Delamare, un dels Cent Mil Fills de Sant Lluís a Palafolls.

L’any 1822, en el marc de les convulsions polítiques que sacsejaven Europa després de la caiguda de Napoleó, la Santa Aliança —constituïda inicialment per les monarquies absolutistes d’Àustria, Prússia i Rússia, i a la qual s’havien afegit posteriorment la Gran Bretanya i França— va celebrar el Congrés de Verona. En aquesta trobada diplomàtica es decidí autoritzar la intervenció militar francesa a Espanya amb l’objectiu de restablir la monarquia absoluta, responent així a la petició expressa de Ferran VII, que pretenia recuperar la plenitud dels seus poders davant l’experiència constitucional.

Així doncs, l’any següent, el 1823, Lluís Antoni de Borbó, duc d’Angulema, encapçalava un exèrcit francès que penetrava en territori espanyol. Aquesta intervenció, coneguda com la dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, tingué com a conseqüència immediata la caiguda del Trienni Liberal (1820-1823) i la reinstauració de l’absolutisme. D’aquesta manera, Ferran VII, tot i haver jurat prèviament la Constitució de Cadis de 1812, renunciava a mantenir el règim constitucional i restituïa el model polític absolutista que havia caracteritzat el seu regnat. Els Cent Mil Fills de Sant Lluís van romandre en territori espanyol fins a 1830 garantint l’estabilitat del nou règim absolutista.

En un dels cinc cossos que integraven aquest exèrcit francès hi havia el capità d’artilleria Adolphe Delamare (París, 1793-1861). Entre 1824 i 1827 fou destinat a Espanya, on va passar llargues estades especialment a Catalunya. Més enllà de la seva carrera militar, Delamare destacava com a arqueòleg i dibuixant. D’aquests anys en conserva més d’un centenar de dibuixos i aquarel·les de panoràmiques i monuments. Posteriorment va exercir tasques de dibuixant per a la Commission d’exploration scientifique d’Algérie. Al llarg de la seva vida va deixar un llegat artístic considerable, bona part del qual es conserva al Museu del Louvre, a la Sorbona i a la Biblioteca d’Alger.

L’any 2016, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va adquirir per 54.450,00 euros cent nou dibuixos i aquarel·les realitzats durant les seves estades a Catalunya, el País Basc i Algèria, que quedaren adscrits al fons del MNAC. Entre les obres destaquen aquarel·les de Montserrat, Barcelona o Sant Miquel del Fai, però per proximitat ens fixem especialment en el seu pas de Barcelona cap a Girona, resseguint la costa. D’aquest recorregut ens va deixar dibuixos d’Arenys, les torres de Calella, l’ermita de Sant Pau de Sant Pol, la torre Cartellà de Vidreres i un castell sense nom, que ell mateix situava entre Calella i Vidreres i que, fins ara, no havia estat identificat dins el fons del MNAC.

Aquests dies de Festa Major, la palafollenca Montse Turón ens va fer arribar una gran sorpresa: la imatge d’aquest castell i la seva identificació. Ens explicà que, assistint a la conferència Retornar a Girona. Una mirada a la ciutat a través de l’art, a càrrec del professor d’Història de l’Art Francesc Miralpeix Vilamala, va reconèixer immediatament en una de les imatges projectades el castell representat: no era altre que el nostre castell de Palafolls. Es tracta d’una troballa d’un valor excepcional: Delamare va pintar un dels nostres grans tresors més preuat l’any 1827. Fins ara no teníem cap reproducció del castell anterior al segle XX, de manera que aquesta aquarel·la esdevé la imatge més antiga coneguda de la fortalesa. Al revers del full hi figura un croquis no identificat.

L’obra, de petites dimensions, està realitzada en aquarel·la i llapis de grafit sobre paper a l’anvers, i en llapis de grafit sobre paper vitel·la al revers. Mesura 11,4 x 14,9 cm i té assignat el número de catàleg 251798-000. Actualment no es troba exposada.

Anvers 

En un moment en què al castell de Palafolls s’està duent a terme una campanya arqueològica sense precedents, que aporta informació de gran valor per al coneixement de la fortalesa, aquesta descoberta és la cirereta del pastís. L’aquarel·la ens mostra l’estat del castell l’any 1827, on entre altres detalls encara es poden distingir els merlets de la torre de l’homenatge.

Revers

Ara cal comunicar al MNAC la identificació d'aquest dibuix. Gràcies, Montse! La troballa és d’un gran valor i ens recorda que la recerca sempre és  oberta… Qui sap què ens pot oferir el futur sobre el nostre passat?

Xevi Salicrú.

Webgrafia:

https://cido.diba.cat/contractacio/6683245/adquisicio-de-109-aquarelles-i-dibuixos-obra-dadolphe-hedwige-alphonse-delamare-amb-destinacio-al-departament-generalitat-de-catalunya-departament-de-cultura

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/els-cent-mil-fills-de-sant-lluis

https://www.museunacional.cat/ca/colleccio/castell-entre-calella-i-vidreres-lloret-de-mar-anvers-croquis-revers/adolphe-hedwige-alphonse-delamare/251798-000

Palafolls i el regiment de fusellers de Felip V.

Durant el conflicte de la guerra dels Segadors  la  Junta de Braços, institució que convocava la Diputació del General de manera extraordinària, va aprovar  la creació de l’Exèrcit de Catalunya, amb l’objectiu de plantar cara a les tropes de Felip IV contra el qual s’havien alçat els catalans. Dins d’aquest nou exèrcit es va organitzar la Companyia d’Almogàvers, coneguda popularment com a miquelets i formada  per voluntaris catalans. Aquest cos es caracteritzava pel coneixement del territori i per la seva funció com a unitat d’infanteria lleugera, especialitzada en emboscades i accions ràpides de fusellers. 

Tot i que van ser dissolts després del conflicte, aquest tipus d’unitat reaparegué en nombroses conteses de la segona meitat del segle XVII, tant com a forces que seguien lluitant contra l’exèrcit dels Àustries, com cossos creats pel mateix exèrcit hispànic o francès.  Amb l’esclat del conflicte de la guerra de Successió,  la Junta de Braços va crear el Regiment de Fusellers de Muntanya, coneguts també com a miquelets. A la vegada, en el bàndol filipista també es van formar cossos similars. Passada la guerra de Successió al Principat, ja l'any 1735, el rei Felip V va crear un Regiment de Fusellers de Muntanya, inspirat en  les unitats de miquelets catalans, per anar a combatre a diferents campanyes de la corona hispànica a Itàlia, on el seu  primer destí fou a la Llombardia. 

Aquest regiment fou creat exclusivament amb voluntaris i comandaments catalans, com a fórmula d’integració i recompensa a les elits catalanes  fidels a Felip V durant la guerra de Successió. El responsable  d’organitzar la creació d’aquest regiment de fusellers fou el duc de Montemar, el qual va donar el comandament a Antoni Xipell,  tot i que el primer candidat fou Pere Anton Veciana, qui ja havia creat les Esquadres de Valls. El regiment havia d’estar format per 1000 homes distribuïts en dos batallons, cadascun amb deu companyies de cinquanta soldats. Tortosa, Girona i Manresa foren les ciutats escollides  per establir-hi  les casernes de reclutament. El finançament i equipament van resultar una qüestió complexa. Antonio de Sartine, intendent de Catalunya, va pressupostar en 289.796 reals i 32 maravedisos de velló el vestuari, tambors i armes. El vestuari fou  adjudicat a contractistes veterans de la corona, mentre que les armes, escopeta i pistola curta per a cada fuseller,  havien de provenir  de l’armeria del Principat. Tanmateix, com que l’arsenal no podia cobrir totes les necessitats,  es van requisar totes les armes sense llicència que es trobaven al Principat (Ferré 2023, 868-875). Davant la manca de recursos reials, part de la despesa va recaure directament en els catalans.  

En paral·lel la nova administració borbònica va introduir als antics regnes de la Corona d’Aragó un sistema fiscal d’inspiració cadastrals.  Aquesta nova fiscalitat obeïa al poder absolutista de la monarquia borbònica comportant l’erradicació del que d'ençà de l’època medieval s’havia fet a la Corona d’Aragó, on el rei pactava i depenia de les decisions de les Corts, institució suprimida per Felip V. Aquest sistema tributava per la propietat, pels ingressos del treball i pels guanys comercials. Un sistema on la corona primer establia el que volia ingressar i a posteriori es repartia entre la població, en comptes d’establir-ho al revés (Vidal 2013, 267-270). Aquest model, a més de tenir un caràcter punitiu per la participació catalana en el bàndol austriacista, pretenia reforçar el finançament de l’exèrcit. 

En el Fons de Can Borrell 1 trobem la documentació  del repartiment fiscal destinat a sufragar el regiment de fusellers a la  Universitat de Sant Genís. Se li assignaren 170 sous, a repartir entre les 136 famílies  repartides entre els cinc veïnats històrics que integraven la universitat. Els propietaris forasters, a diferència del cadastre, no contribuïren en aquest repartiment.  La  documentació ens diu al detall el que pagava cada una de les llars, ordenada per carrers, tot i que no s’anomenen al document, cosa que permet ubicar moltes cases a partir dels treballs sobre l’origen de les masies i habitatges (Salicrú, 2016; 2018). La càrrega fiscal d’aquest impost era relativament moderada: en conjunt equivalia al salari d’uns 28 jornals d’un treballador agrícola (sis sous 2 per dia). La majoria de llars pagaren entre un sou i dos, amb una mitjana d’un sou i tres diners. Per exemple, la casa de Can Puig, amb nombroses terres, va pagar 1 sou i 8 diners pel repartiment dels fusellers, mentre que al cadastre de 1747 arribava a tributar 12 lliures i 1 sou, recordant que aquest darrer impost era anual.

Veïnat	Focs
Sant Genís	40
Ferreries	57
Sant Julià	11
Castell	14
Gasanons	14

El mateix  lligall inclou un altre  repartiment, destinat a costejar un pont anomenat de la Fargia, situat  al camí reial de França. No sabem si es tractava d’una nova construcció o d’una reforma, però és clar que es va finançar simultàniament al repartiment de fusellers, no constant que es repetissin en altres anys.  En aquest cas les aportacions eren més modestes (entre 3 i 9 diners de mitjana) basades en la proporció del cadastre, contribuint com a propietaris, inclosos els forasters.  

La creació del regiment de fusellers resultà  un èxit per a la corona, tant per la seva eficàcia immediata com pel fet que esdevingué una de les primeres unitats d’infanteria lleugera de l’exèrcit hispànic, amb continuïtat en conflictes posteriors. 

1. Arxiu Municipal de Palafolls. Fons de can Borrell. 71-38-T2-422 imatge 90-96https://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/#/cercaavancada/detallfons/ACM71-38

2. 1 lliure = 20 sous / 1 sou= 12 diners 

Document de les notes del repartiment per als fusellers. 

Fons Can Borrell. Plec documents municipals. ACM71-38-T2-422. Imatge 91-.96.

Xevi Salicrú.

Bibliografia: 

Ferré Gisperts, David.( 2023) “Los inicios de la infantería ligera regular española. La creación del regimiento de Fusileros de Montana (1734-1735)”. A: Los entramados políticos y sociales en España moderna: del orden corporativo-jurisdiccional a Estado liberal, 865-878. Victoria-Gasteiz/Madrid: Fundación Española de Historia Moderna.

https://digital.csic.es/bitstream/10261/348631/1/XVII_Reuni%c3%b3n_Cient%c3%adfica_FEHM_Ferr%c3%a9_Gispets%20p.865-878.pdf (consulta: 24 d’agost de 2025).

Salicrú, Xavier (2016). Cases amb eixida i hort. Aproximació a l’origen urbà de Palafolls.s. XVI-XX. Palafolls: Edicions del Roig.

Salicrú, Xavier (2018). Cases amb era i quintana. Les masies de Palafolls i la seva gent. s XIV-XX. Palafolls: Edicions del Roig.

Vidal, Josep Juan.(2013) “Les conseqüències de la Guerra de Successió:  nous imposts a la Corona d’Aragó, una penalització o un futur impuls per al creixement econòmic?”. Pedralbes. Revista d’Història Moderna, 33, 267-313. 

https://revistes.ub.edu/index.php/pedralbes/article/view/34706 (Consulta: 23 d’agost de 2025).

https://www.enciclopedia.cat/atles-de-la-presencia-catalana-al-mon/els-miquelets.-1640-1814 (consultat 22 d’agost de 2025).

No volem aquest batlle!

Al llarg dels centenars d’anys en què es nomenà un batlle per al terme del Castell de Palafolls, només hem trobat documentada una sola ocasió en què hi hagué disconformitat amb la decisió presa. Abans, però, d’exposar aquest cas excepcional —que probablement no fou l’únic, tot i la manca de registres—, explicarem què era la figura del batlle, qui foren els designats per ocupar aquest càrrec, com s’elegien i durant quant de temps va estar vigent aquesta institució a casa nostra.

Segons la definició de l’Enciclopèdia de Catalunya, a la Corona d’Aragó el batlle era un administrador al servei d’un senyor territorial, en nom del qual exercia una jurisdicció, fos baronial o reial. Quan gestionava drets econòmics, com ara els feudals o emfitèutics, rebia el nom de batlle de sac; en canvi, si exercia una jurisdicció baronial era anomenat batlle jurisdiccional, i si aquest càrrec era donat en propietat era anomenat batlle natural, com és també al nostre terme. Aquesta figura va existir a la Vilanova i al terme del Castell de Palafolls des de l’època medieval fins al final de l’època moderna, moment en què s’aboliren les senyories.

Amb l’arribada del sistema liberal al segle XIX, es va instaurar la figura de l’alcalde per a cadascun dels tres municipis sorgits del terme. Cal remarcar, però, que tant Malgrat, com Palafolls i Santa Susanna es configuraren a partir de les tres universitats històriques: la Vilanova de Palafolls, Sant Genís i Santa Susanna respectivament.

Els primers batlles rebien el càrrec directament del senyor del terme, primer de la nissaga dels Palafolls i, més endavant, dels Cabrera. En aquesta primera etapa, en què la batllia es concedia a canvi de diners, es documenten diversos batlles. L’any 1336, per exemple, es concedí la batllia a Bernat Estornell i a la seva muller Eulàlia o Llúcia per 240 lliures. També consta que ocupava el càrrec Bernat Jutglar l’any 1388 i, l’any següent, Guillem Desclapers. Aquest darrer rebé, l’any 1393, del procurador general del vescomte de Cabrera, la senyoria i jurisdicció de batlle natural perpètuament de la Vilanova i del terme del Castell de Palafolls, amb tots els drets i deures associats (Codina 2004: 41), convetint-se en batlle natural.

A partir d’aquell moment, el càrrec de batlle recaigué en la família Desclapers i els seus descendents. D’aquesta nova etapa, es documenten els següents batlles:

1429 Guillem des Clapers (Soldevila 2018. 166).

1462 Joan Desclapers (Massons 2010: 79).

1527-1529-1549-1550 Esteve Desclapers (Massons 2010: 60, 103).

1556 Esteve Desclapers fill (Codina 2004: 63).

1559 Guerau Estornell (Codina 2004: 63).

1575-1594 Pere Estornell (Massons 2010: 103).

 

A partir del 29 d’octubre de 1597, el càrrec de batlle deixà de ser hereditari. La mort del batlle natural, Pere Estornell, deixà el seu fill —encara menor d’edat— sota la tutela de la seva muller, Francina Estornell, juntament amb Genís Agustí i Joan Valldejuli de Vall. Aquests tutors decidiren vendre la vara de batlle, amb tota la batllia, la seva jurisdicció i els drets associats, a la Universitat de la Vilanova i Terme del Castell de Palafolls per 611 lliures.

A partir d’aquest moment, la tria del batlle esdevingué un procés participatiu i rotatiu. Cada tres anys, els representants de les tres universitats escollien una terna de candidats —és a dir, tres persones proposades per al càrrec— i la presentaven al representant del senyor del terme, que n’escollia un. El sistema utilitzat per seleccionar els noms era conegut com a insaculació: els noms de dotze candidats (tres de Santa Susanna, cinc de Sant Genís i quatre de la Vilanova) s’escrivien en rodolins de paper i es col·locaven dins un barret. Un infant n’extreia tres, i entre aquests, el representant dels marquesos d’Aytona —senyors del terme des que en compraren els drets als Cabrera el 1574— en triava un. Tradicionalment, l’elecció del batlle es feia al cementiri de l’església de Sant Nicolau i Sant Antoni de la Vilanova, durant el mes de març. No obstant això, es documenten alguns casos en què la terna es formalitzà a l’Hospital de Pobres de la Vilanova (1). 

Gràcies al treball d’Alfons Codina, recollit al seu llibre El poble de Sant Genís de Palafolls. Apunts històrics (s. XVI–XX) (Codina, 2004: 64–66), disposem d’un llistat gairebé complet dels batlles del terme entre 1597 i 1796. Aquesta relació ha estat complementada amb algunes aportacions pròpies, que s’indiquen amb la corresponent referència de la font.

1598-1599 Francesc Tortós. (Sant Genís).

1600-1601 Antoni Puig de la Burgada. (Sant Genís).

1602-1603 Jaume Forest.

1604-1605  Jaume Forest.

1606-1607 Jaume Padrer.

1608 Pere Pruna.

1609-1610 Joan Moner.

1611-1613 Jaume Padrer.

1614-1616 Pau Antuny. (Sant Genís).

1617-1620  Pau Antuny. (Sant Genís).

1620-1623  Miquel Masrossell.

1624-1627 Sebastià Bosch.

1627-1630 Miquel Masrossell .

1630-1633 Joan Coll.

1633-1636 Jaume Puig.

1636-1638 Bernadí Creus.

 

Durant la guerra dels Segadors (1640-1652)  hi ha alguna irregularitat amb l’elecció, documentant més d’un batlle durant el mateix mandat.

 

1639 Jaume Mora / Francesc Valldejuli.

1640 Francesc Valldejuli.

1641 Francesc Valldejuli / Jaume Mora / Antoni Moner.

1642 Guillem Joher.

1643- 1646 Francesc Marimon.

1646-1649 Pere Jordà Moresch (Sant Genís).

 

L’any 1650 i 1653 documentem dues ternes de batlle sorgides a partir de la votació de tots els assistents al Consell General de les universitats del Terme.  Tots els presents a l’assemblea poden votar i poden ser votats. L’any 1650 els tres més votats foren Bernat Font i Aragall de la Vilanova amb 46 vots, Antoni Puig de Santa Susanna amb 34 vots i Francesc Borrell de Sant Genís amb 30 vots, sent nomenat batlle Francesc Borrell. L’any 1653 els més votats foren Antoni Moner de Sant Genís amb 48 vots, Bernat Font i Aragall de la Vilanova amb 25 vots i Antoni Puig de Santa Susanna amb 24 vots, sent nomenat Antoni Moner. Sorprèn que en les dues ocasions n’hi hagi un de cada universitat, observant que a les dues assemblees hi assisteixen vora 120 persones i d'aquestes només reben algun vot encara no la meitat. 

Recompte dels vots de la terna de 1650. 

1650-1652 Francesc Borrell (Sant Genís).

1653-1655 Antoni Moner  (Sant Genís) .

1655-1658  Bernat Font (Vilanova) .

1658-1662  Antoni Bohigas (Vilanova).

1662-1665  Joan Domènech.

1665-1668  Josep Puigvert.

1668-1671  Isidre Arquer Xirau.

1671-1674  Isidre Arquer Xirau.

1674-1677  Antoni Xurrich (Vilanova).

1677-1680  Francesc Domènech Moner (Sant Genís).

1680-1683  Jaume Fàbregas.

1683-1686  Jaume Estiu (Sant Genís).

1686-1689  Joan Domènech (Vilanova).

1689-1692  Josep Pradell (Sant Genís).

1692-1695  Antoni Puig de la Burgada (Sant Genís).

1695-1698  Rafel Bonet (Sant Genís) .

1698-1701 Francesc Gelat (Santa Susanna).

1701-1704 Antoni Puig de la Burgada (Sant Genís).

1704-1707 Pere Borrell (Sant Genís).

1707-1710 Josep Valldejuli (Sant Genís).

1710-1713 Francesc Reig (Sant Genís).

1713 Francesc Moner (Sant Genís).

1716-1717 Agustí Gibert Xurrich (Vilanova).

1725-1727 Pere Rabassa.

1729-1731 Francesc Creus (Vilanova) .

1731-1734 Francesc Moner (Sant Genís).

1739 Jaume Forest .

1741 Francesc Borrell (Sant Genís).

1745 Nicolau Martí.

1747 Pere Moner.

1752-1754 Pere Moner.

1755 Joan Bonet (Santa Susanna).

1760 Antoni Dalmau Rexach.

1761-1762 Joan Bonet (Santa Susanna).

1763 Joan Sagrera.

1765-1766 Cristòfol Puigvert. (Sant Genís).

1770 Joan Aymerich.

1772 Francesc Borrell Galter (Sant Genís).

1795-1798 Joan Roquet (Sant Genís).

 

Després de la guerra de Successió, amb l’aplicació del Decret de Nova Planta, és quan documentem la disconformitat amb el batlle elegit, obrint-se un conflicte entre els regidors (8) de les universitats del terme i les autoritats del vescomtat. Aquestes elegeixen l’any 1729 un nou batlle sense tenir en compte la tradició i el dret adquirit per les universitats quan nomenen batlle a Francesc Creus.  

Després d’aquest nomenament, el 12 de maig d’aquell mateix any, els regidors de les tres universitats es reuniren amb el governador dels vescomtats de Cabrera i Bas, Francesc Rovira i Piferrer. Hi assistiren, en representació de la parròquia de Sant Genís: Antoni Puig de la Burgada i Benet Pujol; per la Vilanova de Palafolls: Josep Masens i Francesc Pera (Ramon Buguet era el tercer jurat però hi fou absent per malaltia); i per la Vall de Sant Susanna: Joan Parera. La trobada tingué lloc a la casa de Francesc Palomeres, situada a la plaça Major de la Vilanova.

Acte notarial 12-3-1729

Durant la reunió, el notari de la Vilanova, Antoni Figuerola i Valldejuli, aixecà acta dels esdeveniments. En aquest context, Antoni Puig de la Burgada presentà al governador el document de venda de la vara de batlle a la Universitat de la Vilanova i del Terme de Palafolls, datat del 29 d’octubre de 1597. Explicà que, d’acord amb aquest acord històric, les universitats havien proposat una terna amb tres candidats: Francesc Pradell i Clavell, Jaume Ribas i Pau Puigvert. Cap d’ells era Francesc Creus, pagès de la Vilanova, i per això sol·licitaren que no se li jurés el càrrec de batlle, ja que des del 1597 sempre havia estat respectat el dret de les universitats a proposar la terna.

Tanmateix, el governador desestimà la petició dels jurats i nomenà Francesc Creus com a batlle, càrrec que ocupà fins a l’any 1731. Cal tenir en compte que, amb la promulgació del Decret de Nova Planta, s’abolí l’organització política pròpia de la Corona catalanoaragonesa i s’imposà el sistema administratiu castellà. És probable, per tant, que hi hagués altres casos en què no es respectés el dret tradicional de les universitats a presentar la terna de candidats per al càrrec de batlle.

Xevi Salicrú

1.  AHFF.Notarials Palafolls. Ll. 153.19-3-1674. Terna de batlle.

     AHFF. Notarials Palafolls. Ll 869. f. 40. 13-3-1706. Terna de batlle.

     AHFF. Notarials Palafolls. Ll. 867. f. 32. 16-3-1710. Terna de batlle.

     AHFF. Notarials Palafolls. Ll. 174. f. 211. 25-8-1713. Terna de batlle. 

2. AHFF. Notarials Palafolls. Ll 851. f. 60.

3. AHFF. Notarials Palafolls. LL 143. 13-3-1650. Terna de batlle.

    AHFF. Ll 144. 25-3-1653. Terna de batlle.

4. AHFF. Notarials Palafolls. LL 144. 10-12-1653.

5. AHFF. Notarials Palafolls. LL 145. 16-12-1655.

6. AHFF. Notarials Palafolls. Ll 171. 8-4-1696. 

7. A partir de la implantació del Decret de Nova Planta els jurats van passar a ser anomenats  “regidors”.

8. AHFF. Notarials Palafolls. Ll 896  f.128. 

Bibliografia:

Codina, Alfons. El poble de Sant Genís de Palafolls.Apunts històrics. s. XV-XX. Palafolls. Edicions del Roig, 2004. 

Massons, Josep M. Història de la Vila de Malgrat de Mar. Malgrat: Ajuntament de Malgrat, 2010.

Martinez Giralt, Alejandro. Els vescomtes de Cabrera a la Baixa Edat Mitjana. Identitat familiar, dinàmica patrimonial i projecció socioeconòmica. Madrid. Consejo Superior de investigaciones Científicas, 2019. 

Soldevila Temporal,  Xavier. Entre el Capaspre i la Tordera. Orígens i primeres passes de Malgrat (segles X-XV). 11a Beca d'investigació Vila de Malgrat de Mar.  Malgrat: Ajuntament de Malgrat, 2018.   

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/decrets-de-nova-planta

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/batlle