Al llarg dels segles l’església parroquial de Sant Genís va anar compilant un gran nombre d’obres d’art i elements litúrgics de gran valor. L’antiguitat del temple va fer possible que s’hi apleguessin obres de diferents èpoques i estils. Però com és ben sabut al vint-i dos de juliol del mil nou-cents trenta-sis, amb la crema i el saqueig de l’església (uns fets mai viscuts fins llavors al temple que tinguem documentats), van desaparèixer o foren destruïdes la gran majoria d’aquelles peces.
El llistat de tot el que es va perdre és extens: els retaules de l’altar de sant Genís de factura barroca, el de Sant Sebastià, el de la Mare de Déu del Roser, el de la Verge Antiga (1), el de Sant Antoni, el del Santíssim, el de la Mare de Déu dels Dolors, el de Sant Isidre (de gran qualitat artística), el de Santa Caterina, el de Santa Anna, i el de Sant Narcís; el Crist processional, dos calzes, tres copons del que un era de plata, un reliquiari de Sant Genís del segle XVII, un hisop de plata, una vera creu de plata, una custòdia, una bacina del segle XVI, sis candelers de plata, dos palis, un orgue i de dins la rectoria cinc matalassos, tres llits, un rellotge de pared, una ràdio i tota la vaixella (3). A nivell de vesturari també vàren desaparèixer deu casulles, dues de cadascún dels colors litúrgics amb una de blanca molt antiga, així com tres capes, quatre vels, deu albes, quatre roquets i altres peces petites (2). Més enllà de les obres d’art també va ser destruït tot l’arxiu parroquial, format per un gran nombre de pergamins i llibres, i tot allò que podia cremar com bancs, baranes i mobiliari, més les quatre campanes que van ser despenjades i carregades en un camió, segurament per anar cap a fondre.
A l'expedient de la Causa General oberta passada la guerra l'any 1941 pels fets ocorreguts es valorava la pèrdua d'obres d'art, elements litúrgics i documentació de l'arxiu en vuitanta mil pessetes més quinze mil dels danys a la rectoria (3).
 |
| Pixis i reliquiaris. Butlletí CEC nº 245. 1915 |
 |
| Declaració llistat feta pel rector Emilio de Tuero Causa General 1587 Exp 10 imatge 115 |
De tot el que allotjava l’església només es van salvar del foc i de l’espoli tres talles de fusta, Sant Genís de Roma, la Mare de Déu del Castell i Sant Isidre; i dos bordons de plata, tot amagat pels parroquians i el rector. Passada la guerra però es va localitzar i recuperar un dels tres pixis o copó de plata provinent de Madrid. Tot i que a hores d’ara tan el pixis com els dos bordons i la Mare de Déu del Castell no sabem on es troben, per tant només tenim anterior al trenta-sis la imatge de Sant Genís i de Sant Isidre.
De totes les peces les més destacables eren:
-Dos bordons. De plata i possiblement datats del segle XVI. Foren amagats pel rector mossèn Rodó en un fals sostre de la rectoria durant la Guerra Civil. Passada aquesta foren trets de l'amagatalls, tot i que actualment no ens consten ni a la parròquia ni al Fons del Museu Diocesà de Girona (5).
 |
| Bordons. (15) |
- Pixis o copó de plata . Datat possiblement del segle XV, ja el documentem per primera vegada al 1514 en una visita pastoral (4). Al juny de 1915 s’esmenta i se'n reprodueix una fotografia al Butlletí del Centre Excursionista de Calalunya en un article dedicat a l’església de Sant Genís (6). Al saqueig del temple va desaparèixer però passada la guerra, a l’any 1942, un santgenissenc el va reconèixer en una exposició a la parròquia de Canet. El pixis s’havia trobat a Madrid després del conflicte i va ser adjudicat erròneament a Canet. Tenia gravada la cabra dels Cabrera i fou confòs per un ca. Sembla que s’havien intentat esborrar les banyes . Reconegut i ben documentat al juny de l’any 1945 fou retornat a Sant Genís. Actualment no ens consta ni a la parròquia ni al fons del Museu Diocesà de Girona (5).
 |
| Pixis de plata (15) |
- Reliquiari de Sant Genís. Possiblement del segle XVII i documentat en una fotografia al Butlletí del Centre Excursionista de Calalunya en un article dedicat a l’església de Sant Genís. Desaparegut al saqueig de l’església.
- Les dues creus processionals. Totes dues peces eren d’estil gòtic i d’un gran valor artístic, fetes d’argent i decorades amb esmalts. Esmentades com el pixi a l’article sobre l’església publicat al Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya al juny del 1915, d’on se’n conserven les úniques imatges de totes dues. Una d’elles fou mostrada a l’Exposició Universal de Barcelona de 1929, prèviament a aquesta la mateixa ja participà d’una altra mostra organitzada l’any 1913 per la Junta de Museus de Barcelona. En una acta de la reunió (10) de l’esmentada Junta es mostren interessats, davant el seu gran valor artístic en adquirir-la, nomenant dos vocals perquè facin les oportunes negociacions per la compra a la parròquia de Sant Genís, venda que no es va fer mai. Aquesta creu més rellevant en tenim el contracte de l’encàrrec que van fer els obrers de la parròquia amb un argenter de Barcelona l’any 1590 (11):
...prometen donar y pagar al dit mestre Gabriel Salla y a qui ell volrà en lo modo...a raho de 10 lliures per march del que dita creu pesava so es ara de pesent a ses voluntats 100 lliures, com dita creu sia acabada 60 lliures y lo restant de preu quant que sia el dia de la segona paga a 8 mesos les hores proxima venidores...”
La primera notícia d’una de les creus d’argent és a la visita pastoral de 1514 del bisbe Guillem Ramon Boïl, que podria ser la que no fou portada a Barcelona.- Bacina. De plata i possiblement del segle XVI amb motius representatius d’Adam i Eva al paradís. Va desaparèixer al saqueig de l’església (13).
 |
| Bacina (15) |
- Sant Genís. Era la imatge que presidia l’altar major d’estil barroc del segle XVIII. La talla de fusta es va conservar gràcies a que els veïns Ramon Solé i els germans Nicolau i Joan Salichs Bonet la van amagar al marge de la riera. Passada la guerra es va retornar a l’església en molt estat, poc després l’Àngela Alsina de can Cabreta en va pagar la restauració tornant a presidir el temple fins avui.
- Mare de Déu del Roser. La imatge era envoltada per quatre parells de columnes i protegida per un sostre arquejat, amb la cúpula imitant les ostres, i un cap d’àngel a banda i banda de l’arc frontal, així com a la part superior (7). El 1633 els administradors de la Confraria del Roser van encarregar la daurada del retaule a Francesc de Conque i Llopis, que ja havia daurat el retaule de Sant Isidre. El preu acordat fou de 120 lliures.
 |
| Retaule del Roser (15) |
- Retaule de la Pietat. Encarregat per Francesc Roig al 1480 al mestre de retaules Bernat Casals de Blanes (8)
- Sant Isidre. Segurament era la talla del segle XVIII que presidia l’altar de Sant Isidre d’estil barroc. Amagada durant la guerra fou col·locada passada aquesta en una finestra de l’anomenada Casa del Lloc, convertida en fornícula exterior, fins als anys noranta quan fou restaurada i entrada dins l’església vora l’altar major. La imatge conserva restes de policromia predominant el color daurat d’or fi. La peça és d’un sol bloc de fusta a excepció del braços que són afegits. El vestuari reflecteix la moda del moment que es va fer. Les mides són de 1,20 cm d’alçada, 40 cm d’amplada i 30 cm de fons (9).
- Mare de Déu del Castell. També coneguda com a Mare de Deú de Vivelles o de les Dones, i popularment com o Mare de Déu Antiga. Datada del segle XIV va presidir la capella del castell fins al segle XVII que amb el seu abandó fou traslladada a la Capella de Sant Pere de Vivelles i d’aquí al segle XIX a l’església de Sant Genís. Se’n conserva una imatge de quan va ser mostrada a l’Exposició Universal de Barcelona de l’any 1929 per la seva gran vàlua. Amagada durant la guerra fou retornada molt malmesa a l’església de Sant Genís. Més enllà del 1956 li perdem la pista, el rector de l’època deia que per lo molt corcada que estava se li haiva desfet a les mans.
 |
| Mare de Déu Antiga (15) |
 |
| Acta Junta Museus 21-11-1913 |
Xevi Salicrú.
1. Popularment era coneguda a Sant Genís com la Verge Antiga, però al llarg de la història fou coneguda primer com a Mare de Déu del Castell i després com a Mare de Déu de Vivelles o de les Dones.
2. Amat, Jordi. Vivències de la República i de la Guerra Civil a Palafolls (1931-1939...) Edicions Marrè. Palafolls 2007. pàg 85.
3. Imatge 30 Causa general de Palafolls 1940-1945) PARES | Archivos Españoles (mcu.es) (Imatge 16075399)
4. Codina, Alfons. El poble de Sant Genís de Palafolls. Apunts històrics s.XVI-XX. Edicions del Roig. Palafolls 2004. pàg 241-242.
5. A raó de la conversa per mail, del dia set de juliol d’enguany, amb la senyora Maria Antònia Clara i Blanquera del Museu Diocesà de Girona, no hi consta cap objecte de Palafolls al diposit de les parròquies ni al fons del museu.
6. https://ddd.uab.cat/pub/butcenexccat/butcenexccat_a1915m6v25n245.pdf
7. Codina, Alfons. El poble de Sant Genís de Palafolls. Apunts històrics s.XVI-XX. Edicions del Roig. Palafolls 2004. pàg 236.
8. Codina, Alfons. El poble de Sant Genís de Palafolls. Apunts històrics s.XVI-XX. Edicions del Roig. Palafolls 2004. pàg 240.
9. Codina, Alfons. El poble de Sant Genís de Palafolls. Apunts històrics s.XVI-XX. Edicions del Roig. Palafolls 2004. pàg 226.
10. https://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/#/cercabasica/detallunitat/ANC1-715-T-489
11. Codina, Alfons. El poble de Sant Genís de Palafolls. Apunts històrics s.XVI-XX. Edicions del Roig. Palafolls 2004. pàg 245.-246
AHFF. Notarial. Manuscrits, núm. 800, 11-XI-1590
12. Si el marc equivalia a uns 270 grams, la creu tenia un pes aproximat de 5kg.
13. Codina, Alfons. El poble de Sant Genís de Palafolls. Apunts històrics s.XVI-XX. Edicions del Roig. Palafolls 2004. pàg 248.
14. https://valldebossagay.blogspot.com/2022/07/un-vint-i-dos-de-juliol-de-fa-86-anys.html
15. Fotos procedents de l'Arxiu Històric Fidel Fita, extretes del llibre:
Codina, Alfons. El poble de Sant Genís de Palafolls. Apunts històrics s.XVI-XX. Edicions del Roig. Palafolls 2004
