Can Pepet de Sant Genís.

Diverses coses poden  dur-me a escriure  una entrada al blog, la troballa d’un document, la conversa amb algú, redescobrir un element del patrimoni....avui l’enderroc d’una casa del nucli antic de Sant Genís  n’ha estat el motiu.

Aquesta passada setmana han enderrocat can Pepet, una casa entre mitgeres del carrer Nou,   amb  el permís corresponent.

Fins aquí res de l’altre món, però resulta que aquesta casa era un habitatge que es va construir a finals del segle XVII. Mantenia pràcticament l’estructura  de llavors!!!!!.

Aquesta casa formava part d’un  grup de cinc  cases que foren construïdes en cossos establerts  tots ells entre 1650 i 1681, a excepció d’una sisena que ja havia estat  construïda al 1580, donant el tret de sortida a la creació d’un nou carrer més enllà de la cellera de l’església.

La família Valldejuli de la Torre,  propietaris de la   quintana del mas Antuny, hi  havien  creat uns cossos   per construir-hi cases.  Aquestes cinc cases van seguir totes un mateix patró constructiu.

Coberta a dos aigües on el carener carregava a una paret mestra a mig cos paral·lela a la façana. A la planta baixa hi havia una entrada ( destinada a usos lligats a la feina del qui l’habitava) , amb una portalada de pedra i dintell de fusta, aquesta estança donava pas, a través de la paret mestra del mig, a la cuina on hi havia també  l’escala per pujar al pis de dalt, format per dues estances, la cambra que donava al carrer tenia un finestra petita quadrada de pedra.

De la cuina es sortia ja a l’eixida, on s’hi havia construït, a totes, amb posteritat a la primera obra alguna cort, també hi havia a l’eixida el forn que tenia la boca  dins la cuina, al costat de la llar de foc. Aquestes cuines tenien totes enfiles a les parets en forma de fornícula.
.

Aquests elements eren pràcticament tots iguals a les cinc cases originàriament, totes però varen esser transformades, especialment a partir dels anys seixanta, a excepció de la que ens ocupa avui, s’havia mantingut  sense cap transformació.

Per això tenia un valor, mantenia la distribució, estructura i la majoria d’elements d’una casa del segle XVII, fins i tot m’atreviria a dir que el terra era el primer que es va posar, unes toves rectangulars molt gastades pel temps.

En el cas de can Pepet, per accedir de l’entrada a la cuina s’havia de pujar un esglaó. Ara que s’ha enderrocat  en sabem el motiu. El primer  metre de la paret del mig era formada pel terreny de la muntanya, és a dir, s'havia rebaixat banda i banda el terreny quedant el granit com paret, però com que el punt més alt devia ser a la cuina no es va enfondir tant   quedant el seu nivell més alt.  Suposem que la carena no passava com pensàvem pel carrer sinó que era per mig de les cases.

A aquest cos hi va ser establert Josep Puig el  10-8-1680 per Francesc Valldejuli de la Torre,  amb un cens anual de vint-i-quatre sous  a pagar cada trenta de novembre i el compromís de construir-hi la casa, cosa que va fer de seguida.

Al 1749 hi viu  la Maria Puig, muller de Cristòfol Cavaller i filla d’Antoni Puig, carreter, i fill aquest del Josep establert pels Valldejuli. El Josep Salichs, marmessor de la Maria Puig,  vendrà al 3-2-1784  el cos amb la casa a Joan Fexes, fuster, i al Guerau Fexes, pare i fill.

Al 1861 hi viuen i són propietaris el Josep Freixes Rosés, descendent dels Fexes que havien comprat la casa (el cognom s’havia transformat passant de Fexes a Freixes), casat amb la Rosa Cortacans. Al 1880 sabem que hi havia una taverna coneguda com a can Xanito regentada pel fill dels anteriors, el Joan Freixes Cortacans amb la seva muller la Francisca Fontseca Masferrer.  Al 1921 és propietari el fill  Salvador Freixes Fontseca, en aquell moment la casa era  coneguda com a can Jepet,  al 1924 hi viu  la Mercè Bonet Freixes, neboda dels Salvador,  amb el seu marit Isidre Salichs Alsina,  dos fills Josep i Joan Salichs Bonet, una germana Anna i la mare Maria Freixes Fontseca. Al  1936 els propietaris no hi viuen però tenen la casa  llogada al matrimoni format per  Josep Marquès March  i  Teresa Xaubet Puig amb el fills Josep i Maria.

El Salvador Freixas vendrà la casa al seu cosí llunyà Fidel Freixas Nualart, cap de casa de cal Fuster, la casa que va comprar el Joan i el Guerau, pare i fill, i que el Joan va acabar donant la seva part al fill Guerau, ara passarà  a mans dels descendents del seu germà Damià Freixas Palomera. 

A partir del 1940, en règim de lloguer, hi va viure el Josep Salichs Bonet (*St. Genís 1910) , fill de Nicolau Salichs Vilar i Marina  Bonet Freixes, casat amb la Dolors  Cassola Bonet que no és el Josep Salichs Bonet (*St. Genís 1919) documentat al padró del 1924. El Josep, a qui anomenaven Pepet, va donar nom a la casa  on hi  regentava una botiga, on s’hi  venien tota classe  de productes,  per  vestir, pel camp i aliments.

 A la casa hi va viure fins fa pocs anys la filla del Pepet, la Fina,  encara  regentant  la botiga. Ella va ser la última habitant de la casa, de llavors ha restat deshabitada fins a l’enderroc.


Xevi Salicrú.

Bibliografia:

Salicrú Siscart, Xavier. Cases amb eixida i hort. Aproximació als orígens de Palafolls s. XVI-XX. Edicions del Roig. Palafolls 2016.