El regadiu del sector 10-16 nucli nord Sant Genís.

Darrera  l’església de Sant Genís  hi ha uns camps anomenats   d’en Freixes i de la Rectoria, i més amunt i ja per  sota el carrer Nou un anomenat   d’en Fors (1). Son peces de terra situades   entre el vessant nord del poble i un dels brancals de la  riera, ara  ermes i a l’espera fa temps de ser urbanitzades.

 A la zona s’hi pot accedir per  dos camins de  terra, un a cada extrem del paratge, i   a peu  pel camí  que baixa   de la rectoria,  i que antigament continuava travessant la riera seguint   cap els Crestins (2) i més enllà (3), enllaçant amb el camí de Sant Pere de Vivelles. Antigament també s’hi baixava per un corriol que sortia de darrera el Sindicat resseguint  els marges d’unes feixes guanyades al pendent de la muntanya.  

Aquest corriol, que recordo perfectament, fa temps que va ser  envaït per les romagueres . Era el pas obligat quan anàvem a peu cap a la vinya o als abells (4) a la zona dels Crestins, però sobretot recordo les esparragueres  que hi havien al llarg dels marges de les feixes,  sempre resseguides per l’avi de cal Ros, en Sidro, que quan va ser més gran i no es podia ajupir hi anava acompanyat dels seus nets, ell els hi assenyalava  i la canalla  els collia.

En tota aquesta zona, anomenada al Pla General de Palafolls sector 10-16 nucli nord Sant Genís, s’hi executarà un pla parcial  ben aviat, on es preveu que el projecte principal sigui  una residència per  la tercera edat.

Aquestes terres han seguit el procés normal previ a la urbanització, els propietaris o arrendataris deixen de conrear-les, algunes d’elles   passen  de regadiu a secà, evidentment amb una productivitat molt inferior, amb el simple objectiu de mantenir-se  endreçades,  però ermes o de secà totes esperaven  el moment òptim de l’arribada del ciment, que ara sembla ja és aquí.   

No discutiré la necessitat de si hem  d’urbanitzar o no, arribaria tard el debat,  però si que voldria deixar palès  que el suport majoritari  dels  veïns a aquest projecte ha vingut donat tan sols per la creació d’un carrer, del que n’esperen  almenys que alliberi   en part el trànsit que passa pel centre de Sant Genís.

Recordem que el poble està situat al llarg d’un carrer on a banda d’actuar de vial pels veïns és l’accés principal a la gran urbanització Ciutat Jardí. Hem de suposar que amb la creació d’un nou vial possiblement  un serà de pujada i l’altra  de baixada, per tant reduirem el trànsit a la meitat, però el problema seguirà existint, l’accés a la urbanització que s’exten de a tocar  el poble fins a dalt a Miralles seguirà passant tot pel seu bell mig. Potser la pretenció d’apedaçar el trànsit no ens ha deixat veure que perdrem tot  un  paratge.  

En aquest  hi ha quatre  elements interessants que ens expliquen el relat del regadiu a la vall de Sant Genís, i que potser pagaria la pena preservar-los d’alguna manera. Aquests quatre  elements son una bassa i tres  pous, un amb el mecanisme per fer pujar l’aigua d’una  bomba de pistó dins d’una caseta al camp d’en Fors,  l’altre, el més antic de tots tres,  que nodria la  bassa del  camp d’en Freixes  i el tercer del qual se n’extreia l’aigua amb un molí de vent al camp de la Rectoria.  

Pou del camp de la Rectoria. 

Fins a l’arribada  de les bombes de pistó,  després de la Guerra Civil, no es va generalitzar el regadiu a Sant Genís. Fins llavors més enllà de petits hortets per autoconsum, situats vora la riera i  pràcticament a nivell de la llera, o al costat d’algun pou, regant a pouades, o l’aprofitament d’alguna minsa veu d’aigua d’una mina   o alguna sínia en algun pou amb aigua més soma no va haver-hi  regadiu a  Sant Genís fins a la dècada dels anys  quaranta del segle passat.

Interior de la caseta al camp d'en Fors. Mecanisme de la bomba de pistó. 

A diferència del pla de les Ferreries, a  tocar el riu, on l’aigua és tota soma i on  ja feia dècades s’havien implantat sínies arreu que extreien aquestes  aigües, Sant Genís, per la seva situació més muntanyosa, disposant d’ aigües  molt més profundes, el regadiu intensiu va arribar més tard.

Pou al camp d'en Freixes.

La majoria de pagesos genissencs tenien però terres al pla de Malgrat o al de Palafolls i molts ja regaven intensivament amb sínies , els beneficis de les campanyes  de patates i enciams per l’exportació als anys quaranta van ajudar a  adquirir bombes per l’extracció d’aigua als pous poc soms de la vall de Sant Genís, i per tant van generalitzar el regadiu.

Amb l’extracció de més quantitat d’aigua també es generalitza la construcció de basses per emmagatzemar-la, i així  poder disposar d’una reserva  per regar    extensions  més grans.

Aquestes basses tenien  una rentadora, cosa que ha donat que se les anomeni  també safareigs. En tenim varis a Sant Genís, tots datats als anys quaranta, el del camp d’en  Freixes  és un exemple del  1945.  

Inscripció a la bassa d'en Freixes. Les inicial corresponen a Ramon Solé, àlies en Freixes. 

Per tant, com deia al principi de l’article, els elements que possiblement no sobreviuran a l’embat del ciment ens expliquen en una petita zona quin  camí  va seguir l’aigua per regar els camps de Sant Genís.

Xevi Salicrú.

1. Aquest camp ha rebut diferents noms al llarg del temps, depenent del propietari del moment, camp d’en Borrell a principis segle XX  i camp d’en Reig més antigament.

2.Els crestins és tota una zona extensa  de petits turonets que va dels peus de Miralles fins a la plana del Tordera.

3.En documentació relativa a aquest camí parla del camí d’anar a Casanons.

4.Així en deiem a casa al lloc  on teníem els ruscs d’abelles.