De quan les cases tenien nom.

El nucli de Sant Genís s’ha mantingut pràcticament amb la mateixa estructura que es va configurar  al segle XVIII, del qual se’n  poden diferenciar  dues zones.

Una, la primigènia ,  estaria a l’entorn de l’església, el que s’anomenaria la sagrera o cellera a l’època medieval, i una segona , el que ara anomenem  carrer nou i durant un temps anomenat també carrer de dalt, consolidat al llarg del segle XVIII.

Aquest primer nucli originari (segurament ja habitat al segle XIII) on  encara  el  podem diferenciar  perfectament,  hi tenim documentades set cases, totes ja construïdes al segle XVI, les quals van arribar fins a la segona meitat del segle XX.  Aquestes cases han format l’origen del carrer Sant Genís, també anomenat en algun moment carrer de baix o també  carrer de les ànimes.

I una mica separades d’aquest nucli, a la banda de ponent, hi hauria una masia, l’antic Mas Reig i a partir de les primeries del  XVII el mas Aigües, més tard anomenat can Reig, quan   l’antic Mas Reig es va dividir en tres  habitatges. Aquestes cases en algun moment s’han situat a la nomenclatura  com a Plaça de Sant Genís, ja que físicament no estaven ni al carrer Nou ni al carrer Sant Genís. La plaça era de fet l’era del Mas Reig que, en anar venut a parts, esdevingué un espai públic,  situat al bell mig del poble entre la part més antiga i la part més nova. A l’any 1932 el carrer que passava per baix la plaça  es va  modificar i es va fer passar per dalt la plaça, mutilant una part d’ella, d’aquesta manera es van unir a un mateix pla el carrer nou i el carrer sant Genís. Això fins a finals dels anys 60 quan el mur de pedra no va poder suportar el trànsit, encara el mateix que tenia l’era, i en un aiguat el mur es va enfonsar al mateix temps que el   pont que  hi havia  abans d’entrar al poble, davant el camp d’en Rabassa. El nou mur es va fer una mica més cap a migdia donant més amplada al carrer.

La  segona zona més tardana, que està una mica més enllà del Mas Reig,   s’hauria començat a edificar a partir de la segona meitat del segle XVII, quan la família Valldejuli de la Torra va començar a establir-hi  uns solars (anomenats patis a l’època) tots paral·lels, que anaven de nord a migdia, és a dir del camí que passava per la carena fins a la riera, anomenada llavors riera de Bossagay, d’amplada feien  tots aproximadament 32 pams. És així com es forma tota una renglera de cases entre mitjaneres formant un carrer on hi havia un antic camí. A finals del XVIII, més de cent anys després  del primer establiment, els Valldejuli encara hi segueixen establint gent, i tal com va quedar llavors   va arribar  pràcticament fins a la segona meitat del segle XX.

Aquests patis que es van començar a edificar havien format part de la quintana del  mas Antuny,   que la  arribava fins a tocar el mas Reig i el mas Aigües.  No sabem com va anar a parar a mans dels Valldejuli de la Torra, cal dir que hi ha alguna genealogia dels Valldejuli d’Amunt, una altra branca dels Valldejuli que  els vincula amb els  Antuny a mitjans del segle XV.

I totes aquestes cases que han format el Sant Genís més històric,  han mantingut el costum de ser anomenades amb el nom del llinatge que els ha habitat o amb el malnom d’algun dels seus estadants. Algunes l’han conservat ja de temps molt reculats, d’altres són més tardans.

Les de l’actual carrer Sant Genís, el  nucli primigeni,  començant per la part més baixa del poble serien:

Can Dalmau. Sant Genís nº17.  Situada a l’esquerra del carrer pujant, seria la primera casa que trobaríem, tradicionalment portava el número 1, i com a primera casa del poble hi havia a la façana aquelles rajoles on indicava nom poble,  partit  judicial i província, les originals les conserva un veí que les va salvar quan s'enderrocava la casa. Aquestes rajoles es van posar a la segona meitat del segle XIX arreu del país quan es va començar a oficialitzar el nom dels carrers i posar números a les cases. Sorprèn amb la visió actual que aquesta rajola fos  posada a Sant Genís i no al nucli de les Ferreries. Coneguda antigament com el Mas Dalmau de la Franquesa, Dalmau era el cognom dels antics propietaris que van ser fins a finals del XIX quan la van comprar els Puigdefàbregas. A l’actualitat hi ha un edifici d’habitatges.

Reproducció  posada on hi havia can Dalmau

Can Jan. Sant Genís nº19. Actualment és un solar i és de propietat municipal. En desconeixem l’origen del motiu, al padró de l’any 1880 ja era deshabitada i al de 1866 i vivia una dona sola, la Teresa Vilajoan de 62 anys.

Can Freixes. Sant Genís nº 21. Coneguda amb el  cognom dels seus antics propietaris, encara al padró del 1866 trobem com a propietari a Joan Freixas Gibert de 45 anys.

Aquestes tres estarien contigües, la que ara descriurem estaria separada de Can Freixes per un corriol.

Cal Tito.  A l’actualitat al solar que havia ocupat hi ha una plaça amb aparcament amb bateria. També fou coneguda com a ca la Leonor o ca la Candita, mare i filla tal com podem veure als padrons dels anys 30 i 40. Aquesta casa s’enderrocà  als anys 70 pel seu mal estat de conservació que amenaçava ruïna segons l’Ajuntament del moment.

I tornant al principi del carrer, a la banda dreta trobaríem primer:

La Rectoria. Sant Genís 18. Aquesta casa no està a peu de carrer, la façana mira cap a l’església. Tal com diu el nom ha estat la rectoria de la parròquia, a l’actualitat fa les funcions d’un habitatge més.

Seguint aquesta banda dreta del carrer trobem l’església i a davant la porta a tocar el cementiri  hi havia:

Casa del Lloc. Aquesta petita  casa es va enderrocar als anys 90, a la porta hi havia una llinda amb la data 1735, la pedra encara es conserva davant l’església. Havia tingut varies utilitats, el nom de casa del lloc ja indica un ús comunitari, podríem dir que va ser l’embrió de la primera casa consistorial. Va servir com a escola temporalment, magatzem de l’església i finalment com a habitatge.

Can Ferrer-hosta. Sant Genís nº22. La casa originaria, contigua de la casa del lloc, va ser enderrocada i al pati  s’hi va fer una nova, i anomenada també amb el mateix nom. El nom és deu a un habitant i avantpassat dels propietaris de nom Joan Hosta i ofici ferrer de finals del segle XVII. Actualment hi ha un centre lúdic.

  

Les cases  de la plaça:

Can Reig. Sant Genís nº25. Casa construida a la primera meitat del segle XVII pr la família Aygües, teixidors de lli, provinents de Cassà de la Selva, la néta d'aquests i hereva es casarà amb el Pau Reig , germà de l'hereu del Mas Reig. Encara en el padró del 1866 hi trobem com a cap de casa en Miquel Reig Rossell.

Mas Reig. Casal  dels Reig que després de la seva venda a l’encant l’any 1735 va  anar  venuda en tres parts, en l’actualitat dos cossos s’han tornar a aplegar sota el mateix propietari:

       -Can Quim.  Sant Genís nº 30. Aquest ha estat el cos més transformat, s’havia conegut com a cal Ferrer, per  l’ofici d’un propietari de finals del XIX, en Josep Martí Buch.

       -Can Florit. Sant Genís nº 28. Coneguda a mitjans del segle XX com a ca la Carme, el nom de la mestressa la Carme Ripoll Borrell filla de Sant Miquel de Cladells. A finals del segle XIX hi vivia la família Puig, avantpassat de l’eminent palafollenc conegut com a Pepet Florit.

       -Can Boia. Sant Genís nº26. A la actualitat aquesta casa està unida  amb la de can Florit. Deu el nom a un pastor de Llagostera que hi va viure tot sol i era  conegut com en Boia.

Les cases del carrer nou, també anomenat carrer del mig a la segona meitat del segle XIX, estan totes construïdes a la mateixa banda, pujant a l’esquerra, i començant per baix tenim:

Cal Tossut. Nou nº1. Al registre de cases de l’any 1923 la trobem anomenada com a can Joan Fuster.

Cal Fuster. Nou nº 5. Tant aquesta com l’anterior havien estat de la mateixa família, el fuster al que fa referència era el Joan Fexes Andreu de finals del XVIII.

Can Joantresa. Nou nº 7. A finals del XIX hi va viure el Joan Dalmau fill de la Teresa Martell i d’aquí ve el nom, una contracció de can Joan de la Teresa. També coneguda com a cal tatxo.  Va ser la casa natal del reconegut ninotaire Josep Cardona, conegut com a Nona.

Can Pepet. Nou nº 9. En Pepet era el pare de la última persona que hi va viure, però en el registre del 1923 quan aquest Pepet, Josep Salichs Bonet, encara no hi vivia ,la casa ja es coneixia com a can Jepet, diminutiu també de Josep. Coneguda també a finals del XIX com a can Xanito quan hi havia taberna.

Can Forn. Nou nº 13. Rep el nom d’antics propietaris segle XVIII cognominats Forn.

Can Serafí. Nou nº 15. L’any 1880 hi trobem com a cap de casa a en Serafí Rucosa Mas de 29 anys i fill de Canet, i com a propietària la seva sogra la Maria Dalmau, i al 1911 hi trobem també en Serafí Roig Rucosa, nét del primer.

Can Peptoni. Nou nº 17. Contracció de Josep Antoni, ens consta com a cap de casa l’any 1930 en Josep Carbó Freixes, que per testimonis orals fou batejat com a Josep Antoni.

Cal Groc.  Nou nº 19-21.  En desconeixem l’origen. A finals del segles XIX hi havia una botiga coneguda com a Can Joan Berro, hi consta a aquella època un Joan Carbó Font.

Cal Ros. Nou nº 23. L’avi del actual propietari era de cabell ros, en Sidro Alsina Cuní nascut l’any 1890.

Can Mustafà. Nou nº 25. Coneguda així doncs el pare de l’actual propietari cantava com un famós cantant de l’època anomenat Mustafà. Anteriorment s’havia anomenat can Mandares.

Can Biona. Nou nº 27. En desconeixem l’origen, existeix com a cognom, però no en tinc cap constància d’estar relacionat amb Sant Genís.

Can Gananci. Nou nº 31. En desconeixem l’origen.

Can Manel. Nou nº 33. En el padró de l’any 1950 hi trobem empadronat en Manel Pallí Llosa, nascut a França l’any 1911, on hi tenia  un bar que a la seva mort el regentà la seva dona, la Carmeta Carbó i Carbó, fins als anys setanta.

Can Pau. Nou nº 35. Nom d’un antic propietari, en Pau Cuní Masferrer nascut a cal bessó i mort a la guerra civil. Durant molt anys va ser l’última casa del carrer.

Casa del sot.  Era l'antic mas Antuny que amb la venda de totes les terres del mas va quedar com una casa més del poble. El nom era a causa de que va quedar per sota el nivell del carrer i uns metres separada. 

Xevi Salicrú

DE TOPÒNIMS ERRANTS

Apassionant és el món de la toponímia, i especialment el de la seva etimologia, però hi ha  dos  topònims de Sant Genís que em porten especialment de cap, no per que jo  no els tingui clars, sinó per que sembla que la resta del món s’entossudeix en perpetuar-los erròniament. 

El primer, que encara crec que hi estaríem a temps d’esmerçar,  és  el de  la mal  anomenada riera de Sant Sebastià, quan sempre ha estat riera de can Cabreta. La riera de Sant Genís neix de dos afluents que s’ajunten al final del poble  i és a partir d’aquest punt quan s’anomena riera de Sant Genís. Aquest dos afluents , el del vessant nord i el del vessant sud, al llarg de tot el seu recorregut van rebent  diferents noms segons la finca que passen, el cas que ens ocupa seria la del vessant sud del poble, on la riera rep en el seu trajecte  tres noms, en el tram baix riera de can Gibert, a continuació riera can Borrell i en el seu tram més alt riera can Cabreta. Aquest últim tram, una zona de bagueny on hi ha la font de can Cabreta i on  al segle passat s’hi va posar unes rajoles dedicades a Sant Sebastià, sant que es venera a Sant Genís des d’antic quan el poble li va demanar protecció per la pesta que assolava aquestes terres, a la meitat del  segle XVII. I és aquí que d’un temps ençà des de alguns sectors de l’Ajuntament s’anomena a aquest primer tram de la riera com a riera de Sant Sebastià, quan mai s’ha anomenat així i sempre ha estat riera de Can Cabreta.

Postal d'una col·lecció feta a Malgrat als anys cinquanta, on hi sortien llocs de Sant Genís.

I el segon topònim, que aquí crec que ja he perdut la batalla fa temps malauradament, és el pla d’en Forn. Aquest pla que es troba a tocar del nucli de Sant Genís  al sector nord i  està pendent d’urbanitzar, tot i que encara  té un ús agrícola,  mentre no en  surti un promotor que en vulgui treure profit.

Ja fa ben bé trenta o quaranta anys que en el planells del servei cartogràfic de Catalunya, i de retruc  en tots el planells que es fan i es desfan en aquest país, surt el nom de pla d’en Forn, un error ortogràfic podríem dir, doncs el nom seria en principi pla d’en Fors, un dels antics  propietaris. De fet, el topònim Forn existeix a Sant Genís, hi tenim una casa anomenada així i com  a cognom documentat al segle XIX, però no un pla d’en Forn.  Per un desconeixedor del territori  Forn o Fors, són dos noms molt similars que poden portar a error, i així ha estat.

I per acabar de perpetuar l’error  s’ha batejat un carrer pròxim a aquesta zona (a la urbanització Marcosta, pendent de ser recepcionada per l’Ajuntament)  amb el nom de carrer del pla d’en Forn, que el dia que s’urbanitzi el pla hi tindrà continuïtat.

Tot i que dono per vàlid el nom de pla d’en Fors, al llarg de la història ha estat conegut amb diferents noms, anteriorment a Fors per pla d’en Borrell, propietaris de finals del segle XIX i principis XX , però de fet  el nom que més ha perdurat en el temps va ser camp d’en Reig,  documentat des de l’edat mitjana fins al segle XX, cohabitant a vegades tots tres al llarg del segle XX.  Encara recordo gent gran de finals del segle passat anomenant-lo  camp d’en Reig.

Dos exemples dels molts que hi ha de ben segur al llarg de tota la nostra geografia,  errors que després de repertir-los reiteradament  s'acaben perpetuant.

Xevi Salicrú

Finestrals de Palafolls

Palafolls compta amb un gran patrimoni arquitectònic, i  part d’aquest és la gran mostra de finestres  treballades  que tenim escampades per tot el municipi.  En aquest  recull hi  queden documentades totes les finestres amb trets gòtics, exceptuant les de nova fàbrica fruit  de noves construccions o reformes fetes des de la segona meitat del segle  vint fins als nostres dies.  Hi hem inclòs també algunes no estrictament gòtiques, com ara finestres amb permòdols i algunes amb petits rebaixos d'arc conopial, i una també clarament d'estil renaixentista. Només hi hem deixat fora aquelles  que no tenen cap treball ni rebaix, tot i que algunes son ben antigues. 

El total de finestres documentades son quaranta-dues, d’aquestes només en podem gaudir de trenta-cinc, les set que han desaparegut les tenim documentades en fotos o en la memòria dels palafollencs.

Moltes de les cases que allotgen els finestrals ja les trobem documentades als segles XIII i XIV, i  és a partir sobretot del XV, després de la sentència de Guadalupe que allibera als seus propietaris dels mals usos  i   que va portar  a una puixança econòmica, que aquestes cases es veuen embellides  amb grans portals adovellats i  finestrals treballats

Tenim aquest seguit de cases amb finestrals:

-Ca l’Aldrofeu. (vessant nord-oest castell)Tres finestres.

 Dues amb arc lobulat i una amb permòdols. Històricament  coneguda com a Can Mas i a mitjans del segle XX com a   Cal Vigilant.

-Can Batlle. (Sta. Maria)Una amb permòdols.

-Can Comes.(Sta. Maria)Dues.

 Una amb arc conopial i una amb arc lobulat.

                            Can Comes (Sta. Maria) finestra d'arc conopial

-Can Ferrer-Hosta. Casa antiga desapareguda (Sant Genís).

Una amb arc lobulat i una amb permòdols  amb llinda recta. Aquesta casa va allotjar la Doma d’Amunt,  abans de ser el casal de la família Hosta.

-Can Fonolleda. (Ferreries)Tres.

Una amb dos arcs conopials geminats sense columneta ( única en tot el terme), una altra amb arc lobulat i una amb permòdols. La meravellosa finestra geminada sorprèn per la seva ubicació en una casa senzilla i de mides més aviat petites originàriament.

-Can Florit (Ferreries)Tres.

 Una amb permòdols, una altra també amb permòdols lobulats i llinda recta, i una amb arc conopial.

                       Can Florit, Ferreries, finestra amb permòdols lobulats.

-Can Florit (Sant Genís)Tres.

Dues amb arc lobulat (una no conservada) i una amb permòdols. Aquesta casa era l’antic Mas Reig, documentat ja al segle XIV, abans de dividir-se   en tres vivendes al segle XIX.

                       Can Florit ( Sant Genís) finesta amb arc lobulat

-Casa Gran. (Sant Lluís) Una finestra renaixentista molt ben treballada. Aquesta casa fou l'antic mas Desclapers.

-Can Jordà. (Sant Lluís)Una amb rebaix d’arc conopial.

-Can Moner. (Burgada)Quatre.

Dues amb permòdols, una amb arc sencer i una amb llinda recta amb rebaix d’arc conopial. A l’interior hi trobem una porta amb llinda recta amb permòdols i una porxada de gran valor arquitectònic  amb arcs de totxo  i columnes de pedra. Encara es poden  veure les restes d’obra on es recollia l’aigua per abastir un molí que hi havia  a la masia.

                             Can Moner( Burgada) finestra amb permòdols

-Can Morell. (Ciutadella)Una amb arc trilobulat.

-Ca l’Oller.(Burgada)Una amb llinda recta i amb rebaix d’arc conopial. Casa amb estructura del segle XVIII. A l’interior es conserven sitges a terra i una porta de llinda recta amb permòdols.

                   Ca l'Oller (Burgada) finestra amb rebaix d'arc conopial

-Can Oms. (Sant Lluís)Tres.

 Dues amb arc lobulat i una amb arc conopial. Aquesta casa és una exemple de transformació, a principis des segle XX en comptes d’enderrocar o desfigurar la casa vella es va optar per fer una ampliació construint una nova façana i mantenint l’antiga. El conjunt és ben curiós, dos estils ben allunyats en el temps per cinc-cents anys. Aquesta casa fou l'antiga domus de St. Julià, casal dels Julià, petita noblesa local.

-Can Ribas. (Sta. Maria)Tres.

Dues amb permòdols i llinda recta, i una desapareguda d'arc lobulat a sobre el portal adovellat. Casal ja documentat des de l’any 1385, la mida de la porta central amb dovelles ja denota la seva antiguitat.

-Can Roquet. (a tocar Tordera)Quatre amb llinda recta i rebaix d’arc conopial. L’estructura de l’edifici actual és dels segle XVIII, tot i que la casa està documentada anteriorment.

-Mas Roig. (vessant nord-oest Castell)Quatre.

Una amb arc lobulat, dues amb permòdols i llinda recta, i una amb llinda recta amb rebaix d’arc conopial.

-Can Sureda. (vessant nord-oest Castell)Dues.

Una amb arc conopial senzill i una de llinda recta amb  pedres laterals superiors  de tots dos brancals guarnides amb flors ( finestra possiblement transformada en algun moment). Històricament coneguda com a Mas Rupià.

           Can Sureda ( Vessant nord-oest Castell) finestra amb arc conopial senzill

-Cal Tit. Desapareguda (Sta. Maria)Tres.

 Una amb arc lobulat, una amb permòdols lobulats  i llinda recta, i la tercera amb permòdols i llinda recta.

-Can Tortós. (vessant nord-oest Castell)Dues amb rebaix d’arc gòtic senzill. Tot i ser les finestres originals la casa va ser enderrocada i es reconstruir la façana amb les dues finestres originals i d’altres elements.

-Can Valldejuli.(Sant Genís)Una amb arc lobulat. Aquest preciós finestral és eclipsat per la imponent torra de defensa del segle XVI, la única masia amb aquest element a Palafolls.

Aquest recull és fruit del treball realitzat per  l’amic Pere Alvarado  i jo mateix, en motiu de la caminada organitzada per l’entitat Vivelles, cultura i entorn de Sant Genís la primavera de  l’any 2012.

Passejada que va comptar amb una gran assistència de públic, a l’entorn d’un centenar de persones, on vam resseguir la majoria dels finestrals, deixant les més allunyades del nucli de les Ferreries per qüestió de temps i distància, buscant sempre com és costum a Vivelles fer caminades assequibles a totes les edats.

Xevi Salicrú

Obrers, jurats i regidors

El privilegi de tenir jurats es va concedir a la Universitat de Sant Genís de Palafolls a finals del segle XVII, aquests jurats i la Universitat serien, salvant les distàncies de temps i funcions,  els actuals regidors i l’Ajuntament de Palafolls. Aquests jurats eren els representants del conjunt de tots els caps de casa, i  tots aquests caps de casa formaven la Universitat, tot el conjunt de la comunitat. Un altre element de l’administració local era el batlle, representant del senyor del terme del Castell de Palafolls, que compartíem amb la Universitat de la Vilanova i la de Santa Susanna.

Fins aquell moment actuaven com  representants de la universitat  els obrers,  càrrec creat per ser els representants de la parròquia, però en el nostre cas el territori que comprenia la parròquia i la universitat era pràcticament el mateix (exceptuant una part a tocar de la Vilanova que depenia eclesiàsticament de Sant Genís i civilment de la Vilanova )  així que també feien de representants de la universitat, convertint els dos conceptes en sinònims en aquell moment. Cosa que no passava a tot el terme, la Universitat de Santa Susanna tenia els veïns repartits en dues parròquies: la part alta de la riera, Sant Pere de Pineda i la part baixa, Sant Maria de Pineda, i també repartits en dos termes: la banda dreta de la riera, terme de Pineda i la part esquerra, terme de Palafolls, un cas curiós certament, ja que tot  i tenir quatre situacions administratives, tenien clar que formaven una comunitat ben marcada a l’entorn de la riera.

Aquest privilegi atorgat a Sant Genís va ser concedit a Madrid el 18 de novembre de 1667, per Excel·lentíssim Senyor Don ( el tracte donat al document) Guillem Ramon de Montcada,  Marquès d’Aitona i Vescomte de Bas i Cabrera, senyor del Castell i Terme de Palafolls. Però no  va ser fer efectiu fins que la universitat es va reunir per elegir els primers jurats, el vint-i-nou de gener de l’any  1688, tal com ens diu l’acta notarial feta aquell dia pel notari públic de la Vilanova i Terme de Palafolls, Llorenç Gali, i conservada a l’Arxiu Fidel Fita d’Arenys, a la secció Notarials de Palafolls, llibre 148.

A la reunió de la universitat hi assisteixen el batlle,  Joseph Puigvert, els obrers d’aquell any Francesc Borrell, Gaspar Viader i Garau Dalmau, i els veïns Anton Dalmau, Pau Fexes, Francesch Domènech ÿ Moner, Esteve Riera, Francesch Valldejuli de la Torra, Joseph Padrer, Joseph Arquer, Joan Borrell, Francesch Joanÿ, Joseph Comas, Jaume Estiu, Antoni Puig, Pau Roger, Pau Dalmau, Joan Puig, Antoni Scarra, Pere Joan Fogueras, Francesch Prats, Joseph Vila, Jaume Texidor, Miquel Businÿach, Francesch Valldejuli de St. Pere, Antoni Palomeras, Pau Gibert, Joan Hosta, Jaume Torras i Jaume Aigas.  De testimonis de l’acta  hi consten Antoni Xapalli “textor lini”(teixidor de lli) i  Jaume Forest,“laboratore” (treballador)  naturals de St. Pere de Riu i habitants a Palafolls.

El motiu de la reunió era regular la forma d’elegir els  dos jurats atorgats i també  la formació d’un  consell de deu membres, dos de cadascun dels cinc veïnats,  Sant Genís,  Ferreries, Gassanons, Sant Julià i Castell.  

Per elegir els jurats es presentaran tres candidatures de dos persones (la terna). El sistema d’elecció serà mitjançant la insaculació , és a dir,  un minyó a l’atzar, posades prèviament en un sac, n’agafarà una i aquesta serà la candidatura elegida. Els nous jurats no podran accedir al càrrec fins no haver fet jurament davant el batlle, i que els jurats vells no hagin donat compte de la seva administració i ho hagin anotat  en el llibre, que haurà de tenir dita universitat. Els jurats, durant el seu mandat, estaran exempts d’allotjar soldats i altres servituds.

“....ple poder per regir governar ÿ administrar las cosas de dita universitat....y hajan de prestar jurament en poder del honorable batlle...procurant tota utilitat ÿ profit de dita universitat...”

També ens explica com  seran elegits els deu membres  del consell,  amb la funció d’aconsellar als jurats. Aquests membres, tal com els jurats, hauran d’ésser naturals i habitants de la parròquia. Però al cap de dos anys s’haurà de renovar la meitat del consell,  “eixin sinch”, sortint un de cada veïnat, i n’entraran cinc de nous, un  de cada veïnat, així sempre hi haurà cinc consellers nous i cinc de vells, entenen que el mandat de conseller serà per 4 anys.

Aquest consell i els jurats seran elegits el dia de la Festa de Pasqua de Resurrecció de nostre Senyor, a la tarda després de vespres,  a la església o al cementiri.

I així fou com el diumenge de  Pasqua d’aquell mateix any, el primer  d’abril, foren elegits com a primers jurats en  Francesch Valldejuli i en Ramon Comas, i és a partir d’aquest moment quan els obrers passen a gestionar estrictament els assumptes de la parròquia, i més endavant aquests jurats acabaren anomenant-se un temps després del Decret de Nova Planta , regidors.

Anteriorment al nomenament dels jurats,  degut a que l'organ gestor era el conjunt de tot els caps de casa i on actuaven de representants de tot els obrers, per fer més àgil la presa de desicions s'havia otorgat el privilegi de poder formar un consell de 15, tres de cada veïnat, al 1643 (1), similar al que es concediria de fer amb el nomenament dels dos jurats dits anteriorment.  

 Xevi Salicrú

1. AHFF. Notarials Plf ll. 138. 4-1-1643