No volem aquest batlle!

Al llarg dels centenars d’anys en què es nomenà un batlle per al terme del Castell de Palafolls, només hem trobat documentada una sola ocasió en què hi hagué disconformitat amb la decisió presa. Abans, però, d’exposar aquest cas excepcional —que probablement no fou l’únic, tot i la manca de registres—, explicarem què era la figura del batlle, qui foren els designats per ocupar aquest càrrec, com s’elegien i durant quant de temps va estar vigent aquesta institució a casa nostra.

Segons la definició de l’Enciclopèdia de Catalunya, a la Corona d’Aragó el batlle era un administrador al servei d’un senyor territorial, en nom del qual exercia una jurisdicció, fos baronial o reial. Quan gestionava drets econòmics, com ara els feudals o emfitèutics, rebia el nom de batlle de sac; en canvi, si exercia una jurisdicció baronial era anomenat batlle jurisdiccional, i si aquest càrrec era donat en propietat era anomenat batlle natural, com és també al nostre terme. Aquesta figura va existir a la Vilanova i al terme del Castell de Palafolls des de l’època medieval fins al final de l’època moderna, moment en què s’aboliren les senyories.

Amb l’arribada del sistema liberal al segle XIX, es va instaurar la figura de l’alcalde per a cadascun dels tres municipis sorgits del terme. Cal remarcar, però, que tant Malgrat, com Palafolls i Santa Susanna es configuraren a partir de les tres universitats històriques: la Vilanova de Palafolls, Sant Genís i Santa Susanna respectivament.

Els primers batlles rebien el càrrec directament del senyor del terme, primer de la nissaga dels Palafolls i, més endavant, dels Cabrera. En aquesta primera etapa, en què la batllia es concedia a canvi de diners, es documenten diversos batlles. L’any 1336, per exemple, es concedí la batllia a Bernat Estornell i a la seva muller Eulàlia o Llúcia per 240 lliures. També consta que ocupava el càrrec Bernat Jutglar l’any 1388 i, l’any següent, Guillem Desclapers. Aquest darrer rebé, l’any 1393, del procurador general del vescomte de Cabrera, la senyoria i jurisdicció de batlle natural perpètuament de la Vilanova i del terme del Castell de Palafolls, amb tots els drets i deures associats (Codina 2004: 41), convetint-se en batlle natural.

A partir d’aquell moment, el càrrec de batlle recaigué en la família Desclapers i els seus descendents. D’aquesta nova etapa, es documenten els següents batlles:

1429 Guillem des Clapers (Soldevila 2018. 166).

1462 Joan Desclapers (Massons 2010: 79).

1527-1529-1549-1550 Esteve Desclapers (Massons 2010: 60, 103).

1556 Esteve Desclapers fill (Codina 2004: 63).

1559 Guerau Estornell (Codina 2004: 63).

1575-1594 Pere Estornell (Massons 2010: 103).

 

A partir del 29 d’octubre de 1597, el càrrec de batlle deixà de ser hereditari. La mort del batlle natural, Pere Estornell, deixà el seu fill —encara menor d’edat— sota la tutela de la seva muller, Francina Estornell, juntament amb Genís Agustí i Joan Valldejuli de Vall. Aquests tutors decidiren vendre la vara de batlle, amb tota la batllia, la seva jurisdicció i els drets associats, a la Universitat de la Vilanova i Terme del Castell de Palafolls per 611 lliures.

A partir d’aquest moment, la tria del batlle esdevingué un procés participatiu i rotatiu. Cada tres anys, els representants de les tres universitats escollien una terna de candidats —és a dir, tres persones proposades per al càrrec— i la presentaven al representant del senyor del terme, que n’escollia un. El sistema utilitzat per seleccionar els noms era conegut com a insaculació: els noms de dotze candidats (tres de Santa Susanna, cinc de Sant Genís i quatre de la Vilanova) s’escrivien en rodolins de paper i es col·locaven dins un barret. Un infant n’extreia tres, i entre aquests, el representant dels marquesos d’Aytona —senyors del terme des que en compraren els drets als Cabrera el 1574— en triava un. Tradicionalment, l’elecció del batlle es feia al cementiri de l’església de Sant Nicolau i Sant Antoni de la Vilanova, durant el mes de març. No obstant això, es documenten alguns casos en què la terna es formalitzà a l’Hospital de Pobres de la Vilanova (1). 

Gràcies al treball d’Alfons Codina, recollit al seu llibre El poble de Sant Genís de Palafolls. Apunts històrics (s. XVI–XX) (Codina, 2004: 64–66), disposem d’un llistat gairebé complet dels batlles del terme entre 1597 i 1796. Aquesta relació ha estat complementada amb algunes aportacions pròpies, que s’indiquen amb la corresponent referència de la font.

1598-1599 Francesc Tortós. (Sant Genís).

1600-1601 Antoni Puig de la Burgada. (Sant Genís).

1602-1603 Jaume Forest.

1604-1605  Jaume Forest.

1606-1607 Jaume Padrer.

1608 Pere Pruna.

1609-1610 Joan Moner.

1611-1613 Jaume Padrer.

1614-1616 Pau Antuny. (Sant Genís).

1617-1620  Pau Antuny. (Sant Genís).

1620-1623  Miquel Masrossell.

1624-1627 Sebastià Bosch.

1627-1630 Miquel Masrossell .

1630-1633 Joan Coll.

1633-1636 Jaume Puig.

1636-1638 Bernadí Creus.

 

Durant la guerra dels Segadors (1640-1652)  hi ha alguna irregularitat amb l’elecció, documentant més d’un batlle durant el mateix mandat.

 

1639 Jaume Mora / Francesc Valldejuli.

1640 Francesc Valldejuli.

1641 Francesc Valldejuli / Jaume Mora / Antoni Moner.

1642 Guillem Joher.

1643- 1646 Francesc Marimon.

1646-1649 Pere Jordà Moresch (Sant Genís).

 

L’any 1650 i 1653 documentem dues ternes de batlle sorgides a partir de la votació de tots els assistents al Consell General de les universitats del Terme.  Tots els presents a l’assemblea poden votar i poden ser votats. L’any 1650 els tres més votats foren Bernat Font i Aragall de la Vilanova amb 46 vots, Antoni Puig de Santa Susanna amb 34 vots i Francesc Borrell de Sant Genís amb 30 vots, sent nomenat batlle Francesc Borrell. L’any 1653 els més votats foren Antoni Moner de Sant Genís amb 48 vots, Bernat Font i Aragall de la Vilanova amb 25 vots i Antoni Puig de Santa Susanna amb 24 vots, sent nomenat Antoni Moner. Sorprèn que en les dues ocasions n’hi hagi un de cada universitat, observant que a les dues assemblees hi assisteixen vora 120 persones i d'aquestes només reben algun vot encara no la meitat. 

Recompte dels vots de la terna de 1650. 

1650-1652 Francesc Borrell (Sant Genís).

1653-1655 Antoni Moner  (Sant Genís) .

1655-1658  Bernat Font (Vilanova) .

1658-1662  Antoni Bohigas (Vilanova).

1662-1665  Joan Domènech.

1665-1668  Josep Puigvert.

1668-1671  Isidre Arquer Xirau.

1671-1674  Isidre Arquer Xirau.

1674-1677  Antoni Xurrich (Vilanova).

1677-1680  Francesc Domènech Moner (Sant Genís).

1680-1683  Jaume Fàbregas.

1683-1686  Jaume Estiu (Sant Genís).

1686-1689  Joan Domènech (Vilanova).

1689-1692  Josep Pradell (Sant Genís).

1692-1695  Antoni Puig de la Burgada (Sant Genís).

1695-1698  Rafel Bonet (Sant Genís) .

1698-1701 Francesc Gelat (Santa Susanna).

1701-1704 Antoni Puig de la Burgada (Sant Genís).

1704-1707 Pere Borrell (Sant Genís).

1707-1710 Josep Valldejuli (Sant Genís).

1710-1713 Francesc Reig (Sant Genís).

1713 Francesc Moner (Sant Genís).

1716-1717 Agustí Gibert Xurrich (Vilanova).

1725-1727 Pere Rabassa.

1729-1731 Francesc Creus (Vilanova) .

1731-1734 Francesc Moner (Sant Genís).

1739 Jaume Forest .

1741 Francesc Borrell (Sant Genís).

1745 Nicolau Martí.

1747 Pere Moner.

1752-1754 Pere Moner.

1755 Joan Bonet (Santa Susanna).

1760 Antoni Dalmau Rexach.

1761-1762 Joan Bonet (Santa Susanna).

1763 Joan Sagrera.

1765-1766 Cristòfol Puigvert. (Sant Genís).

1770 Joan Aymerich.

1772 Francesc Borrell Galter (Sant Genís).

1795-1798 Joan Roquet (Sant Genís).

 

Després de la guerra de Successió, amb l’aplicació del Decret de Nova Planta, és quan documentem la disconformitat amb el batlle elegit, obrint-se un conflicte entre els regidors (8) de les universitats del terme i les autoritats del vescomtat. Aquestes elegeixen l’any 1729 un nou batlle sense tenir en compte la tradició i el dret adquirit per les universitats quan nomenen batlle a Francesc Creus.  

Després d’aquest nomenament, el 12 de maig d’aquell mateix any, els regidors de les tres universitats es reuniren amb el governador dels vescomtats de Cabrera i Bas, Francesc Rovira i Piferrer. Hi assistiren, en representació de la parròquia de Sant Genís: Antoni Puig de la Burgada i Benet Pujol; per la Vilanova de Palafolls: Josep Masens i Francesc Pera (Ramon Buguet era el tercer jurat però hi fou absent per malaltia); i per la Vall de Sant Susanna: Joan Parera. La trobada tingué lloc a la casa de Francesc Palomeres, situada a la plaça Major de la Vilanova.

Acte notarial 12-3-1729

Durant la reunió, el notari de la Vilanova, Antoni Figuerola i Valldejuli, aixecà acta dels esdeveniments. En aquest context, Antoni Puig de la Burgada presentà al governador el document de venda de la vara de batlle a la Universitat de la Vilanova i del Terme de Palafolls, datat del 29 d’octubre de 1597. Explicà que, d’acord amb aquest acord històric, les universitats havien proposat una terna amb tres candidats: Francesc Pradell i Clavell, Jaume Ribas i Pau Puigvert. Cap d’ells era Francesc Creus, pagès de la Vilanova, i per això sol·licitaren que no se li jurés el càrrec de batlle, ja que des del 1597 sempre havia estat respectat el dret de les universitats a proposar la terna.

Tanmateix, el governador desestimà la petició dels jurats i nomenà Francesc Creus com a batlle, càrrec que ocupà fins a l’any 1731. Cal tenir en compte que, amb la promulgació del Decret de Nova Planta, s’abolí l’organització política pròpia de la Corona catalanoaragonesa i s’imposà el sistema administratiu castellà. És probable, per tant, que hi hagués altres casos en què no es respectés el dret tradicional de les universitats a presentar la terna de candidats per al càrrec de batlle.

Xevi Salicrú

1.  AHFF.Notarials Palafolls. Ll. 153.19-3-1674. Terna de batlle.

     AHFF. Notarials Palafolls. Ll 869. f. 40. 13-3-1706. Terna de batlle.

     AHFF. Notarials Palafolls. Ll. 867. f. 32. 16-3-1710. Terna de batlle.

     AHFF. Notarials Palafolls. Ll. 174. f. 211. 25-8-1713. Terna de batlle. 

2. AHFF. Notarials Palafolls. Ll 851. f. 60.

3. AHFF. Notarials Palafolls. LL 143. 13-3-1650. Terna de batlle.

    AHFF. Ll 144. 25-3-1653. Terna de batlle.

4. AHFF. Notarials Palafolls. LL 144. 10-12-1653.

5. AHFF. Notarials Palafolls. LL 145. 16-12-1655.

6. AHFF. Notarials Palafolls. Ll 171. 8-4-1696. 

7. A partir de la implantació del Decret de Nova Planta els jurats van passar a ser anomenats  “regidors”.

8. AHFF. Notarials Palafolls. Ll 896  f.128. 

Bibliografia:

Codina, Alfons. El poble de Sant Genís de Palafolls.Apunts històrics. s. XV-XX. Palafolls. Edicions del Roig, 2004. 

Massons, Josep M. Història de la Vila de Malgrat de Mar. Malgrat: Ajuntament de Malgrat, 2010.

Martinez Giralt, Alejandro. Els vescomtes de Cabrera a la Baixa Edat Mitjana. Identitat familiar, dinàmica patrimonial i projecció socioeconòmica. Madrid. Consejo Superior de investigaciones Científicas, 2019. 

Soldevila Temporal,  Xavier. Entre el Capaspre i la Tordera. Orígens i primeres passes de Malgrat (segles X-XV). 11a Beca d'investigació Vila de Malgrat de Mar.  Malgrat: Ajuntament de Malgrat, 2018.   

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/decrets-de-nova-planta

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/batlle

La Flama arriba a Palafolls.

Dies enrere escoltava una conferència organitzada per la SCGHVN amb el títol  “La nit de Sant Joan”, a càrrec de l’Amadeu Carbó i Martorell. Aquest destacat folklorista i activista en el món festiu explicava que una expressió o una festa popular per ser tradició hi ha d’haver hagut transmissió generacional, per tant, seria molt agosarat dir que la rebuda de la Flama del Canigó és cap tradició a Palafolls, i és que ni tan sols podem dir que és costum, ja que tot just fa set anys, comptant aquest, que s’organitza a Palafolls. Abans de contar  el perquè de com es va gestar  l’arribada al nostre poble explicarem el que és aquesta flama que baixa del cim del Canigó.

L’any 1955 els nord-catalans Francesc Pujade (1903-1995)  i Josep Deloncle (1913-1990),  i el maresmenc Esteve Albert (1914-1990), inspirats pel poema èpic de mossèn Cinto Verdaguer Canigó, varen tenir la iniciativa d’encendre el  foc de Sant Joan al cim del Canigó, lligant la tradició de les fogueres de Sant Joan amb aquest cim. El 1963 Pujade, que seguia encenent la flama al cim del Canigó, s’aplega amb l’empordanès i fill de nord-catalans Joan Iglesias (1926-2021) per baixar el foc de la muntanya  per a encendre els foguerons del Rosselló, la Vall de Tet i el Vallespir, la Flama del Canigó neix en aquell moment.  La Flama es reservarà cada any al Castellet de Perpinyà, on la matinada del dia de la vigília de Sant Joan  serà pujada de nou al cim per renovar la flama i baixar-la de nou. 

Les relacions entre catalans del nord i del sud s’intensifiquen aquells anys, el dos d’abril de 1966 s'encén amb la flama del Castellet una foguera al coll d’Ares, un dels punts fronterers establerts al Tractat dels Pirineus del 1659, on el Principat va quedar partit en dos estats. El 23 de juny de 1967 la Flama del Canigó va travessar per primera vegada la frontera arribant a Vic i Barcelona. De mica en mica es va anar escampant com una taca d’oli per tots els territoris de parla catalana. Cinc anys més tard arribarà al País Valencià convertint-se en el símbol d’unitat de la llengua i germanor entre tots els territoris de parla catalana,  estenent-se des de Fraga a Maó i de Saldes a Guardamar. 

Al Maresme també hi va arribar  ben aviat, recordo de ben jovenet, als anys vuitanta, anar a rebre la Flama a Malgrat, on molts pobles de l’entorn anaven a buscar-la. Malgrat ha actuat des d'un bon principi com a punt de distribució del foc a la zona de la històrica de la Selva Marítima (Alt Maresme i la part marítima de la Selva). 

I així va arribar el juny del 2019 encara sense la flama a Palafolls. Òmnium Maresme es va posar aquells dies previs al solstici en contacte amb una sòcia  de l’entitat a Palafolls, la Neus Ballbé. L’entitat li va   proposar organitzar l’arribada de la Flama a Palafolls amb la tasca de  posar-se en contacte amb el teixit social de Palafolls per tirar endavant la proposta. La Neus em va demanar col·laboració per la meva vinculació en diverses entitats del poble, m’hi vaig afegir sense dubtar-ho, i vam convocar una reunió amb diversa gent del teixit associatiu del poble compromesa amb la llengua i el país. Ens vàrem trobar membres de les entitats  d’Òmnium, la Puput, La Roda de Palafolls  i la Colla Gegantera. D’aquesta primera trobada recordo al David Alenyà, Dolors Ribot Mateu, Marisa Ràmia, Judit Caimel, Neus Ballbé, Aurora Faus, Aleix Freixa, Aaron Pica i jo mateix Xevi Salicrú. Així s’inicien els passos, a correcuita, per organitzar l’acte, que tot i el temps molt just per enllestir els temes administratius tenim  la complicitat i el suport del nou govern municipal  que s’havia format aquells dies. S’organitza la rebuda de la Flama a la plaça de Valls d’Ax, amb la Flama anada a buscar a Malgrat, en un acte on el  nou alcalde de Palafolls, en un dels primers actes que presidirà, aquest ja ens acompanyarà tots els anys, on es llegirà el manifest, es farà un petit fogueró, una ballada de sardanes i es donarà coca i cava per a tancar l’acte.  

Fogueró 2019

Cartell 2019

La pandèmia no va aturar la Flama l’any següent, en  un acte minimalista el foc del cim del Canigó va arribar  a la sala de plens on va ser rebuda pel govern.  L'any 2021 amb l’organització sota el paraigua d’Òmnium, les entitats La Roda de Palafolls, La Puput, l’Assemblea més la col·laboració  de l’Ajuntament tornem a rebre la Flama a la plaça de Valls D’Ax. Manifest, coca i cava són els elements de la rebuda. L'any següent, 2022,  incorporem com a col·laboradors la Cobla Palafolls i els Diablesfolls, la ballada de sardanes i una tabalada amenitzen la rebuda a les Valls d’Ax d’aquell any. La Roda, Assemblea de Palafolls  Òmnium i la Puput segueixen al capdavant de la rebuda. El 2023 amb els mateixos col·laboradors i organitzadors de l’any anterior rebem consolidem  la rebuda. Aquell any el fogueró se substitueix per un peveter, la forta sequera que arrossegàvem  ho va fer necessari. 

Cartell 2021

L’any 2024 porta novetats s’organitza a la plaça de Poppi on els Maduixots de l’Alt Maresme i la Selva Marítima hi organitzen la revetlla. L’objectiu és unir esforços i concentrar la gent al mateix espai.  No només l’emplaçament serà l’únic canvi, s’hi afegeixen com organitzadors  la JERC i les sardanes hi  seran presents, però amb música gravada. 

I arribem a enguany, el que serà el setè any, on es rebrà la Flama a Poppi com a prèvia també de la revetlla organitzada pels castellers. L’organització seguirà recaient en les  tres entitats originàries i part amb  la mateixa gent que es va aplegar a aquella primera reunió del 2019 sota el paraigua d’Òmnium com a organitzadors arreu del  país. 

Xevi Salicrú. 

Flama 2022

Flama 2022

Flama 2022

Cartell 2025

Bibliografia:

https://www.vilaweb.cat/noticies/sha-mort-joan-iglesias-iniciador-de-la-tradicio-de-la-flama-del-canigo/

https://www.omnium.cat/ca/projectes/flama-canigo/

https://www.amadeucarbo.cat/qui-s%C3%B3c

La guerra de Successió a Palafolls.

El sis d’abril de 2014, amb motiu del tricentenari de la guerra de Successió, l’entitat Vivelles, cultura i entorn de Sant Genís va realitzar una passejada guiada per diferents indrets de Sant Genís, amb l’objectiu d’explicar la guerra a Palafolls. El fil conductor de la ruta eren cinc documents notarials que parlaven de fets ocorreguts al nostre poble durant la guerra. Alguns d’aquests documents, i d’altres, ja havien estat documentats al llibre d’Alfons Codina  sobre Sant Genís (Codina 2004: 111-116), de fet, el treball de Codina va assentar les bases del relat de la guerra al nostre poble. 

Díptic realitzat en motiu de la passejada.

La ruta es va realitzar en dues ocasions més durant aquell any, l’èxit de la primera convocatòria així ho va requerir. Posteriorment, es va fer en diversos anys  també per a l’institut de secundària del municipi, i fa un parell d’anys es va tornar a oferir per a  la Festa de Sant Sebastià a Sant Genís. Tota aquella tasca de documentació que va fer Vivelles, una contextualització dels fets locals dins el conjunt  general del conflicte, és el que explica aquesta entrada al bloc. 

L’u de novembre de 1700 moria  sense descendència Carles II de Castella, fet que va desencadenar  un conflicte a escala internacional.  Les potències europees volien controlar el destí de l’imperi hispànic amb els seus candidats al tron, però el rei havia declarat  hereu al seu nebot  Felip de Borbó, duc d’Anjou, net de Lluís XIV de França i la seva germana Maria Teresa. Coronat com a Felip V  jurà també  les Corts Catalanes de 1701-1702, tot i això, els catalans i la major part de la Corona d’Aragó es van acabar decantant per un altre candidat. L’Aliança de la Haia, l’acord entre  l’Imperi Austríac, Holanda i Anglaterra, contraris que la casa de Borbó regnés a Espanya i França, proposaven a l’arxiduc Carles d’Àustria com a pretendent al tron hispànic. Aquest era net d’una germana de Felip IV (pare de Carles II), Maria d’Àustria,  casada amb Ferran III, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic. 

L’aliança va  declarar la guerra a França el 1702. L’any següent es van adherir a la causa austriacista Portugal i Savoia. El 20 de juny de 1705 els representants de Catalunya van signar un acord  amb Anglaterra, conegut com el pacte de Gènova, on els catalans es comprometien a alçar-se a favor de l’arxiduc i els anglesos a desembarcar tropes i proveir d’armes als revoltats. 

És aquell 1705 quan el conflicte va arribar a Catalunya  amb l’aixecament austriacista,  a l’agost l’arxiduc fou proclamat rei amb el nom de Carles III a Dénia. El nou monarca va avançar cap a Catalunya ràpidament, entrant  triomfalment a Barcelona, on les Corts Catalanes el van reconèixer com a comte de Barcelona. El 1707 el terme del Castell de Palafolls  va rebre  dues cartes del jutge del vescomtat de Cabrera, les notificacions informaven  que les universitats havien estat agregades a la Corona i  com a agraïment  s’esperava d’elles que es correspongués amb un donatiu. La resposta del terme fou només  d’agraïment, argumentant que a causa de  molts pagaments endarrerits per soldats destacats a Girona i el manteniment del sometent no podien  fer cap aportació  (Codina 2004: 112). Les tropes aliades van arribar a prendre fins i tot Madrid, però la guerra va fer  un tomb i es va decantar cap al bàndol borbònic. 

El 6 de desembre de 1710 les tropes borbòniques ja s’acostaven a Girona des del nord, davant el perill d’un setge imminent la ciutat va demanar ajuda al terme del Castell de Palafolls per a poder-se defensar. Quatre dies després, el dia deu, els consells ordinaris de les tres universitats que formaven el terme; Sant Genís, Vilanova i el Comú de Santa Susanna,  es van reunir a l’Hospital de la Vilanova per a acordar la resposta. Estipularen  que només enviarien 25 soldats si el setge era  immediat, i els comunicaren  que no podien  fer-hi  res  més,  perquè tot el terme patia molts censals a causa de la guerra,  i afegien, que ja havien enviat temps enrere soldats. Girona va ser presa el mes següent, el 24 de gener de 1711. Desconeixem si es van enviar els 25 soldats que s’havien compromès.

  _______________________________

Parcial de l’acta de la reunió del Consell de les universitats de la Vilanova, Sant Genís i Santa Susanna a la capella de l’Hospital de Pobres de Malgrat el 10 de desembre de 1710 (1).

“... que las ditas universitats estan molt ahogadas y molestada per raho de diferents pencions de censal y molts deutes que estan devent y així altres ahogos com es tenir sis cavalcadures de avui en dia encara al servei de dita Sa Magestat a la ciutat de Girona, y divuit ferreloners per ordre del senyor Don Joseph Puig.  No obstant això lo sobredit y referit desitjan ser verdaders vassalls com son de sa majesta, prometen fer per aquesta vegada tant solament vintycinc soldats per lo die que demanaran per la defensa del siti si amenassaren dita ciutat ( deu no vulle) y que n cas de ser molt urgent la necessita ofreixen anari tots…”

  __________________________________

Però un fet inesperat va portar aquell any 1711 canvis a l’estratègia internacional. La mort de Josep I, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i germà de l’Arxiduc Carles, va portar a aquest a ser proclamat nou emperador amb el nom de  Carles VI. 

Les tropes borbòniques avançaven lentament cap a  Barcelona. El desembre de 1711,  l’exèrcit de les dues corones, França i Espanya, amb  el comte de Fiennes, tinent general dels Reials Exèrcits de Felip V, al capdavant eren  a Maçanet, i demanaven  a través d’una missiva als jurats de Sant Genís  l’obediència de tot el terme, cosa que no volia dir res més que fer una aportació i abraçar la causa borbònica, tot això sota l’amenaça de saquejar Palafolls i Malgrat (2). Els jurats de la Universitat de Sant Genís, Francesc Estiu i Joan Batlle, amb Josep Valldejuli de la Torre es van dirigir amb la carta rebuda cap a la Vilanova  a veure el jurat en cap  d’aquesta, Josep Valldejuli. Es van reunir  a casa d’en Ramon Jaumet on també hi va assistir en Mariano Daví Alsina i en Francesc Pradell, prohoms de la vila i  membres del Consell General de la Vilanova. Els representants de Sant Genís i la Vilanova redactaren la resposta a les tropes destacades a Maçanet, dient-los que no els tenien por i que tenien forces de cavalleria austriacista que els defensarien si pretenien saquejar el terme. El 23 de desembre de 1711 Mariano Daví Alsina i l’Agustí Gibert Xurrich vàren ser presos quan portaven la resposta a Maçanet demanant un rescat per ells. 

El dia de Nadal d’aquell 1711, marxaven  de can Valldejuli  tres soldats i un tinent anomenat Benavente. Aquests eren membres del Regiment de Cavalleria de Subies que es trobava en aquell moment destacat a Pineda,  unitat que formava part de l’exèrcit austriacista, i eren la cavalleria a qui es referien els representants de les universitats dos dies abans. Aquests quatre soldats  havien passat  uns  dies a can Valldejuli,  on el seu propietari , el qual havia estat obligat a costejar  la seva manutenció durant aquells dies, va veure com s’enduien un parell de sacs quan marxaven del mas.

L'endemà de la marxa el Francesc Reig, batlle del terme,  va comentar a en Josep Valldejuli de la Torre que li havien desaparegut diverses coses que tenia amagades a can Vidal. En Josep va lligar caps de seguida, ja sabia què eren els dos sacs que carregaven els soldats.  Davant la proximitat de les tropes borbòniques, en Reig havia amagat algunes coses  de valor a can Vidal, on el seu propietari, Mariano Vidal, reconegut partidari borbònic  havia marxat feia temps. El batlle havia pensat que si entraven les forces borbòniques no saquejarien la casa d’un partidari del Borbó. Paradoxalment,  foren els austriacistes  que els que saquejaren la casa d’en Mariano  sense saber que el que estaven robant era del batlle del Terme del castell de Palafolls, partidari de la mateixa causa.

  _______________________________

Parcial de l'acta on es declaren els objectes robats a Francesc Reig, batlle (3). 

“...dit Vidal sa avia ausentat per causa de enemich y desperadant y rompen en secret que dit reig avia fet en dita casa per escondir algunas cosas per temor del enemich sem porta dit Benavent diferent coses que jo tenia en dit secret que consistien un sach de faves un escapulo vit y nou canas de mostra y escaleta una coixinera de tela guarnida de escot unes faldillas de estamenya vermella guarnidas de puntas blancas y rovellades baix voltadas de veta groga, una rapilla de sarja vermella guarnida de veta negra un de vantal de mija ceda negra nou, un capell nou de tela blanca un mocador blanch guarnit de puntas un mocador nou de seda ab vias sis camisas gitres de home y tres de dona dos o tres panys de estamenya vermella dos anells dor lo un ab pedra blanca ab perlas y lo altre ab set pedras vermellas uns agnos de plata y una cullera de plata. Y lo dit Benavent…”

  _________________________________

Davant d’aquests fets, en Francesc Reig i Josep Valldejuli van marxar cap a Pineda per entrevistar-se amb el comte de Gálvez, màxim responsable del regiment. El comte s’havia absentat i van ser rebuts pel coronel Royo.  Benavente, qui ja havia venut tot el portat de can Vidal, va ser obligat pels seus superiors a indemnitzar al batlle de Palafolls.  

Just després d’aquests dies, el  27 de setembre,  l’arxiduc  marxava cap a Viena,  deixant el govern de Catalunya en mans de la seva dona, Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel. 

El 16 de febrer de 1712  es va reunir  el Consell General de la Universitat de Sant Genís a l’església. L'objectiu de la trobada era recollir la part que tocava pagar a Sant Genís pel rescat de Daví i Gibert. A Sant Genís li tocaven 440 dobles d’un total de 990,  on a la Universitat de la Vilanova i al Comú de Santa Susanna els hi  tocava respectivament 330 i 220 dobles. Sant Genís es va negar a pagar la quantitat que li pertocava, la seva  part va ser posada per la Vilanova  per poder alliberar els seus conciutadans. La Universitat de la Vilanova  va obrir un procés judicial per reclamar l’impagament als santgenisencs. La implantació posterior del  Decret de Nova Planta va obligar a traduir al castellà tots els processos judicials oberts,  Malgrat no en va demanar la traducció per no haver de costejar-lo  i el procés va quedar invalidat. D’aquesta manera Sant Genís no va arribar a pagar mai. 

Segons relata Alfons  Codina va ocórrer un segrest  relacionat amb aquest impagament, el dilluns de Pentecostes d’aquell 1712 van retenir, no queda clar per qui, a Francesc Borrell del mas Borrell de Sant Genís  per exigir-li 600 dobles. El rapte es va resoldre amb la intervenció dels jurats de Sant Genís i l’ajuda de voluntaris de Canet on estava pres (Codina 2004:115). 

  ___________________________

Inici de l’acta del Consell General de la Universitat de Sant Genís de Palafolls del 16 de febrer de 1712 (4):

“Convocat i congregat lo Concell General de la universitat y singulars personas de la parroquia de sant Genís de Palafolls bisbat de Girona  de llicencia y empresentia del honorable Francesch Reig lo corrent trienni batlle coregint la Batllia de la Vilanova y terme del Castell de Palafolls per la Serenicima y Reial Magestat Carlos Tercer ( que Deu guarde) dins la iglesia parroquial de dita parroquia, ahont com semblants y altres negocis de dita Universitat te acostumat de convocarse y congregarse en la qual convocació y congragació han entevinguts y son estats presents los seguents…”

  _____________________________

 

La possibilitat que  la monarquia hispànica i el Sacre Imperi Romanogermànic estigués en mans d’un mateix  Habsburg va provocar la retirada  dels anglesos. Aquests varen signar el 25 de juny de 1712 un acord amb França per parar les hostilitats, fet que es va consolidar el setembre amb la marxa de les tropes angleses de Catalunya. Amb aquest escenari es van obrir converses que es van concloure amb el Tractat d’Utrecht, un acord signat l’onze d’abril de 1713  on s’acordava la fi de la guerra,  on els aliats reconeixien a Felip V a canvi d’alguns territoris. 

L’emperadriu Elisabet Cristina de Brunsvic, que encara era a Barcelona, també va  marxar cap a Viena just abans de l’arribada de la  notícia que els catalans quedaven  sols davant les tropes borbòniques. Aquestes tropes escampades pel país se subministraven de provisions a compte del territori, així  aquell 1713 el síndic de la Batllia de Palafolls es queixava a les noves autoritats de l’excés de contribucions i gra que els demanen des de diferents llocs (Codina 2004: 112). Les universitats es van veure obligades a crear nous censals sobre la població per poder fer front als diners que es demanaven (Codina 2004: 116). 

L'agost de 1713  les  tropes imperials s’anaven  concentrant a la rodalia de Blanes per marxar, el port d’aquesta ciutat era un dels punts triats per embarcar-se. Mentre esperaven l’embarcament  necessitaven alimentar-se, els camps del terme varen ser arrasats. Un pagès de Palafolls, Gaspar Viader, va declarar al maig de l’any següent la incapacitat per pagar els impostos pel dany ocasionat per les tropes imperials l’any anterior, que tot i la devastació de la guerra s’havien de seguir pagant. 

  ________________________________

Declaració parcial de Gaspar Viader dels danys ocasionats per les tropes imperials (5):

“...devastaren la major part de la collecta de fassols, mongetas, mills, panissos y altres llegums…y o penes ne culliren que quasi non quedaren per tornar a sembrar y lo pocs que culliren foren tacats o dolents per no ser assahonats y cullits antes de temps ocasionant amb dita debastació notable dany y perjudici als decimadors i arrendataris de la decima, tascas y altres drets tocants al excelentissim señor marqués y així mateix debastaren part del vi havent tallat los agrassos de la vinyas…”

                                                    ______________________________

Francesc Gelat, pagès de Santa Susanna, ens relata també a les seves memòries la retirada de les tropes imperials. És destacable la frase que  diu: “…los treballs que pasàvem per ací éran mot s grans, perquè los soldat i micalest de Carlos Terser anàven retirant i lo mal que fèian era casi com los enemichs…” (Simon 1993: 89).

Amb totes les tropes imperials embarcades l’avanç cap a Barcelona va ser ràpid, tancant-se el vint-i-cinc d’agost d’aquell any el setge. El territori va quedar plegat de tropes borbòniques,  Gelat ens relata “...que los castellans fóran al pla de Barcelona, posaren guarnisió per estas vilas fins Sant Pol, castellans, i d’allí en ensà, francesos. Segons díuan que se féu perquè d’estas vilas no aportassen provisió per mar a Barselona… que no deixaren pescar  ni sols dexar entrar un llagut en mar…” (Simon 1993: 92). Encara, però  quedaven encara miquelets pel territori oposant resistència,  a les poblacions on es feien forts aquests els destacaments castellans i francesos acabaven saquejant-les  i cremant-les,  penjant a qui els havia donat suport i si no els podien identificar penjaven uns quants per escarment general. 

Barcelona va caure un any més tard, set dies després capitulava Cardona, l’última plaça austriacista, Catalunya ja era tota sota el poder de  Felip V. 

El gener de 1716 es va promulgar el Decret de Nova Planta al Principat de Catalunya, un conjunt de lleis que implantaven un règim absolutista que abolia l’antiga organització constitucional i sobirana del Principat, i que s'havien anat aplicant a la resta dels països que integraven la corona catalanoaragonesa d'ençà del 1707, establint-hi  l’organització política pròpia de Castella. 

Xevi Salicrú.

1.Arxiu Històric Fidel Fita. Notarials. Llibre 870. 10-12-1710.

2.AHFF. Notarials. Llibre 174. 22-9-1713.

3.AHFF. Notarials. Llibre 173. 8-1-1712.

4.AHFF. Notarials. Llibre 173. 16-2-1712.

5.AHFF. Notarials. Llibre 875. 14-5-1714.

Bibliografia:

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/decrets-de-nova-planta 

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/guerra-de-successio-hispanica

Codina, Alfons. El poble de Sant Genís de Palafolls. Apunts històrics s. XVI-XX. Palafolls: Edicions del Roig, 2004.

Simon, Antoni. Pagesos, capellans i industrials de la Marina de la Selva. Barcelona. Curial Edicions Catalanes S. A., 1993.