A partir del segle XIV el
Mediterrani va tornar a convertir-se
en un mar perillós. Corsaris d’origen barbaresc, habitants del Magreb, sota bandera de la mitja lluna i protegits per l’imperi
otomà, piratejaven pel nostre mar.
Al segle XVI el problema es va aguditzar,
moltes poblacions eren preses de saqueig, ràtzies amb l’objectiu d’obtenir
un botí fàcil i ràpid. Especialment
les costes de les comarques de la Selva i el Maresme
varen ser de les més castigades del país, hi tenim un munt d’atacs documentats;
Badalona 1527, Palamós 1543, Pineda 1545.....
Al 1566 el rei de Castellà i
Aragó, Felip II , ordenarà al virrei de
Catalunya, Diego Hurtado de Mendoza, un
estudi per fortificar la costa catalana, a partir d’aquí mica en mica el litoral s’anirà omplint amb
torres de defensa.
 |
| Esquema d'una torre. Xevi Salicrú. |
Les torres seran aixecades a semblança de les que es construïen
durant l’edat mitjana, una arquitectura
obsoleta pels atacs d’artilleria.
Aquestes servirien per albirar les galeres
i avisar a la població al crit de “Moros a la costa!” (1) i guardar-s’hi
dins a l’espera que els corsaris es
retiressin amb el botí. Les ràtzies eren
ràpides, per això guardar-se dins les torres era una bona solució. Si podien,
segrestaven algun personatge de qui poder
demanar rescat, notaris, comerciants o pagesos benestants.
Les torres, de base rectangular o cilíndrica, foren construïdes per les
Universitats per defensar la comunitat o
per particulars per protegir les seves famílies i bens.
A Palafolls, concretament a Sant
Genís, tenim dues torres cilíndriques ,
les dos úniques que es van construir. Una de particular, la torre de
Valldejuli, i l’altra, la de l’església de Sant Genís de Palafolls, feta construir
pels obrers de la parròquia, que actuaven també com a administradors de la
Universitat.
A Sant Genís hi havia dues
famílies amb el mateix cognom, els Valldejuli de Dalt i els d’Avall. Els Valldejuli d’Avall són els que construeixen al
segle XVI una torre al costat del seu mas. A partir d’aquell moment aquests
començaran a anomenar-se Valldejuli de
la Torre.
La torre dels Valldejuli ha estat transformada, especialment
al segle XIX i XX, segons les necessitats dels seus propietaris, a partir del
moment que ja havia perdut el seu ús pel
que havia estat construïda. Es va obrir una porta a la base, quan per motius
defensius aquestes torres no tenien cap porta a nivell de terra. L’entrada que
era a la primera planta va ser comunicada amb la masia a través d’un pont, originàriament s’hi accedia amb una escala de
fusta que es treia en moments de setge, i la corsera va ser mutilada conservant-se la part
inferior.
 |
| Torre de Valldejuli. |
Té una base atalussada d’un
diàmetre a la part baixa de 3,90 metres. La planta baixa està aïllada de la resta per una volta de
pedra. A la primera planta, que s’hi entra pel pont esmentat anteriorment hi ha
un petit oratori, una escala de cargol
que comunica amb el terrat, una finestra
i tres espitlleres, una defensa
l’entrada de la masia, l’altre el pou i
la tercera la part de darrera.
Al pis superior hi ha un matacà que defensava l’entrada de la
primera planta on hi ha el pont actualment. Aquest pis superior es veu el
castell de Palafolls i la torre de Sant Joan de Blanes.
 |
| Torre de Sant Genís. |
A l’església, l’any 1573, s’hi construeix la
torre de defensa, annexa a l’angle sud-oest de
l’edifici. Els obrers de la parròquia, Francesc Pedrer, Jaume Bruguet
àlies Viader i Roig des Prat,
encarreguen a Pere Jautor, mestre
de cases d’origen francès, trenta-tres cantons de pedra per portes i
espitlleres per ser posats a la torre. Aquests van costar tres ducats, l’equivalent
a tres lliures i dotze sous.
L’accés a la torre és fa a través
de l’interior de l’església, pel
cor, que és a l’alçada d’un primer pis. Ara la torre és coronada per un teulat
de teules però hem de suposar que ha
estat escapçada i havia estat coronada per un terrat. Podem apreciar tres
espitlleres a la primera planta; una defensant la porta una altra a l’accés al
recinte i una a la façana de migdia.
De banda de l’ús defensiu la
torre també va servir de comunidor, des d’on es beneïa el poble, cosa que ens
reforça la teoria d’estar cornada per un terrat. Les dues torres es troben en
bon estat de conservació, la de Valldejuli es troba en una propietat privada i
no es pot visitar, la de l’església només podem veure-la de l’exterior, la
visita a l’interior està pendent d’una intervenció per adequar-la.
Xevi Salicrú.
1-L’expressió “Moros a la costa “ és ara el que en diem
políticament incorrecte, el mot moro pot tenir una connotació despectiva segons l’ús i el to en
que es faci servir. Es podria suplir per “Pirates a la costa” però per ser fidel a la història mantinc la primera. De la mateixa manera que
pirates provinents de les costes africanes
piratejaven el nostre litoral, hi va
haver un temps que eren els nostres
vaixells els que atemorien les seves costes.
Bibliografia:
Roig, Jesús. Les fortificacions medievals del Maresme. La Impremta
d’Argentona. Argentona 2006.
Codina, Alfons. El poble de Sant Genís de Palafolls. Edicions
del Roig. Palafolls 2004.
Salicrú, Xavier. Cases amb era i quintana. Edicions del Roig.
Palafolls 2018.
Del Campo, Ferran. Castells medievals del Maresme. Guies del
patrimoni comarcal, 13. Edicions Brau. 1998.
