Un dels tresors més valuosos que conservem a casa són les fotografies heretades de la família. Durant anys i panys han reposat dins de dues caixes metàl·liques grosses de galetes, i moltes d’aquestes imatges superen ja, de llarg, el centenar d’anys d’antiguitat.
Malauradament, d’algunes d’elles n’hem perdut la memòria dels qui hi apareixen retratats, i probablement no sabrem mai més qui són. Les persones que haurien pogut reconèixer aquells rostres, moltes nascudes al segle XIX o a principis del XX, ja no hi són.
Sortosament, una part important de les fotografies més antigues, la meva àvia1 ens les va anar identificant durant els seus últims anys. Jo, pacientment, anotava en un paper qui eren els seus protagonistes a mesura que me’ls anava desvetllant. Més enllà d’aquesta tasca, recordo amb enyorança aquelles tardes de petits asseguts vora el foc, mirant i remirant fotografies que ens feien viatjar al món d’una gent que no era el nostre.
Entre totes aquestes imatges, n’hi ha una a la que avui dediquem l’article. Es tracta d’una fotografia muntada sobre cartó de 8 cm x 13 cm, feta amb una càmera plegable de manxa als anys vint del segle passat, i de la que sabem que n’hi ha una altra còpia que conserva una família de Malgrat, però amb la curiositat que en aquesta la imatge és desplaçada més cap a la dreta, tot i ser còpies de la mateixa placa de vidre.
És una imatge que sempre ens havia despertat curiositat, perquè els qui hi apareixien, entre ells el meu besavi, anaven vestits de manera estrafolària. La meva àvia ens va descriure la majoria de protagonistes, tots homes de Sant Genís, excepte dos de Santa Susanna que duien instruments, i situava la fotografia davant d’una casa del veïnat de Vallplana, immortalitzats just abans o després de ballar el contrapàs, explicava. Les estranyes vestimentes eren disfresses de Carnestoltes, època en què es ballava la dansa. La ubicació, però, no l’encertava. A la fotografia hi sortia el seu pare, i ella sempre havia sentit a dir que per Carnestoltes el contrapàs s’havia ballat a la plaça de Sant Genís i el Dimecres de Cendra, durant l’enterrament de la sardina els homes sols el ballaven a Vallplana. Segura que aquella imatge no era a Sant Genís, suposava que, per tant, era Vallplana i afegia que era davant de can Nofre, una casa enderrocada als anys quaranta.
 |
| Santgenissencs davant l'església de Tordera. Dècada de 1920. Autor. J. Alonso. Fons: Xevi Salicrú. |
Posteriorment, després d’una mica de recerca per situar la fotografia, ja que era evident que aquella construcció que sortia darrere no podia ser de cap manera can Nofre, un mas que sabíem que havia tingut una estructura senzilla, vam poder concloure que es tractava de les escales de l’església de Sant Esteve de Tordera. Un cop localitzat l’espai, també vam poder deduir, per la situació del sol, que havia estat presa al migdia. Quan es congregava gent a Tordera al migdia? Indiscutiblement els diumenges, un dia de mercat, moment en què hi podia haver un fotògraf ambulant que aprofitava el trànsit de gent per fer negoci. I no un diumenge qualsevol, sinó el Diumenge de Carnestoltes.
Tenim una altra imatge familiar, d’una rebesàvia també de Sant Genís, presa a Malgrat un dia de mercat; per tant, devia ser força habitual que fotògrafs ambulats resseguissin els mercats i fires a la recerca de clients.
Al revers de la fotografia hi ha el nom de l'autor: Fotografia Alonso. Salón de San Juan, Barcelona, un estudi situat al Passeig Sant Joan 133 amb cantonada amb Trafalgar 63. Aquesta era la seu central del fotògraf José Alonso, que tenia altres delegacions a la ciutat. Posteriorment a la nostra fotografia va crear la marca Alograff. Fotografias del Triunfo. A banda de tots aquests estudis, també donava servei a comarques amb algun fotògraf ambulant. L’activitat d’Alonso es dugué a terme durant el període 1900-1940 2.
 |
| Estudi Alonso, Ronda de Sant Pau (1910). Autor. Josep Craner. Fons: L'Abans Poblenou3 |
Els tres ingredients de la imatge: balladors santgenissencs, músics de Santa Susanna i localització a Tordera ens posa en context el contrapàs, conegut pel Contrapàs de Sant Genís de Palafolls, no perquè fos exclusiu d’aquest poble, sinó perquè fou l’últim lloc on es ballà i on els folkloristes el descobriren. Era una dansa comuna al territori que anomenem ara Baixa Tordera, format pel triangle de Fogars de la Selva, Pineda i Tossa. Per tant, no ha de sorpredre que la imatge fos presa a Tordera, amb homes de Sant Genís i dos músics de Santa Susanna, els germans Perissó.
Ens preguntem, ja que les fonts orals mai ens ho havien indicat, si aquesta visita a Tordera fou ocasional o hi havia el costum d’anar-hi cada any, i també si s’hi afegia gent a la ballada més enllà dels santgenissencs. Els folkloristes dels anys vint ens han dit que l’últim reducte del contrapàs fou Sant Genís, i que altres poblacions de l’entorn s’havia deixat de ballar una cinquantena d’anys abans. Aquesta dada podria fer suposar que la ballada a Tordera fou ocasional.
Pel que fa a la indumentària, van vestits de manera estrafolària: a manera de disfressa: alguns porten barrets d’estiu o atrotinats, bates o abrics desmanegats, i fins i tot un (el besavi) duu un forc d’alls penjat al coll. Els germans Perissó de Santa Susanna eren els músics, un porta un flabiol amb timbal i l’altre una coixinera4. A darrere dels homes que centren la fotografia n’hi apareixen d’altres que la meva àvia no va identificar, però que, amb les eines que tenim ara per escanejar i ampliar potser hauria pogut reconèixer algú més. I al voltant del grup s'hi veu canalla que tampoc va ser identificada, entenem que s'hi van afegir per la curiositat de sortir a la fotografia, un fet molt habitual en les imatges d'aquella època.
1.Nicolau Salichs Vilar, de can Ferrerhosta.
2. Serildo, de can Plantera.
3. Desconegut.
4. Genís Mateu Cuello (a) Guinyols, de can Grinyola.
5. Anton Mollfulleda Framis, de can Perissó (Sta. Susanna).
6. Pepet Martí Oller, de can Baltassar.
7. Josep Carbó Freixes, de can Peptoni.
8. Pepet Sala Sensat, de can Reig.
9. Josep Mollfulleda Framis, de can Perissó (Sta. Susanna).
10. Desconegut.
11. Desconegut.
12. Segimon Caimel Valls, de can Segimon.
13. Pepet Botijo.
14. Pepet Salichs Bonada, de can Forn.
15. Nicolau Salichs Bonet, de can Ferrerhosta.
16. Desconegut.
a. Coixinera. b. Ninot de Carnestoltes. c. Flabiol i timbal.
Xevi Salicrú.
Teresa Sala Martí (1921-2005).
Ministerio de Cultura “Mueso Arqueológico Nacional.”Data d’accés: 22 de novembre de 2025, José Alonso
“Arquitectura modernista.” Data d’accés: 22 de novembre de 2025, https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/barcelona/tots/galeria-fotografica-jose-alonso
Forma tradicional com s’anomena a la zona la cornamusa.
