El programa de Festa Major del 1953 (1), conservat a l, Arxiu Municipal de Palafolls, com passa als que el precedeixen o el segueixen cada any, ens aproxima a com vivien els palafollencs aquells anys. A través dels anunciants del programa, els actes que es feien o qui els patrocinava i organitzava ens donen una visió de com era aquella societat dels anys cinquanta.
La portada ens fa saber els dies de festa, 8, 9 i 10 de setembre. Eren els tres dies en que tradicionalment es celebrava, sempre s’iniciava el dia vuit, com deien a l’època la diada de la Nativitat de Nostra Senyora, el dia de la Festa Major. Una Festa que ja venia d’antic (2), que ja era festejada de molts segles enrere. Tot i que es pugui pensar que era celebrada d’ençà la creació de l’església del veïnat de les Ferreries, dedicada a Santa Maria, no és així. Quan tot Palafolls estava sota l’advocació de Sant Genís, el vuit de setembre era ja la festa local més celebrada després de la diada de Sant Genís. Al segregar-se la parròquia, la nova església va passar a triar aquella diada com a patronatge del nou temple i parròquia, i va deixar de celebrar-se a la parròquia mare.
El primer que ens crida l’atenció del programa és la gran quantitat de comerços i negocis que s’hi anuncien, amb tres categories, anuncis a pàgina completa, mitja o un quart. Aquest gran número d’anuncis, més algun article i la programació formava un llibret de 36 pàgines, tota una publicació. A excepció de la portada i contraportada que eren de color groc, la resta de fulls eren blancs amb tinta blava, a excepció d’un anunciant a pàgina completa amb tinta marró com el text de la portada, la família Roura, anomenats els Gasiva, anunci que en parlarem més endavant.
El dibuix de la portada deia que era obra de la jove artista Angeles Garcia de Castro de Barcelona de tan sols 14 anys. Desconeixem quin vincle tenia aquesta noia amb Palafolls o amb la Impremta Montalt que havia imprès i dissenyat el programa.
Si desgranem els anunciants veiem que n’hi ha de diverses poblacions. De Palafolls trobem primer a pàgina completa “ Transportes José Pica Carbó Tocineria. Generalisimo Franco, 3. Palafolls.” Aquest negoci és el que s’ha conegut sempre com a can Varisto, tot i que oficialment ha estat can Pica. El Josep alternava la feina de tocinaire amb la de servei de taxi, tot i que ens consta que va obtenir l’autorització al desembre de 1955 oficialment del seu cotxe Packard amb matrícula CA0082, ja feia la tasca d’ençà que al 1952 quan es va donar de baixa el servei que prestava l’Esteve Prats amb el cotxe.
Un altre comerç, ben a aprop d’aquest , a la plaça major, era el que s’anunciava com “Ultramarinos y Carniceria León Roura Puigvert. Palafolls”. La família Roura va regentar durant molts anys aquest establiment ja documentat als anys vint.
A mitja pàgina “María Roura. Tejidos y Generos de Punto. Palafolls” la botiga situada al que era el carrer Calvo Sotelo, l’actual Francesc Macià, un carrer obert als anys trenta amb el nom de carrer Nou, amb un concepte més modern amb arbres i voreres més amples. La Maria aprofitava també les temporades amb productes específics, per Nadal joguines, per Rams palmes i palmons i per Tots Sants flors artificials.
També anunciat a mitja pàgina el “Taller de Herreria y Mecánica Miguel Roca, sucesor de L. Amiel Payet. Calle Passada, 20. Palafolls” on deia que era especialista en tota classe d'arades. Aquest era situat al que ara és el carrer Major 36, on encara l’habitatge és conegut com a cal Ferrer. Molts d’aquests negocis es trobaven a la finca on vivia la família que regentava el negoci, adequant les estances vora el carrer per dedicar-les al negoci. El Miquel Roca va ser l’últim alcalde abans de les primeres eleccions municipals.
“Juan P. León. Lampisteria y Electricidad. José Antonio, 4. Palafolls” publicitat a un quart de pàgina era la primera botiga, podríem dir, de tecnologia de l’època, on es van poder comprar els primers petits electrodomèstics. El carrer José Antonio era l’actual carrer Passada.
Uns altres palafollencs que s’anunciaven a pàgina completa eren els “Hijos de Martín Roura Quintana. Plaza 28. Palafolls. Francisco i Bonoso Roura Mateu”. En aquell moment aquesta família, coneguts com els Gasiva, tenien importants negocis, la Fàbrica de Farines de la Pedrera i altres, com càrnics, d’abast nacional. Sorprèn que no anunciessin cap del seus negocis, suposem que actuaven com a benefactors d’una part de les despeses de l’edició.
També trobem tota una serie de publicitat de negocis que tenien el seu representant a Palafolls, i així ho anunciaven. La “Capitalizadora CLAVIJO, S.A.” una entitat d’estalvi amb domicili a Barcelona on el seu representant a Palafolls i Santa Susanna era el Zenon Castells Guri, que curiosament aquest senyor era el secretari de les dues poblacions. D’ençà feia uns anys, de la dècada anterior, els dos municipis havien mancomunat la figura del secretari, repartint-se Castells la jornada entre els dos ajuntaments. Una casa de radios “ Ginestá Radio” de Blanes que oferia aparells de les marques Telefunken i Invicta, discos, amplificadors i les seves reparacions, el seu representant a Palafolls era el Juan Pau León. Una altra botiga que feia de sucursal era la botiga de la Maria Roura de la “Sastreria Oliva” de Blanes.
L’ocupació principal de la població era l’agricultura, el programa també ens ho demostra, més enllà de ser la “Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos “ coorganitzadora i amfitriona amb el seu complex lúdic, diferents cases de productes per l’agricultura i assentadors del Mercat Central de Barcelona es donaven a conèixer.
“Transportes Sanet “ de Pineda, era una empresa que portava diàriament productes agrícoles de la zona al Mercat Central del Born, curiosament i a mode d’anècdota era propietat del Francisco Aragonès, besavi de l’actual president de la Generalitat.
En un moment on l’agricultura ja usava de forma generalitzada adobs químics, els seus comercials també volien ser presents en una publicació que arribava a tothom. L’empresa de Tomàs Suñol Cañellas , antigua Casa Pedra de Barcelona, anunciava els seus adobs orgànics, compostos i superfosfats, comercialitzats sota la marca “FERTOL”. Serafín Chiva d’Igualada comercialitza l’adob “FORTON” o la Societat Anónima de Abonos “Medem” de Barcelona. L’empresa ”C.E.I.F.A” de productes fitosanitaris també tenia la seva publicitat, en un moment on l’agricultura descobria els productes químics de síntesi.
Alguns anuncis eren específics de productes concrets com “INU-GAMMA” o “Cupravit “. Aquest últim era un producte especific pel míldiu de la patata i la vinya, deixant clar que eren a la venda a la Hermandad de Labadrores. L’anunci de Cupravit era important en aquell moment on hi havia una gran producció de patates a la nostra zona, un producte que havia revolucionat l’economia dels nostres agricultors. Va ser uns anys on molts pagesos varen poder comprar les seves primeres terres de propietat, i no oblidem feia pocs anys que els pagesos de les Ferreries havien aixecat el gran complex del Teatre-cafè principalment amb els seus recursos fruit de les grans campanyes de la patata.
I enmig d’aquest context de grans produccions de patates no podia faltar la publicitat d’una varietat, la “Erdgod”, que deien que era molt apreciada a Europa, països receptors de part de la producció. I si la patata era un gran negoci no podien faltar els revenedors de patates i altres fruites i verdures, com “Antigua Casa Emilio Vila” , “Viuda de J. Punsola”, “ Eduardo Archs” i “José Castelltort” i “Viuda de Francisco Casals”, aquestes dues últimes els feia de representant el Joaquim Ruhí de can Calau que els recollia el gènere, en aquell moment el Joaquim era regidor del consistori.
Els planteraires de la zona, dos de Malgrat, també hi eren presents “Fèlix Rabassa” i “Felip Casas”. Aquest últim encara existeix sent un referent en el sector dels planters.
Un gruix important de la publicitat era d’establiments malgratencs, els palafollencs eren clients habituals de molts negocis de la població veïna que oferia una oferta més variada. “Novedades Torrent” a la Via del Caudillo de l’època, botiga dedicada a la venda de roba per home i dona, “Alberto Puignou Marqués” agent comercial de productes alimentaris, begudes i neteja, les assegurances “José Garangou Camps” al carrer Bellaire, la perfumeria i bijuteria “Garangou”, la “Confiteria Solà” a l’actual carrer de Mar, antiga Via Caudillo, el corredor d’assegurances “Narciso Gibert Torrent” representant de “Compañia Adriática de Seguros” , el “ Pintor Jaime Onna”, la casa de fotografia “Leikin Antonio Poch”, aquest un referent pel que fa a imatges d’aquella època, el seu fons conservat a l’Arxiu Municipal de Malgrat és d’un gran valor, no només per Malgrat sinó per la nostra vila també . El “recader” “Transportes R. Marqués”, era molt comú fer compres a establiments, com a Barcelona, i fer-ho portar pel “recader”, o enviar paquets a través d’ells. Dos clàssics d’empreses que encara existeixen “Carbonicas Mora” que oferia venda de com deien a l’època “productos elaborados con azucar”, eren també representants de la cervesa DAMM, i l’empresa “Salvador Masens” amb venda d’oli i vins, de fa anys instal·lada a Palafolls. El magatzem de materials per la construcció “Juan Montclús” al carrer Sant Esteve, una oferta que no existia a la nostra població, i no podia faltar una sastre de reconegut prestigi “Sastreria Camiseria Estragués”. I finalment de Malgrat el històric establiment “ Casa Guillem” restaurant i hotel, que havia allotjat molts casaments de palafollencs.
Altres poblacions també de l’entorn també es feien conèixer. “F. Carbonell” de Calella oferia cotxes de lloguer, taxis d’urgència, servei d’autocar, i també sorprenentment distribució de gelats de fabricació pròpia, una oferta ben diversa.
De Barcelona “Ramon Gamisans Coll “ publicitava maquinària cinematogràfica, recordem que al teatre s’hi feia habitualment cinema, segurament devia ser proveïdor del elements necessaris pel cinema palafollenc. També de la capital de província, concretament del carrer Aragó, es publicitava “Artículos de Fiesta. Hijo de J. Serra Puig”, comercials com aquest en que els organitzadors de la festa n’eren clients eren obligats al programa. Un altre negoci barceloní “Ferreteria y Bateria de cocina Trabal & Inglés, S. en C.” ubicada a la plaça Palau, un lloc freqüentat quan s’anava a comprar a la ciutat, el tren arribava a l’estació de “Cercanies”, vora aquesta plaça. La companyia d’assegurances “ARAGON” també era present amb seu a la Rambla de Catalunya.
La venda de motos, molt popular entre la població, el cotxe encara era una cosa molt minoritària a l’abast de molt pocs, també tenia la seva publicitat de la mà de “Motos Emilio Pujol Solés” de Blanes, amb servei de recanvis i reparacions. També d’aquesta població s’anunciava “Calzados Ruiz” i “Hijos de J. Gallart fábrica de Gaseosas i Sifones”. Els sifons varen marcar tota una època, eren impensables els aperitius en bars i terrasses sense la seva presència a la taula. I la “Sastreria Ricardo Serrat” també de Blanes, amb el seu lema “Distintivo de Calidad”. Palafolls era una població petita i no es donava la oferta de sastreria, no hi havia festa sense homes amb “traje”. Amb la vestimenta femenina no passava, varies dones es dedicaven a l’ofici de modista.
I finalment uns quants anuncis de begudes alcohòliques!. De Girona s’anunciaven dues empreses, “Nietos de Nicolás Regás. S.L” que comercialitzava l’anís “El Aguila” i el licor estomacal “Drinkgod”. De Domeny “C.O.P.A. fábrica de anisados y licores” o un clàssic de la nostra comarca “CALISAY” on deia el seu anunci “Que haría si le dieran gato por liebre? ...Haga lo mismo si le dan Calisay que no lo es” sembla que defensaven aferrissadament el seu producte davant d’imitacions. I també d’Arenys, aquest de Munt, les “DESTILERIAS SOLAR” de Modesto Soler amb el seu anís Marathon. Fins i tot “Lopez Hermanos, S.A” empresa de vins i conyacs de Màlaga. De més a prop, Cornellà, Federico Esteve Volart publicitava “Entorchado. Brandy Viejo”, i de Calella “José Ugell” fabricant de begudes carbòniques i comercial de marques com “DALILA” i “Cocktel Frutal”.
Els anuncis s’intercalaven entre textos. Un d’ells el pròleg, anomenat llavors Proemio, un text molt ensucrat literàriament anunciant i desitjant bones festes.
Era molt comú en els programes d’aquella època incloure articles sobre les grans cases pairals del poble, en aquest s’hi troba una poema evocant el mas Moner escrit pel malgratenc Lluís Garriga Viadé. Garriga amb catorze anys ja havia guanyat el primer premi dels Jocs Florals Juvenils de Girona, fou director de la revista “La Voz de Malgrat” i alcalde de Malgrat entre el juliol del 1954 i desembre de 1958. Aquesta no era la única poesia, hi havia també reproduïda la lletra de Santiago Rusiñol de la sardana “ La nit de l’amor” del compositor Enric Morera.
Signat amb el pseudònim Heraldic hi ha un article titolat “L’escut o segell de Palafolls”. Escut que duia una pala i que ja l’autor ja en posava en dubte la seva credibilitat històrica proposant-ne un més adient, segons ell que portés les armes dels Cabrera, senyors del castell a partir del XIV. Amb el temps hem vist que l’evolució i normalització del nostre emblema municipal ha anat cap un altre camí adoptant les armes dels Palafolls. Un altre text de prosa tancava, aquesta ben nodrida aportació de literatura, amb un article ben actual a dia d’avui titulat “Perque tanta pressa?”. on feia una reflexió sobre el frenètic ritme de vida que es duia. Si als anys cinquanta ja considerava el seu autor sota pseudònim “Espeleoleg” que s’anava a massa ritme que en diria del frenètic món en què vivim ara?
I una cosa que no pot passar per alt, no tot el programa està escrit en castellà, les dues poesies i els dos articles són en català! Sorprèn quan tots tenim assumit la persecució que va patir la nostra llengua en l’espai públic durant la dictadura, i que en una publicació com era el programa de Festa Major, a principis de la dècada dels anys cinquanta, quan el franquisme estava en plena força, fossin publicats en català fa pensar. Potser aquests textos, que no formaven part estricte del programa, eren tolerats pels membres del règim a nivell local, que al cap i a la fi era la seva llengua. He trobat també altres petites impressions que eren editades en català, un exemple són recordatoris de comunió d’aquells anys, publicacions d’àmbit familiar sí, però que entenc que devien ser consentides pels rectors del moment, doncs eren repartides entre familiars i veïns.
Una de les pàgines era dedicada a la publicació d’una rifa benèfica a favor del “Asilo de Niñas Huérfanas Pobres de San José de la Montaña” en combinació amb la “Lotería Nacional del dia 15 de diciembre”. Es sortejava com a primer premi una motocicleta “Sanglas” amb sidecar valorada amb 50000 ptes, de segon una motocicleta “Derby” valorada amb 30000 ptes i de tercer un motocicleta “Lube” valorada amb 20000 ptes. Es venien les butlletes al Cafè i a la secretaria de l’Ajuntament a un preu de 15 ptes.
Ens poden semblar grans regals per una rifa feta a Palafolls en aquella època, però de fet no era un sorteig organitzat a la nostra població , sinó que era una rifa organitzada per l’orfenat de nenes de Barcelona i que tenia un abast provincial, el que es feia era simplement ajudar amb la venda de butlletes. Desconeixem quin era el vincle amb la congregació de monges que eren al capdavant de l’asil per fer un anunci a les pàgines del programa de festes, sospitem que després del saqueig i incendi durant la Guerra Civil i la seva posterior reconstrucció les autoritats provincials del règim feien col·laborar als ajuntaments en la rifa pel sosteniment de l’entitat.
Encara la institució acull a dia d’avui més d’un centenar de nens orfes, els quals segueixen allotjats en el santuari d’estil neoromànic inaugurat al 1902, obra de Francesc Berenguer que havia estat col·laborador de Gaudí.
Les dues pàgines centrals eren dedicades a la programació de Festa Major, patrocinada per l’Ajuntament i organitzada per la més important entitat del poble la “Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos “. Tots els actes es feien a les instal·lacions dels pagesos, d’ençà la seva inauguració al 1948. La seu del sindicat agrícola, cafè, terrassa i teatre, s’havia convertit en el centre cultural i social, tots els actes lúdics es faran sempre allà. Un equipament que ara ja ben entrat el segle XXI segueix fent la mateixa funció pel que va ser creat, i és encara un referent de la cultura al nostre poble.
La festa començava el vuit de setembre, la diada de Festa Major i s’allargava el dos dies següents. Era costum arreu dels pobles que les festes duressin tres dies, algun any podia variar s’hi havia un diumenge abans o després dels tres dies quedant-hi inclòs.
Ofici, sardanes, balls, concerts i partit futbol eren els actes que es repetien any rere any, algun any s’incloïa alguna gimcana de bicis o motos. Trobem a faltar actes per la mainada, època on la oferta d’espectacle infantils eren molt residuals més enllà dels circs ambulants. No és fins a la Festa Major del 1957 que trobem el primers jocs de cucanya al pati de l’escola, i com a excepció al 1955 s’anunciava el primer castell de focs que no van tenir continuïtat en altres programacions.
El que cal una menció especial és la orquestra La Principal de la Bisbal, protagonista de totes les actuacions musicals tots tres dies. Els músics eren allotjats durant tots els dies de la festa a Palafolls, això més la seva presència cada any, establia una gran amistat entre els seus membres i els palafollencs, actuacions que ja quedaven emparaulades un any per l’altre. Encara en actiu és una formació nascuda al 1888 com a cobla, mantenint el seu gran prestigi fins a dia d’avui , durant la República duia el títol de cobla oficial de la Generalitat de Catalunya.
I per tancar la publicació, a pàgina completa de la contraportada, eren anunciats els dos partits de futbol en el “Campo de Deportes de las Escuelas Nacionales” o més ben dit el pati de l’escola. El primer dia un entre veterans palafollencs “Viejas Glorias” contra els juvenils palafollencs, el segon el definit com “interesante encuentro” entre els juvenils del Malgrat i Palafolls a l’endemà. Un moment on les instal·lacions esportives es limitaven al pati de l’escola, anteriorment a la construcció de les escoles s’havia jugat vora la riera de la Burgada, i al camp de l’Olivarda a Santa Maria, dos espais molt precaris. El pati de l’escola va ser el primer camp fins que va ser substituït al 1968 pel primer camp pròpiament dit on ara hi ha el parc Joaquim Ruyra. Dos anys més tard es va construir el camp a l’emplaçament actual (3.) Molt valuosa és l’alineació del dos equips de casa que podem veure a la imatge.
Xevi Salicrú.
1.http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia. El programa es conserva a l'Arxiu Municipal de Palafolls.
2.https://valldebossagay.blogspot.com/2018/04/que-no-falti-neu.html
3. L’Abans. Palafolls. Recull fotogràfic 1895-1979. Editorial Efadós 2019.
