següent Segarra dimitirà per massa feina degut als molts altres càrrecs que deia tenir i es torna a nomenar a Pasqués secretari per unanimitat de tots els regidors.
Pasqués es veurà obligat a dimitir per causa de la seva mala salut, nomenant a l’abril de 1882 com a secretari interí Joan Vilaseca de Blanes. Després de quatre anys al capdavant de la secretaria Vilaseca dimitirà al juny del 1886, sorprenent a tots els regidors com queda anotat a l’acta d’aquell dia.
A l’agost d’aquell any tornarà a ser designat secretari Melcior Comelles, que ja havia ocupat el càrrec breument. Se li assigna un sou de 500 pessetes anuals.
Segon període 15-3-1888/17-3-1947. Els Ruhí.
Coincidint amb un canvi d’alcalde, per renovació biennal on es nomenat de nou alcalde Damià Puig, inicia el quinze de març del 1888 la seva tasca com a secretari Joaquim Ruhí Ribas. Per primera vegada es designarà també un auxiliar de secretari, el Joan Pujol. Aquest però plegarà molt aviat, al gener del 1890, sembla que per desavinences amb Ruhí, després que aquest afirmés que li era gravós i perjudicial treballar amb Pujol.
Amb Ruhí la secretaria gaudirà d’una estabilitat inimaginable fins llavors, l’equilibri amb els diferents consistoris el portarà a mantenir-se en el càrrec durant 36 anys, deixant-lo només per motius de salut pocs mesos abans de morir. La seva bonhomia davant tots els veïns i els afers municipals el van fer garant de la legalitat municipal per davant de tota ideologia. A la seva mort es va posar el seu nom al carrer que el va veure néixer i on hi va viure tota la vida, el carrer de Dalt. Cap canvi polític a partir d’aquell moment, ni la República, ni la Dictadura i ni la Democràcia han fet canviar el nom de carrer Joaquim Ruhí fins a dia d’avui.
Al 1924 es va aprovar una nova llei municipal que pretenia regenerar la vida municipal però no es va arribar a aplicar mai, sent vigent la de 1877 fins a la nova llei feta per la República el 1935. Aquesta última destacava principalment per la creació del Cos de Secretaris, format per tres categories diferents per exercir en els diversos tipus d’ajuntaments segons la seva població. Capitals de província o municipis de més de 8001 habitants hi exerciran els de primera categoria i a banda d’aprovar l’examen hauran de ser advocats, els de segona poblacions de 2001 a 8000 habitants i els de tercera de 501 a 2000. Es crea un categoria especial pels municipis de menys de 500 on seran considerats secretaris habilitats però no constaran a l’Escalafó General del Cos de Secretaris.
A Palafolls, al març del 1924, serà nomenat auxiliar de secretari el fill del Joaquim Ruhí, Ramon Ruhí Pons, habilitant-lo com a secretari interí a l’agost d’aquell any per defunció del seu pare Joaquim.
El Ramon seguirà amb la bonhomia heretada del seu pare, mantindrà el càrrec tot i els radicals canvis de règims i convulsos anys trenta amb l’esclat de la Guerra i l’arribada de la Dictadura Feixista.
Tercer període, del 18-3-1947 al 19-1-1981. L’Agrupació Mancomunada de Palafolls i Santa Susanna
L’any 1939 va quedar derogada tota normativa d’època republicana, tornant a tenir vigència la normativa anterior a la República. La nova llei que regularà el Règim Local Franquista no es publicarà fins el 18 de juliol de 1945, tot i el trencament amb tota legislació anterior alguns articles estaran inspirats en la llei del 1935, com el manteniment del Cos de Secretaris. Un fet importat és que els consistoris perdran la capacitat de nomenar-los i cessar-los passant a ser competència de la “Dirección General de Administración Local”.
La llei del 1945, al igual que la del 1935, preveia que els ajuntaments que tenien un pressupost inferior a cinc vegades el sou legal anual havien de mancomunar-se per compartir secretaria, com era el cas de Palafolls i la població veïna de Santa Susanna.
Al 1945 es crea l’Agrupació Mancomunada entre els ajuntaments de Palafolls i Santa Susanna pel sosteniment d’una sola secretaria. Al 1946 tenim notícies a Palafolls de la creació d’una junta de seguiment de l’Agrupació amb membres dels dos consistoris. Per Palafolls es designen a l’alcalde i el primer tinent. El 18 de març de 1947 l’Ajuntament de Santa Susanna nomenarà secretari a Ramon Ruhí.
En totes les actes que s’esmenti l’agrupació sempre apareix definida oficialment com agrupació forçosa que és com es definia legalment segons la llei que obeïa.
El 12 de desembre de 1950 arran de la mort de Ruhí, i després de seixanta-dos anys el càrrec en mans de la mateixa família, ocuparà la plaça vacant com a secretari accidental Calixto Castells Pons de Castellar de N’Hug. Aquest serà nomenat secretari mancomunat definitiu per unaniminat el 27 de juliol de 1951, després d’haver-se presentat cent dos aspirants a la convocatòria.
Al ple del 21 d’abril de 1951 s’acorda concedir una pensió a la filla de l’exsecretari Ramon Ruhí de 2812 pessetes anuals.
El 7 de març de 1952 l’alcalde Lluís Puig Coma, com a president de la junta intermunicipal de l’Agrupació, fa saber al ple que s’ha nomenat un nou secretari, el Zenon Castells Guri, fill d’Arenys. En Zenon era casat i amb dos fills, Joaquim i Montserrat, i es va instal·lar a la plaça en unes dependències municipals de darrera l’Ajuntament. Desconeixem el parentiu entre el Calixto i el Zenon. Al maig del 1953 es demana a la Diputació una col·laboració per construir una casa pel secretari, diversa gent amb recursos, vinculada amb Palafolls, faran diferents donacions; José Vicens Grimal 100 pessetes, Teresa Bellsolell Torrent, propietària de can Vinyals, 300, Teresa Turró Boada, propietària de mas Xuclà, 200, família Manresa Cortils, propietaris de can Valldejuli, 300 i família Moner de Malgrat, propietaris del mas Moner, 300.
Al desembre del 1953 es regularà l’horari laboral del secretari a cada poble de l’Agrupació, s’acorda que a partir del primer de gener de 1954 cada dia laboral pel matí estarà a Palafolls i totes les tardes excepte dimarts i dissabtes a Santa Susanna. També s’aprovarà reduir el pati de la casa del mestre de davant les escoles per destinar-hi la construcció de la casa del secretari. Al 1954 s’encarrega el projecte a l’arquitecte Francesc Portillo. Durant aquells anys Portillo realitzarà tota la obra pública i gran part de la privada a Palafolls.
Al 1957, a raó d’haver-se d’absentar el secretari per deu dies, s’habilitarà l’agutzil Joaquim Sadurní Campà per tramitar alguns assumptes ajudat pel fill de Zenon, el Joaquim Castells Duran. L’any següent, es formalitzarà un contracte amb el Joaquim Castells per diferents serveis eventuals, tot i que la seva principal dedicació era treballador de banca a Blanes. Aquell mateix setembre del 1958 ja s’habilitarà com a secretari per poder suplir al seu pare en diverses absències. La filla del Zenon, Montserrat Castells Duran, també serà contractada com a auxiliar de secretaria al 1960 amb un sou de 400 ptes anuals.
L’Agrupació Mancomunada també contractarà al 1961 com auxiliar de secretaria eventual a la susannenca Rosa Bagot Català fent tasques a l’Ajuntament de Santa Susanna.
Al 1963 ocupa la plaça accidentalment José Farré Solans fins al nomenament de Juan Rius Santamaria el primer de desembre de 1964. A Rius se li obrirà un expedient per abandonament de les seves funcions a l’abril de 1967, habilitant com a secretària a l’auxiliar Rosa Bagot Català. Els problemes amb Rius seguiran, el ple municipal acordarà al juliol demanar la suspensió preventiva de sou i feina. Aquell estiu serà contractada com a auxiliar de secretaria, per les tasques a l’Ajuntament de Palafolls, la Roser Corbera Safont.
Bagot serà substituïda, per baixa matrimonial, en les tasques de secretària habilitada per Emilio Gómez Rubio. Posteriorment Rius tornarà a incorporar-se, tornant els problemes i obrint nous expedients que el separaran de la feina sense sou altra vegada. Rius morirà d’accident al setembre del 1969 ocupant la plaça Isidre Boix Vallhonesta, primer accidentalment i al gener del 1970 com interí. Bagot serà nomenada com a titular per la plaça d’auxiliar. Al 1972 Boix ocuparà la plaça definitivament en un concurs on havien quedat de finalistes conjuntament amb ell Juan Tena Forns i Juan Bosch Rustrillet.
Boix es mantindrà en el càrrec fins l’any 1974 amb l’arribada d’Angel Alpuente Vicente. Aquest arriba amb 60 anys jubilant-se al cap de poc, al 1979. S’alternaran ocupant la plaça accidentalment Corbera i Bagot fins l’arribada de Victoriano Sánchez Garcia al 1981, amb presa de possessió el vint-i-nou d’agost com a secretari titular de l’Agrupació.
El nou d’octubre d’aquell 1981 es publica al BOE la dissolució de l’Agrupació. A partir d’aquell moment cada municipi tindrà el seu secretari, quedant Sánchez com a secretari titular de Palafolls.
Quart període, de l’octubre de 1981 a l’actualitat. La modernització de l’Ajuntament. (2)
La Llei del Règim Local de 1975 incorporarà l’exigència per accedir al Cos de Secretaris ser llicenciat en Dret o Ciències Polítiques pels secretaris de primera i segona categoria, i batxillerat superior o equivalent pels de tercera. Actualment els municipis amb més de 20001 habitants els correspon un secretari de primera, entre 5001 i 20000, el cas de Palafolls , un de segona, i els inferiors a 5001 un de tercera.
Aquest període també és caracteritzarà a Palafolls de nou per un anar i venir de secretaris, a excepció del període del secretari Nonell. Evidentment que les causes no seran per pressions polítiques com el primer període, sinó podríem dir que seran per causes laborals d’oferta i demanda de secretaris.
El Victoriano Sánchez ocuparà la plaça fins el novembre de 1982. Només a l’agost de 1982 Lourdes Forcada Carbó, farà de secretària accidental per l’absència vacacional de Victoriano.
Entre 1982 i 1983 s’habilitarà com a secretària interina Roser Corbera. Del març a l’agost de 1983 exercirà com interí Juan Guitart Duran. A la marxa d’aquest Josep Maria Esnoz Zabalza actuarà com a secretari interventor titular i secretari del Jutjat de Pau. La plaça de secretari-interventor, funcionari que fa les tasques de secretaria e intervenció conjuntament, està destinada a pobles amb una població inferior a 5000 habitants, requisits que complia Palafolls en aquells anys.
Esnoz plegarà el quatre d’agost de 1983 tornant-se a habilitar a Roser Corbera fins l’arribada de Joan Carles Nonell Sendrós.
L’arribada de Nonell portarà vint anys d’estabilitat de permanència en la plaça en aquest quart període, del novembre de 1984 fins al gener del 2004. També ocuparà en diferents moments el càrrec d’interventor i secretari del Jutjat de Pau, compaginant-t’ho tot amb la tasca de secretari.
Marcel·lí Pons Duat substituirà a Nonell després de la seva marxa tan sols durant el mes de gener de 2004. A Pons el succeirà primer com a secretari interí, i a partir del 2008 com a titular, Sergi Ribas Beltrán. En absències puntuals de Ribas ocuparan la plaça accidentalment en una ocasió Lourdes Forcada i una altra per Roser Corbera al 2004, totes dues funcionàries de l’Ajuntament, i en diverses ocasions per Cristina Fernández Hernández, advocada d’urbanisme de l’Ajuntament.
A la marxa de Ribas, el juny de 2015, ocuparà la plaça accidentalment Cristina Fernández per un mes fins el tres d’agost, moment que prendrà possessió com a secretari per acumulació durant un curt període, agost i setembre de 2015, Ignasi Carles Ledesma. El secretari per acumulació és aquell que és secretari d’una altra població i actua com a secretari en un municipi sense titular que ocupi el càrrec.
Al setembre de 2015 serà nomenada secretària en comissió de serveis Maria Cacharro López fins el juliol de 2016. En les absències puntuals de Cacharro exercirà de nou com a secretària accidental Cristina Fernández. A la marxa de Cacharro tornarà Ignaci Carles, primer per acumulació i segons resolució del tres de febrer de 2018 com a titular fins el trenta de setembre de 2021, que presentarà la renúncia. Abans de la renúncia de Carles, la Cèlia Majó Montes i la Cristina Fernàndez cobriran la plaça accidentalment en una ocasió cadascuna.
D’ençà la renúncia de Carles fins a dia d’avui ocupa la plaça de secretària accidental Cèlia Majó.
Xevi Salicrú.
1. Llei municipal de 1870 capítol V articles 115-124.
“Art. 115. Todo Ayuntamiento tendrá un Secretario pagado de sus fondos. El nombramiento corresponde exclusivamente al mismo Ayuntamiento, prévio anuncio de la vacante en el Boletín oficial de la provincia.
Art. 116. Para ser Secretario se necesita ser español, mayor de edad, estar en el pleno goce de los derechos civiles y políticos, y poseer los conocimientos de la instrucción primaria. No pueden ser Secretarios en propiedad ni interinos: 1.° Los Concejales del mismo Ayuntamiento. Los Notarios y Escribanos, en tanto que desempeñen las funciones propias de estos cargos. 3.° Los empleados activos de todas clases. 4.° Los particulares ó facultativos que tengan contratos ó compromisos de servicios con el Ayuntamiento ó común de vecinos. 5.° Los que directa ó indirectamente tengan parte en servicios, contratas ó suministros dentro del distrito municipal por cuenta de este, de la provincia ó del Estado. El cargo de Secretario es, sin embargo, compatible con cualquiera otro cargo municipal y con sueldo por pensión, retiro ó jubilación, cuando el total de los haberes no exceda de 1.250 pesetas al año. 6.° Los que tengan pendiente cuestión administrativa ó judicial con el Ayuntamiento, ó con los establecimientos que se hallen bajo su dependencia ó su administración. 7.° Los deudores á fondos municipales como segundos contribuyentes.
Art. 117. Los Ayuntamientos pueden suspender ó destituir libremente á los Secretarios. El acuerdo será tomado por la mitad más uno del número total de Concejales que según la ley deben componer el Ayuntam iento, y comunicado al Gobernador y Diputación provincial con inserción literal del acta.
Art. 118. Las obligaciones de los Secretarios de Ayuntamiento son: 1.° Asistir sin voz ni voto á todas las sesiones del cuerpo municipal para darle cuenta de la correspondencia y de los expedientes en la forma y orden que el Presidente se lo prevenga. 2.° Redactar el acta de cada sesión; leerla al principio de la siguiente, y aprobada que sea, hacerla trascribir fielmente en el libro destinado al efecto, cuidando de recoger las firmas, como previene el art. 102, y estampando la suya entera en el lugar correspondiente. 3.° Preparar los expedientes para los trabajos de las comisiones y la resolución del Ayuntamiento. 4.° Anotar bajo su firma en cada expediente la resolución del Ayuntamiento. 5.° Extender las minutas de los acuerdos y resoluciones del cuerpo municipal y de las comisiones, en su caso. 6.° Preparar los expedientes, anotar las resoluciones y extender las minutas de los acuerdos del Alcalde, cuando no hubiere Secretario especial al efecto. 7.° Certificar de todos los actos oficiales del cuerpo municipal y del Alcalde, donde no hubiere Secretario especial, y expedir las certificaciones á que hubiere lugar. Estas, sin embargo, para ser valederas, requieren el Vº.B.º del Alcalde. 8.° Dirigir y vigilar á los empleados de la Secretaría, de que es Jefe 9.° Auxiliar á las Juntas periciales, sin retribución especial, en la confección de amillaramientos y repartos. 10. Cualquier otro encargo que las leyes le atribuyan ó el Ayuntamiento le confiare dentro de la esfera y objeto de su empleo.
Art. 119. Donde no hubiere Archivero será cargo del Secretario custodiar y ordenar el Archivo municipal. Formará, inventario de todos los papeles y documentos, y lo adicionará cada año con un apéndice, del cual, así como del inventario, rem itirá copia con el V.° B.° del Alcalde á la Diputación provincial. Art. l20. En los Ayuntamientos en que no hubiere Contador será cargo del Secretario llevar los registros de entradas y salidas de caudales, autorizar los libramientos y tomar razón de las cartas de pago. Art. 181. Los Ayuntamientos pueden imponer á sus Secretarios las correcciones disciplinarias que tengan por conveniente, dentro de sus facultades, por las faltas ó abusos que cometieren en el ejercicio de su cargo y no dieren lugar á encausamiento criminal. ^ Art. 188. Los Secretarios de Ayuntamiento lo serán del Alcalde; pero en las capitales de provincia y en los pueblos de más de 85.000 habitantes, el Alcalde tiene facultad para nombrar un Secretario especial, cuyo sueldo será determinado por la Junta municipal. Art. 183. Los Secretarios de Alcaldía, donde los hubiere, quedarán, en cuanto á responsabilidad, igualados á los del respectivo Ayuntamiento, salvas las diferencias consiguientes en la parte de atribuciones. Art. 184. El Secretario del Ayuntamiento lo será de la Junta municipal y de la asamblea de Vocales.”
2. Agrair a Fèlix Bota, Arxiver Municipal de Palafolls, i a Francesc Alemany, alcalde de Palafolls, per les seves aportacions en aquest quart període.
Bibliografia:
https://www.boe.es/datos/pdfs/BOE/1845/3776/A00001-00003.pdf
https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-1935-10051
https://www.boe.es/datos/pdfs/BOE/1870/233/A00014-00020.pdf
Tesi de Joan Anton Font Monclús “Secretaris, Interventors i Tresorers d’Adminstració Local. Cap a una habilitació Local. Universitat Autònoma de Barcelona. Bellaterra 2018. https://ddd.uab.cat/pub/tesis/2018/hdl_10803_665830/jafm1de1.pdf
Plens Ajuntament de Palafolls. http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat
